Comentari de text :

Títol : Nàufrags a l'espai

Autor : Josep Vallderdú

Des de que va neixer a Lleida 1923 sempre ha treballat en el món dels llibres. Sobre tot llibres de viatges i de descripció comarcal, però tambè llebres per a nois i noies. Ha escrit avui dia uns trenta llibres dedicats als joves.

El llibre :

Ës un llibre futurístic, a vegades aquests llibres són pocs reals, què ens llança uns 20 ó 30 anys endavant. Feia molts anys que un estell no massa lluny va ser descobert i l'home molt curiós havia treballat molt per poder arribr-hi. El motiu era sobretot pel planeta que orbitava al voltant d'aquesta, era molt semblant a la terra i per tan tambè hi tendria que haveri vida...

Els sientífic havien aconseguit l'objectiu de poder viatjar a aquell planeta, que estava a sis anys llum, en només vuit anys. Tambè gracies a un nou sistema anomenat RM,què consistia en mantenir la persona intacte fins a l'arribada a aquel lloc, les possibilitats d'un viatge de descobriment sense errors era molt gran.

Van ser escullits quatre astronautes sense lligams familiars per fer el viatge. Eren dues dones (Ada i Cília) i dos homes (Beni i Deodat), a més a més eren amics.El viatge va començar sense cap problema, excepte els que havia amb la premsa, i surtiren amb direcció d'Hebe, el planeta.

Despres d'aquests vuit anys la nau arribà a Hebe, semplava la terra tan que els astronautes van desidir aterrar encara que no haguesin pogut contactar amb la terra.Pel que sempla a la terra hi hague problemes després del canvi de president, de quin tipus ? no ho se pas, però no semplen gaire bons. L'aterratge no va surtir bè i la nau va quedar destrossat, malgrat que ningù sortis malbé van perdre algunes cosses útils per a la investigació d'Hebe.

És trobaven sols i els va ser difícil dee viure amb el pensament de que ningù els vendria a buscar; Deodat era un home molt sensible i durant molts dies va estar depremit i era difíl fer-li parlar. Ada era la que examinava el terreny i allò que podrin mentjar, encara que durant les primeres setmanes va viure d'allò que havien salvat de la nau. Van caminar duran dies i dies per trobar algun ésser viu, però no van trobar res fins que van arribar a un riu. Aquest van seguir avall fins arribar a una esplanada on viure el curt hivern, curt perquè un any a aquest planeta només era de set mesos.

Quan finalitzar l'hivern van seguir la cursa del riu i arribaren a un llarc on perfi van trobar uns palèos, eren semplants a com eren els humans de feia 15.000 anys, avantbasats. Van construir una casa a la vora del llarc i observaren aquets palèos. Els donaren forces problemes, eren lladres i s'aprofitarren dels terricoles.

Un dia s'apropa una plaga de llagostes i Ada que estava navegant pel riu morí, tambè van perdre l'equip de mesurar i tot allò que havien salvat de la nau especial. Deodat no va puguer soportar la perdua d' Ada i morí tambè d'una mosegada d'algun animal quan volia fugir dels altres dos.

Els palèos tambè van perdre uns membres, la veritat fou totes les dones, i desideren anar a buscar uns altres. La Cília i Beni, que era el “comandant”, van decidir seguir-los per descobrir nous paissatges i possiblement algun nou habitant del planta. I axí fou, Descobrieren una nova civilització, van ser rebudes amb molta amistat ja que van salvar una de les dones que per sopresa havia segrestat un dels palèos, la Cília per sert gairebè tambè va ser segrestat.

La nova civilització era com nosaltres erem feia uns 4.000 anys. La monarquia en canvi era regnada per la dona reina i els fills d'ella, l'home tenia poc que dir. S'hi van establir a aguest nou poble i van començar a introduir-hi nous avenços que, per cert, els donà una creu situació, es donaren compte de que aquests eren massa seemplants a les de la terra i quan faou possible per aquests conguerir els atres ho feren, i gracies als avenços de Beni i Cília. Ells acaben ell llibre amb un desendent.

Tesi :

El llibre és molt real i pot semplar un futur molt a prop. M'ha semplat molt bona i entrigant. Esta plena d'emoció i no tens ganes de teixar-lo fins que no la acabis. Penso llegir més llibres de J. Vallderdú perquè d'ensenya d'alguna mena com és la vida. Penso que amb aquest comentari no farà falta dir rés més sinò només aconsellar-lo per a qui l'agrada l'adventura.