Historia


Moviment obrer. Primera i segona internacional


T.9. EL MOVIMENT OBRER: PRIMERA I SEGONA INTERNACIONAL

1.- L´internacionalisme obrer: la fundació de l´AIT

És el primer intent d´organitzar el proletariat internacional.

L´orige ve de que les organitzacions obreres de diferents països se n´adonaven que tenien interessos comuns.

Marx va establir contactes amb el dirigents obrers del continent en una Exposició universal a Londres i aquell any es va acordar de crear una Associació Internacional de treballadors (Consell General encapçalat per Marx qui havia d´organitzar-la)

L´AIT estava integrada per elements de diverses tendències i podia afiliar-se qui vulguera i alhora de discutir el problema d´un país s´ajuntaven els membres d´aquest.

En el primer Congrés de l´AIT a Ginebra l´any 1866 s´aplegaren a uns acords per demanar: -jornada de 8h

-supressió del treball infantil

-millora de les condicions de treball de les dones

-lluita contra exèrcits permanents

-oposició als impostos que afectaven la classe obrera

Hi havia dues tendències internacionals: el marxisme era més estés a Anglaterra i Alemanya i l´anarquisme a França, Italia i Alemanya. Encara que en un principi aquetes dues lluitaven per un mateix objectiu però les seues diferencies s´oposaren i sorgiren petits enfrontaments.

MARXISTES ANARQUISTES

-L´estat no s´ha d´abolir, sino conquerir-lo -Volen abolir l´estat

-Acceptaven les eleccions -Evolució pacífica i progresiva, no

-Volien una internacional molt estructurada creuen per a res en la lluita política.

, organitzada i que el consell General tingués -es neguen a fer el que el Consell

molt de poder. General tinga cap mena de poder.

Al Congrés de la Haia (1872) foren expulsats anarquistes i formaren la Internacional Antiautoritària. Marx traslladà el consell General a Nova York i a la llarga s´extinguí.

2.-La comuna de París

Organisme dominat per la petita burguesía i els obrer i s´encarregava de la defensa de París quan atacaven les tropes de Thiers i dels prussians. La Comuna de París és un govern provisional després de la derrota de França contra Prusia.

Es van fer després unes eleccions per a un nou govern, guanyaren la petita burguesía i els obrers que passaren a formar un govern que, encara que només durà dos mesos va intentar fer moltes reformes:

-govern molt democràtic

-sufragi universal

-suprimir l´exèrcit permanent I la policia I el va reemplaçar pel poble amb armes.

-va crear organismes integrats per representants responsables i revocables davant del poble.

-va separar l´esglèsia de l´estat

-va organitzar els obrers en cooperatives de producció.

La Comuna significava el poder dels obrers, la primera experiencia de govern obrer i si la repressió fou tan dura és per a que no servira d´exemple.

A la fi, el 1870, els prussians i l´exèrcit francés de Versalles van entrar a París i la Comuna de París fou atacada i apartada del govern i va passar a ser sols una insitució més.

El fracàs de la Comuna de París va repercutir en l´AIT que va ser acusada de ser la inspiradora de la comuna i va ser posada dora de llei.

3.- L´auge de la socialdemocràcia alemanya

Veient el fracàs de la primera Internacional, Marx va pensar que necesitaven canviar d´estratègia i va pensar en crear partits obrers nacionals que aplegaren a ala política.

Al Congrés de Goth el 1875 es va crear el Partit socialista dels Treballadors per la unificació de dues associacions i al congrés d´Erfurt del 1891 va quedar estructurat amb el nom de Partit Obrer Socialdemócrata Alemany.

El programa d´Erfurt va esdevenir la guia d´aquest partit i de la resta dels partits europeus. En aquest s´incloïen les reformes:

-sufragi universal estés a les dones

-elecció dels principals funcionaris

-impost progressiu sobre la renda

-facilitat de l´ensenyament

-millores salarials

-jornada laboral de 8h.

-setmana anglesa

-prohibició de treballar als menors de 14 anys

En tots els països d´Europa es fundaren partits obrers que sorgiren arrel del PSDA, però on més importancia tingueren fou a Alemanya.

Fins i tot a Espanya es fundà el PSOE.

El PSDA tenia un objectiu revolucionari (acabar amb la societat capitalista i per aconseguir-ho entraren en la pràctica política.)

