Prehistoria

I.- LA PREHISTORIA I L'ARQUEOLOGIA PREHISTORICA.

La prehistoria es una part de la historia que s'ocupa del moment abans de l'aparicio de l'escriptura.

Prehistoria s. l:

- prehistoria sense escriptura.

- protohistoria: epoca de transicio entre la prehistoria i el mon antic on hi havien elements dels dos periodes. Hi havien pobles amb i sense escriptura. Els que no tenien una escriptura propia l'havien de copiar d'altres pobles.

1.- Divisions de la prehistoria.

º Paleolitic.

Edad de la pedra tallada. Els pobles viuen de la caçera i de la recol·leccio (economia de subsistencia). Etapes del paleolitic:

- Paleolitic inferior.

- Paleolitic mitja.

- Paleolitic superior.

- Epipaleolitic: clima actual.

En totes aquestes etapes hi han molts canvis climatics, excepte al Epipaleolitic. Hi te lloc l'evolucio humana amb Africa com a origen (sobretot entre el mitja i el superior).

º Neolitic.

Apareix l'economia de produccio, l'agricultura i la ramaderia. Entre l'Epipaleolitic i el Neolitic hi trobam el Mesolitic, el qual es desenvolupa en llocs on ja hi ha el Neolitic.

º Edad dels metalls.

Etapes:

- Calcolitic: edad del coure.

- Edad del bronze.

- Edad del ferro: protohistoria.

2.- Fonts de la prehistoria.

Procedeixen principalment de l'arqueologia (ciencia que estudia el passat a traves de la cultura material). No existeixen fonts escrites, ja que no hi havia escriptura. Estudia els objectes, construccions, peces d'art, ossos... L'arqueologia es una ciencia auxiliar de la prehistoria. Tipus d'arqueologia:

- Arqueologia prehistorica.

- Arqueologia protohistorica.

- Arqueologia classica.

- Arqueologia medieval.

-etc...

Nosaltres ens centrarem en l'arqueologia prehistorica. Gran part de la informacio ve degut a l'excavacio arqueologica de jaciments. Aixo proporciona les restes de les activitats humanes. Els jaciments prehistorics son: les coves, els abrics, a l'aire lliure (mes dificils de trobar), subaquatics (poc abundants en la prehistoria), subaquatics d'aigua dolça (tenen el seu origen en els campaments neolitics que es troben a la vora dels llacs, els quals, posteriorment, pujen de nivell).

Altres fonts de l'arqueologia prehistorica son els jaciments que no necessiten excavacio (ex. art rupestre ( art sobre pedra, menhirs, dolmens, jaciments en superficie (no hi ha garanties de que tots els objectes siguin de la mateixa epoca, els que es conserven millor son els de pedra)).

La prospeccio arqueologica busca els jaciments i els elements en superficie. Aquesta prospeccio no s'utilitza molt ja que hi ha moltes treballes fortuites en jaciments en superficie. La que mes s'utilitza es la de les coves i els abrics rocosos (a terrenys calcaris). En jaciments a l'aire lliure s'utilitza la prospeccio de correr el terreny. La prospeccio aerea s'utilitza puntualment, s'utilitzen fotografies normals i digitalitzades per mitja de satelits.

Els objectes que es troben en els jaciments son:

- Industria litica. Conjunt de les eines de pedra, tots els fragments resultants de la fabricacio d'aquestes eines i els elements que es necessiten per fabricar-les. Es la part de la cultura material mes important del Paleolitic.

- Industria ossia. Restes d'ossos, producte de la fabricacio d'eines sobre os i materies dures animals (banyes i dents). La trobam a partir del Paleolitic superior a Europa.

- Ceramica. Element de la cultura mes important a partir de la seva aparicio. Fragments de recipients fets de fang i amb un proces de coccio a altes temperatures.

- Objectes d'ornamentacio. Poden ser sobre diferents suports. Apareixen a partir del Paleolitic superior europeu. Estan fets amb dents, ostres marines, pedra, os, metall... Son objectes personals.

- Objectes d'art mobiliar. Apareixen a partir del Paleolitic superior europeu.

- Eines metal·liques. Poden ser de bronze, coure o ferro.

Podem assignar a la cultura material a partir de manifestacions culturals que podem trobar a un mateix jaciment:

- Art rupestre. Es manifesta en pintura o gravats. El trobam a coves, a abrics i a l'aire lliure..

- Estructures d'habitat. Restes trobades en el jaciment que ens mostra l'habitat (habitacions, cabanes, restes de llars (estructures de combustio), diposits...).

- Estructures funeraries. Fan referencia a l'enterrament de cadavers humans. La 1¬ estructura la trobam a Atapuerca i data de fa uns 300 mil anys. Els objectes que hi trobam solen estar sencers.

Podem trobar trasses de la cultura de l'home en altres objectes: restes faunistiques (productes de la cacera o de la domesticacio), restes humanes (canibalisme, violencia, rituals, practica de la medicina, practica de les dents, utilitzacio d'escura dents...), etc...

3.- Tecniques auxiliars de la prehistoria.

º Geologia.

Estudia la Terra. Els jaciments prehistorics formen part de la litosfera (escorþa terrestre). Estudia l'evolucio dels jaciments, els seus estrats i els objectes litics trobats. Parts de la geologia que afecten a la prehistoria:

- Geomorfologia. Estudia les formes del relleu i la seva evolucio, i la formacio i evolucio dels jaciments. Estudia el paisatge que hi ha al voltant del jaciment.

- Estratigrafia i Sedimentologia. Estudien la succecio d'estrats, la seva evolucio lateral, la seva formacio i el seu estat i els defineixen.

- Petrologia i Minerologia. Estudien les roques i els minerals. Determinen els materials utilitzats per la fabricacio d'instruments litics.

º Paleontologia.

Estudia els organismes que van viure en el passat a traves dels fossils.

º Biologia.

Es la ciencia que estudia la vida. Parts de la biologia que afecten a la prehistoria:

- Zoologia. Es la ciencia que estudia als animals. Aplicada a la prehistoria, s'anomena paleozoologia.

- Botanica. Es la ciencia que estudia la vegetacio dels jaciments. Aplicada a la prehistoria, s'anomena paleobotanica. Parts de la botanica:

º Palinologia. Estudia els grans de polen i espores en forma de fossil. En la prehistoria, s'anomena paleopalinologia.

º Antracologia. Estudia el carbo de la fusta. En la prehistoria, s'anomena paleoantracologia.

