Mitología


Mitología griega


Acteó:

Era fil d´Aristén, nét de Cadmus i deixeble del centaure Quiró. Era un caçador que es va convertir en un cèrvol i va ésser devorat pels seus propis gossos, ja que Àrtemis (Diana) el va convertir, per haver trobat a les Muses i a aquesta nues en un riu banyant-se.

Adonis:

Era fill de Cinire, rei de Xipre i de Mirrha. Era molt seductor i un gran caçador. Va fer-se molt amic d´Afrodita i es van enomorar. Però un dia aquest va morir, i Zeus va decidir que aquest pasés sis mesos amb Afrodiata i els altres sis amb Persèfone ( deessa dels inferns).

Afrodita / Venus:

1 Era la deessa de la bellesa, l´amor carnal i l´atractiu sexual. A Grècia se li va considerar deessa dels mariners i els romans li van rendir un tribut especial perquè se la cregué mare d´Eneas, considerat fundador de l´Imperi Romà. Va néixer de la unió de Zeus i Dione, o de l´escuma dels mar segons una altra tradició. Es va unir amb Hefest ( Vulcà). Hi havia dos déus que desplegaven gran zel en voler conquerir-la: eren Apol.ló i Ares. Però amb aquest últim va tenir un fill Eros (el futur déu de l´amor).

La cabra Amaltea:

Era la cabra que nodria amb la seva lle als fills de Rhea. A l´illa de Creta, on la trobaren a la muntanya Ida.

Anteros:

La seva mare era Afrodita i era el germà bessó d´Eros, déu de l´amor. Anteros és representat com un jove que creix al trobar-se al costat d´Eros i es converteix en un nen petit quan no està en la seva companyia.

Anteu:

Era fill de Neptú i Gea. Era golafre i feroç. Tenia una força descomunal. Era imposible lluitar amb ell, ja que quan se sentia defallir es precipitava al si de la seva mare (la Terra) i amb aquest contacte assollia noves forces.

Aqueron:

Era un riu ombrívol i fangós que passava pel mig de l´infern. Era inflat per les aigües del Flegeton i del Cocit i nodrit amb les llàgrimes dels dolents. Vénen a engrandir-lo encara les aigües de l´Estigi, temut pels propis immortals.

Aracne:

Era una jove que teixia de manera fabulosa i un dia va retar a Atenea, i l´obra d´Aracne va ser millor i per això Atenea la va convertir en aranya.

Ares / Mart:

Era el déu de la guerra , conegut per la seva rudesa i afà guerriler, encara que era també una mica poca-traça. Va tenir moltes amants, entre elles la deessa Afrodita.

Aretusa:

Era una font. Per bé que era silenciosa no era pas orba.Aquesta font haia vist passar el terrible carro d´Hades amb els seus quatre negres cavalls.

Aristeo:

Va néixer de la unió donada entre Apol.ló i la ninfa Cirene. Era venerat com una divinitat campestre protector dels caçadors , pators i ramats. Va inventar el cultiu de lólivera i l´apicultura. La seva educació va ser encomanada a les ninfes que li van ensenyar la forma de treballar sobre diverses tècniques agrícoles. També va ser educat en l´art de la curació i les profecies. Aristeu fóu mestre d´ algunes de les capacitats de les muses. Aristeu va casar-se amb Autónoe, filla de Cadmus, de qui va obtenir al seu primogénit Acteó, que va morir de forma cruel. Quan va arrivar el final dels seus diesi després de viure diferents residències, Dionís el va iniciar en l´art de l´organització de grans banquets i orgies. Aristeu és representat com un simple pastor amb un xai a sobre.

Les Arpíes:

Eren uns horribles éssers amb el cos meitat dona meitat voltor. Eren sumament malvades i desagradables i foren molt temudes pel poble.

Àrtemis / Diana:

Era la germana bessona d´apol.ló, era de deessa de la cacera. Recorre els boscos i les muntanyes amb les seves companyes, les nimfes. Era una jove molt atractiva, però la seva vida salvatge fa que sifui una mica esquerpa. No vol amors amb cap home. Era una divinitat terrible. Junts van matar els fills de Níobe. Sempre és representada con una caçadora amb l´arc a la mà.

