4º E.S.O.- C

Índex

Biografia i obres 3

Fotografies 4

Comentari 5

Bibliografia 6

PERE CALDERS

Pere Calders i Rossinyol va néixer el 29 de setembre de 1912, a Barcelona; va ser l'únic fill de Vicenç Calders i Arús  (1886-1969) de Sant Cugat del Vallès i, Teresa Rossiñol Roviralta (1887-1977) de Sant Julià d'Altura.Va créixer envoltat d'una forta atmosfera catalana, la seva llengua materna. El seu pare era un autor no professional que va escriure algunes novel·les curtes. Calders va passar els seus primers anys de vida entre la seva casa, al Clot, i la casa de la família de la seva mare, Can Mauri, un mas situat entre Polinyà, Sentmenat i Sabadell. Des de ben menut ja tenia contacte amb les narracions orals d'històries, ja que la seva família en contava sovint, explicant històries de crims, de robatoris, de bruixes, d'aparicions...
La seva mare li va ensenyar a llegir i a escriure, però el seu pare va ser qui va desvetllar-li, des de ben aviat, la passió pels llibres i per escriure. Li va donar per llegir un llibre de poesies de Josep Carner, que el va influir decisivament en l'ús de la llengua catalana. Una de les reformes de la república era l'oportunitat que tenia la gent de traduir el cognom al català (d'aquesta manera Caldés es va convertir en Calders).

L' educació plena de Calders no va començar fins que, als vuit anys, va ingressar a la prestigiosa Escola Mossèn Cinto, fundada l' any 1904, el director de la qual va ser Josep Peronella Eulàlia.
Del 1929-1934 Calders va estudiar art a l'escola Superior de Barcelona. Calders va escollir una carrera d'arts, ja que ell sabia que seria molt difícil guanyar-se la vida com a escriptor professional en català. Mentre ell estudiava art al vespre, durant el dia treballava com a ajudant del grafista txec Karel Cerny. Durant la guerra civil, fou membre del Sindicat Professional de Dibuixants de Catalunya. L'entitat esmentada va prendre el control de la històrica revista satírica L'esquella de la Torratxa, on va publicar regularment caricatures fins a l'any 1939. D'aquella època data l'inici de la seva relació amb el Partit Socialista Unificat de Catalunya, que va continuar fins al final de la seva vida.
Un cop acabada la guerra civil, Pere Calders es va veure obligat a exiliar-se a Mèxic i a emigrar-hi sense la seva dona i el seu fill. A Mèxic es va entrevistar amb el poeta català Josep Carner. L'entrevista va anar molt bé: Carner va ajudar-lo. Li va donar una carta de recomanació com artista a una editorial i el va adreçar a un dormitori de refugiats.
Econòmicament Calders se'n va sortir millor que altres escriptors catalans, gràcies a la seva experiència amb el dibuix, que li va permetre trobar treballs com a dibuixant comercial a diverses empreses de disseny gràfic. Molts escriptors es van veure obligats a guanyar-se la vida escrivint en castellà; en canvi, Calders no va haver mai de deixar de banda els seus principis literaris a causa de les exigències econòmiques.
Calders va treballar pel seu compte en un estudi d' art. Més tard va treballar a Editorial Atlante com a dibuixant.
Pel que fa a la seva vida privada, l'any 1942 es va divorciar de la seva primera muller i, l'any següent, es va casar amb una amiga que coneixia des de feia molts anys, Rosa Artís-Gener. Amb aquest matrimoni va trobar la felicitat i va tenir tres fills.
   

Un període que va ser força bo fou el de 1950-1959. En aquests anys va escriure gran part de les seves narracions curtes i una novel.la, La ciutat cansada (1950), que es va perdre quan el 1962 es va extraviar un bagul durant el viatge de retorn a Bacelona. La novel·la Ronda naval sota la boira va ser escrita entre 1954-1955; en aquesta obra es reflecteix la personalitat de Calders. Com a novel·les més importants sobresurten L'any de la meva gràcia, Cróniques de la veritat oculta (1955), Gael.li i l'home de Dèu, Cèl.lula i Unitats de Xoc.

A Barcelona, el seu pare va anar recollint les narracions curtes que anaven sortint a diverses publicacions i, l'any 1954, una selecció va ser presentada al premi Vicor Català i el va guanyar.
Aquest recull de narracions li donarà la projecció definitiva entre la crítica com a principal contista del moment.
Calders mostra un immens interès per Mèxic i la cultura mexicana. Però tot i així, les seves narracions curtes escrites a l' exili no reflecteixen cap influència o tema estríctament mexicà.
El 1962 es decideix a tornar a Barcelona degut a que UTEHA compra l'editorial Muntaner i Simon. Calders va fer la seva segona novel·la llarga, L'ombra de l'atzavara, amb la qual va guanyar el Premi Sant Jordi del 1963. Calders afirmava que "potser és l'única obra meva en la qual la meva imaginació no ha intervingut per a res. Tot el que explico, és veritat". Calders produeix poc en aquest període i no publica un nou llibre fins el 1978. El grup de teatre Dagoll Dagom va escenificar alguns contes seus amb el muntatge Antaviana, que va representar un dels èxits teatrals del moment.La seva obra va ser traduïda a diversos idiomes, sobretot de l'est d'Europa.
Des de la seva tornada de Mèxic, va fer articles a totes les publicacións catalanes més importants (Serra d'Or, Canigó, Avui, El Món...). Observador de tot allò que gira al seu entorn, els seus articles reflecteixen els aspectes més variats de la vida quotidiana i de l'activitat política, econòmica i cultural.

Fotografies

Foto familiar de la seva etapa a Mèxic.

Personatges de l'obra Antaviana. Companyia Dagoll Dagom.

Pere Calders

Comentari

La literatura de Calders gira al voltant d'un joc entre:

• La realitat i les diferents percepcions que es puguin tenir d'aquesta realitat.

• Les diferents percepcions de la realitat i la manera com poden ser representades.

• Els fets que inspiren els relats tenen una base verídica i fins i tot documentada.

Tota la seva obra no invita a la fascinació per un món meravellós sinó a la reflexió sobre les contradicccions i dubta de la condició humana.

Bibliografia

Internet:

www.google.com

www.escriptors.com

Enciclopedies:

Enciclopedia Salvat

1