Paul Cézanne

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ

Aquest treball m'ha semblat molt enriquidor, ja que he conegut més a fons la vida d'un pintor important com Cézanne. El treball ha sigut força fàcil, però el que ha costat ha sigut trobar fotografies dels quadres i en quantitat, ja que a les enciclopèdies (tant en llibres i cd's) hi havia poques imatges. La majoria les he trobat a Internet.

BIOGRAFIA

Cézanne, Paul (1839-1906), pintor francès, considerat el pare de l'art modern. Intentà aconseguir una síntesi ideal de la representació naturalista, l'expressió personal i l'ordre pictòric abstracte.

Entre tots els artistes del seu temps, Cézanne pot ser el que ha exercit una influència més profunda a l'art del segle XX (Henri Matisse admirava la seva utilització del color i Pablo Picasso, desenvolupar l'estructura de la composició plana de Cézanne per a crear l'estilo cubista). Però, mentre va viure, Cézanne fou un pintor ignorat que treballà en mig d'un gran aïllament. Desconfiava dels crítics, tenia pocs amics i, fins a 1895, exposà solament de forma ocasional. Estava distanciat inclòs de la seva família, que tatxava el seu comportament d'estrany i no apreciava el caràcter revolucionari del seu art.

Primera època

Cézanne va néixer el 19 de gener de 1839 a Aix-en-Provence, al sud de França. El seu pare era un banquer acabalat. Fou amic d'infància d'Émile Zola i, al igual que aquest, manifestà interès per l'art des de molt jove per a disgust del seu pare. El 1862, després d'una sèrie de discussions familiars, l'aspirant a artista va rebre una petita assignació i fou enviat a estudiar art a París, fins on ja havia partit Zola. Cézanne es sentí d'immediat atraigut pels elements més radicals del món artístic parisenc. Admirava sobre tot al pintor romàntic Eugène Delacroix i, entre els artistes més joves, a Gustave Courbet i a Édouard Manet, que exposaven obres que la majoria dels seus contemporanis trobaven xocants tant pel seu estil com per la seva temàtica.

Influència dels impressionistes

Moltes de les primeres obres de Cézanne estaven pintades amb pigments espessos i en tons obscurs que recordaven a l'expressionisme romàntic i melancòlic de generacions anteriors. Però, a l'igual que Zola en el seu empeny per desenvolupar una narrativa realista, també Cézanne manifestà un interès progressiu en la representació de la vida contemporània, volia pintar el món tal com es presentava davant dels seus ulls, sense preocupar-se d'idealitzacions temàtiques o afectacions a l'estil. La influència més significativa als inicis de la seva maduresa artística fou la de Camille Pissarro, pintor major que encara era poc reconegut, que vivia amb la seva nombrosa família en una zona rural a les afores de París. Pissarro no solament proporcionà a l'insegur Cézanne el recolzament moral que necessitava si no que l'introduí en la nova tècnica impressionista per aconseguir els efectes de la llum natural. Junt amb Claude Monet, Auguste Renoir i uns pocs pintors més, Pissarro havia desenvolupat un estil per a treballar a l'aire lliure (en plein air) de forma ràpida i a escala reduïda, que consistia en utilitzar petits tocs de colors purs, sense necessitar esquemes preliminars ni dibuixos. Volien atrapar de aquesta manera els efectes lumínics fugaços així com la seva interpretació visual, també efímera, de la naturalesa. Sota la tutela de Pissarro, en el curt període que va comprendre entre 1872 i 1873, Cézanne passà dels tons obscurs als colors brillants i començà a concentrar-se en escenes de la vida rural.

Retorn a Aix

Tot i que semblava posseir menys domini tècnic que altres impressionistes, Cézanne fou acceptat dins del grup i exposà amb ells en 1874 i 1877. En general els impressionistes contaven amb un èxit comercial limitat, i les obres de Cézanne van tenir l'acollida més desfavorable per part de la crítica. Es distancià de molts dels seus contactes parisencs a finals de la dècada de 1870 i durant tota la dècada de 1880 passà gran part del temps a Aix-en-Provence. A partir de 1882 deixà de treballar en estreta relació amb Pissarro. El 1886 va creure veure referències als seus fracassos, poc dissimulades, en una novel·la de Zola y trencà les seves relaciones amb ell, a pesar de que havia sigut el seu recolzament durant molt temps. Aquell mateix any heretà la fortuna del seu pare i per fi, a l'edat de 47 anys, aconseguí l'independència econòmica, tot i que va continuar en el seu aïllament social.

