Amb el Congrés de Viena van aparèixer els nacionalismes arreu de les nacions que van quedar dividides en diversos estats. Al mateix temps, es produïen revolucions burgeses arreu d'Europa. Després de la guerra entre Prússia i França, els lands alemanys es van posar d'acord per formar un sol estat, igual que passava amb Itàlia. Llavors Europa es va industrialitzar i es van crear fortes rivalitats econòmiques per vendre els productes. Va créixer la natalitat, va disminuir la mortalitat i hi havia massa població. Faltaven recursos per tal que tothom tingués prou menjar. Els exèrcits es trobaven inactius perquè ja no hi havia guerres i necessitaven anar a lluitar Tot això va portar els estats europeus a començar amb el colonialisme.

Al darrer terç del segle XIX a Europa s'han creat els estats d'Alemanya i d'Itàlia, que han acabat de definir les fronteres occidentals. S'ha experimentat un fort augment de la producció i falten mercats per vendre allò produït. Com a conseqüència de la Segona Revolució Industrial, que ha fet augmentar el nivell de vida i la població, han disminuït els recursos i s'ha generat un fort augment demogràfic. Per això cal buscar territoris on poder enviar aquesta gent amb la finalitat que no provoquin revoltes a causa del poc menjar i el descontentament que hi pugui haver.

S'exploren els continents africà, asiàtic i Oceania i s'hi creen colònies, protectorats, mandats i colònies de poblament.

En un principi, els territoris d'Àfrica són per la Gran Bretanya i França, però a partir del 1886, a la Conferència de Berlín, s'estableix que aquests territoris seran per aquells estats que hi arribin abans. Llavors els estats europeus busquen els seus territoris i hi creen les seves colònies i el món queda repartit de la manera següent:

- La Gran Bretanya es queda amb Oceania, Índia, Canadà, i gran part d'Àfrica, la zona del Níger, i des d'Egipte fins al Cap, exceptuant la zona dels grans llacs.

- França es queda amb el Sàhara, Indo-Xina i Madagascar.

- Itàlia es queda amb Líbia i Somàlia.

- Els EUA es queden amb Alaska i algunes illes del Pacífic.

- Japó es queda amb Corea, la Manxúria i les illes Kurils

- Bèlgica es queda amb el Congo, que és propietat privada del rei belga fins que aquest mor i passa a ser de l'estat.

- Espanya es queda amb part del Marroc i Riu d'Or

- Alemanya es queda amb el Camerun, Àfrica sud-occidental i Tanganyika

- Holanda es queda amb les illes d'Indonèsia.

- Portugal es queda amb Angola i Moçambic

Alemanya, com Itàlia, que eren estats nous, van arribar tard a la cursa colonial, es van quedar amb pocs territoris i això va ser un dels conflictes que va provocar l'esclat de la Primera Guerra Mundial.

Mentre Europa s'enriqueix explotant aquests territoris i la seva gent, al vell continent la població va a viure a les ciutats, on hi ha feina per tothom. Apareixen els grups polítics obrers, partidaris del socialisme i s'estenen els principis democràtics, com el sufragi universal, sobretot per l'Europa Occidental, on la Gran Bretanya i França són els models a seguir pels altres països amb voluntat de democratització.

La burgesia va prenent poder a l'aristocràcia i inverteix les seves fortunes en fàbriques i grans cases. Els científics fan grans descobriments, com l'avió, el cotxe, el cinema, el submarinisme... reflectint el clima de llibertat que hi ha a Occident.

A l'Europa Oriental, però, encara quedaven estats, com l'Imperi Austro-hungarès, l'Otomà o el Rus, que mantenien sistemes polítics semblants a l'Antic Règim, amb un cap de govern amb plens poders, que no havien patit una bona revolució industrial, i amb greus problemes interns que els feien molt dèbils per dins, sobretot a causa dels nacionalismes.

Així, a l'Europa més avançada, la de l'oest, la gent gaudeix de moltes llibertats i és molt optimista respecte al futur. Per això s'anomenen aquells anys com The Ages of optimism. Però la política es prepara per una guerra que ha d'enfrontar el continent i la resta del món en dos blocs.

