28-02-00

PROCÈS TÈXTIL

Les primeres sales eren la sala o el despatx del director i del comptable. Cal remarcar que el director estava aïllat i en una sala en tot de luxes, tenia una escupidera que en aquells temps significava molt. El comptable era la persona encarregada de pagar els treballadors, cada dissabte els hi donava la setmanada.

TREBALLADORS:

Cal remarcar que era un treball molt dur. Treballaven cap a mínim 12 hores o només tenien un moment per dinar.

La roba era ben rudimentària, els homes anaven amb pantalons i amb una camisa i amb les sabates “catalanes” i les dones majoritàriament anaven amb faldilla i un drap el cap per què no sel's enredes els cabells en les màquines.

Els nens a partir dels 6 anys ja podien treballar, sempre i quan tinguessin el permís d'un metge i dels seus pares.

El treball de l'home sempre era més apreciat econòmicament que el de la dona, així per exemple un home teixidor cobrava 48ptes. i una dona cobrava tan sols 31ptes.

PROCÈS TEXTIL

Primerament tenien la llana en vallots, en una peça de 4kg aproximadament. Després la classificaven, el que s'anomenava el sorteig, on les classificaven en fibres llargues (eren de la part de l'esquena) i en fibres curtes (la part del coll i la pota de l'animal)

Després per netejar la llana tenien dos processos més:

Vatua ! Màquina que posaves la llana i anava girant i anava classificant la llana amb els excrements...., Per exemple, si posaven 100kg n'obtenien 65kg.

Barques de rentar ! També elimina la brutícia amb el canoni s'extreu de les barques tot el sobrant.

Llavors hi havia una màquina la obridora, que permetia obrir les fibres. També l'anomenaven diable o llop, per què els treballadors podien enganxar-se les mans en posar la llana a la màquina.

Un cop ja ben neta i oberta, és classificaven en fibres curtes i en fibres llargues.

FIBRES CURTES

Passaven per:

Carda obridora, acabava d'obrir la fibra fent girant uns cilindres, que llavors n'obtenien el net o mapa.

CARDA REPASADORA, màquina que permet que la mapa sigui més consistent.

CARDA METXERA, la mapa és convertia en metxes més sensibles on després s'enrotllaven en fusos.

FIBRES LLARGUES

Passaven per:

GIL, màquina que pentinava, estirava i allargava la llana.

PENTINADORA, pentinava i quedava en paral·lel en una sola metxa.

METXA, era el fil que obtenien però caldria estira-la, torçar-la i enrotllar-la

Una altre màquina era la contínua de filar, que tenia les 3 funcions de la metxa (estirar, torçar i enrotllar), quedaven en fusos i ben col·locats.

Gràcies a l'aspi, podíem para una màquina que estàvem fent servir (per si hi hagués algun accident) gràcies a les politges i sense parar la màquina de vapor.

De tot aquest procés també teníem la màquina d'omplir rodets i l'ordidor, que classifica l'ordi per la trama.

Després d'haver aconseguit aquest fil i separat l'ordi de la trama, trobem els telers. Hi ha el teler de garrot, que s'anomena així per què la llançadora s'activa amb un cop de garrot, feia dues capes una de l'ordí i l'altre de la trama.

Teler de Jacquard, és caracteritza per què va ser el primer teler que va fer dibuixos. Amb una taula, foradava com una espècie de cartolina, carta i posaven aquesta cartolina amb varies i anaven rodant i ho feien amb dos colors.

Teler d'espasa, és caracteritza per què conduïa la llançadora d'una banda a l'altre molt ràpidament, molt més ràpid que les altres. Tenia el que s'anomenava el revòlver, que canviava les bitlles automàticament. El teler més modern és el de Iwer.

Un cop ja feta la peça, només falta tenyir-la. La tenyim en la barca de tiny, una espècie de recipient molt llarg on posàvem la pintura que volíem. Després per treure tota l'aigua que havia agafat tenien una centrifugadora que no era res més que una màquina que anava donant voltes a la peça tenyida.

Després un cop tenyida i seca, posàvem la peça en la perxa de cardots, una màquina que gràcies als cards que hi ha col·locats donaven un altre repàs. També hi havia l'anfalpat que deixava la peça més fina.

I finalment tenien una màquina que s'anomenava reparadora, que mirava que no hi hagués cap defecte, cap forat...

Després ja posaven la peça la magatzem a punt de ser embolicada per vendre.

L'INMOBLE DE LA FÀBRICA

La fàbrica s'anomenava VAPOR AYMERIC AMAT I JUVER. S'anomenava així per què el vapor era la força que movia la fàbrica, Aymerich Amat i Juver van ser els tres socis que el 1905 van decidí a muntar la fàbrica.

Va ser construïda per Lluís Munconill el 1907 i va ser inaugurada el novembre de 1908. La fàbrica consta de 11.000 m2 i 500 màquines tèxtils que és movien gràcies a la màquina de vapor.

La fàbrica estava construïda en voltes, orientades al nord, per què no entrés la llum del sol directament als treballadors i aprofitaven l'aigua de la pluja per les calderes, per tant tenien una grans canalitzacions.

Les carboneres eren el lloc on es guardaven i posaven el carbó, primer s'introduïa el carbó per les trames, uns forats per on tiraven el carbó.

El millor carbó que podíem trobar era:

• Antresita, al que estava més al fons de la superfície.

• Hulla, que podíem obtenir el gas d'hulla o carbó de coc metal·lúrgic que es feia i és fa servir per la llum d'il·luminació humana.

• Lígnit

• Turba, és el que estava més a la superfície.

• Carbó vegetal

Per cremar tot aquest carbó era necessari una xemeneia que extreies el fum per això era molt important el tiratge de la xemeneia. Solia ser més ampla a la part de sota i més estreta com més amunt, i de gran alçada.

La màquina de vapor també l'anomenaven burra, estava en una sala enrajolada, en molt de luxe, com si fos un santuari.

Podíem veure les corretges i la manivel·la i la manlleva, que canviava el sentit de la corretja. El voltat d'inèrcia o la roda d'inèrcia que era la peça que emmagatzemava l'energia per fer rodar la màquina.