La influència de l'obra de Barry Commoner ha estat una peça clau pel moviment ecologista, entre els anys '60 i '80, ja que recull la imatge de la qüestió ambiental tal i com es planteja en el moment de plena efervescència de l'ecologisme.

Basant-nos en els seus quatre principis ambientals, podem comprovar una evolució ecològica a nivell de la Comunitat Europea.

Seguidament tractarem aquests quatre punts i els relacionarem amb els projectes que s'han dut a terme recentment a Catalunya.

El primer d'ells, “Tot està relacionat amb tota la resta”, tracta sobre els processos industrials, els quals generen rebuigs dins la natura i la malmeten, mentres que en aquesta, aquest concepte no existeix ja que tot és aprofitat un cop i un altre. Critica l'home, que només és capaç d'iniciar projectes productius que redueixin aquesta contaminació de manera ínfima, però no és capaç d'aplicar projectes preventius per reduir la contaminació abans de que es produeixi.

Actualment s'estan elaborant avaluacions d'impacte ambiental per tractar d'entendre els efectes negatius d'aquests processos abans d'iniciar un projecte productiu.

Els programes d'acció a les Comunitats Europees han establert que la millor política del medi ambient consisteix en evitar l'aparició de contaminants des del seu origen, en comptes d'intentar combatre aquests un cop s'han produït.

Per aquest motiu s'ha desenvolupat una tècnica manifestada a la Directiva 85/337 del 27 de juny sobre l'avaluació dels impactes sobre el medi ambient, de determinades obres públiques i privades. S'ha creat una Subcomissió tècnica a fi de facilitar la pràctica de les funcions específiques del Decret.

En aquest es reflecteixen, entre d'altres, els següents punts:

• Hauran de sotmetre's a una avaluació d'impacte ambiental els projectes públics o privats consistents en la realització d'obres, instal·lacions o qualsevol altra activitat, la realització de la qual correspongui a l'Administració de la Generalitat de Catalunya.

• S'ha de fer una anàlisi detallada del lloc on es preveu fer la obra, on s'han d'incloure punts com:

· La descripció del medi físic referent als condicionants geològics, hidrològics, climatològics, edàfics,... per definir el medi a l'àrea afectada i al seu entorn.

• S'ha de fer una descripció del projecte i de les exigències sobre la utilització del sòl i d'altres recursos naturals durant la construcció, així com una aproximació dels tipus i les quantitats de residus i emissions de matèria o energies resultants.

El següent aspecte que tracta Commoner és “Tot va a para a algun lloc”, on es manifesta que tots els residus generats per l'acció de l'home van a parar al medi, contaminant així rius, llacs i mars, l'atmosfera (provocada per l'emissió de clorofluorocarbonis que fan desaparèixer de manera gradual la capa d'ozó); els sòls (la qual cosa afecta a la biodiversitat) i l'aire.

Actualment Catalunya, així com altres ciutats espanyoles, superen els nivells permesos de contaminació atmosfèrica (el nivell màxim de concentració legal és de 40 micrograms per metre cúbic i a Barcelona aquesta xifra arriba als 50 micrograms).

La Generalitat de Catalunya va anunciar a finals del 2007 un pla de prevenció per tal de millorar la qualitat de l'aire a les zones de Catalunya que tenen la concentració de contaminació més gran. Aquesta estratègia té com a finalitat reduir la contaminació atmosfèrica de l'àrea de cara al 2010, per ajustar-se als nivells legals.

La implantació d'aquest pla suposaria un 4% menys de morts a la regió a causa de bronquitis crònica i atacs d'asma.

Una de les 73 mesures aprovades pel govern per la reducció de la contaminació és la prohibició de circular a més de 80Km/h per les vies ràpides de la ciutat, així com la utilització de gas natural o filtres de partícules en vehicles.

Pel que fa a la contaminació dels rius i mars, al 1995 es va produir una modificació al conveni de 1976 (Pla d'Acció del Mediterrani), el qual només han ratificat Tunísia i Mònaco, per la qual cosa ens trobem en una situació de bloqueig.

Aquest “Conveni de Barcelona per a la protecció del medi marí i de la zona costanera del Mediterrani” (la modificació de 1995) incloïa punts importants com són:

• La contaminació a causa de la descàrrega des de bucs

• La contaminació derivada de l'explotació de la plataforma continental, el fons del mar i el subsòl

• La protecció de la biodiversitat

• La contaminació provocada pels moviments de residus perillosos i la seva eliminació

El tercer principi, “Res no és gratis” exposa la importància que té l'invertir capital per costejar qualsevol activitat ambiental. Es fa una crítica a les persones responsables de produir una alta contaminació (la qual suposa un alt cost), ja que no són elles les encarregades de pagar aquests costos.

En l'actualitat, la Directiva Marc de l'Aigua (DMA) ha imposat des de l'any 2000 l'anàlisi dels aspectes econòmics en gestió d'aigua. Un dels principis ha estat la recuperació de costos en el preu d'aigua que inclogui els costos de millora del medi ambient hídric.

Tot i ser aquest l'únic pla de gestió del medi ambient, nombroses empreses privades i administracions públiques coincideixen al considerar imprescindible el desenvolupament d'un sistema de gestió de l'aigua paral·lel a un bon estat ecològic, és a dir, un finançament sostenible, capaç d'autofinançar totes les intervencions.

A nivell de Catalunya no hi ha cap pla en vigor o plantejament sobre la finança del medi, no obstant, existeix un Congrés de Xile-Barcelona on apareixen un seguit d'articles en els quals s'imposen uns “peatges” per a cada activitat ambiental.

L'últim principi, “La natura és més sabia” prediu el futur dels homes. Així com nosaltres no podem viure en un medi malmès per l'acció de la nostra pròpia mà, quan nosaltres haguem desaparegut del planeta, la Terra es regenerarà i tornarà a tenir una salut bona. És per aquest motiu que hem d'aprendre a conviure entre nosaltres i en relació amb el medi.