LA

REVOLUCIÓ

INDUSTRIAL

ÍNDEX

1.- Què és la revolució industrial

La revolució industrial fou un moviment originat a Anglaterra que va consistir en un canvi radical als medis de producció, el qual va provocar una sèrie de fenòmens socials de gran rellevància a nivell mundial. Històricament, la revolució industrial s'ubica entre 1760 i 1870 (altres historiadors opinen que acabà en 1840). El mot “revolució industrial” va sorgir a França el 1820. Els precedents de la revolució industrial es poden trobar a l'edat medieval, quan el creixement del comerç fa insuficient la producció artesanal dels tallers medievals i els empresaris estableixen fàbriques prop de les fonts d'energia aprofitables aleshores.

2.- Causes de la revolució industrial

Tradicionalment, els historiadors han classificat les causes de la revolució industrial anglesa en dues categories: causes exògenes (no estan relacionades directament amb la revolució industrial) i causes endògenes (estan directament relacionades amb la revolució industrial).

Les caues exògenes foren:

• La revolució demogràfica, degut a la qual augmentà la població després de l'augment de la natalitat i la reducció de mortalitat. Aquesta revolució fou conseqüència de les millores sanitàries, la millor alimentació i la desaparició de les grans epidèmies.

• La revolució agrícola, consistent en millores agrícoles mitjançant canvis de mentalitat, legals i tècnics. Les millores tècniques principals foren la sembra en solcs, la supressió del guaret i l'ús de l'arada de ferro. Tot això permeté millorar el rendiment agrícola i, per tant, la producció.

• La revolució comercial, en la qual cada país rebia les matèries primeres de les seues colònies (pràcticament de forma gratuïta), fabricava el producte i el venia, i per tant guanyava molts diners.

• La revolució dels transports, i amb ella, la construcció de carreteres i canals navegables. L'invent de la màquina de vapor (inventada per Watt el 1769) i la locomotora (inventada per Stephenson el 1814) i l'aplicació del primer a la navegació, obtenint vaixells de vapor, pertanyen a la revolució tecnològica, causa endògena, però s'aplicaren de seguida als transports.

• El desenvolupament de l'educació que va permetre difondre la cultura a tot el poble i progressar en la medicina i en la higiene.

Les causes endògenes foren:

• La revolució tèncnica i, dins d'ella, un procés continu d'innovació tecnològica, el maquinisme o substitució d'eines manuals per màquines i la substitució dels artesans pel sistema de producció fabril. Això implicà un increment del rendiment de treball i una reducció del cost de producció, que desembocà en un creixement demesurat de les riqueses nacionals. Alhora, les noves fonts d'energia (com el carbó i el vapor d'aigua) van permetre el funcionament de noves màquines, que va ser molt més notable amb la invenció de la màquina de vapor. Les inversions del sector tèxtil en noves màquines com la llançadora volant de Kay (1733) molt ràpida i eficaç que va necessitar de seguida més fil i Hargreaves inventà la jenny (1767) per aquesta finalitat. A més, Carhwright inventà el teler mecànic el 1785 i equilibrà els dos processos, però augmentà molt la producció. Les inversions del sector siderúrgic foren l'us del carbó de coc, descobert per Darby el 1732 i altres innovacions: la pudelació, el laminatge del ferro, el forn d'injecció d'aire calent i el convertidor de Bessemer per obtenir acer.

• L'acumulació de capital per part de la burgesia, convertida en la classe dominant, la qual controlava fàbriques, mines, bancs, comerços, etc. En canvi, els assalariats estaven molt més explotats i tenien unes condicions de treball pèssimes. Tot això tingué com a conseqüència immediata l'aparició de dues classes socials dins de la societat: la burgesia industrial i el proletariat fabril.

• L'esperit empresarial, ja que els amos de les fàbriques s'arriscaven al comprar màquines i invertir diners, però s'estimulava al saber la demanda del producte i a reduir la mà d'obra per obtenir més beneficis.

4.- Conseqüències de la revolució industrial

• La revolució demogràfica, amb un creixement lent però constant. A Anglaterra entre el 1750 i el 1801, la població augmentà en dos milions i mig (equivalent a quatre voltes el període anterior). També es va donar la migració de la gent a les ciutats, que és on realment hi havia treball. Això s'anomena èxode rural i donà lloc a l'abandonament del camp i a la superpoblació de les ciutats, cada vegada més industrialitzades. La migració va ser també elevada per anar a altres països amb més oportunitats de fer-se rics, com Amèrica.

• La deterioració de les condicions de treball dels obrers, deguda a la gran quantitat d'hores de treball que feien a les fàbriques, a la escassa higiene d'aquestes i a l'escassa protecció de les perilloses màquines. Tampoc es posava cap limitació a que treballaren dones (les quals nomes rebien la meitat dels diners que els homes per fer el mateix treball) i xiquets a les fàbriques, i aquestos tenien les mateixes condicions de treball que els majors. Per exemple, en Stockport un tribunal va condemnar el 1841 uns pares d'enverinar a tres dels seus fills. Els pares es defensaren dient que no havien trobat ninguna altra manera de donar aliment als altres fills famolencs que encara estaven vius que recibir tres lliures i vuit xílings de la societat d'enterraments per cada criatura morta.

• El capitalisme o liberalisme econòmic, un nou sistema econòmic que es basa en que els mitjans de producció i els béns produïts són de propietat privada i, en conseqüència, l'Estat no ha de dificultar l'activitat econòmica. Una de les seues màximes principals és la llei de l'oferta i la demanda. El capitalisme fou promogut per Adam Smith en els seu llibre “La riquesa de les nacions” el 1776. Les principals institucions capitalistes eren les empreses (de propietat privada o col·lectiva), la borsa, on es comercia amb les participacions empresarials, i els bancs, comerciants de diners.

• El moviment obrer, consistent en la unió d'obrers per tal de millorar les condicions de treball (horari, salari, etc.), ja que l'estat no havia previst encara ningun tipus de reforma legal. Al principi estaven prohibides per la llei les associacions de treballadors, i aquestes foren violentes a Anglaterra, com els ludistes, artesans que es dedicaven a trencar les màquines. Tot això canvià el 1825 quan es legalitzà el dret d'associació i s'organitzaren les Trade Unions, que ajudaven als seus associats i les seues famílies en cas de baixa laboral o defunció, per a que no es quedaren sense un sou a la casa. A Europa, en canvi, el dret d'associació no es reconegué fins a finals del segle XIX.

BIBLIOGRAFIA

• Explicacions de diversos temes:

http://www.geocities.com/CollegePark/theater/8536/

MENUGENERAL.html

• La pàgina web de tota la història, des de l'edat de pedra fins l'assassinat de Kennedy:

http://www.cefoim.com/biblio/historia.htm

• Gran enciclopèdia catalana. Edició 1975

• Llibre d'història de 4t d'ESO

• Enciclopèdia Microsoft® Encarta 98.