Asclepi / Esculapi:

Era fil d´Apol.ló i de la nimfa Coronis. Va ser confiat al centaure Quiron. Esculapi tenia gran habilitat i tenia el cor d´or. Era el déu de la medicina, i va contar entre els seus familiars amb altres deitats relacionades amb la salut. Era excepcionalment hàbil i inclús va desarrollar un sistema per resucitar als morts.

Atenea/ Minerva:

2 La vinguda d´aquesta al món va produir -se dúna manera força original .Va sorgir del crani de Júpiter ajudada per Vulcà. Llavors va eixir-ne una formosa dona, en l´esclat de la seva jovenesa, armada de cap a peus, amb un casc al cap i una llança a la mà. Era la deessa de la saviesa, de les arts i l´artesania. Representa, doncs, la intel.ligència creadora. Era protectora del ceramistes, de les teixidores i brodadores, dels constructors de vaixells i d´altre artesans. El caràcter de la jove era molt dur, i no volia tenir relacions amb cap noi. Era una deessa molt poderosa. Personifica l´estratègia i la intel.ligència en les batalles. El seu animal és l´òliba i el seu arbare és l´olivera.

Les Bacants:

Eren les nimfes que figuraven en el seguici de Bacus, s´abandonaven a folles excentricitats i oblidadisses de tota mesura, es posaven a dansar i a cridar talment com unes folles.

Caos:

Era una situació de desordre, on vivien els diferents elements sense cap ordre. Segons els grecs l´existència s´inicia amb Caos. Va ser el primer dels déus. Era la personificació del buit.

Caron:

Era un personatge misteriós que vagava per damunt l´Aqueron. Era qui s´encarregava de passa les ànimes dels morts a l´altra riba, en una barca, ( “la barca de Caron” ). Encara que no hi muntava pas qui volia. Primer, s´havia de pagar al barquer.

Cassandra:

Era la filla de Príam, rei de Troia. Apol.ló va enamorar-se d´aquesta, i per correspondre´l , la jove li va demanar el do de l´endevinació. I quan aquest li va concedir, la noia no va voler complir la seva part de l´acord, i com a càstig, Apol.ló va fer que profetitzés sempre la veritat però que tothom la prengués per boja i ningú la cregués.

Celimena:

Era filla de l´Oceà i de Tetis. Va ser l´esposa d´Apol.ló amb el qual va engendrar un fill: Faetó.

Ca Cèrber:

Era le gos guardià de les portes de l´infern. Era una bèstia monstruosa de tres caps, que ajudava en la tasca de vigilaar la sortida del reialme. Era un guardià segur i fidel; robust i incorruptible, per bé que tenia tres caps eixint d´un mateix coll.

Cibele/ La Terra:

Era la companya d´Urà. Va tenir molts fills com ara els Titans (Cronos...), Les Titànides,... Cibele tenia preferència pel seu fill més petit, per Saturn.

Cíclops:

Eren fills del Cel i de la Terra, i en part de Neptú i d´Amfitrite. Eren una mítica raça d´uns éssers gegantins, salvatges, que menjaven carn humana i eren dotats d´un sol ull, paorós, al mig del front. Vivien als cims de les muntanyes i es dedicaven al pasturatge, ( el més conegut era Polifem ).

Circe:

Els seus pares van ser Helios , el primer déu del sol, abans que Apol.ló, i la nereida Persseis, per tant Circe era una semi-deessa que representava la deitat dels encisadors. Era a la vegada princesa de la Cólquide encara queva destacar per ser una maga cruel, hipócrita i gelosa. Es va desposar amb un rey dels sàrmates que va tenir el valor i la bogeria assassinant al seu marit ja que volia regnar tota sola. El poble sàrmata la va expulsar del país. Tenia la capacitat de convertir als homes en animals. Va enamorar-se bojament d´Odiseu.

Els Coribants:

Eren uns éssers consagrat al culte de Cibele, les festes de la qual celebraven d´una faisó ben estranya. Corrien, saltaven, s´encabritaven i amb els glavis que tenien donaven cops ferotges damunt els escuts d´acer.

