Definició

El MP3, un sistema per a comprimir àudio, ha aconseguit que la música es moga sense dificultat per Internet i que es puguen emmagatzemar centenars de cançons en el PC o en un sol CD, sense perdre qualitat de forma apreciable. Estos arxius han passat de reproduir-se en l'ordinador, gràcies a programes com WinAmp, a escoltar-se en tot tipus d'aparells: molts lectors de DVD reproduïxen arxius d'àudio (MP3 inclosos, per descomptat) gravats en un disc compacte gravable. Però, a més, els MP3 poden viatjar amb els usuaris, perquè ha nascut una nova i variada generació de reproductors portàtils capaços de transportar una discoteca completa. Sense exagerar gens ni miqueta: els de major capacitat poden albergar més de 20.000 cançons, dos mesos de música sonant 24 hores al dia.

Estos dispositius permeten reproduir música digital en diversos formats, tant si s'ha descarregat d'Internet com si s'ha extret d'un CD (passar les cançons del CD a l'ordinador, el que es coneix com ripejar). La varietat dels productes és tan extensa i es renova tan ràpidament, que al consumidor li ve bé informar-se abans de prendre la decisió de compra. La primera pregunta que cal plantejar-se és per a què es vol usar el reproductor. A partir d'ací és una qüestió de gustos i de valorar les prestacions de cada aparell: capacitat, programari que utilitza, durada de les piles o les bateries, grandària de la pantalla LCD (color o blanc i negre), formats d'arxiu admesos (MP3, OGG, WMA, AAC, WAV, etc.), disseny (grandària i pes), accessoris, preu, garantia, etc.

Per a tots els gustos

Actualment hi ha tres tipus de reproductors, diferenciats per la forma en què emmagatzemen la música: en memòria flash, disc dur o CD. Els primers tenen una targeta de memòria, entre 32 MB i 256 MB, capaç d'albergar entre 30 minuts i quatre hores de música. És important que disposen de ranures d'expansió per a introduir-hi més memòria (hi ha targetes de fins a 1 GB). El seu gran avantatge és la mida (n'hi ha alguns de més xicotets que una caixa de mistos i uns 30 grams de pes) i que, com que no porten parts mòbils en l'interior, la música no bota encara que l'usuari l'utilitze mentre fa fúting. Els de 64 MB es poden trobar a partir de 60 euros.

Els reproductors de gran capacitat no són res més que xicotets discos durs portàtils, nascuts per a escoltar música però eficaços per a transportar qualsevol tipus d'arxius. Van començar oferint 5 GB de capacitat fins a arribar als models actuals, alguns amb 80 GB de memòria en què caben més de 1.200 hores de música.

Estos dos tipus de reproductors es connecten al PC per a descarregar-ne cançons per mitjà d'un programa que s'inclou amb l'equip. I en tots dos cal tindre en compte la compatibilitat amb el sistema operatiu de l'ordinador, la connexió amb l'equip (la majoria és USB, ràpida i present en tots els ordinadors amb menys de cinc anys), el tipus d'arxius que lligen (MP3 és el més habitual, però no l'únic) i si el programari que maneja el reproductor (firmware) es pot actualitzar per a adaptar-se en el futur a nous formats. Els controls de volum i de reproducció són estàndard, però la pantalla LCD pot presentar a més el títol i l'autor de la cançó, la capacitat i la bateria que resta, etc., per la qual cosa és important la grandària i la visibilitat en condicions de llum diferents. A mig camí es troben els lectors de CD capaços de reproduir MP3. Disposen de les prestacions dels discman (reproduïxen els CD de música 'normals'), però per a esprémer-ne tota la capacitat l'usuari ha de crear els seus CD en MP3, per a la qual cosa necessita una gravadora i un programari específic. Estos CD només funcionen en alguns reproductors (cada vegada més habituals), però poden contindre més de 200 temes, cosa que, al costat del baix preu d'estos discman (des de 70 euros), els convertixen en una alternativa interessant.

Molt més que música

Molts reproductors inclouen gravadora de veu, uns altres sintonitzen la ràdio i n'hi ha que són capaços d'emetre en FM, per la qual cosa la música que emmagatzemen es pot escoltar en qualsevol aparell de ràdio situat a una distància curta. Però els reproductors de disc dur aprofiten, a més, la seua enorme capacitat i la possibilitat de treballar amb diversos tipus d'arxiu per a oferir moltes més possibilitats: rellotge i alarma, agenda de contactes, calendari, gestió de fotografies digitals, jocs, etc. Tampoc és inusual trobar reproductors de MP3 integrats en aparells no destinats en principi a escoltar música, com ara telèfons mòbils, agendes electròniques (PDA) o càmeres de fotos.

Tot això és legal?

La música digital, sobretot el format MP3, sempre s'ha relacionat amb la pirateria. La indústria de la música ha perseguit els sistemes d'intercanvis d'arxius (P2P), tipus Napster, que no respecten el copyright, i fins i tot va tractar d'impedir la comercialització dels primers reproductors de MP3, ja que la majoria d'estos arxius són il·legals. No obstant això, l'usuari pot estar tranquil a l'hora d'adquirir un reproductor MP3 ja que disposa de moltes formes legals d'omplir-lo de música.

Per començar, pot transformar tots els CD de la seua discoteca en arxius MP3 per al seu ús personal. A més, es pot descarregar música de les plataformes musicals posades en marxa per la mateixa indústria (com PressPlay o MusicNet) o pels qui n'han adquirit els drets de venda (Mp3.com o iTunes). També hi ha molts artistes que venen o regalen els seus discos en MP3 a través d'Internet.