º Carpologia. Estudia les granes o llavors. Aplicada a la prehistoria, s'anomena paleocarpologia i estudia els jaciments agricoles ( a partir del Neolitic).

- Antropologia biologica o fisica. Estudia les restes fossils humanes, la seva evolucio i caracteritzacio (alimentacio, edad, sexe, malalties...). Aplicada a la prehistoria s'anomena paleoantropologia.

- Biologia molecular. Estudia l'ADN huma. Aixo permet sabre si les civilitzacions estan mes apropades o mes allunyades entre si. Serveix per l'evolucio humana, i determina les migracions i la seva cronologia aproximada. En aquests moments, l'estudi de l'ADN nomes s'aplica a fossils i restes humanes poc antigues.

- Etologia. Estudia el comportament del essers vius. En la prehistoria s'anomena paleoetologia.

º Quimica.

Realitza analisis quimics que donel la composicio de diferents materials (coure, bronze, ferro, ceramica, pasta de vidre, sediments alterats...).

º Fisica-quimica.

Daten el passat amb la datacio absoluta o radiometrica.

º Antropologia cultural o social.

Estudia els pobles primitius actuals i subactuals, social i etnologicament.

º Altres.

- Dibuix. Dibuixa el jaciment i els materials.

- Fotografia. Documentacio del jaciment i els materials.

- Topografia. Documentacio del jaciment i el seu entron.

- Restauracio. Tecniques per restaurar el jaciment i els materials trobats. Hi fan tambe tecniques de consolidacio dels metarials.

- Reproduccio.

4.- Tecniques d'excavacio.

Per conservar be els materials prehistorics trobats, s'han de cobrir rapidament de sediments, per que, si no es fa, es podrien rompre i dispersar-se. El metode general d'excavacio avui en dia es el metode estratigrafic que consisteix en excavar seguint l'estratigrafia del jaciment, individualitzant els estrats i els nivells arqueologics. Agrupen els objectes trobats dins el seu estrat, no es poden barrejar amb els de altres estrats. Els objectes d'un mateix estrat son contemporanis entre ells. Son registrats. Es col·loquen en l'espai arqueologic: objectes coordentats.

Els objectes no coordenats tenen un punt de referencia estratigrafic. Es solen trobar en el garbell (de malla fina), el qual ens permet coordenar-los.

La variant mes utilitzada es el metode tridimensional (objectes coordenats i no coordenats).. Una variant d'aquest metode es el metode de coordenades estratigrafiques. Consisteix en quadricular l'excavacio (1 m2 per cuadricula). Cada quadricula es una unitat de referencia per situar els objectes coordenats i els no coordenats. La profundiat es la mesura a partir d'un pla de referencia comu per cada jaciment. Les dades identificatives dels objectes s'escriuen damunt ells. A cada quadricula hi ha un registre o inventari.

L'excavacio de jaciments prehistorics es realitza amb eines petites. El garbell s'utilitza en jaciments del Paleolitic. Per treballar la terra, s'utilitza aigua. Altres variants de l'excavacio son:

- Coordenades polars. Als jaciments no s'han de coordenar molts objectes. El jaciment te una forma circular. S'ha de tenir un punt de referencia central, a partir del qual es mesura la distancia a la que es troben els objectes i els graus de desviacio respecte al nord.

- Interseccio de dos punts. Es tenen dos punts de referencia extrems al jaciment.

El sistema auxiliar de laboratori cumplimenta el metode tridimendional per tenir mes informacio.

º Excavacio en cova i abric.

La superficie d'excavacio es reduida i concreta. Te uns limits concrets. Normalment, l'estratigrafia hi te una certa impotancia, ja que hi ha superposicio d'estrats. L'excavacio es lenta. El sentit vertical de l'excavacio te mes força que l'horitzontal. La quadricula de la superficie que s'excava s'utilitza durant molt de temps. Per a que no molesti, s'instala una quadricula aerea. Els objectes no coordenats son molt abundants per la gran presencia de microfauna trobada en el garbell. Tipus de microfauna i perqure els trobam:

- Cargols terrestres. Per ser el seu habitat natural.

- Microvertebrats:

º ictiofauna (peixos), animals i humans que menjaven peixos.

º herpetofauna (anfibis i reptils), habitat natural i victimes de depredadors.

º avifauna (aus), habitat natural, victimes de depredadors i/o humans.

º micromamifers:

- quiropters, habitat natural.

- insectivors i rossegadors, victimes de rapinyaires nocturnes.

Aixo ens ajuda a reconstruir el clima del passat. Tambe hi trobam mesofauna (fauna mitjana) com conills, llebres, eriþons i petits carnivors (mosteles).

º Excavacio en jaciments a l'aire lliure.

Predomina l'extensio de la superfie per excavar, la qual es va ampliant. L'estratigrafia te un paper poc important. No totes les quadricules son riques en objectes. No hi sol haver microfauna. Aixo facilita el proces del garbell. No es realitzen quadricules aerees.

II.- LA DATACIO DEL PASSAT I LA CRONOLOGIA A LA PREHISTORIA. EL PLEISTOCE.

1.- La datacio del passat i la cronologia a la prehistoria.

La datacio serveix per calcular l'edad d'un objecte o de un esdeveniment, un estrat o planxa estratigrafica. Es pot fer de dues maneres: cronologia absoluta i cronologia relativa:

º Cronologia relativa.

No ens dona una edad directe per ella mateixa. Ens dona una edad per comparacio. S'utilitza quan es comeþa a excavar un estrat. Metodes de datacio relativa:

- Estratigrafic. Es el resultat de l'aplicacio dels principis fonamentals (el de superposicio d'estrats i el de la contemporaneitat dels objectes del mateix estrat) de l'estratigrafia.

- Tipologic. Es el mes utilitzat. Fa referencia a l'estudi de la clasificacio dels objectes arqueologics. Es defineixen be els tipus d'objectes (objecte que presenta una morfologia ben definida i que es repeteix sobre els altre objectes). La presencia d'aquests tipus defineixen les cultures. Una cultura esta definida en base a la presencia d'uns tipus contrets en una area geografica concreta i amb una cronologia concreta. Les cultures estan millor definides com mes recents siguin.

- Faunistic. Per la presencia d'una associacio determinada d'especies per donar una cronologia concreta. Es dona sobretot al Paleolitic inferior i mitja. Estudien l'extincio i la creacio de les especies. Estudia sobretot la fauna petita. Depenent del periode hi ha molts de canvis en el tipus de fauna (al Neolitic apareixen els animals domectics).

- Vegetal. Utilitza parametres molt semblants a la fauna. Es un metode mes feble ja que la vegetacio es molt diversificada.