Cronos/ Saturn:

Els artistes el representen donant-li la imatge d´un vell vigorós, amb una barba blanca i llarga, amb el crani pelat, i amb dues amples ales que li arrenquen de les espatlles i lil arriben fins als talons. Aquest vell duu una dalla a la mà dreta i un rellotge d´arena a la mà esquerra. Les ales li serveixen per volar, ja que el Temps no s´atura mai; la dalla és per segar tot el que troba al pas i el rellotge d´arena ésper mesurar les hores que s´escolen amb inexorable regularitat. Era una divinitat grega, personificada en el temps. Fill d´Urà i Gea, pare de Zeus i d´altres déus, va devorar als seus fills i tan sols Zeus es va salvar.

Dafne:

Era una nimfa, filla del riu Peneu. Va fugir del déu Apol.ló perquè no volia que aquest la toqués. Quan el déu estava a punt d´agafar-la , va pregar als altres déus que la salvessin, i aquests la va convertir en llorer.

Dànae:

Era la filla del rei d´Argos, Acrisse. Fóu tancada pel seu pare dalt d´una torre de parets molt gruixudes i amb unes portes d´acer, a les quals no es podia pujar per enlloc. D´ella va néixer Perseu gràcies a Júpiter que va arribar a la cambra de la jove en forma de pluja d´or.

Les Danaides:

Eren cinquanta filles que es casen amb els seus cinquanta cosins i cadascuna matà al seu marit per ordres del sseu pare, escepte una, llavors totes foren castigades per males esposes i foren condemnades a extreure aigua d´un pou amb un cubell foradat. Aquest és el famós suplci : “ El cubell de les Danaides”.

Deimo:

Era el déu del terror, és a dir la por que paralitza. Era germà de Fobo, déu de la por i per tant una expressió més elevada del que aquest representa. Els seus pares van ser Ares i Afrodita. Deimo acompanyava a Ares a la guerra i sovint s´encarregava de tirar el seu carro.

Demèter / Ceres:

3 Era la deessa del blat i la vegetació. Era filla de Cronos i Rea.Hades, el seu propi germà va raptar la seva filla Proserpina per casar-se amb ella. Va recórrer la terra a la recerca de poder trobar-la i al cap i a la fi van arrivar a fer un pacte. Proserpina viuria sis mesos de lány amb la seva mare i sis mesos amb el seu marit.

Dionís / Bacus:

La seva naixença va ser estranya i també molt extraordinària. Dionís va eixir de la cama de Zeus. Li van donar les Muses per institutrius, i Silèn, el seu didot, fóu elevat al rang de preceptor en cap.Era el déu del vi, de l´alegria, de la festa. Quasi sempe estava celebrant festes, però també era un déu valent. Entre le seu seguici es trobaven le bacants, que eren unes ballarines extremadament actives. Bacus es feia acompanyar d´un seguici de faunes i de dríades, tots ells joves, coronats de flors i de pàmpols. Al davant de tots anava Silèn, que tocava la flauta de Pan.

Endimió:

Era un mortal, un senzill pastor. Formós i molt fort. El seu cos era blanc, amb un somriure ple de fellicitat i de confiança. Fóu condemnat a dormir durant trenta anys seguits per la severa Juno. Però un dia, quan es desperta, Àrtemis (Diana ), li declara el seu amor. Es casen i tenen cinquanta filles i un fill, Etolus.

Enio/Belona:

Era la deessa de la guerra i per tant companya inseparable d´Ares encara que no està molt clar si era la germana, l´esposa o la filla d´aquest. Enio s´encarregava de preparar el carro que conduia a Ares a la guerra. Enio és representada com una dona fornida que es troba al centre de la front de combat, despentinada i lluitant amb totes les seves forçes. La companya inseparable d´Enio era la deessa de la discòrdia Eris.

Eolo:

Era el déu del vents, nét d´Hépotas i vivia a l´illa flotant d´Eoliacon amb els seus sis fills i les seves dotze filles. Zeus li va donar el poder d´aplacar i provocar els vents i Eolo els tenia encadenats en un antre profund. Eolo era en gran part responsable del control de les tempestats, i els déus sabedors d´això l´imploraven ajut. Eolo és representat empunyant un ceptre com un símbol de la seva autoritat i rodejat de turbulents remolins, els Vents, cadascun dels quals era un déu.

