Fins ara, més que donar una definició de vida, s'enumeren una sèrie de característiques que tipifiquen a tots els éssers vius:
Creixement i desenvolupament
Resposta a estímuls ambientals
Reproducció sense assistència externa segons un patró o conjunt d'instruccions codificades als àcids nucleics (ADN - ARN)
Consum d'energia
Es coincideix en què tots els éssers vius desenvolupen tres FUNCIONS VITALS:
NUTRICIÓ
RELACIÓ
REPRODUCCIÓ
CARACTERÍSTICA ENTRÒPICA: Els éssers vius pareixen contradir el segon principi de la TERMODINÀMICA segons el qual l'Univers tendeix a augmentar la seva entropia o desordre. Això no és globalment així perquè els éssers vius s'ordenen formant estructures complexes a costa de desordenar el seu medi. En conjunt SI AUGMENTEN L'ENTROPIA DE L'UNIVERS, encara que ells augmentin el seu ordre intern.
TEORIA CEL·LULAR
S. XVII
Robert Hooke va
observar que el suro
estava format per
petites cavitats que
va anomenar cèl·lules
S. XIX “desenvolupament del microscopi”
Schleiden i Schwann varen determinar que tant les plantes com els animals estaven format per cèl·lules
1858, TEORIA CEL·LULAR
Virchow estableix les bases de la Teoria cel·lular que es resumeix en els següents punts:
La cèl·lula és la unitat estructural i funcional de tots els éssers vius. Estructural perquè forma part de totes les seves estructures i funcional perquè cada cèl·lula desenvolupa les tres FUNCIONS VITALS.
L'activitat d'un organisme és el resultat de l'activitat de dels cèl·lules que el componen
Les cèl·lules només sorgeixen per divisió de cèl·lules preexistents, mai per generació espontània
COMPONENTS DELS ÉSSERS VIUS
Fins la segle XX es diferenciava la matèria viva (pròpia dels éssers vius i els productes derivats) i la matèria inert. La mataria viva sorgia per l'acció de la força vital d'origen diví i no seguien les lleis de la física i la química ordinària.
Actualment es pensa que no existeix la mataria viva sinó els éssers vius formats per molècules molt més complexes que la matèria mineral però subjectes a les mateixes lleis fisicoquímiques.
BIOELEMENTS
C, H, O, N, P (97%)
S, Ca, Mg, Na, K, Cl
OLIGOELEMENTS
Elements presents als éssers vius en proporcions inferiors al 0,1 %
Els elements que componen els éssers vius no
corresponen amb els més
abundants a l'escorça
terrestre sinó que han estat
seleccionats
BIOMOLÈCULES INORGÀNIQUES: AIGUA
PROPIETATS:
TENSIÓ SUPERFICIAL
CALOR ESPECÍIFC
- DIPOL: amb una dèbil càrrega negativa al O i positiva al H
- PONTS D'HIDROGEN:
Funcions de l'aigua:
a) És un magnífic dissolvent, fet que permet que moltes substàncies es trobin, al interior de la cèl·lula, en solució aquosa i puguin reaccionar entre sí
b) Vehicle d'intercanvi de substàncies entre la cèl·lula i el medi. Per incorporar substàncies a l'interior i eliminar-ne els residus
a) Amortiment tèrmic degut al seu calor específic bastant elevat
Pressió osmótica
Funcions de les sals minerals
Actuen com a solucions tampó, mantenint el pH del medi (HCO3-), necessari per mantenir les funcions fisiològiques. Qualsevol canvi significatiu en la concentració salina pot provocar la mort de l'organisme
Regulen l'equilibri osmòtic de les cèl·lules
Intervenen als processos fisiològics: biosíntesi de proteïnes (Mg2+), transmissió de l'impuls nerviós (Na+, K+), coagulació de la sang i contracció muscular (Ca2+)
Formen estructures esquelètiques:
Conquilles dels mol·luscs (CaCO3)
Sílice que forma les closques d'algues unicel·lulars