Mentre volien aconseguir el seu objectiu defensaven una sèrie de reformes concretes per a millorar la situació dels obrers i a poc a poc el nombre d´obrers en els partits anava augmentant. Els militants no sols eren obrers , sino que poc a poc hi hagué petita burguesía que tb es sentia identificada en les seues reformes.

Els socialistes en alguns municipis aplegaven al poder i se n´adonaren des d´allí que molts dels seus ideals eren imposibles i tenien que modificar els seus programes.

Nom “Revisionisme” pq posa en dubte algunes de les tesis de Marx.

Amb les reformes que s´anaven fent, el capitalisme no es debilitava com Marx esperava, encara que els obrers anaven millorant la seua situació.

En el revisionisme es plantejava aquesta qüestió i decidiren seguir així pq el sistema capitalista no fracasaba i per contra els obrers milloraven la seua situació. Tal vegada aconseguiren que les desigualtats es feren més petites, per millora dels obrers i no empitjorament del capitalisme.

No obstant, els socialistes no volien una petita desigualtat, sino l´enderrocament del capitalisme i la igualtat total (havien traït l´autèntic socialisme i les idees de Marx.

Diferents corrents (tots socialistes):

-corrent dretà: tesis revisionistes (minoritari)

-sector centrista: rebuig formal del revisionisme

sense perdre de vista la revolució. Objectius reformistes

abolició del capitalisme

-corrent esquerrana: criticava objectius reformistes

revolucionaris

4.-La segona Internacional

Fou fundada a París el 1889 quan es celebraven uns congresos commemoratius de la pressa de la Bastilla.

Al Congrés de Zurcí de 1893 es va prohibir la participació dels anarquistes. Aleshores quedava una organització formada únicament per partits socialistes.

Diferencies respecte a la primera internacional

-quedava més homogènia en el terreny ideològic

-no comité central

-cada organització mantenia la seua autonomia

-no s´actuava per ordres, sino per consells que obligaven sols moralement.

Es pretenia la coordinació del moviment socialista a nivell teòric i pragmàtic. Influencia superiro pq tenia més obrers i els debats es donaven a conèixer.

La II Internacional va instaurar alguns símbols del moviment obrer: - El cant

-Festa 1 Maig

Congresos cada 3 anys. El 1900 es creà la Bureau amb seu a Brusel.les, encarregat de fer que el moviment continuara de congrés en congrés i va crear altres organismes socialistes: -comissió socialista interparlamentària

-conferència internacional de dones Socialistes

-fedreació internacional de la joventut socialista

Principals debats de la internacional

S´hi discutien grans problemes de la política internacional i el lloc del socialisme en el món. Tres van ser els grans temes de debat de la Internacional: REVISIONISME, COLONIALISME I LA GUERRA MUNDIAL

-Revisionisme: va plantejar-se la idea de participar en partits burgesos de coalició, però es va decidir no fer-ho.

-Colonialisme: dues postures: -defensaven la colonització per a la possibilitat de dinfondre les idees socialistes, pero anaven en contra de l´explotació de les persones.

-condemnar la colonització

-La Guerra Mundial: en un principi els socialistes eres tb pacifistes pq les guerres eres d´interés dels capitalistes, no dels treballadors.

Aquestos més que altra cosa devien ser mitjancers de la pau però una vegada que la guerra s´acostà votaren a favor d´ella pq tothom ho feia i una institució tan important com la Internacional no podia quedar-se aïllada i perdre vots i a més no podien fer res per remediar-la.

La Internacional començà a entrar en crisi quan en la primera Guerra Mundia deixaren de reunir-se. Es va convocar la Conferencia de Zimmervald (1915) per evitar el trencament de la Internacional.

NO obstant, l´esclat de la revolució russa provocà la crisi definitiva de la Internacional degut a les diferents postures que es mantenien front aquesta revolució.

L´any 1919 es vreà la 3ª Internacional (comunista) que desautoritzava la segona.

6.-Altres tendències del moviment obrer: l´anarcosindicalisme

Sindicats dels anarquistes a diferencia dels sindicats socialistes tractaven d´educar als que estaven en la seua ideología i preparar-los per al mitjà pel que s´havia d´abolir la societat de classes.




Descargar
Enviado por:Mineta
Idioma: catalán
País: España

Te va a interesar