Els orígens de la Llengua Catalana:

Els orígens de la llengua catalana no són altres que la derivació del llatí que va evolucionar fins a convertir-se en la nostra llengua actual.

Aquesta evolució es va desenvolupar lentament ja que els parlants del llatí tenien la sensació de que es parlava sempre igual però poc a poc s'anaven introduïnt noves paraules i expressions.

A partir del segle XII es va començar a tenir consciència de que hi havia llengües diferents del llatí, i la gent ja no l'entenia, així que a la nova parla se la denominà llengua romànica.

Quan van començar a escriure's documents en català, va ser degut a que els escrivents en desconèixer com s'escrivia una paraula llatina, la substituïen pel mot parlat (que llavors començava a assemblar-se als que ara coneixem) i així fins que l'escriptura catalana va passar a ser única i característica.

Dels primer textos catalans en trobem dos que són els més antics: les Homílies d'Organyà, basat en una recopilació de sermons, i el Forum iudicum del qual se'n va trobar un fragment d'una traducció del codi de llei visigòtiques.