BIOGRAFIA DE GEORGE BERNARD SHAW

(1856 - 1950)

Va néixer al 26 de Juliol del 1856 a Dublín ( Irlanda).

Escriptor d'origen irlandès, considerat l'autor teatral més significatiu de la literatura britànica posterior a Shakespeare. A més de ser un autor teatral que va escriure més de 50 obres va ser el crític social i el millor crític teatral i musical de la seva generació. Va ser un dels més destacats autores de la literatura universal.

Fill d'un comerciant amb èxit econòmic, pertanyia a la burgesia protestant d'Irlanda . Va anar tant a escoles catòliques com protestants i, va començar a treballar als 16 anys, per el que va tenir de completar la seva educació d'un mode autodidàctic. Quan el matrimoni dels seus pares es va dissoldre, la seva mare i les seves germanes es van anar a viure a Londres, on ell es va unir el 1876.

Visionari, home tímid, introspectiu i generós, Shaw era, al mateix temps, el contrari del romàntic, en el seu paper de despietat crític irreverent amb les institucions.

Va morir el 1950.

OBRES

- Un socialista poc social (novel·la) (1984)

- La professió de Cashel Byron (novel·la) (1886)

- La cinquena essència del iberisme (assaig) (1891)

- Cases de viudes (teatre)(1891) (representada el 1892)

- La professió de la senyora Warren (teatre) // L'amant (teatre) (1893)

- Càndida (teatre) // Herois [Arms and the Man (teatre)] // El home del destí (teatre) (1894)

- Mai es pot saber (teatre) (1897)

- El perfecte wagnerià (assaig) // Assaig fabià sobre el socialisme (assaig) (1898)

- Cèsar i Cleopatra (teatre) // La conversa del capità Brassbound (teatre) // El deixeble del diable (teatre) (1901)

- Home i superhome (teatre) // L'altre illa de John Bull (teatre) (1903)

- La comandant Bàrbara (teatre) (1904)

- El dilema del doctor (teatre) (1906)

- Matrimoni desigual (teatre) (1910)

- La primera obra de Fanny (teatre) (1911)

- Pigmalió (teatre) // Androcles i el lleó (teatre) (1913)

- El sentit comú en relació amb la guerra (assaig) (1914)

- La casa de la angustia (teatre) (1920)

- Tornada a Matusalén (compost de 5 peces) (1921)

- Santa Joana (teatre) (1923)

- Guia del socialisme per la dona intel·ligent (assaig) (1928)

- El carro de les pomes (teatre) (1929)

- Les aventures d'una jove negra en la buscada de Deu (assaig) (1932)

- La milionària (teatre) (1936)

- Setze auto esbossos (assaig autobiogràfic)(1949)

2. Informació sobre Joan Oliver, l' autor català de la versió de Pigmalió que llegim a classe.

BIOGRAFIA JOAN OLIVER

(1899 - 1986)

Va néixer a Sabadell ( Barcelona) el 1899

Escriptor format en un grup avantguardista de Sabadell.

Signava la seva obra poètica amb el pseudònim de Pere Quart per això també és conegut.

Fill d'una família industrial: el seu besavi havia estat fundador de la Caixa de Sabadell.

Va estudiar Dret i va viatjar força per Europa. Es va dedicar a la literatura i va ser fundador de La Mirada.

Va ser poeta, dramaturg, narrador, traductor i periodista.

El 1939 fi de la guerra civil va iniciar el període de exili i es va instal·lar definitivament a Santiago de Xile, on aconseguia sobreviure a base de traduccions, col·laboracions de premsa i ràdio.

A partir dels fets de juliol de 1936 multiplica les seves activitats literàries i cíviques i esdevé un dels intel·lectuals més compromesos en la lluita antifeixista

Quan torna a Barcelona, el 1948, el posen dos mesos a la presó. Sense desanimar-se dedica tots els seus esforços a la creació d'un teatre català que sigui alhora assequible a un públic burgès i literàriament i ideològicament digne.

Va fer traduccions i col·laboracions a "Destino", entre d'altres. La seva situació econòmica millora el 1962, quan esdevé director literari de l'editorial Aymà. A l'editorial Montaneri Simó, on treballa en la confecció d'un diccionari de literatura, entra en contacte amb un grup d'estudiants i llicenciats joves, que troben en ell una mena de cap.

El 1970 se li concedí el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i Edicions Proa començà a publicar les seves obres completes. A la dècada dels vuitanta rep els premis Ciutat de Barcelona, Josep Maria de Sagarra de Traducció i el de la Generalitat de Catalunya de poesia. Però fidel al seu inconformisme i a la seva actitud crítica, va rebutjar la Creu de Sant Jordi. Va ser membre i Soci d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Es va mantenir sempre a la seva ideologia nacionalista fins que va morir.

Va morir a Barcelona el 1986

OBRES

- El primer llibre una tragèdia a Lil·lipunt (1928), recull de contes.

- Gairebé un acte o Joan, Joana i Joanet (1929)

- Primer llibre de poesia Les Decapitacions (1934), coincideix amb la crisi política de l'època.

- Estrenà i publicà les peces teatrals Cataclisme (1935)

- Cambrera nova // Bestiari // Oda a Barcelona (1936)

- La fam (drama) (1938)

- Saló de tardor (1947)

- Terra de naufragis (1956) poesia marcada pels dubtes o meditacions metafísiques.

- Poesia de Pere Quart (1949)

- Ball robat (1958)

- Tercet en Re (1959)

- Una drecera // Vacances pagades, va influir molt sobre els poetes realistes (1960)

- Dotze aiguaforts de Granyer (1962)

- Circumstàncies (1968)

- Tros de paper (1970)

- Quatre mil mots (1977)

- Poesia empírica (1981)

- Biografia de Lot i altres proses // Obra de Pere Quart (1983)

- Diàlegs a Barcelona (1984)

Traduccions

- Pigmalió, de Shaw (1957)

- El Misantrop

- Molière

3. Resum de l'argument i argumentació de les característiques que fan d'aquesta obra una comèdia.

Pigmalió té un interès relacionat entre la cultura i la societat no te simplement una intenció teatral, aquesta obra ha estat reconeguda per la crítica. Quan Bernard Shaw va estrenar el seu Pygmalion l'any 1913 mentre s'inspirava en el mite clàssic de l'escultor que es va enamorar de la seva estàtua, Galatea, a qui Afrodita va donar vida, va intentar traslladar el mite a una societat moderna, la societat anglesa, de l'època victoriana. Pigmalió és una comèdia en que el llenguatge d'una noia totalment senzilla i vulgar pugui arribar a parlar com una persona refinada i pugui passar perfectament per el mon dels aristocràtics . Joan Oliver no fa una traducció de l'obra concreta i original ja que seria molt complicat perquè l'anglès es molt difícil de traduir literalment, per tant fa una adaptació.

4. Descripció dels cinc personatges principals i comentari dels aspectes següents:

Personatges

Roseta (florista de carrer)

Té uns 18 anys; va malgirbada i bruteja sobretot els cabells. Calçat miserable. Florista de carrer. El seu rostre i els seus moviments son graciosos. Noia senzilla i vulgar la qual al llarg de tota l'obra es la que se ha de convertir en una noia formal, un dia va a demanar un favor a un professor i aquest la converteix en senyoreta. És una noia normal, prima, poca cosa, però amb molt d'orgull i molta vitalitat.

Registre ( vulgar - cult)

El seu registre varia el llarg de la obra, al principi registre totalment vulgar, després el llenguatge ja es cult i propi dels aristocràtics.

Acte Primer - pag 19

ROSETA: io no fai mal a ningú ! sóc pobra, pro tan honrada com la primera. Em dedico a la compra-venta,què passa?

ROSETA: Es veu que si una no té una tenda amb un bon raig de pluja a l'escaparate i un lletreru que digui fleurs pour vous, ja es pensen que una va contra l'aixuntament i me l'emmanillen com un axioma!

Acte Tercer - pag 65

ROSETA: Tal com li ho dic. Ja comprendrà que una dona amb aquesta fibra, se'n fum de qualsevol bactèria. Per ella una grip, és pa sucat amb oli. A mi no em treuen dels meus tretze: a la tia li van fer el paquet.

Acte cinqué - pag 103

ROSETA: Res,..ja sé que sóc una noia qualsevol, i vostè un senyor i un savi, però tampoc no sóc un <<subproducte >> com vostè ha dit. Recordi se'n, sempre vaig procurar callar i obeir. I no ho vaig fer pels vestits, ni pels taxis, sinó perquè amb vostès em sentia ben acompanyada... i fins els vaig agafar estimació; i mai no em vaig a figurar que s'enamorarien de mi... Era una amistat, una amistat molt sincera...

Martí Jordana (professor de fonètica)

Fill de la Senyora Jordana. Home robust, ple de vitalitat prop de la quarantena. No obstant l'edat, sembla com un infant impetuós i excitable, capaç de terribles entremaliadures.

El seu caràcter oscil·la entre la jovialitat tumultuosa, quan està de bon humor, i el mal geni tempestuós quan les coses no van com ell voldria.

Ingenu i sincer. Professor de fonètica que està obsessionat amb el parlar de les persones. En endevinar d'on prové cadascú per l'accent que tingui.

Fontanella (militar retirat)

Senyor de certa edat amb l'aspecte de militar, d'aire afable i comunicatiu, està en tot moment amb en Jordana i amb la Roseta per tal d'ajudar a convertir la Roseta en una senyoreta i de fer-la passar per això mateix davant de gent distingida.

Quimet Fernandes (drapaire, pare de la roseta)

És el pare de la Roseta. Treballa de drapaire, edat uns 60 anys , aspecte vigorós i sa. Els seus trets fisonòmics son energètics i personals, i revelen un caràcter exempt de temors com d'escrúpols. Té una veu molt expressiva com de qui està acostumat a manifestar els seus sentiments sense cap mena de reserva. Li agrada molt beure. Li agraden molt els diners.

Família Fortuny

Família amiga de la senyora Jordana, la senyora Fortuny te 2 fills en Toni i la Clara, la noia es molt senyoreta molt formal. Son una família que vesteixen bé però no tenen gaires diners. Tot i que passen perfectament per famílies aristocràtiques.

Acte primer - pag 23

CLARA: Penso que vostè i jo no hem estat presentats...

Acte Tercer - pag 60

CLARA: oh, a mi m'agraden els caràcters originals.

Acte tercer - pag 66

TONI: Al contrari, senyoreta! L'admiro! Sabia alguna cosa d'aquesta moda de parlar com parla el baix poble, però la veritat, mai no m'havia trobat amb un cas com el seu: vostè en fa una imitació impecable. És una meravella.

Senyora Jordana

Mare d'en Martí Jordana. Persona culta i seriosa, vol que el seu fill tingui una relació estable i es casi, perquè pensa que així es centrarà una mica.

5. Comentari sobre l'espai i el temps en què se situa aquesta obra (evidentment, la que llegim nosaltres, és a dir, la versió de Joan Oliver).

L'espai, depenent dels actes.

Acte 1 Palau de la música catalana

Acte 2 Estudi professor Jordana

Acte 3 Casa de la senyora Jordana

Acte 4 Estudi professor Jordana

Acte 5 Casa de la senyora Jordana

Oliver va escriure la seva adaptació en un moment històric idoni: podia certament ambientar el seu pigmalió als anys 20 o 30.

OPINIÓ PERSONAL

Segons la meva opinió ha estat un llibre força bé ja que es bastant entretingut, per la meva opinió la Clara la filla de la senyora Fortuny es una mica creguda prepotent i molt figa flor.

En Toni fa bona parella em la Roseta.

Al final del llibre no demostra que Roseta es faci independent del tot, però la meva opinió és que sí que arriba a ser-ho, per què quan se'n va amb la mare d'en Martí i aquest li demana que quan torni a casa seva,p er què dóna per descomptat que hi vagi, li diu que li porti unes coses. Ella li diu que serà millor que les agafi ell, perquè segurament ja mai més la veurà. Això t'ho explica a l'acte cinqué i es com Jordana s'enamora de Roseta.

Crec que tant el llibre com el treball ha set interessant ja que gracies aixo ens hem endinsat a la literatura teatral i hem comprovat la forma d'escriure del escriptor anglès Bernard Shaw i del català Joan Oliver.

BIBLIOGRAFIA

Internet i altres fonts:

www.enciclopedia-catalana.com

http://www.grec.net/cgibin/heccl2.pgm?NDCHEC=0047165&PGMORI=Ahttp://www.escriptors.com/autors/oliverj/index.html

Biblioteca de Consulta Microsoft ® Encarta ® 2005. © 1993-2004

Llibre de llengua catalana i literatura, la galera, text

Llibre Pigmalió

- 1 -