- Paleomagnetic. S'utilitza sobretot al Paleolitic inferior. Es basa en el fet de que la polaritat de la Terra no ha estat sempre la mateixa. Actualment estem amb el pol positiu (Nord, va comenþar fa uns 780 mil anys). Quan el pol nord es el positiu, estrem en epoques de polaritat positiva, si el pol sud es el positiu, estem en epoques de polaritat negativa. En totes aquestes epoques hi ha periodes curts on hi ha una inversio de la polaritat (episodis). Aquest metode es fonamenta per el fet de que en el moment de la formacio d'un estrat, determinats materials de ferro s'orienten cap al nord o sud. Aixo determina la polaritat de la Terra en aquell estrat.

º Cronologia absoluta.

Es proporcionada per un metode de datacio que ens quantifiqui directament una edad (cronologia absoluta). L'edad no es, necessariament, real, es una analisi de laboratori que ens aproxima a aquesta edad tenint en compte les limitacions del laboratori. Metodes de datacio absoluta:

- Metode del Carboni 14. Es un metode radioactiu (mesuren la radiaccio d'un cos). Es basa en la velocidad de la radiacio per data un objecte. El C14 es va desintegrant en un altre element quimic. Es troba en organismes vius. Quan un organisme d'aquests mor, el C14 es comença a desintegrar. Es fa un analisi de laboratori per calcular la velocitat de desintegracio del C14. Aquesta velocidad dona l'edad de la mostra. Una semidesintegracio te uns 5700 anys. Aquests organismes solen ser el carbo, l'os, terra organica... El metode fa uns anys tenia el limit de 30 mil anys. Actualment, aquest limit es de uns 45 mil anys, gracies als acceleradors de particules (AMS). Amb aquest metode es poden utilitzar mostres molt petites. La datacio amb C14 te una marge d'error d'uns 200 anys. Aquest marge va acompanyat de dues inicials: BP (before present: abans del present, s'enten com a present l'any 1950). El metode arriba fins al Paleolitic mitja. La cronologia d'aquest periodes s'ha fet gracies a aquest metode, s'anomena cronologia radiocarbonica (no es del tot real, pero si bastant fiable). Aquests cronologia, quan mes vella, es renoveneix (es dona una edad mes “moderna” a la real). Desde fa uns anys,s'intenta passar de cronologia radiocarbonica a cronologia real. Aixo, s'anomena cronologia calibrada (s'aplica a les edads mes recents, sobretot a l'edad dels metalls i al Neolitic).

- Metode de Urani-Tori (U-Th). Es calcula la velocidad de transformacio de l'urani en tori. Data la calcita (planxes estalagmitiques, travertins...). Tambe intenta datar ossos. El limit del metode es d'uns 300 mil anys. S'utilitza en jaciments del Paleolitic mitja.

- Metode de Potassi-Argo (K-Ar). Calcula la velocidad de transformacio del potassi en argo. S'utilitza en cendres volcaniques. Es poden datar jaciments molt vells. El limit del metode es d'uns 3-4 milions d'anys.

- Metode de Termoluminiscencia (TL). Es basa en que les xarxes cristalines dels minerals hi ha irregularitats que actuen com a trampes d'electrons. Si aquesta xarxa es sotmesa a una temperatura alta, les irregularitats es netegen i es calcule. Tambe analitza la radiacio del sediment. Es un metode delicat i costos. Pot complementar a altres metodes. El limit del metode es d'uns 500 mil anys. Pot datar ceramiques, eines de silex i quarz.

- Dendrocronologia. Estudia les anelles del creixament dels arbres. Normalment cada anella representa un any. En alguns llocs s'ha pogut reconstruir una serie dendrocronologica del present fins al passat. Cada anella varia depenent de les condicions climatiques de cada any. Aquest metode serveix per calibrar el C14 i estableix cronologies internes dins d'un mateix jaciment (on es conservi la fusta).

2.- El pleistoce.

El quaternari es un periode geologic on es desenvolupa la major part de l'evolucio humana. Hi ha variacions climatiques. El Plioce es l'ultim periode del Terciari. Apareixen els primers hominids (5-4.5 milions d'anys) i les primeres especies humanes (2.5 milions d'anys). Cronologia: 5 milions d'anys- 1.8 milions d'anys. Esta caracteristzat per una crisi climatica (retroces de la seva, expansio de la savana...) Els primers hominids es van haver d'adaptar a aquesta nova climatologia. El quaternari va desde: 1.8 milions d'anys-actualitat. Divisions del quaternari:

º Pleistoce.

Es el periode en el qual hi tenen lloc les glaciacions del quaternari (1.8 milions d'anys-11 mil anys). Divisions del Pleistoce:

- Pleistoce inferior: 1.8 M. a.-780 m. a. inversio de la polaritat.

- Pleistoce mitja: 780 m. a.-120 m. a. inversio Brunes/Matuyana.

- Pleistoce superior: 120 m. a.-11 m. a. final de la ultima glaciacio.

Els periodes de clima fred s'anomenes glaciacions, els de clima temperat s'anomenen interglaciacions.. Els periodes on, dins una glaciacio, feia un fred mes o menys temperat s'anomenaven interestacionals. Els periodes no interestacionals (els propiament glacials) s'anomenaven estadials. La cronologia alpina defineix quatre glaciacions (de mes recent a mes antiga):

- Würm.

- Riss.

- Mindel.

- Günz

Aquestes glaciacions son els punts de referencia per les datacions absolutes. Els periodes interglacials estaven situats entre les glaciacions: ex. Riss-Würm, Mindel-Riss... Ademes d'aquestes quatre s'en sumen dues mes: Danau i Biber del Plioce.

Aquesta cronologia alpina ja no s'utilitza. Ha estat substituida per les corbes o serie isotopiques, les quals tenen una validesa geografica important. La concentracio del O18 (isotop radioactiu) es un marcador climatic. Es pot analitzar al gel, l'aigua i a les closques dels petits organismes (foraminifers)... Aixo s'ha observat als oceans i als gels artics i antartics.

Els periodes freds (estadials) solien ser secs, els temperats (interestadials) eren humits. La vegetacio dels periodes estadials eren estepes i amb pocs boscos. La vegetacio dels interestadials eren paisatges boscosos.

Les pujades i baixades del nivell del mar estaven relacionades amb els periodes climatics. Quan el nivell baixava, hi havia una regressio (periodes glacials) i quan hi havia una pujada, hi havia una transgressio (periodes calids). En aquests llocs hi podem trobar sediments marins fossilitzats (terrasses marines) emergits i no emergits. Les pujades i baixades tambe afectaven als rius (terrasses fluvials) on tambe es troben sediments prehistorics.

