Literatura


Poesía catalana del Segle XX


LA POESIA CATALANA DEL SEGLE XX

La primera dècada del segle XX va significar l'entrada del catalanisme polític a les institucions amb la creació l'any 1906 de la Solidaritat Catalana que va aconseguir dur Enric Prat de la Riba a la presidència de la Diputació de Barcelona.

Els poetes més rellevants del noucentisme són Jaume Bofill i Mates “Guerau de Liost”, home d'escriptura precisa i continguda i autor de llibres tan bells com La muntanya d'ametistes o Somnis, Josep Maria López Picó, autor d'una poesia de plantejaments simbolistes en què destaca el llibre Innovació secular i, d'una manera especial, Carles Riba i Josep Carner, dues de les millors veus poètiques de la literatura catalana del segle xx.

Josep Carner, nascut a Barcelona l'any 1884 i mort a l'exili a Brussel·les l'any 1970, ha exercit un veritable mestratge sobre les generacions posteriors. Josepa Carner és fonamentalment poeta, tot i haver escrit teatre i prosa, un poeta d'una obra extensa i d'una gran qualitat; escau destacar Els fruits saborosos, Auques i ventalls i Nabí.

El seu domini dels recursos estilístics, el seu profund coneixement de la llengua i la seva elegància en fan fer el més universal dels poetes catalans de la seva època.

Carles Riba, nascut a Barcelona l'any 1893 i hi va morir l'any 1959 va assolir una gran prestigi com a intel·lectual i humanista gràcies a les seves traduccions d'Homer, Plutarc, Sòfocles etc., i a la bellesa excepcional de la seva obra poètica en la que dominen els valor de l'equilibri i del classicisme. Entre els seus llibres destaquen Primer llibre d'estances, Salvatge cor i Elegies de Bierville.

Clementina Arderiu és autora d'una poesia deliberadament senzilla, d'un vitalisme contingut, d'una bella musicalitat, de concepció noucentista i enriquida amb les formes de la poesia popular i tradicional. Destaquem És a dir i L'esperança, encara. Va ser l'esposa de Carles Riba.

Vinculats al noucentisme, cal fer esment de Tomàs Garcés i de Marià Manent. Tomàs Garcés va ser poeta però també crític literari i promotor de nombroses iniciatives de difusió de la poesia catalana. La seva poesia tendeix a la puresa i té un regust clàssic i simbolista. Destaquen Vint cançons, L'ombra del lledoner, El caçador i Escrit a terra.

Marià Manent va ser excel·lent traductor i autor d'una poesia pura d'una gran bellesa. Va publicar, entre d'altres, La collita de la boira, L'aire daurat...

Dins la segona generació noucentista cal situar Josep M de Sagarra i Ventura Gassol. Josep M Sagarra va ser un excel·lent traductor i un escriptor complet, amb un domini de la poesia, de l'escriptura teatral i de la narrativa. Com a poeta la seva obra reflecteix un coneixement aprofundit de la tècnica i de la tradició. Entre altres aspectes s'interessà pels temes llegendaris, per la cançó popular, per la descripció paissatgísitica i per la reflexió sobre la relació amorosa. De la seva obra poètica destaquen El mal caçador, Cançons de rem i vela i El comte Arnau.

Ventura Gassol va ser un poeta marcat per la seva intensa activitat política. Va escriure també tres peces teatrals i textos narratius. Orador brillant, és autor d'una poesia neoromàtica i neopopularista de to patriòtic i va conrear també la poesia eròtica. De la seva obra destaquen Les tombes flamejants.

Dins el moviment avantguardista podem situar poetes com Josep M Junoy, Joaquim Folguera, Joan Salvat-Papasseit o Josep-Vicenç Foix. Joaquim Folguera és un poeta d'un intens lirisme. Destaquen els llibres Poema de neguit i Poema espars.

Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) és autor d'una poesia experimental però també definida pel seu vitalisme, d'un optimisme joiós, gairebé ingenu, i d'una extraordinària força lírica. Entre els seus llibres destaquen L'irradiador del port i les gavines, La rosa als llavis i Ossa menor.