Utilització del color

L'aïllament i la concentració, així com la singularitat de la seva recerca, podrien senyalar-se com els responsables de l'increïble evolució que va sofrir el seu estil durant les dècades de 1880 i 1890. En aquell període, tot i que continuà pintant directament del natural amb brillant colorit de tipus impressionista, fou simplificant de manera gradual l'aplicació de la pintura fins el punt de que semblava aconseguir expressar el volum amb unes quantes pinzellades de color juxtaposades. Més endavant els experts arribarien a afirmar que Cézanne havia descobert una manera de representar tant la llum com les formes de la naturalesa simplement mitjançant el color. Semblava reintroduir una estructura formal que els impressionistes havien abandonat, sense sacrificar la sensació i vivacitat lumínica aconseguida per ells. El propi Cézanne parlava de modular el color en lloc de modelar el clarobscur de la pintura tradicional. Amb allò es referia a que suplantava les convencions artificials de representació (modelar) per un sistema més expressiu (modular) que es trobava encara més pròxim a la naturalesa o, com deia el propi artista, "paral·lel a la naturalesa". Per a Cézanne la solució a tots als problemes tècnics del impressionisme radicava en utilitzar el color de una manera més endreçat i expressiu que el dels seus companys impressionistes.

Cézanne considerava que mai arribava a assolir plenament el seu objectiu, pel que deixà la major part de les seves obres sense acabar i destruí moltes altres. Es lamentava del seu fracàs a l'hora de representar la figura humana i, efectivament, les grans obres amb figures humanes dels seus últims anys, com Banyistes (c. 1899-c. 1906, Museu de Art, Filadèlfia), revelen unes distorsions curioses que semblen dictades pel rigor del sistema de modulació cromàtica que ell mateix havia imposat sobre les seves pròpies representacions. Però, la generació posterior de pintors arribà a acceptar pràcticament totes les rareses de Cézanne. Aquella generació creia que ja s'havien formulat els objectius naturalistes de l'impressionisme i que era necessari un estil nou i original, sense reparar en la dificultat, per poder retornar a l'art modern sinceritat y compromís.

Rellevància l'obra de Cézanne

Durant molts anys l'obra de Cézanne solament fou coneguda pels seus antics col·legues impressionistes i per uns quants artistes joves radicals de la línia del postimpressionisme, entre els que s'incloïen Vincent van Gogh i Paul Gauguin. Però, el 1895 Ambroise Vollard, ambiciós marxant parisenc, organitzà una exposició de les seves obres i les promocionà amb gran èxit durant els anys següents. Fins 1904, Cézanne assolí la consagració en un dels grans salons oficials de pintura i quan morí (en Aix, el 22 de octubre de 1906) havia aconseguit un prestigi considerable. Molts pintores joves viatjaren fins Aix-en-Provence per veure'l treballar i demanar-l'hi consell durant els últims anys de la seva vida. Però, tant el seu estilo com les seves teories continuen seient misterioses i críptiques; per a uns era un pintor primitiu ingenu i per a altres un complicat mestre en els procediments tècnics. Encara que tots estan d'acord en que l'intensitat dels seus colors, unida a l'aparent rigor de l'estructura compositora, indiquen que, a pesar de la freqüent desesperació del propi artista, havia sintetitzat els elements bàsics de representació i expressivitat de la pintura d'una manera molt personal.

GALERIA

COMENTARI

“Els banyistes”

Aquest quadre de Paul Cézanne, data de l'any 1899-1906 i actualment està exposat al Museu d'art de Filadèlfia. Aquí es veu clares distorsions a l'hora de pintar la figura de cada persona, fent pensar que semblen dictades pel rigor del sistema de modulació cromàtica que ell mateix havia imposat sobre les seves pròpies representacions. Els colors utilitzats són molt obscurs, tant per al paisatge com per als personatges.

OPINIÓ PERSONAL

Aquest treball m'ha agradat fer-lo per què he après molt sobre Cézanne, la seva vida i també sobre l'impressionisme.

BIBLIOGRAFIA

SUPORT ELECTRÒNIC

- Enciclopèdia Encarta 98

Microsoft - 1998 - Madrid

- Gran Enciclopedia del arte MULTIMEDIA (Realismo / Impresionismo)

Grupo Zeta - 1998 - Madrid

- Enciclopedia Universo Multimedia

PC Magazine - 1995 - Madrid

INTERNET

Xs-collectibles (http://www.xs-collectibles.com)

Landsend (http://www.landsend.net)