Diferents definicions de Museu

Frederic Amat; “Un museu és com un trípode, és un espai de plaer, el museu són miralls que es sintetitzen.”

El museu és l´element que permet a la càmera fotògrafica del nostre ull plasmar les obres a la nineta de l´espectador, contemplar un espai de plaer, com diu Amat, la llum, els colors, la matèria, la textura, tots els elements que componen les obres ens envaeïxen, poden ser agradables o desagradables, ens poden agradar o no, però no deixa de ser un plaer.

Fernàndez Ordonez; “ Un museu és un element actiu, que busca neutralitat tant a nivell de qualitat arquitectònic com a nivell artístic.

Els museus estàn en constant movilitat, l´espai de les obres, obres actives, que transmeten constanment sensacions, valors estètics, llenguatges plàstics, sentiments... a l´espectador. Un espectador que es mou per l´arquitectura del museu sentint l´equilibri entre espai-obra, un equilibri neutral com ens diu Ordonez, l´arquitectura té importància, reflexa l´obra que vol mostrar, un nivell artístic d´un mateix valor que l´arquitectura.

Zush; El museu de Zusch és a través de la red. “El seu museu és l´atmòsfera d´Internet. En ell s´incloeïxen raons diplomàtiques (moneda, passaport...) és una manifestació visual d´aquest món.”

Frederic Amat; “Navegar no és el mateix que exposar de manera física i poder contemplar. En un museu es capta la llum a través de la matèria, la llum a Internet és una altre, la llum de la pantalla d´ordinador.”

Zush ha trobat el suport, l´espai de les seves obres en la pantalla d´Internet, una altre manera de disfrutar de l´art. Alguns artistes, com Amat, són més reaccionaris a aquesta postura. L´obra presentada físicament dona un sentit més real a l´obra, és a dir, l´espectador té una conexió més directe, un joc de llum que transmet la matèria artística en l´àmbient en que es situa.

“ En un museu s´hi troben col.leccions; un conjunt coherent i ordenades d´obres, que volen transmetre algo històric; això actualment és una cosa molt difícil”.

Actualment les obres d´art que es presenten en un museu no intenten transmetre una situació històrica, sinó que volen expressar, transmentre un llenguatge artístic ple d´uns valors i uns sentiments a l´espectador. L´art és un camí de comunicació per l´artista, una forma d´expressió.

Tusquets; “Un museu és una casa de plaer.”

Museu del Segle XIX; Macrocentres; lloc de peregrinació Internacional. Museus flexibles a canvis, acomodar lo que no imaginem.

Definició d´ Art

En primer terme em d´observar els diferents elements que podrien compondre la definció d´art:

*Creació

*Producció

*Expressió

*Subjectivitat

*Sensacuibs

*Comunicació

*Qualitat estètica

Si mirem una mica en el temps veurem que no es tolera parlar d´expressió, ni creació (originalitat) en l´Edat Mitjana i les Acadèmies (sobretot les del 18).

En l´Edat Mitjana el artista realitza un ofici. Practicava un art el que cumplia les normatives de gremi. Copiant del major i reproduïnt. En les Acadèmies l´art és com a noció de norma (cànon de la belleza ideal que l´artista habia de reproduir), en aquests moments no es parla de qualitat estètica. En les Avantguardes es recolleix la creació, l´expressió i l´originalitat. Tenen molt clar: trencar amb lo anterior. Dimensió agresiva i violenta que defensen de trencar amb models anteriors i propossen unes noves idees d´originalitat.

L´art, em dona a pensar sobre més d´una definició, però em preguntes que l´envolten:

*Manifestació subjectiva la qual perment expressar i transmetre sensacions, percepcions i qualitats estètiques.

Però, és l´art realment expresió del sentiment?

*L´art és una exploració de la realitat a través d´una presentació sensible.

De quina manera són, per exemple, les paraules d´un poema presentacions sensibles?

*L´art és una re-creació de la realitat.

Però, es tot art un re-creació d´algo, incloïnt la música?

Segons DeWitt Parker tot art ha de tenir una forma estèticament satisfactoria: armonia, esquema, disseny. Croce i els idealistes pensen d´una altre manera: sostent que l´obra d´art “real” només ha d´estar present en la ment de l´artista, inclús abans de que hagui possat la pluma sobre el paper o la pintura sobre la tela, la seva visió d´obra d´art ha de ser concebuda en el mitjà artístic.

Si parlem dels termes art i moralitat, veurem que són complementaris. És difícil concebre una gran obra d´art com algo moralment censurable, si un la contempla des d´una prespectiva estètica; aquesta feina requereix tanta atenció, que exclou qualsevol efecte marginal pretengudament indesitjable. La força estètica d´una obra d´art és incompatible amb qualsevol efecte incipient de tendència “inmoral”.

Diferents funcions dels museus

En aquests moments tenim noves exigències, estem a una expansió massiva.