Josep-Vicenç Foix, nascut a Barcelona l'any 1893 i mort, també a Barcelona, l'any 1987. Va cultivar una poesia fascinant, pena de màgia i de suggestió i amb una acurada elaboració formal i una gran varietat de recursos lingüístics. Destaca Gertrudis, KRTU, Sol, i de dol i On he deixat les claus...

Durant la primera meitat del segle xx es consolida l'Escola Mallorquina. Els autors mes destacats cal esmentar Miquel Ferrà i Maria Antònia Salvà. Paral·lelament a València es configura la generació definida per publicacions com Taula de Lletres Valencianes. Pel que fa a la Catalunya Nord s'ha de fer esment especial de Josep-Sebastià Pons i la seva germana Simona Gay.

Bartomeu Rosselló Pòrcel i Màrius Torres són dos poetes malaguanyats, tots dos autors d'una obra brillant però estroncada per una mort prematura a conseqüència de la tuberculosi. De l'obra de Rosselló-Pòrcel destaca Imitació del foc i de Màrius Torres Poesies.

La guerra civil va comportar una ruptura radical de la vida política, econòmica, social i cultural. Un seguit de poetes, avui ja desapareguts, esdevingueren el model i la referència per a les generacions més joves. Es tracta d' Agustí Bartra, autor de Màrsias i Adila o Quetzalcòatl. Joan Oliver (Pere Quart) autor de Les decapitacions, Terra de naufragis o Vacances pagades. De Joan Vinyoli destaquen Vent d'aram i Passeig d'aniversari. Joan Teixidor autor de El príncep i Fluvià. Gabriel Ferrater autor Les dones i els dies. Salvador Espriu és una figura excepcional dins del panorama literari català de la postguerra, autor de El caminant i el mur, La pell de brau i Final del laberint. Altres poetes de la mateixa generació nascuts a Catalunya són Rosa Leveroni, Joan Llacuna i Josep Romeu. Uns altres poetes de la Catalunya Nord nascuts als anys vint d'un notable interès són Francesc Català, la seva obra queda recollida a Poesia Completa, i Renada-Laura Portet de qui destaquen Joc de convit i Una obra anomenada oblit.

Les illes Balears han aportat a la literatura catalana Marià Villadomínguez de qui destaca Obres Completes. Poesia, Els béns incompartibles i Declarat amb el vent; Josep M. Llompart amb Poemes de Mondragó, Mandràgola i Spiritual. De Blai Bonet destaca Entre el coral i l'espiga, Cant espiritual i Nova York. Jaume Vidal i Alcover, autor d'una extensa i important obra poètica, narrativa, teatral i com a traductor literari, en la seva poesia trobem certa evocació elegíaca d'un mon tradicional i que tendeix a l'estil barroc, destaca Dos viatges per mar i Terra negra.

La figura gegantina de Vicent Andrés Estellés domina de forma clara el panorama de la poesia valenciana de postguerra; és autor de Lletres de canvi, Llibre de meravelles i Les pedres de l'àmfora. A la ciutat es parla la llengua catalana des de mitjan segle XIV. Com a poetes del XX destacats són Antoni Ciuffo, Rafael Sari, Francesc Manunta autor de Llavors de llum, Miques de mirall i Transparències.

La poesia avantguardista te la seva continuïtat amb Josep Palau i Fabre autor de Poemes de l'alquimista; Joan Brossa autor de Poesia escènica, Vint-i-set sextines i un sonet i Poesia rasa i Guillem Viladot autor de Poesia T/47 i Amor físic.

El poeta actual amb més difusió és Miquel Martí i Pol que amb el pas del temps s'ha inclinat cap a una poesia més reflexiva; és autor de La fàbrica, Estimada Marta i Llibre d'absències.

Altres poetes de la mateixa generació són Montserrat Abelló, poeta traductora d'una extraordinària sensibilitat, Foc a les mans; Miquel Arimany autor d'una poesia meditativa i amb una inquietud religiosa, Poesia; Josep M Andreu, Poemes i cançons; Joan Perucho que ha escrit una obra poètica important en què podem trobar el gust per la paradoxa i una gran atracció pels móns mitològics, misteriosos i fascinants, Poesia, Cendres & diamants; Ricard Creus prosista prestigiós, 36 poemes a partir del 36 i Retornar a Itàlia; Joan Ferraté autor d'una poesia conceptual i mordaç, Llibre de Daniel i Catàleg general.