º La fauna del Pleistoce.

- Pleistoce inferior.

º elefants meridionals (mes grossos que els actuals).

º rinoceronts etruscs.

º hipopotams.

º cervols gegants (megaceros).

º cervols mes petits.

º cavalls de Stenon (ase).

º bisonts.

º ossos etruscs.

º felins de dents de sabre.

º hienes de morro curt.

- Pleistoce mitja.

º elefants antics. º cervols gegants.

º rinoceronts de Merck º cervols comuns.

º rinoceronts de les praderies. º rens.

º cavalls de Mosbach. º daines.

º ases. º muflons (xai salvatge).

º bisonts. º cabres.

º braus. º tars.

º ossos de Deninger. º ossos pre brus.

º hienes tacades. º lleons de les cavernes.

º panteres de les cavernes. º llinçs de les cavernes.

º llops de Llune-Viel. º guilles coumns.

º guilles glacials. º conills.

º llebres europees.

- Pleistoce superior.

º mamuts. º cervols comuns.

º rens. º cavalls germanics/galics.

º rinoceronts llanuts. º braus.

º bous mesquers. º bisonts.

º ases salvatges. º cabriols.

º cervols gegants. º cabra salvatge pirenaica.

º conills. º cabra salvatge alpina.

º llebres. º eriçons.

º ossos de les cavernes. º ossos bruns (actuals).

º lleons de les cavernes. º hienes tacades.

º llinçs iberic. º panteres de les cavernes.

º guilles actuals. º llops actuals.

º mostel·les. º teixions.

º porcs senglars (poc abundant). º gats salvatges.

La fauna del Pleistoce superior es mes o menys l'actual (pero amb moltes especies extinguides).

3.- L'Holoce.

L'Holoce es el periode climatic actual (11 m. a.-actualitat). Es cararteritza per l'extincio de moltes especies i per un canvi climatic (de fred a calor). La seva fauna es:

º cervols. º porcs senglars.

º braus. º llops.

º cabres salvatges pirenaiques. º ossos brus.

º cabres salvatges alpines. º cabriols.

º isards. º cavalls salvatges.

º ases salvatges. º conills.

º llebres. º eriçons.

º guilles. º llinçs.

º mostel·les. º gats salvatges.

º teixions. º fauna domestica.

III.- L'EVOLUCIO HUMANA.

L'especie actual s'anomena homo (genere) sapiens (especie) sapiens (subespecie). El nom complet es: primat catarri hominoidea (superfamilia) hominid (familia) homo sapiens sapiens. Quan apareix cada un?:

-subespecie sapiens: uns 100 m. a.

- especie sapiens: uns 500 m. a. Es divideix en --> arcaics.

--> neanderthalensis.

--> sapiens.

- genere homo: 2.5 M. a. Es divideix en --> habilis.

--> rudolfensis.

--> ergaster.

--> erectus.

--> antecesor.

- hominids: 5 M. a. Es divideix en --> homo.

--> australopithecus.

- familia hominoidea: 10-12 M. a. Es divideix en --> hominids.

--> pongids (avantpassats dels ximpances i goril·lesde Africa, i l'orangutan de Asia).

--> hilobats (avantpassats dels gibots).

- catarrins: on es sap.

- primats: uns 70 M. a. Es una especie tropical.

La diferencia principal entre els hominids i els pongids i hilobats es el bipedisme. Tenen la facilitat de traslladar-se amb les extremitats inferiors. Els pongids i els hilobats son quadripedes terrestres, encara que a vegades tenen un bipedisme posicional. El bipedisme s'adquireix en el transcurs de l'evolucio humana (quan els hominids es separen dels pongids i dels hilobats fa uns 5 M. a.). L'origen del bipedisme es troba a un grup de primats anomenats diropitecs (Asia, Africa i Europa). Els seus avantpassats eren d'Africa i s'anomenaven: proconsul i kenyapithecus (18-19 M. a.). Entre els 12-9 M. a. s'expandeixen per Europa i Asia. Eren primats petits, vivien en els arbres encara que tenien un cert bipedisme piosicional. A Europa, els diropitecs s'extingueixen, a Asia i perduren una mica mes. Es a l'Asia on els diropitecs hi deixen descendencia anomenada silvapithecus (avantpassat de l'oranguta). A Africa evolucionen cap als hominids i cap els pongids.

1.- Diferents hipotesis sobre el bipedisme.

El bipedisme va comportar l'alliberament de les mans, les quals van deixar de servir per la locomocio i van permetre un augment de la capacitat craneal.

º Hipotesi 1.

El bipedisme es una conseqüencia d'un canvi climatic, el qual va provocar una devallada de la selva i un augment de la savana. L'habitat dels primats va disminuir i van haver d'adoptar el bipedime com a metode de locomocio dintre de la savana.

º Hipotesi 2.

El bipedisme era una estrategia alimentaria. Els permetia fer recorreguts mes llargs per obtenir menjar. pero, tambe, al mateix temps, podien ser victimes de depreddadors. D'aquesta manera, els hominids no van perdre el costum de viure en els arbres.

Sense el bipedisme, l'home no hagues existit mai. Va provocar un augment de la capacitat craneal, una reduccio de l'aparell mastegador i una reduccio de les canines:

- Gran desenvolupament craneal. Es va adquirir fa uns 2.5 M. a. Es desevolupa la cultura. Els coneixaments adquirits per aprenetatge o experimentacio ja no son instintius. La cultura permet el domini del foc, millorar la qualitat de vida sense adaptacio biologica. Aixo es veu en la fabricacio de eines de pedra.

- Aparell mastegador. Estava format per el maxilar superior, la mandibula, els musculs i els queixals. Les dents i els musculs van disminuir de tamany i de potencia, degut a que tenien una alimentacio mes variada.

- Reduccio de les canines (ullals). Els primats tenien unes canines mes grosses que les altres dents. Tenien les funcions de defensa, atac, per matar i per mejar carn. Les canines dels humans perden aquestes funcions i es converteixen en incisives anteriors.

2.- Els primers hominids i la seva dispersio per Africa.

º El primer hominid.

Segons alguns, es el Ardipithecus ramidus, ja qu es va trobar recentment a l'Africa de l'est en un jaciment a l'aire lliure.. Te una edad d'uns 4.5 M. a. No es van trobar restes molt abundants, aquestes restes indicaven que era biped.

º El segon hominid.

Es el Australopithecus anamensis amb una edad d'uns 4 M. a. Es la primera especie bipede coneguda. Prove de l'Africa de l'est. Era un primat de petites dimensions. Son unes troballes molt recents i a l'aire lliure.

º El tercer hominid.

Es el Australopithecus afarensis. Prove de l'Africa de l'est. Es van trobar restes de diversos individus a jaciments s l'aire lliure a la regio dels Grans Llacs al 1974.Tenen una edad d'uns 3-4 M. a.. El seus esquelet es va poder estudiar gracies a un esquelet femeni (Lucy). Era un bipede i tenia un crani de petites dimensions. aixo va provar que el bipedisme va ser anterior al desenvolupament craenal. Tenien un esquelet postcraneal de huma i un crani de ximpance. A la regio de Laetoli es van trobar petjades d'aquests individus amb una edad d'uns 3 M. a. Eren primats de petites dimensions i amb una alçada d'1.3 m., era gracil i tenia una capacitat craneal d'uns 500 c.c.

º El quart hominid.

Es el Australopithecus africanus. Prove de l'Africa del sud. Te una edad d'uns 2-3 M. a. El seu descobridor va ser Raymond Dart. Va trobar un crani infantil ("nen de Dart"). Es considerat el primer homo. Aquestes restes provenien de coves (victimes de depredadors). R. Dart els hi va atribuir la facultat de fabricar eines d'ossos i de dents (cultura osteotedantica). Eren gracils, amb una alçada de 1.40-1.50 m., amb una capactitat craneal d'uns 600 c.c. Es una especie propia de Sudafrica ja que no s'han trobat restes a altres zones d'Africa.

A partir dels 2.5 M. a. trobam noves especies de hominids, entre ells els homo i les formes robustes dels Australopithecus. Les dues ven ser contemporanees fins fa 1 M. a. (les darreres s'extigeixen).

3.- Les fromes robustes dels Australopithecus.

º Australopithecus robustus.

Te una edad d'uns 2.5-1 M. a. Prove de Sudafrica. Es l'evolucio robusta del Australopithecus africanus. Tenien una alçada d'1.5 m. i una capacitat craneal d'uns 500-550 c.c. Tenien un fort desgast dentari producte d'una alimentacio herbivora especialitzada. Tenien un aparell mastegador fort. Tenien la cresta sagital molt marcada. Es van extuingir per ser formes especialitzades (l'especialitzacio conduiex a l'extincio) ja que no s'adaptaven be als canvis climatics.

º Australopithecus boisei.

Prove de l'Africa de l'est. Te una edad d'uns 2.5-1 M. a. Es l'evolucio d'un Australopithecus que va ser contemporani als Australopithecus africanus. Tenen les mateixes caracteristiques que els A. robustus.

4.- El genere homo.

º Homo habilis.

Es el primer estadi de l'evolucio humana. Tenia la capacitat de fabricar eines. Dintre dels homo habilis hi trobam tres subespecies, les quals son contemporanees:

- Homo rudolfensis.

- Homo habilis sensulato.

- Homo ergaster. Dona lloc al segon estadi de l'evolucio.

Tenen una dentacio mes petita. Es veu una clara expansio de la violta craneanea. Tenen una capacitat craneal d'uns 700-800 c.c. Tenien una alçada d'1.40-1.50 m. Adquireixen un llenguatge. Provenen de l'Africa de l'est. Els homo habilis son un estadi de transicio entre la locomocio bipede dels Australopithecus i la locomocio de resistencia dels homo erectus. Els ultim homo habilis van ser contemporanis amb els homo erectus. Van viure a la savana. Caçaven petits mamifers i eren carronyaires de grans mamifers. En ells van apareixer diverses pautes propies del comportament huma.

º Homo erectus.

Es el segon estadi de l'evolucio humana. Es una especie que es va consolidar sobre una gran area geografica. Va perdurar durant molt de temps. Va ser el primer huma que va abandonar Africa. Va conolitzar Asia. Te una edad d'uns 1.8-1? M. a. (Africa) i de 1.5? M. a.-300 m. a. (Asia). LEs primeres restes es van trobar a Asia (Illa de Java) on es van trobar Piteranthropus. Tambe se n'han trobat a Pakin al jaciment de Choukotien (Simanthropus pequinensis). Els primers homo erectus que es van trobar a Africa provenien de l'est, els segons de Sudafrica i els tercers del Nord.

Tenien un bipedisme de resistencia. Tenen un esquelet postcraneal molt semblant als humans actual, encara que hi ha diferencies importants. LA volta craneal era baixa, tenia uns arcs o torus supraciliars gruixuts i espesos. Tenien l'os occipital molt marcat (torus occipital). Tenien una capacitat craneal d'uns 900-1100 c.c. Tenien una mandibula robusta, amb una denticio anrterior prominent i cap a fora i unes dents grosses.

º Homo d'Atapuerca.

Es va trobar al jaciment de la Gran Dolina (Atapuerca, Burgos). Te una edad d'uns 800 m. a. Es la resta mes antiga trobada a Europa. No es un homo erectus, es una especie individualitzada anomenada homo antecesor, avantpassat dels neandertalensis europeus i dels homo sapiens arcaic.

º Homo sapiens arcaic.

Prove de tota l'Africa. Es caracteristza per l'axpansio de la seva volt craneal. Te una edad d'uns 500-200 m. a. Els mes recents es troben al P. Orient, tambe s'han trobat a Asia pero poc segures (crani de Dali). Els homo sapiens neandertalensis son una forma particular de homo sapiens arcaic.

º Homo heidelbergensis.

Son els avantpassats dels homo sapiens neandertalensis. Te una edad d'uns 600 m. a. Destaca la "mandibula de Mauer". Tambe destaquen els fossils de la Cauna de l'Arago de 450 m. a., els de Vertesszoillôs (crani trobat a Hungria), de Petralona (Grecia), de Bilzingsleben (Alemanya), de la Sima de loss Huesos (Atapuerca) d'uns 350 m. a., es la col·leccio de pre-neanderthalensis mes important (uns 40 individus).

º Homo sapiens neandertalensis.

Va apareixer fa uns 120 m. a. Es una evolucio particular diferents als de Africa. S'han trobat moltes restes importants a Europa: Gibraltar (resta mes antiga), La Chaise (França), Sarcopastore (Italia), Belgica, Kraspina (Croacia), Neander (Alemanya) que dona lloc a l'especie... Tambe en trobam al P. Orient asiatic i, puntualment a l'Asia central. Pertany a la mateixa especie que els homo sapiens sapiens.

