Tema 10.- La personalitat civil.

La norma té tendència a parlar de personalitat. La persona física és igual a la personalitat. Sobre aquesta idea s'estructura la base legal. La personalitat s'otorga amb el naixement d'una persona i s'extingeix per la mort d'aquesta. La persona física no deixa de ser una entitat.

La capacitat jurídica és reconèixer que es té l'aptitud per ser titular de drets i obligacions, sinònim de personalitat. La idea de capacitat jurídica és idèntica per a tothom, sempre és la mateixa, sempre és essencial, por englobar totes les modalitats abstractes que una persona pugui tenir en el mon del dret.

La capacitat d'obrar és aquella aptitud per l'exercici dels drets i per concloure actes jurídics.

Varia en funció del temps. Respon a una política legislativa. Es te la màxima capacitat d'obrar quan s'arriba a la majoria d'edat (18 anys), tot hi que abans s'adquiria als 21. El dia en que es compleix s'ha de tenir complert el dia del naixement. Capacitat d'obrar és la possibilitat d'exercir una possibilitat que pot comportar obligacions, deutes, accions i drets. Tot s'extingeix amb la mort.

La idea de la distribució de la capacitat d'obrar en una certa edat ve a determinar alguns actes. Els que comporten naixements de drets únicament demanen una certa capacitat natural. Poden acceptar donacions tots els que no estan incapacitats par la llei (Art. 625 CC)

• Actes sense transcendència patrimonial: No poden contraure matrimoni els menors d'edat no emancipats (Art. 46 CC) Però es podria casar amb una autorització judicial.

• Actes que generen obligacions: En el cas del contracte (Art. 125 CC) El contracte existeix des de que més d'una persona s'obliguen a prestar una cosa o exercir un servei. Ningú pot contractar si és menor d'edat, el menor que no te capacitat i fa malament el contracte, en principi la llei sempre hi quan no perjudiqui al menor i permet que el seu representant impugni aquell acte si perjudica al menor. El menor no fa cap acte nul, sinó només en principi perquè pot ser vàlid, en un sentit protector al menor. Els actes del menor estan sotmesos a la anul·labilitat.

La donació es rebre alguna cosa (acte beneficiós) si ho veiem en el subjecte que dona (és un acte que perjudica). El menor en principi no pot fer donacions.

Per adoptar es necessiten 25 anys, ja que pensa que la transcendència de l'acte en benefici de l'adoptat es vol aconseguir una estabilitat econòmica.

El menor te un cert sentit comú, maduresa, seny, te capacitat natural. Moltes vegades la norma entén que hi ha una maduresa sense haver-hi capacitat d'obrar ni li permet tenir com a vàlid la realització de determinats actes. Ex. Art. 159 CC.

Emancipació: Possibilitat que els titulars de la potestat li atorguen una certa capacitat jurídica, sempre que sigui a partir de 16 anys. Poden declarar major d'edat i te, en principi, les mateixes conseqüències que un major d'edat. La idea principal es l'alliberament dels pares de les seves obligacions, la idea de menor emancipat continua tinent un contingut restrictiu. Aquesta emancipació no es absoluta, no pot fer tots els actes com si fos menor, sinó que necessita un procurador (Art. 323 CC) No pot manllevar diners a préstec, cobrar objectes mercantils..