La labor poètica de Miquel Àngel Riera té un gran relleu i sovint es concreta en poemes llargs i discursius de to reflexius, destaca Poemes a Nai i El pis de la badia. Maria Àngels Anglada ha alternat vers i prosa en la seva obra literària, la seva obra poètica ha quedat recollida en el llibre Columnes d'hores. Un altre autor es Feliu Formosa de qui destaca Llibre de meditacions, Semblança i Per Puch. Joan Argenté amb una obra de caràcter experimental i avantguardista destaca Seminocturn, semidiürn.

Gerard Vergés és un autor tortosí d'una breu però obra intensa i brillant obra poètica amb llibres com L'ombra rogenca de la lloba. Segimon Serrallonga és autor d'una poesia reflexiva, destaca Poemes 1950-1975.

Entre els poetes de la Catalunya Nord ocupa un lloc privilegiat Josep Gouzy autor de El violoncel amarg i Les eloqüències del silenci.

Joan Margarit és el primer component des d'un punt de vista cronològic d'un grup de poetes que practiquen una poesia de l'experiència que es caracteritza per cercar la comunicació efectiva i immediata amb el lector. Va començar la seva trajectòria literària publicant els seus primers llibres de poesia en castellà, és sintètica, continguda, de to nostàlgic i elegíac i propendeix a la confessió moral. Dintre de la seva producció poètica en llengua catalana destaca Llum de pluja i Edat roja.

Jordi Pàmias és autor d'una obra poètica sòlida i prestigiosa, que ha merescut nombrosos reconeixements; practica una poesia de la quotidianitat, arrelada a la terra i d'un intens lirisme; destaca Flauta del sol, Àmfora grega, Entre el record i el somni i L'alegria velada.

D'Antoni Turull, professor universitari a Glasgow i Bristol, destaca Bitllet de tornada. Olga Xirinacs, poeta i narradora d'una extraordinària sensibilitat, autora de llibres d'una poesia reflexiva, en què es treballen d'una forma mesurada i a cops nostàlgica els sentiments i les vivències, cal destacar Llavis que dansen i La muralla. Quima Jaume autora d'una poesia intimista com es pot veure a Pels camins remorosos de la mar.

Entre els poetes valencians figura Jaume Pérez i Montaner autor de L'heura i el desig i Lluís Alpera autor d'una poesia eclèctica i d'una gran riquesa formal en què apareix sovint l'erotisme com a tema central sobre el qual escriu a cops amb plantejaments més conceptuals i altres vegades més apassionadament; destaca Tempesta d'argent, Els dons del pleniluni i L'emperadriu de l'Orient.

Coma autor alguerès cal parlar de Rafael Caria, poeta que significa una certa superació de la traïció poètica algueresa, d'orientació eminentment localista i religiosa, ha publicat Só tornat a Sant Julià i Els asfòdels i altres versos.

Entre els poetes mallorquins destaquen Miquel Bauçà amb Obra poètica i Damià Huguet, autor de d'una extensa producció poètica que va des del realisme líric a la poesia epigramàtica i visual, destaquen Cinc minuts amb tu, Àlbum i Guarets a l'alba. De la mateixa generació forma part Antoni Vidal Ferrando autor de A l'alba lila dels alocs.

Pere Gimferrer va iniciar la seva trajectòria publicant poesia en castellà amb la que va obtenir un gran reconeixement. La seva poesia és excepcional pel rigor i la coherència amb què ha emprès el seu treball literari on hi demostra un domini exquisit de la llengua catalana i rica variació estilística. Destaca Mirall, espai, aparicions, El vendaval i La llum. Un altre gran poeta és Francesc Percerisas de qui destaca L'edat d'or, Triomf del present i Focs d'octubre. De la mateixa generació són poetes com Marta Pessarodona, escriptora amb una gran independència de criteri estètic i en la qual predominen trets com la sinceritat i la privacitat, destaca Poemes i Homenatge a Walter Benjamin.

Narcís Comadira, pintor i poeta és autor d'una obra poètica ambiciosa i acurada elaboració que constitueix un viatge introspectiu ple de contrastos i que reflecteix una recerca de la felicitat; La llibertat i el tresor, Enigma i En quarantena.