Alguns investigadors diuen que els homo sapiens neandertalensis no procedeixen dels homo heidelbergensis ni dels homo antecesor ja que no son "sapiens". Diuen que provenen del homo sapiens arcaic d'Africa. Altres teories diuen que de:

- 1º europeus --> homo preneandertal --> homo neandertalensis.

- Homo antecessor --> homo heidelbergensis --> homo neandertalensis.

- Homo sapiens arcaic --> homo sapiens neandertalensis.

Els homo sapiens neandertalensis tenen un crani allargat, amb una volta craneanea baixa i una capacitat craneal d'uns 1400 c.c. L'espessor del torus supraciliar es mes reduida, son mes gracils. La part de la denticio anterior es prominent, tenen la mandibula de davant estreta. Tenen l'esquelet postcraneal mes robust, mes baixos, amb braços mes llargs i cames mes curtes que els humans actuals.

º Homo sapiens sapiens.

Apareixen a Africa fa uns 120 m. a. El crani te forma esferica, la volta craneanea es alta, tenen el front rectilini i incorporat a la cara, la qual esta situada en un mateix pla. Els arcs suprasiliars estan poc marcats i no tenen torus occipital. Tenen una capacitat vraneal d'uns 1400 c.c. Son mes alts que els seus avantpassats. L'esquelet es menys robust. Al P. Orient apareixen fa 20 m. a., a Asia fa uns 60 m. a., a Australia fa uns 50 m. a., a Europa de l'est fa uns 45 m. a., a Europa occidental fa uns 40 m. a., a America del nord fa uns 25 m. a. i a America del sud fa uns 15 m. a. L'origen dels homo sapiens sapiens te dues teories:

-Teoria monofiletica o teoria de l'Eva africana. Defensa que hi ha un origen geografic unic per l'home modern: Africa. Desde aqui, es van expandir per tot el mon desplaçant a les altres poblacions existents. Aquesta teoria esta recolçada per els fossils trobats i per la biologia molecular (la qual estableix el parentiu de les poblacions antigues i quan es van separar unes de les altres). Defensa que les poblacions actuals estan molt properes entre si i que el seu origen comu no esta molt allunyat en el temps (com a maxim uns 200 m. a.).

Tesi: Fa entre 100-200 m. a. van sorgir els h. s. s. procedents dels h. s. a.. S'expandeixen per tota Africa. Fa uns 90 m. a. van apreixer al P. Orient desde on es van extendre per la resta d'Asia (60 m. a.) i a Australia (50 m. a., on son els 1º pobladors). Fa uns 45 m. a. van arribar a Europa de l'est, uns 40 m. a. a Europa occidental, uns 25 m. a. a America del nord per l'estrat de Bening), uns 15 m. a. a America del sud (on son els 1º pobladors).

- Teoria polifiletica o teoria multiregional. Defensa que l'home actual te un origen divers, el qual es troba en cada un dels continents del vell mon: Africa, Asia i Europa:

-Africa: homo erectus arcaic --> homo sapiens arcaic --> homo sapiens sapiens.

- Asia: homo erectus asiatic --> homo sapiens arcaic --> homo sapiens sapiens.

- Europa: homo sapiens arcaic --> homo sapiens neandertalensis --> homo sapiens sapiens.

Tesi: Sorgeixen fa uns 100-120 m. a. de Africa, a Asia els humans moderns son el fruit de la seva propia evolucio, a Europa hi ha problemes per el seus origens, sons la teoria polifiletica moderada, provenen d'Asia, a America apareixen fa entre 25-15 m. a. i a Australia fa uns 50 m. a. on, a les dues, son els primers pobladors.

5.- Mode de vida dels primers hominids.

º Australopithecus.

Fa uns anys es creia que vivien en la savana degut al bipedisme. Avui en dia sabem que tambe van viure en boscos. S'agrupaven en bandes poc nombroses que es desplaçaven per buscar aliments i aigua. Al bosc, els desplaçament eren mes curts i quasi no es sap res de la seva forma de vida. Tenien, encara, la facultat de trepar als arbres, cosa que els va servir per obtenir mes aliments i per dormir en ells per no ser caçats. Alimentacio:

- Els gracils tenien una alimentacio omnivora, sobretot herbivora, encara que tambe caçaven animals petits comreptils, rossegadors i alguns primats petits. Tambe eren carronyers.

- Els robusts eren vegetarians. Menjaven aliments amb molta fibra. Eren presses facils per el carnivors.

º Australopithecus africanus.

S'han trobat diaficis (part central d'un os) llargs d'animals que servien per fabricar bastons. Son un testimoni de la cultura dels Australopithecus. No s'han trobat eines de pedra tallada.

º Homo habilis.

La major part de troballes son de l'Africa de l'est, encara que tambe s'han trobat algunes restes a Sudafrica. Eren mes caçadors que els Australopithecus. Capturaven presses mes grosses i mamifers petitss. Encara que, no son considerats bons caçadors. Eren carronyaires d'animals grossos. Tenen associada la cultura litica oldoveiana amb restes faunistiques. Produien un nombre elevat d'eines de pedra. Creaven campaments provisionals per menjar i fabricar eines. Eren nomades i vivien en arbres o en llocs de refugi.

º Homo ergaster.

Tenien un bipedisme de resistencia, per aixo van ocupar tota l'Africa. A traves del P. Orient es van extendre per tota l'Asia. Eren uns bons caçadors, podien caçar grans mamifers, encara que tambe practicaven el carronyarisme. Tenen associada la cultura litica de l'auchelia. Vivien en diferents ambients ademes de la savana i el bosc.

IV.- EL PALEOLITIC INFERIOR.

Al Paleolitic comencen a utilitzar eines de pedra. Paleolitic inferior: 2.5 M.a.-200 m. a., paleolitic mitja: 200-60 m. a., paleoltic superior: 60-10 m. a.

1.- Divisions del Paleolitic inferior.

º Oldoveia.

2.5-1.5 M. a. Es la primera cultura (fabricacio d'eines tallades de pedra) de l'home. Apareix a l'Africa occidental. Fabriquen eiens com ascles, percutors i codols tallats. Aquesta cultura esta atribuida als homo habilis i a petits grups de australopithecus robustus a Sudafrica.

- Codols. Son codols de riu (arrodonits) golpejats amb un altre codol que fa la funcio de martell. Servien per tallar. Un codol tallat per una sola banda s'anomena chopper, si esta tallat per les dues bandes s'anomena chopping-tool.

- Percutors. Son els codols utilitzats com a martell d'un altre codol.

