OLIVETTI, MOULINEX, CHAFFOTEAUX ET MAURY. Quim Monzó.

1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS:

Obra formada per quinze contes independents entre ells però amb una connexió establerta pel tema, per referents culturals, per la tècnica narrativa…

Tots ells parteixen del món real, tot i que de vegades acaben esdevenint móns irreals i ficticis.

Es basen en una idea inicial i única amb sorpresa final, la qual produeix un gag, una situació còmica irreverent, absurda o corrosiva.

Els contes ténen algunes característiques comunes:

• Ambientació urbana, símbol de modernitat.

• Personatges anònims caracteritzats per una obsessió que els aparta del món exterior. No ténen profunditat psicològica i representen una idea o actitud.

• Humor i ironia com a recurs per deixar al descobert l'absurditat de costums o falsos mites.

• Elements absurds per desmitificar la realitat i fer-la veure amb nous ulls.

• Alternança de contes amb l'estructura clàssica (plantejament, nus i desenllaç) amb d'altres amb estructura circular (sobre una idea bàsica).

2.- TEMES:

Hi ha un tema present a tots els contes: l'alienació de l'individu cap a un món mecanitzat que pot portar-lo a una pèrdua d'identitat.

Per això el títol del llibre són noms d'electrodomèstics, que, tot i que no correspòn a cap conte, fa referència a “Thomson, Braun, Corberó, Philishave…”.

Altres temes:

• Immobilisme: reacció davant de situacions aclaparadores (Globus, El Nord del Sud, Quatre Quarts).

• Transgressió: única reacció davant l'absurd ambiental (To Choose, Cacofonia, El Regne Vegetal).

• Incomunicació i angoixa (Un Cinema, Globus).

• Obsessiva frustració sexual (La Dama Salmó, El Regne Vegetal, La Carta).

• Destí que sempre acaba rient-se de nosaltres (La Dama Salmó, Trucs).

3.- L'AMBIENTACIÓ (L'ÈPOCA I L'ESPAI):

Apareixen nombrosos referents a la generació dels 70, el món de l'autor, entre els quals: Literaris (Pigmalió, Baudelaire),Pictòrics (Bacon , Llimós), Cinematogràfics (“Un tramvia anomenat Desig”, Marlon Brando, Marlene Dietrich), Musicals (Jerry Lee Lewis, Rolling Stones), Grups urbans de l'època (ionquis, ecologistes, macrobiòtics…).

• Espai extern: espai urbà i asfàltic situat a Barcelona. A “Cacofonia” i “El regne vegetal”, hi apareixen noms propis de bars i restaurants (Cristal City, Baviera…).

• Espai intern: en alguns contes la història es desenvolupa en llocs tancats com cases o apartaments (Redacció; Thomson, Braun, Corberó, Philishave…), cinemes (Nines russes, Un cinema), o un tren (La dama salmó).

• En alguns dels relats no s'especifica l'espai, ja que l'important és l'atmosfera, normalment angoixant, on l'individu queda aclaparat per l'opressió ambiental (Préssec de Poma, Globus, Quatre Quarts).

• Atmosfera comuna en alguns contes, com l'eròtica i sexual. En ells, tot just s'arriba a un clímax, hi ha una davallada estrepitosa que comporta la frustració sexual (La Dama Salmó, Trucs, La Carta).

4.- ELS PERSONATGES COM A METONÍMIA DEL “JO” GENERACIONAL:

En “El Regne Vegetal” hi ha un discurs ideològic i filosòfic sobre la generació dels 70, idealista i utòpica, que pensa en canviar el món. S'hi testimonia la seva crisi quan, passats els anys, s'adónen que el món no ha canviat. Perden els seus ideals i referents, cosa que els fa reaccionar fent ús de la transgressió moral.

Al realt hi ha dos discursos diferents:

• L'ideològic i filosòfic: fa referència a una generació idealista i utòpica que, una vegada establerta, perd l'actitud rebel i transgressora (digressió entre la teoria i la praxi dels anys 60 i 70).

• El discurs individual: actitud del narrador davant aquesta situació; ell tria la transgressió a través de la depravació.

La generació dels 70 va néixer tenint com a base els ideals que comportaren la Revolució del Maig del 68, la generació de la qual fou idealista i lluitadora, però que en l'edat adulta es troba perduda sense ideals ni cohesió.

En el relat, el protagonista passa per diferents etapes transgressores (violador, exhibicionista, voyer…) fins esdevenir un element passiu.

Quim Monzó escriu sobre allò que coneix, la seva realitat, la de la seva època i el seu espai físic i mental; és per això que els seus contes són urbans i transcorren a la realitat concreta de la determinada Barcelona d'una determinada generació..

Exemples de transgressió:

• “Cacofonia”: el personatge realitza un seguit de transgressions com són saltar-se un semàfor en vermell, fumar-se tres cigarrets alhora, conduïr en sentit contrari pel carrer Balmes, etc.

• “To Choose”

• “El Regne Vegetal”

Exemples d'immobilisme:

• “Globus”

• “El Nord del Sud”: l'immobilisme és latent perquè l'individu opta per acceptar una situació no triada: la de la seva frustració personal en la seva vida de parella.

• “Quatre Quarts”: el personatge decideix deixar-ho tot com abans no acudint a la cita l'endemà.

5.- TÈCNICA NARRATIVA (L'IRONIA I L'ABSURD):

Monzó utilitza la ironia per provocar un distanciament entre allò narrat i el lector, i per crear complicitat amb aquest (molts cops a través de parèntesis, amb comentaris irònics).

A “Préssec de Poma” la ironia pretén buscar la complicitat amb el lector.

A “To Choose” la ironia crea un distanciament amb el problema que pateix el protagonista, de manera que el lector no senti res per l'individu, ni pena ni por. Sabem que matarà, pero no ens transmet angoixa perquè ell mateix no la sent. En aquest conte, la ironia és el tema, fins i tot en el títol, ja que l'assassí no escull res, i per això sap que tornarà a fer el mateix, donat que no té voluntat ni llibertat.

6.- RECURSOS LINGÜÍSTICS:

Recursos textuals: l'autor fa ús dels parèntesis com a mecanisme d'ironia i per crear la complicitat lector-narrador, com a aclariment, especificació i continuació del relat.

El llenguatge: molts manlleus (generalment anglicismes), mots que no apareixen a cap diccionari normatiu, hipocorístics (mec, de barbamec; tano, de gaietano).

Camps lèxics:

• A “La Carta”, “Trucs” i “La Sama Salmó”, l'alt grau de contingut eròtic arriba al registre vulgar.

• A “El Regne Vegetal” trobem mots que denoten depravació (violador, exhibicionista, gigoló, etc.).

• També podem trobar, als contes, tot de referents musicals com cançoncs, grups musicals, balls, estils de música, etc.

• Al conte “Oldeberkoop” hi ha tot un camp lèxic del món de la droga.

• També hi trobem el camp lèxic referent al món del cinema; noms relacionats amb l'empresa cinematogràfica.

7.- RECURSOS ESTILÍSTICS:

El joc de paraules hi és present en molts contes, en alguns evident ja en el títol, com “Cacofonia” o “La Dama Salmó”, on l'autor juga a crear una ambigüitat amb el mot salmó (peix nòrdic o color càlid suggerent). A “Quatre Quarts” juga amb la puntualitat i la impuntualitat.

Podem trobar metàfores, també, a “La Dama Salmó”, “Thomson, Braun…”, etc.

A “Redacció” hi podem localitzar polisíndeton i paral·lelisme.

Les onomatopeies estàn presents a tot el llibre.