Altres poetes a incloure dins aquest grup generacional són, Antoni Marí amb El preludi i Un viatge d'hivern; Carles Miralles amb Camí dels arbres i de tu, Per fi la tortuga i La mà de l'arquer; Josep M. Sala-Valldaura amb Gual de camins i En aquest dau del foc; Agustí Pons amb Tractat de geografia, Signe i desig i Temps d'esbrotar.

Jaume Pont és un poeta que posa l'accent en la força de la paraula en el marc d'un interessant treball d'experimentació, en destaca Raó d'atzar i Divan. Valentí Gómez i Oliver és autor de Selva Endins; Slavador Oliva de Terres perdudes i Joan Fortuny de Temps i semblança i El gest de l'alba.

D'entre els poetes valencians de la mateixa generació cal destacar Josep Piera, amb una poesia d'una bellesa nua i essencial fruit d'una concepció vital i autèntica, és autor de Presoners d'una parèntesis, El somriure de l'herba, Maremar i Dictats d'amor. Un altre poeta valencià és Emili Rodríguez-Bernabeu autor d'una poesia rica en símbols i imatges que constitueix una reflexió sobre el pas del temps i la vida humana; destaca El matí de les fulles i El rostre de l'amant.

Els anys setanta inclouen l'última etapa del franquisme i l'inici de la transició cap a la democràcia. Pertanyen a aquesta època Ramon Pinyol, Alicates; Xavier Bru de Sala, La fi del fil; Maria Mercè Marçal, una de les veus literàries més intenses de la poesia catalana actual que ha publicat entre altres Cau de llunes, Bruixa de dol i Sal oberta.

Els poetes més representatiu d'aquest període de Catalunya són Miquel de Palol l'obra del qual resulta d'una simbologia complexa i fascinant, destaca Encara mor aquella primavera, El porxo de les mirades o Indiferència; Àlex Susanna és una de les veus més brillants de la poesia catalana actual i ha evolucionat des d'una poesia d'una gran sensualitat cap a una obra més reflexiva i d'una indiscutible maduresa, destaca Els dies antics, Palau i Les anelles dels anys.

Joan Barceló i Cullerés és autor d'una obra literària plena de força i sensibilitat i amb un ric món imaginari, en destaquen Diables d'escuma i Immortal mor que ets mors. Entre els altres poetes catalans que han publicat una obra que comença a tenir una clara consistència podem recordar David Jou, poeta reflexiu i formalista autor de Joc d'ombres o Urpes de fumera; Vinyet Panyella destacada personalitat del món cultural, escriptora d'una poesia acuradament elaborada d'una musicalitat delicada, autora de Memorial de platges; Jordi Parramon amb Dotze cançons amb tornada o Personatges isòsceles; Albert Roig amb Córrer la taronja, Que no passa i Vedat; Jaume Subirana amb Pel viure extrem.

Enric és autor d'una obra poètica breu, La cosa aquella i No hi érem; Lluís Urpinell n'és d'una amb voluntat d'experimentació, Exili forçós al Walhalla, Lerwick i Marc/Arthur.

Entre els poetes catalans més joves cal destacar Rafael Vallbona autor d'una interessant obra com a poeta d'avantguarda d'estètica rock, Balades d'espeed, poemes destrossats; Xavier Lloveras amb Les illes obstinades i El test de Rorschach; Carles Torner amb L'àngel del saqueig, Vicenç Llorca amb Places de mans i L'amic desert; David Castillo amb La muntanya russa i Tenebra; Imma Herrera (Imma Sarduc) amb Hecatékali i Pòrtic d'aura-mar.

Altres veus poètiques que han aparegut darrerament a Catalunya amb una forta i interessant personalitat literària són Miquel-Lluís Muntané, Lluís Calvo, Miquel Pérez-Sanchez, magí Sunyer, David Escamilla, Josep Planaspachs, Oriol Molas, Marc Romera...

Dintre la poesia algueresa destaca Antoni Arca autor de No tinc temps pel Nobel. Pel que fa a poetes valencians, Gaspar Jaén, Marc Granell i Salvador Jàfer. A les Illes Balears Pere Rosselló Bover amb L'hort de Lluna.




Descargar
Enviado por:Becaria
Idioma: catalán
País: España

Te va a interesar