Aquesta política és conseqüència de la que durant la segona meitat de segle ha dut a terme el canceller alemany Bismarck durant el regnat de Guillem I, per tal d'aïllar la Gran Bretanya i França, que veu com els seus principals enemics, de la resta d'Europa.

Bismarck ha creat la Lliga dels tres emperadors i la Triple Aliança. La primera és una aliança entre Alemanya, l'Imperi Austro-hungarès i l'Imperi Rus, però no funciona prou bé, perquè Rússia i Àustria estan enemistades a causa des seus interessos als Balcans. La segona la formen Alemanya, Itàlia i l'Imperi Austro-hungarès, deixant Rússia al marge, però amb el compromís que serà neutral en qualsevol conflicte. Amb l'Aliança, els tres països que la firmen, es comprometen a ajudar-se mútuament en cas que un d'ells sigui atacat per dos països o per França, perquè Bismarck creu que és un gran perill.

Els francesos busquen suport en l'únic estat important que es manté al marge de tot, que és la Gran Bretanya, tot i els problemes que mantenen per la causa colonial, que han estat a punt de dur-los a la guerra en vàries ocasions, i firmen un pacte secret d'amistat. Més tard, firmaran una aliança entre tots dos països i Rússia, la Triple Entesa.

Així es defineixen els dos blocs que lluitaran a la Primera Guerra Mundial.

Mentre passa tot això a l'oest, a l'est l'Imperi Turc està en contínua desfragmentació, i Rússia i l'Imperi Austro-hungarès ho volen aprofitar per fer-se seus els territoris dels Balcans. El 1908 Àustria s'annexiona Bòsnia i Herzegovina. Sèrbia, que veu trencat el seu somni d'unificar tots els pobles balcànics, s'ho pren com una provocació i el 28 de Juny de 1914, un estudiant nacionalista assassina a la capital de Bòsnia el príncep hereu de la corona austro-hongaresa. Àustria-Hongria declara la guerra a Sèrbia, Rússia la declara a Àustria-Hongria, Alemanya a Rússia i França, i el Regne Unit a Alemanya i l'Imperi Austro-hongarès. Així comença la guerra, on s'enfronten els dos blocs definits abans.

És una guerra molt llarga i dura. Per primer cop es duu a terme des de l'aire, des de sota el mar i des de terra. S'utilitzen trinxeres, gasos asfixiants, metralladores, coets... i s'arriben a mobilitzar fins a 70 milions de soldats. Moren 9 milions de persones. Es desenvolupa no només a Europa, sinó també al Pròxim Orient, Àfrica i Àsia.

Quan els alemanys són aturats pels francesos, prop de París i comença la guerra de trinxeres, es comença veure que no acabarà ràpid, i van apareixent moltes veus contràries a la guerra.

El 1917, quan ja es porten tres anys de guerra, Rússia es veu obligada a retirar-se per fer front als problemes interns, però llavors van entren els EE.UU. a favor de l'Entesa. Aquí ja es va veure qui en serà el guanyador, ja que entra en joc un exèrcit completament fresc i molt nombrós.

A finals de 1918 els membres de la Triple Aliança es van rendint, i el 1919 se celebra la Conferència de Pau de Versalles, que decideix les conseqüències que tindrà la guerra per als països perdedors, sense tenir-los en compte en cap moment. També a Versalles es posa en funcionament l'organisme encarregat de mantenir la pau al món, la Societat de Nacions, amb seu a Ginebra.

De la conferència de Versalles, alguns dels punts més importants a què s'arriba és a la desaparició dels imperis turc i austro-hongarès, i que França recuperi l'Alsàcia i la Lorena, que Alemanya es quedi amb un exèrcit simbòlic i que les colònies turques o germàniques passin a ser controlades per la SDN.

Durant la Primera Guerra Mundial Espanya, com la resta de països neutrals en el conflicte, s'enriqueix moltíssim, però no sap aprofitar bé els ingressos que li proporciona la guerra en compres de menjar, roba i armes, i quan aquesta acaba i els països europeus tornen a posar en marxa les seves fàbriques, torna a ser un país pobre.

Després de la Gran Guerra, els perdedors no poden acceptar les condicions imposades i això portarà a una Segona Guerra Mundial, on s'enfrontaran pràcticament els mateixos dos blocs, degut a la marginació i humiliació en que l'Entesa ha posat els països de l'Aliança.