- Ascles. Son el que sobre d'un codol tallat. Son els mes abundants. La cara superior presenta arestes producte d'estraccions. La cara inferior no te cap aresta. Tipus d'ascles:

º Ascla cortical: son ascles amb superficie rodada (cortex) a la seva part dorsal.

º ascla no cortical: no tenen una superficie rodada a la seva part dorsal.

Les cultures oldoveianes de fora d'Africa (Asia, Europa) s'anomenen cultures dels codols tallats. El nucli del codol es el que queda del codol una vegada tallat moltes vegades, no es un instrument. Podem diferenciar el modelat dels ascles en:

- Rescadores: ascles retocades que tenen una vora regular.

- Denticulats: ascles retocades que tenen una vora dental.

- Osques: tenen una entrada molt pronunciada.

º Acheulia.

1.5 M. a.-200 m. a. Coincideix amb l'aparicio dels homo erectus. La trobam a Africa, al P. Orient i al centre i al sud d'Europa. Utilitza els mateixos objectes que l'Oldoveia, encara que apareixen els bifacials o bifaços i els "hendedores":

- Els bifacials o bifaços. Estan fabricats sobre codols tallats per donar forma a la matriu de la roca per obtenir un objecte pesat i apuntat, estan tallat per les dues bandes. Son els mes abundants, despres dels ascles. Tenen un proces d'el·laboracio llarg i tenen una evolucio. El pic es una eina bifacial apuntada. Poden ser simetriques o no. hi ha una evolucio dels bifacials durant l'acheulia. Alguns homo sapiens arcaics encara utilitzaven bifaços. A l'Asia oriental tenien la cultura dels codols tallats. Als jaciments mes antics d'europa no s'han trobat bifaços. Mes tard van ser utilitzats per els pre-neandertalensis. Els darrers bifaços d'Europa tenen uns 100 m. a. d'edat. Eren mes complicats que els asiatics i els africans.

A Europa s'han trobat altres industries sense bifaços (clactonia, amb una presencia abundant d'osques; taiacia, amb utils sobre ascles, codols i alguns bifaços). La presencia dels bifaços anava lligada a la bona o no qualitat de les materies primeres, la millor era el silex (roca dura que es talla en facilitat). Tambe hi ha bifaços fabricats amb quarcita.

- Hendedores. Estan fabricats sobre una gran alcla que reserva la part transversal distant com a tallant.

2.- Tecniques de talla del P. inferior.

- Talla bifacial. Es feia a partir de codols o oscles grans. S'utilitzava la percussio directa. Primer s'utilitzava un percutor dur de pedra per donar forma al bifaç. Si el bifaç era de bona qualitat, s'utilitzava un percutor de fusta dura o de banya de cervol per retocar-lo. S'obtenien ascles per utilitzar com a ganivets o per retocar.

- Talla poliedrica o multifacial. Els nuclis poliedrics eren nuclis amb forma poliedrica. Era el resultat de que per obtenir les ascles, s'utilitzaven com a plans de percussio les extraccions posteriors.

3.- Jaciments europeus del P. inferior.

- Jaciment de la Gran Dolina. Edat: uns 800 m. a. Es el jaciment mes antic d'Europa. S'hi han trobat moltes restes humanes, les quals van servir per crear una especie nova: homo antecessor. Les restes presenten marques de tall fetes amb eines de pedra amb la funcio de ganivet. Es pot pensar en el canibalisme. No s'hi han trobat bifaços.

- Jaciment de Fuentenuevas. S'hi ha trobat industria litica associada amb restes faunistiques. Es un jaciment a l'aire lliure. Esta poc excavat. Es podria comparar cronologicament amb el de la Gran Dolina.

- Jaciment de la cova del Vallonet. Esta situat als Alps francesos. Es una cova de petites dimensions. Edat: 950-900 m a. Restes faunistiques: hipopotams, cervols, rinoceronts, elefants, ballenes, monos macacos. No es sap si eren restes de port naturalo de portacio antropica. S'han trobat codols tallats. Alguns investigadors dubten de que siguin eines tallades.

- Jaciment del monte Poggiolo. Situat a Italia. Es una jaciment a l'aire lliure i presenta molta industria litica de silex. S'han trobat molts problemes per la seva datacio i la seva interpretacio. No s'hi han trobat restes faunistiques. S'ha dit que era un lloc situat a la vora d'un riu. Segons alguns investigadors, basant-se en el paleomagnetisme i altres sistemes de datacio, han dit que pertany al pleistoce inferior. S'han trobat ascles i codols tallats.

- Jaciment de Joleihac. Esta situat a França. Edat: 800 m. a. segons el paleomagnetime. En analisis posteriors, s'ha datat de 700-600 m. a. Es un jaciment a l'aire lliure. Era un campament situat a la riba d'un llac. S'hi ha trobat un empedrat de granit on s'hi han trobat utils i ossos d'animals (cavalls, elefants, hipopotams, cervols i bisonts). S'han trobat alguns choppers, alguns bifaços primitius, rescadores i denticulats.

4.- El pleistoce inferior.

En tenim molt poca informacio d'Europa. Sabem que hi van haver industries de codols tallats, rescadores, denticulats. En els jaciment d'aquesta epoca no hi ha restes de foc. Jaciments mes importants:

- Jaciment de la cauna de l'Arago. S'hi han trobat alguns bifaços fabricats amb pedres de mala qualitat i ascles de quarç. Aquest jaciment ens indica la forma de vida que es reslitava dins de coves on s'instalaven campaments. Estaven ben protegits de la temperatura exterior.

- Jaciment de Boxgrove. Esta situat a Anglaterra. Ha aportat moltes restes humanes.

- Jaciment de Petralona. Situat a Grecia. S'hi ha trobat un crani de neandertal d'uns 400 m. a.

- Jaciment de Isernia la Pineta i el jaciment de Venosa. Estan situats a Italia. Son a l'aire lliure. Edat: 600-500 m a. S'hi han trobat restes faunistiques (cervol, daina, biso, cavall, elefant antic...) i industria litica abundant.

- Jaciment del Aculadero. Situat a Cadis. Es a l'ire lliure. S'hi ha trobat industria de quarcita i sobre codols petits. No s'han trobat bifaços. Edat: fase antiga del plaistoce mitja.

- Jaciment de Pinedo. Es un jaciment de l'acheulia. Presencia abundant de bifaços i hendedores.

- Jaciment de Aridos. Esta situat a una terrassa del riu Manzanares. Es a l'aire lliure. S'hi ha trobat una mica d'industria litica associada a un elefant.

