ELS PIRATES

Entre els segles XII i XIX, els pirates navegaven per la mar i saquejaven tot el que trobaven. Sobretot solien visitar les costes del Carib, l'Atlàntic, Àfrica i l'Índia. La gent tenia molta por d'ells, ja que eren terribles i no tenien compassió.

Normalment els que es feien pirates era per causa de la cobdícia o de venjança, però també per escapar d'una terrible pobresa. Borratxos, assassins i gent de la pitjor mena moltes vegades deixaven la vida en terra per anar a viure al mar, i aquesta és la causa que els pirates fossin nombrosos. Quan s'agafava algun pirata, normalment el mataven, sovint ho feien penjant-los. El cinema retrata els pirates com a romàntics aventurers, però la realitat no s'assembla gens a la ficció, ja que la majoria de pirates eren cruels i incults criminals que es dedicaven a torturar o matar les seves víctimes. A bord dels seus vaixells passaven la major part del temps bevent, jugant i barallant-se i no era estrany que es torturessin o es matessin entre ells.

Tant els homes com les dones buscaven riqueses i botins en alta mar. Les dones es solien vestir d'homes per escapar-se de casa o impressionar amb la seva força a la tripulació del vaixell, de manera que a vegades era dificil distingir-les dels seus companys masculins.

El Carib era un niu de corsaris i bucaners, pirates que oferien els seus serveis als països en guerra. El botí es dividia entre les diferents parts convertint el saqueig en un objectiu legítim. Desgraciadament, molts dels primers exploradors van posar les bases per aquest tipus de conducta. El fanfarró Sir Francis Drake va saquejar nombrosos vaixells espanyols i va ser, entre altres coses, un mestre del robatori. La reina Isabel d'Anglaterra el nombrà cavaller per les seves fetes.

La Patent de Cors era un permís dels reis per atacar vaixells d'altres potències en qual estaven el guerra. Era una mena de “pirateria legal”. Els pirates i els saquejadors havien de lliurar una cinquena part del botí que aconseguien al rei. Durant la conquesta d'Amèrica pels espanyols, aquests eren els únics que podien treure'n les riqueses i portar-les cap a Europa; amb la Patent de Cors, Anglaterra i França van aconseguir molt d'or americà gràcies als galions espanyols que van ser atacats pels seus pirates.

Henry Morgan es va fer a la mar amb 36 vaixells i 2000 bucaners per saquejar Panamà el 1670. La ciutat va quedar reduïda a cendres. Tanmateix, com que el saqueig va tenir lloc deprés d'haver-se firmat un tractat de pau entre Anglaterra i Espanya, Morgan fou arrestat. Però, com que les relacions entre aquests dos països van empitjorar, posteriorment fou nomenat cavaller i vicegovernador de Jamaica.

Al famós capità Kidd no li va anar tan bé. Aquest pirata va ser contractat com a corsari pels anglesos el 1695 i va cometre l'error d'atacar els vaixells equivocats i enterrar els seus tresors. Fou capturat i penjat després d'un judici injust.

Les pirates del segle XVIII Anne Booney i Mary Read es vestien amb roba d'home, però es van casar amb companys de professió. L'espòs de Mary va deixar la lluita en mans de la seva dona i Anne dirigí unes famoses paraules de despedida al seu espòs abans d'ésser penjada.

A al Xina del segle XIX, Hsi Kai fou capturada pel capità pirata Xing Yih. Quan ella intentà treure-li els ulls, ell la matà allà mateix. Després de la mort de Yih, Hsi Kai va governar pel seu compte un poderós imperi pirata, destruïnt pobles sencers al seu pas.

En comptes de casarse amb l'home que els seu pare havia escollit per a ella, la princesa goda Alvilda va preferir convertir-se en pirata. La seva tripulació, composta només per dones, lluitava cos a cos amb ganivets, sovint forçant els homes captius a unir-se a les seves forces. En una ocasió, Alvilda va perdre una batalla naval contra el príncep Alí, que li proposà matrimoni, i va resultar ser el primer home amb el qual el seu pare la volia casar.

La pirata irlandesa Grace O'Malley va tenir molts fills i va tallar la mà d'un d'ells per ser desobedient. Amb més de 60 anys, es presentà a coberta amb camisó, pistola i espasa en la mà davant els espanyols, espantant-los tant que fugiren espaordits.

Molts pirates, a part de matar, torturar, saquejar i robar es dedicaven a segrestar gent, per després vendre-la com a esclaus. A l'Edat Mitjana els corsaris eren pirates que venien de la costa de Berberia (costa de la Mediterrània ocupada actualment per Marroc, Tunissia i Algèria).

Les costes catalanes molt sovint eren sorpreses per aquests pirates, però també n'hi havia de catalans, mallorquins, provençans o sicilians. (Qui sap si Colom era un pirata que va emprendre el seu famós viatge per no ser condemnat pels Reis Catòlics...)