Molta gent recorre als museus en el seu temps lliure, ja sigui per un gran interès en l´art, o per voler seguir exemple d´altres individus i aproximar-se en el món cultural artístic.

La pregunta és: Cóm renovar i adoptar museus ja existents?

Un dels elements principals d´un museu és la llum, la llum natural constitueix un museu vital, però no en tots els punts del món la llum és igual. Els museus són molt diferents, tenen metes diferents; Cóm possar al dia aquest passat?

El Prado de Madrid; es va realitzar aquests debat de renovació, el causant d´aquest davat foren els efectes popular d´èxit. El museu necessitava una ampliació: L´entrada a Goya s´havia de renovar, el problema és si fer-ho dins de les mateixes parets ja construides o ampliar-se. Aquesta entrada és díficil, hi ha molta gent, cotxes, .... és massa reduït.

Els canvis a la “sala exèrcit” són:

*Recuperar sales grans dels quadres de Batalles, la sala d´actes, i sala de pintura del S.XIX.

El Macba de Barcelona s´ubica en una part històrica de la ciutat, el Raval, un punt d´atracció.

Amb aquest museu es vol aconseguir un equilibri entre el barri i la zona cultural, és per això que es necessità una reorganització urbanística.

El seu director, Miquel Molins, exposa que els museus han d´estar obert a noves demandes tecnologiques, ja que permet major capaçitat divulgadora.

És un museu amb molta llum però amb un difícil espai expositiu. Es va inaugurar sense obres, així doncs, quines obres han de formar part d´un museu? Una cosa ara difícil és expossar un conjunt coherent i ordenat d´obres, una col.lecció, i transmetre algo històric.

Al Segle XX trobem molts moviments i individus independents.

Actualment el Museu com patrimoni d´un lloc és complementari del Museu com art contingut.

Molts dels museus existens s´han apoderat d´antics edificis per realitzar el seu pròpi àmbient:

*El Reina Sofia de Madrid, havia estat un hospital.

*La Fundació Tàpies, en els seus temps era un antic edifici.

*el MIDE, de Cuenca, al Segle XVII era un convent de monjes. Una de les sorpreses que vol reflectir el museu és la combinació del paisatje (natura) amb l´alta tecnologia actual.

És un per ser guiat i submergir en l´obra de cada artista. És un museu virtual, pot ser visitat per la red i moure´t com si et trobessis al seu interior, però a part també vol ser un punt d´informació per l´espectador.

Zush opina que actualment hi ha un art col.lectiu, és per això que s´hauria d´universalitzar un museu, que en un mateix museu, a part de visitar les obres, hi trobessim una discoteca, botigues, sales de joc...

Art-Arquitectura

Norma Fosters vincula l´art de l´arquitectura amb l´art visual. L´arquitectura ha de fer de l´experiència lo millor de lo possible.

L´arquitectura és el trípode de les obres d´art, és la seva funcionalitat, s´ha d´acomodar al interès del contingut. Aquest espai expositiu permet a l´obra tota la seva resplandor, l´obra d´art s´ha d´expressar, comunicar-se amb l´espectador i realsar la seva presència, la seva força artística, i tot això gràcies a l´arquitectura, l´element que permet que hi hagui aquesta comunicació.

Actualment trobem museus amb grans espais oberts, un exemple en seria el Macba, o altres museus dividits en sales. El recorregut del museu és el que crea les impressions a l´espectador, l´endinsa cap a determinades sensacions, el seu entorn el protegeix i l´anima a admirar el que se li presenta. L´entrada al petit món del museu, com em explicat anteriorment, ha de permetre una bona influència de públic, fàcil accés i agradable, sense aglomeracions, una bona primera impressió.

La llum juga un paper important, llum natural o llum artificial, un element clau per la lectura d´aquest llenguatge, depèn del que es volgui transmetre l´àmbient tidrà diferent il.luminació. Perquè un museu sigui vital ha de tenir una forta il.luminació natural, jugant així amb l´interior i l´exterior.

Si parlem del Guggenheim, per exemple, podem veure com els espais interiors es corben tridimensionalment i creen sensació de vitalitat permanent mentre que a l´exterior les cobertes bombades de titani li donen una bellesa expectacular que es podria qulificar com a terrible. L´espectador un cop a dins contempla l´arquitectura com una part més de l´obra que s´exposa, es suplementen una amb l´altre donant una lectura particular.

No podem dir el mateix dels museus virtuals, espais on el trípode es tan sols la pantalla de l´ordinador, un espai pla, on els navegadors perden la realitat. La llum , aquest element tant important en un museu és perd completament, la textura dels materials, la sensació d´estar envoltat de l´arquitectura que juga amb les obres, tot es transforma en un mateix, una atmósfera que pots recorrer des de casa teva però amb unes sensacions molt diferents.

Acabarà l´art amb en les noves tecnologies o acabarà en els museus?