Unitat 17

En aquest tema es tracte el fenòmen de la mundialització i els problemes que comporta. Ademés també fa refeència al desenvolupament científic i tecnològic que ha desenvolupat la societat de cara al segle XXI.

El fenòmen de la mundialització econòmica, que a més té vessants polítiques i culturals molt importants, és l'anomenada globalització, la qual comprèn múltiples facetes tals com la acceleració de la independència de les economies nacionals provocada pels canvis tecnològics i la reducció de barreres. Ademés les decisions que es prenen dintre un món globalitzat estàn condicionades i limitades per les decisions d'altres estats. Aquesta nova realitat ha consolidat fenòmens tals com la deslocalització de la producció i una major inestabilitat financera. Partint d'aquí, les relacions econòmiques i financeres giren al voltant del Japó, els EUA i la UE, cosa que fa que els seus ciutadans tinguin un nivell de vida elevat comparant-lo amb la resta del món. Ells són qui controlen els fluxos financers i per tant el món. Però el problema està en que aquesta zona tant sols és el 20% de la població mundial i són qui provoquen que la resta del món i majoria demogràfica tingui un nivell de vida pobre o fins i tot que passin gana.

El tret dominant del món actual és la desigualtat social en les condicions de vida de la població depenent de la ragió on es resideix. Això també és provocat per la gran diferència que hi ha entre les taxes de natalitat dels països desenvolupats i les del Tercer Món. Mentre uns no paren de crèixer demogràficament, els altres veuen com l'envelliment progressiu de la seva població comença a ésser l'embrió d'un problema de futur. La situació de la major part de la població mundial, tanmateix és la pitjor; sense accés als serveis bàsics com la sanitat o l'educació, i d'altra banda la difícil millora de la renda per habitant pot arribar a provocar tensions explosives entre els recursos alimentaris i la població del Tercer Món. Aquesta concentració de la riquesa no és el resultat d'un distribució geogràfica desigual dels recurssos naturals sinó de la mala gestió dels mateixos i de l'explotació que n'han fet els defensors del capitalisme, on l'obtenció del màxim benefici és l'única prioritat, cosa que provoca el pagar uns salaris molt baixos per tal d'assolir uns preus competitius.

Un altre dels grans problemes és el deute extern cosa que fa que la lluita contra la pobresa sigui inútil ja que hi ha deutes tant grans que no permeten aixecar el cap als països que els han de pagar. És un problema que ha agreujat el problema del subdesenvolupament per culpa de governs corruptes que no els perdonenper moltes reivindicacions de condonació que demandes alguns sectors de la societat. Per lluitar contra la pobresa tot passa per crear una assistència oficial al desenvolupament en aquests països i millorar la situació de les dones per tal de que col·laborin a aixecar els països.

En la segona meitat del segle XX s'ha donat gran importància al fet que al investigació científica derivés ràpidament cap a aplicacions pràctiques. Són les empreses i els governsels únics que poden finançar es costoses instal·lacions i els grans equips d'investigació que són necessaris en aquesta mentalitat desarrollada a el segle passat. Els resurssos desicats a la investigació augmenten any rere any encara que encara avui hi ha una veritable fuga de cervells cap a països com els estats units on se'ls brinda una millor perspectiva de futur. En els darrers anys els camps que més s'exploten són els de la biologia i més p`recissament el de la genètica per tal de descobrir tot el possible sobre l'ésser humà cosa que permetrà erradicar moltes malalties. Però no es poden oblidar camps que sempre s'han explotat al màxim, tals com el de la física nuclear, el de la informàtica o el de l'anomenada cursa espacial. Avui en dia en el sentit que més s'avança és el dels mitjans de comunicació,: la premsa, la electrònica, els satèl·lits de comunicació i els cables de fibra òptica ja estàn a la oprdre del dia en els països desenvolupats. Es volen crear autopistes de la informació que provoquin una relació de veïnatge mundial. A part dins aquest camp algo que s'explota molíssim degut als grans beneficis que provoca és l'entreteniment i el mitjà d'informació més habitual que permet impolicar-se en els fenòmens més rellevants que després provoca que tot s'oblida tant ràpidament com es percep. Però tot aquest creixement té múltiples conseqüències ecològiques, cosa que provoca ,la aparició de moviments ecologistes que estàn en contra del decidit avançament sense tenir en compte res de res.

El segle XXI és temps de canvis socials, tals com la gairebé desaparició de la pagesia per la urbanització del món. L'augment de les professions i dels oficis que requereixen estudis ha creat una societat diferent que ha nascut a les ciutats, amb un canvi de mentalitat dels joves. Cosa que s`ha traduït en unes enormes variacions en el món obrer. Admés les dones van irrompre da trebaladores assalariades i comencen a deixar de banda el seu rol de dones casades per estar enn domini d'uns estudis mitjans i superiors. Gran part d'aquestes metes de les dones són gràcies als moviments feministes, que al Tercer Món no n saben res de tot això i les coses allà no han canviat gaire. Llocs on un socialisme dut a terme de mala manera els ha suit en la misèria. En l'apartat de la família s'ha triplicat el nombre de divorcis i la natalitat segueix minvant. La societat de consum s'ha convertit en un mitjà per obtenir béns amb la finalitat d'augmentar-ne el consum i crear fenòmens culturals de masses. A pesar de tot, en quests darrers anys un seguit de moviments socials intenten respondre d'una manera crítica al model social predominant. Així, s'ha creat un veritable front social anomenat moviment antiglobalització on s'hi han adherit nombroses ONGs.

Pàg 335:

5.- Analitza el mapa:

a) Digues el nom de les tres grans zones de comportament demogràfic que existeixen al món.

Mortalitat baixa, fecunditat baixa: Emisferi nord i Austràlia.

Mortalitat i fecunditat moderades: Sud - Àfrica, Marroc, Egipte, Sàhara, Túnez,tots els països d'Amèrica del sud menys dos països i la part central d'Àsia.

Descens de la mortalitat i elevada fecunditat: Àfrica menys els països esmentats anteriorment, dos països sud-americans i el món àrab.

b) Quina zona presentarà un creixement més gran? A quina zona es produirà un creixement més petit?

La zona que té un descens de la mortalitat i manteniment d'una fecunditat elevada. I la que menys creixerà, serà allà on la natalitat i la mortalitat són baixes.

6.- Analitza el text:

a) Resumeix les raons de la manca de medicaments per a la població dels països més pobres.

Les raons són moltes, però una de les principals és deguda als elevats preus dels fàrmacs, la qual cosa representa una barrera infrenquejable per aconseguir-ne. Un altre problema és l'escassa inversió en investigació i desenvolupament sopbre les necessitats sanitèries d'aquests països.

b) Què explica l'escàs nombre de nous fàrmacs per combatre les malalties tropicals?

El descobriment per tractar aquestes malalties s'ha aturat gairebé tot, ja que a les companyies no els interessa gastar-se diners en països que no els poden pagar els que ells produeixen com ara els tropicals. En el món capitalista nomès es busca el màxim benefici, i la investigació d'aquest tipus de malalties no el dóna, cosa que provoca que s'investigui en coses per a occident que es comercialitzaen sense cap problema.