POLÍTIQUES SOCIOSANITÀRIES

Sistema de salut.

Els factors que contribueixen a la reducció de la mortalitat són:

• Medi ambient: 19 %.

• Sistema sanitari: 11%.

• Biologia humana: 27 %.

• Mode de vida: 43 %

Amb això es veu que seria més rentable invertir en el tipus de vida que en el sistema sanitari, però la realitat es que és més fàcil invertir en el sistema sanitari que canviar els hàbits de les persones.

Els recursos que es destinen a reduir la mortalitat són:

• Medi ambient: 2 %.

• Mode de vida: 2 %.

• Biologia humana: 6'9 %.

• Sistema sanitari: 90 %.

L'any 70 el 3'7 % del PIB hi era destinat a la despesa sanitària, l'any 93 era del 7'3 %.

A Europa el % del PIB invertint en sanitat s'està igualant en torn del 7 %, la resta d'indicadors a Europa són similars excepte en l'esperança de vida que en els països mediterranis és més alta.

En quant més envelleix la població més diners es gasten els medicaments, això també té a veure la “ societat del benestar “ per què es recepten coses que abans la gent es resignava ( p.e: la viagra ).

Entenem per sistema sanitari a l'assistència sanitària.

Un nivell de vida alt amb un nivell sociocultural alt augmenta la qualitat de vida.

Les comparacions internacionals tendeixen a igualar-se.

L'evolució farmacèutics ve marcada per molts elements:

• Societat.

• Indústria farmacèutica.

Model sanitari.

Hi ha diferents models sanitaris però s'agrupen en dos grans grups, l'estatisme i el liberalisme. Els models sanitaris han tingut una evolució al llarg de la història.

Hi ha diferents sistemes sanitaris, els actuals i que estudiarem són: EEUU, Comunitat Europea, Espanya i Catalunya.

La concepció ideològica de l'estatisme i el liberalisme ( cap model sanitari es pur com aquests ) són:

L'oferta de serveis:

El plantejament econòmic:

Història.

A la baixa edat mitjana, en el naixement de les ciutats, les germandats gremials i les cofradies cobrien l'assistència sanitària ( metges de camera, metges de capçalera, hospitals ) i social ( mantenir a la vídua, pagar l'aprenentatge d'un ofici,...).

En la revolució francesa ( 1789 ):

• Es van incloure el dret a la salut dintre de la Declaració dels Drets Humans,

• En aquest segle hi ha haver una secularització de l'assistència i

• Van sorgir celebritats mèdiques,

• Metges de capçalera i

• hospitals.

Tendència històrica dels model sanitaris.

• Dret a la salut dels ciutadans ( Revolució francesa, 1789 )

• Evolució històrica del dret a la salut ( del concepte de malalt, del protegir-se enfront a la malaltia )

• Cultures arcaiques orientals: Malalt = pecador.

• Societat ateniense: Malalt = deforme.

• Cristianisme & budisme: Malalt = escollit de Déu.

• S. XVIII-XIX: Primeres assegurances:

• Friendly Societe ( Societat de socors mutus )

• 1793 Anglaterra.

• Primer antecedent: Assegurances assistencials.

• Gran desenvolupament

• Krankenkarren ( Alemanya, 1884 )

• Primer sistema modern de seguretat social

• Sistema “Zemstvo” ( Rússia, 1864 )

• Estatalització:

• Organitzativa

• Econòmica.

• Importància de la medicina preventiva

• Després de 1917 s'estendrà.

• N.H.S. Britànic:

• Informe Beveridge ( 1942 )

• Creació 1948:

• Universal.

• Gratuït.

• Pressupostos generals.

• Organització:

• Atenció primària

• Hospitals.

• Organització mèdica:

• G.P.

• Consultant.

• Assistants

Model d'Estats Units.

• Model lliberal

• S'incorpora tardanament als sistemes de protecció europeus.

• Medicare: Els majors de 65 anys et protegeixen tinguin seguretat social o no.

• Medicaid: Els indigents també tenen protecció, però segons l'estat marca el nivell de renda màxim per entrar-hi en aquest sector.

• En segons quins llocs ( p.e: Bronx ) hi ha la mateixa taxa de mortalitat infantil que als països africans.

• Hospitals de veterans: Les dues Guerres Mundials, Vietnam i Corea ( que van ser fora del seu país ) feia que hi hagués molts ferits de guerra ( amputats, boixos,...) i la mala consciència va fer que aquestes persones estiguessin molts coberts sanitàriament ( altres al tornar de la guerra també van quedar molt coberts, però de dos metres de terra).

• Indis de les reserves: També tenen una assegurança especial que els cobreix.

• Blues: Cross, shield.

• 30 milions sense protecció.

• El tipus de cultura americana que deia que l'home està per sobre de la societat ( fins i tot creuen que poden arribar a ser president ) fa uqe cada un es solucioni la seva vida a la seva manera.

Quan parlarem de diferents sistemes sanitaris, parlarem de:

• EUA.

• Unió Europea.

• Espanya.

• Catalunya.

El sistema Europeu.

La característica que té es que es finança amb diners públics, via impostos, i finalment qui decideix com s'administra els diners és l'estat que es el finançador.

Els proveïdors tan poden ser de prestació pública com de prestació privada, però cal dir que en la gran majoria dels privats no guanyen diners, si obtenen beneficis ho inverteixen en l'hospital, no hi ha accionistes que reben els beneficis. Però els privats poden vendre, comprar, etc,...cosa que els públics no ho poden fer.

Estat de salut de la població.

Un descobriment en qüestió de salut pot trasbalsar el sistema sanitari ja que canvia el perfil de salut de població fent que tingui que adequar els serveis. Per exemple, el SIDA s'ha convertit en una malaltia crònica i ja no hi ha molta gent ocupant un llit com a terminal cosa que abans molta gent ocupava un llit com a terminal ja que la majoria es morien per terminal, això ha suposat un canvi..

L'estat de salut de la població es mira molt a:

• Espanya i Catalunya situades en un entorn europeu.

• Autovaloració de l'estat de salut.

L'estat de salut de la població a Espanya és:

• 39 milions d'habitants.

• 3'16 % de creixement des de 1981 ( creixement actual = 0 )

• Envelliment de la població.

Com a conseqüència d'això:

• Augmenta la despesa sanitària

• L'ultima any de vida les despeses assistencials augmenten de 3 a 8 vegades vers els anys anteriors.

• Disminueixen els ingressos per descens de la recaptació fiscal i cotitzacions al haver-hi menys gent jove.

• Nou grup d'edat ( Quarta edat = majors de 75 anys )

Situació de salut del món.

Un terç de les defuncions al món l'any 1997 ( més de 50 milions de persones ) s'han produït a causa de malalties infeccioses i parasitàries. Les malalties infeccioses més mortals son ( en milions )

• Infeccions respiratòries: 3'7

• Tuberculosi: 2'9

• Diarrea: 2'5

• SIDA: 2'3

• Paludisme: 2'7

15 milions d'adults ( 20-64 anys ). LA majoria d'aquestes morts són evitables amb un medi sanitari correcte i un tractament correcte. 585.000 dones joves moren a causa de l'embaràs o del part ( 1 de cada 1.400 a Europa, 1 de cada 65 a Àsia i una de cada 16 a Àfrica )

La valoració de l'estat de salut a Espanya per població major de 16 anys ( 1993 ) és: