La pesca “L'EUROPA BLAVA”

La pesca és essencial per a moltes economies locals de la UE i només pot funcionar si hi ha suficients peixos per capturar, per això el repte de la Política Pesquera Comuna (PPC) en els últims 15 anys ha estat la necessitat de conciliar les justes reivindicacions dels pescadors, pel manteniment del seu medi de vida, amb el fet que els peixos disminueixen cada cop més.

La contribució de la economia dels Estats membres és de menys d'un 1% en la majoria , però tot i així moltes comunitats locals depenen de la renta dels més de 300.000 pescadors, a més ha de tenir-se en compte que les indústries del sector pesquer donen treball a molta gent.

La PPC començà a pendre forma als 70, quan els estats riberencs(amb costa) ampliaren a 200 milles les seves zones de pesca, i decidiren que la UE defensés els seus interessos en les negociacions internacionals.

La importància de la pesca en la UE augmentà amb l'adhesió de Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit (1973). S'acordà que la llibertat d'accés a les aigües d'altres països es suspendria durant 10 anys i que les franges costaneres entre 6 i 12 milles quedarien reservades als pescadors locals i els tradicionals.

La PPC no es desenvolupà fins al 1983, on s'establí un sistema comú per la conservació i gestió de les poblacions en les aigües comunitàries.

L'adhesió d'Espanya i Portugal al 1986 duplicà en nombre de pescadors de la Comunitat, a l'hora que augmentà la capacitat pesquera, el tonelatge, la producció i el consum de peix.

El règim de conservació i gestió dels recursos de 1983 es revisà (“Informe 1991”). Destacava la necessitat d'una explotació de la pesca racional, responsable i sostenible d'un control més eficaç de la indústria pesquera, recomanava un major equilibri entre els recursos i la seva explotació. Amb això al 1992, s'adoptà un nou reglament de base que establia un règim comunitari per a la pesca i la aqüicultura.

-Funcionament de la política pesquera comuna

Accés als caladers i conservació de les poblacions de peixos:

L'accés a les aigües costaneres ha quedat reservat als pescadors dels ports locals amb la fi de protegir els seus drets pesquers i de contribuir a que la pesca continuï sent part principal de les economies locals.

Fora de la franja de les 12 milles, s'aplica el principi general de lliure accés als caladers, a més, des de 1995 existeix un nou sistema de llicències de pesca i una sèrie de mides tècniques (mida de la malla de la xarxa i pes del peix). Un altre element fonamental de les tassesd'explotació pesquera són els Totals Admisibles de Captures (TAC).

Finalment existeix des de 1995 un nou instrument de gestió, el Règim de l'Esforç Pesquer, que estableix un lligam entre les captures (pesca) i la capacitat de pesca (vaixells) de la flota.

Seguiment de les activitats pesqueres:

El control i execució de les disposicions de la PPC és competència dels Estats membres.

Al 1993 un nou reglament comunitari enfortí els controls i seguiment de les captures, les estructures i la comercialització del peix i la acuicultura.

Les sancions, que són decidides pels tribunals nacionals , inclouen des de la imposició de fortes multes fins a la confiscació de les xarxes del peix capturat o el propi vaixell.

La UE concedeix als Estats membres ajudes financeres per la ampliació de mesures destinades a reforçar els controls i per la adquisició de vaixells i aeronaus destinats a la protecció de les pesqueries.

Organització comuna del mercat:

Els elements fonamentals de l'organització són els següents:

Normes de qualitat que regulen la mida, pes, presentació, envasat i etiquetat del peix.

Un sistema global de preus fixats per la oferta i la demanda, però que estableix un preu mínim per sota del qual el peix es retira del mercat i no es ven.

Unes organitzacions de productors que s'encarreguen de comercialitzar el peix, ajustar la oferta a la demanda i garantir una correcta gestió de les quotes pesqueres.

Un règim d'importacions que es indispensable per a que la UE pugui satisfer la demanda interior de peix.

Acords amb altres països i convenis internacionals:

Els convenis que permeten l'accés de la flota de la UE a les aigües de països no membres constitueixen una de les parts principals de la PPC.

Ha de tenir-se en compte que més del 25% del peix que capturen els vaixells de la UE procedeix d'aigües internacionals o d'aigües d'Estats no membres. La financiació d'aquests acords representa el 40% del total de la PPC.

Polítiques estructurals:

Els instruments amb els que conta per afrontar els problemes estructurals són Programes d'Orientació Plurianuals (POP), que tenen com a objectiu restructurar i modernitzar les flotes pesqueres, i Instrument Financer d'Orientació de la Pesca (IFOP), un fons al que tenen accés tots els sectors de la indústria.

-Futur de la PPC

En els propers anys la UE haurà d'acceptar i mantenir un equilibri sostenible entre la conservació del recursos i la seva explotació, això és fonamental per al sector pesquer.

Actualment la PPC només s'aplica parcialment al Mediterrani. El creixent risc de contaminació i deteriorament del medi ambient han portat l'adopció de mides de conservació i gestió com establir disposicions que regulen l'ús i la prohibició d'algunes eines de pesca , la mida de les malles i del peix.

La pesca té repercucions en el medi ambient per això la UE té com objectiu controlar l'impacte ambiental de la pesca i assolir un equilibri entre les necesitats econòmiques i la protecció del medi ambient.

Per preparar el futur del sector en els propers anys una de les tasques serà la millora de les condicions per l'adaptació de la indústria a l'evolució de la situació internacional especialment en la relació amb països no membres.

-Normes i procediments

Fonament jurídic: articles 38 a 43 del Tractat de la UE.

Funció del Parlament Europeu: la consulta al Parlament Europeu és obligatòria per alguns aspectes de la normativa pesquera.

Funció del Consell de Ministres: partint de le propostes presentades per la Comissió, el Consell adopta les disposicions relatives a la PPC.

Funció de la Comissió Europea: té la inicativa per les propostes legislatives i de política, i s'encarrega de la gestió i administració de la PPC.