- Jaciment del Puig d'en Roca. Esta situat a Girona. Es a l'aire lliure. Son restes d'una terrassa fluvial arossionada. Conte industria litica tallada amb quarç. Tambe s'han trobat eines sobre codols.

- Jaciments de la vall de la Somme i de la Seine. Son els jaciment de Abbevilles (abbevillia), Saint Acheul (acheulia) i Chelles (cheulia). Son terrasses fluvials situades al nord de França. Es van utilitzar per començar a classificar el P. inferior europeu. S'hi han trobat abundant industri litica en silex i alguns bifaços.

Tots aquests jaciments son anteriors a la domesticacio del foc. Els primers jaciments amb restes de foc tenen una edat d'uns 400 m. a. Jaciments amb restes de foc:

- Jaciment de Terra Amata. Situat a Niça. Es a l'aire lliure. Estava situat sobre una platja marina de codols. S'hi han trobat cendres, carbons i fauna cremada. Tambe s'hi ha trobat industria de l'acheulia, moltes ascles i alguns bifaços. Restes faunistiques: elefant, cervol... S'hi ha trobat una emprenta humana, encara que no s'han trobat restes d'ossos.

- Jaciment de Vértesszöllos. Esta a Hungria. S'hi ha trobat un occipital huma. Es una cova.

- Jaciment de Torre in Pietra. Esta situat a Italia.

5.- La domesticacio del foc.

Sobretot a jaciments de Europa i d'Asia. El jaciment de Choukoutien (Pequin) presenta les primeres evidencies de la domesticacio del foc. El precedent llunya de la domesticacio del foc la hem de buscar a Africa, a la cova de Swarticrans (1.2 M. a.). La interpretacio de la domesticacio del foc en aquests jaciment es que era un foc natural (provocat per un incendi, una tormenta, una erupcio volcanica, petroli o gas natural). Altres diuen que "l'invencio del foc" havia tingut lloc mes d'una vegada.

- Usos del foc.

º Produccio de calor --> colonitzacio de territoris freds.

º Defensa contra els carnivors.

º Suport per la cacera de grans mamifers.

º Il·luminacio.

º Alimentacio.

- Conseqüencies de l'utilitzacio del foc.

º El foc va promoure la comunicacio humana. El fet de que hi hagues un punt de reunio al voltant del foc va promoure la comunicacio i el desenvolupament d'un llenguatge.

º Major organitzacio social. PEr mantenir el foc ences, s'havien d'organitzar. Hi havia una cultura especifica del foc.

º Canvi psicologic. Va coincidir amb el canvi del cicle vital dels humans.

º Canvi anatomic. Disminucio del tamany de les dents degut al nou tipus d'alimentacio.

Totes aquestes conseqüencies van provocar un augment de la capacitat craneal. Poc despres de l'invencio del foc, va apareixer la tecnica del tall Levallois (permetia la fabricacio sistematica d'ascles). Tambe es va desenvolupar el pensament abstracte. Començam a trobar els primers enterraments.

6.- La tecnica Levallois.

S'utilitza per obtenir un tipus concret d'ascles, les levallois. Estan caractitzades per ser molt tallants. Son arrodonides i presenten unes arestes molt tallants a la part superior. La part anterior es llisa. Normalment tenen arestes centripedes (van cap al centre).

Es una produccio sistematica d'ascles per rendibilitzar la disposicio de les materies primeres. Les ascles levallois que tenen una forma apuntada s'anomenen: punta levallois.

Aquesta tecnica va suposar una innovacio ja que es van aconseguir ascles mes talladores i una major produccio. Amb l'aparicio d'aquesta tecnica, la industria litica sobre ascles va tenir un pes important. Alguns prehistoriadors del nord d'Europa diuen que amb aquesta tecnica va començar el P. mitja. Els prehistoriadors del mediterrani diuen que el P. mitja va começar quan la prodccio de bifaços i ascles era molt baixa. Solen coincidir el P. mitja amb l'inici del Pleistoce superior.

7.- El Pleistoce mitja europeu.

Edat: 350-120 m a. Els jaciments d'aquesta epoca tenien restes de foc, de bifaços i d'ascles levallois. Jaciments d'aquesta epoca:

º Alemanya.

- Jaciment de Karlich. Es a l'ire lliure. Tenia un diposit de llims (sorra fina portada per el vent) anomenat loess. Concentra una alta humitat, cosa que va fer que la fusta es conserves. S'hi han trobat restes de llances de fusta.

- Jaciment de Bilzinsleben. S'hi ha trobat un fragment de crani.

- Jaciment de Steinheim. S'hi a trobat un crani d'uns 250 m. a.

- Jaciment de Ehringdorf. S'hi ha trobat una mandibula d'uns 120 m. a.

º Gran Bretanya.

- Jaciment de Swanscombe. S'hi ha trobat un crani d'uns 180 m. a.

º França.

- Jaciment de Briache-Saint Vaast. Te una edat d'uns 250 m. a. Es a l'aire lliure. Es una succecio de campaments.

- Jaciment de Orgnac. Es un abric.

- Jaciment de la Chaise. Te una edat d'uns 170 m. a. Es un abric. S'hi han trobat restes humanes.

- Jaciment de Fontachevade. Te una edat d'uns 120 m. a.

º Monaco.

- Cova del princep. Te una edat d'uns 150 m. a. S'hi ha trobat una pelvis humana.

º Italia.

- Cova de Lazaret. Situada a Niça. Te una edat d'uns 150 m. a. Es una cova gran. S'han trobat restes d'un parietal. Es va identificar una cavana reposada sobre una de les parets. Darrerament aquesta cavana s'ha criticat molt. Actualment ja no es creu tant que fos una cavana.

º Espanya.

- La sima de los huesos. Te una edat d'uns 300 m. a. Es el jaciment que ha donat mes restes de pre-neandertals. Es una part de la Cueva mayor (te un gran nombre de galeries, al final d'una d'aquestes hi havia un avenc amb molta pendent, al final de l'avenc hi havia una acumulacio de sediments on es van trobar les restes humanes). Amb aquestes restes humanes tambe hi havia restes de l'os de Deninger. Eren restes de gent que va caure dins l'avenc. Fins ara s'han trobat mes de 2000 restes humanes d'uns 40 individus (individus de tores les edats, homes i dones, abunden els individus juvenils). Destaca la presencia de tres cranis molt sencers i de moltes mandibules. Aquests cranis ens mostren el mateix aspecte que els pre-neandertals europeus. Tenien una alçada considerable.