Eos/ L´Aurora:

Precedia el neixement del dia, doncs, era la missatgera del sol. Eos utilitzava els seus dits per obrir les portes d´orient, estenddre la rosada entre les fulles i fer florèixer les plantes. Eos era germana d´Helios i de Selene. Els seus pares van ser Titán i Gea. Eos va enamorar-se de Titó, fill de Laomedó i germà de Príam i va demanar a Zeus que se li concedís la inmortalitat però va oblidar-se de demanar també que Titó no envellís mai. Així, amb el pas del temps Titó es va convertir en un vell. I al cap i a la fi va ser convertit en pregadéu. Eos estava condemnada a l´enamorament etern.

Les Erínias/ Les Fúries o les Euménides:

Eren les tres deitats venjadores: Tisífone (la venjadora del crim), Megera (la dels gels), i Alecto (sempre encoleritzada). Els seus pares van ser Gea i Urà. Vivien al món inferior i a les nits pujaven al món dels vius a venjar-se castigant tots els ultratgess de la societat humana com el perjuri,... Eren justes però despiadades. El seu aspecte era horrorós, doncs, tenien el cabell format per serps i dels seus ulls brollava sang.

Eris/ La Discòrdia:

Era la deessa de la discòrdia. Fóu desterrada de l´Olimp a causa del múltiples problemes que provocava, promovent disputes insólites entre els déus. Eris és representada amb el cap cobert de sserps en llos de cabells, amb una torxa a una mà i ostentant a l´altra un punyal o una serp.

Eros / Cupido:

4 Era el déu de l´amor. Sovint es divertia enamorant a la gent quan els llençava sagetes enverinades. Era fill d´Afrodita (deessa de la bellsa) i Ares (déu de la guerra). Va enamorar-se de Psique una mortal.

Europa:

Era la filla del rei d´Agenor, rei de Fenícia i germana de Cadmus, el fundador de Tebes a Beòcia. Era una nimfa bella i seductora. Va tenir amb Júpiter a Minos (el futur jutge dels Inferns), a Sarpedont i a Radamantis.

Eurotas:

Era un riuals marges del qual creixien abundosos baladres. Es trobava al peu del Taigete, que era una muntanya del Peloponès.

Faetó:

Era fill d´Apol.ló i Celimena. Faetó era un noi formós i molt bell. Però un dia per demostrar la seva naixença sol.licita al seu pare conduir només per un dia, el carro del sol, i aconsegueix posar-ne la terra cames amunt. I llavors cau a sobre d´un riu d´Itàlia, l´Eridan, que serà la seva tomba eterna.

Febus / Apol.ló:

5 Era fill de Zeus i Leto. Era el germà bessó d´Àrtemis. Apol.ló era una divinitat molt poderosa. Déu dels ramats i del Sol, també era el patró de la inspiració musical i de l´endevinació. Les qualitats pròpies d´aquest déu són: proporció, claredat, bellesa lluminosa. Encara que era un jove bell, fort i molt ben plantat, Apol.ló va patir alguns amors desgraciats. Es va enamorar de Cassandra i també de Dafne. Apol.ló sempre porta a la mà la cítara o l´arc, arma amb la qual destrueix qui vol. L´arbre consagrat a Apol.ló és el llorer i el seu animal el llop.

Feme/ La Fama:

Era filla de Nix i una divinitat que representava la fama. Tenia cent ulls sempre oberts i cent boques incansables que no paraven de parlar. Corria pel món a una gran velocitaat sempre sense parar divulgava tot allò que coneixia. Era com una espècie de tranmisora de notícies. És representada com una dona alada que va pel cel amb una trompeta a la mà.

Fobo o Fobos:

Era fill d´Ares, déu de la guerra i d´Afrodita, deessa de la bellesa, Fobo era el déu del pànic, de la por. Sovintacompanyava al seu pare a la guerraper intentar btre una retirada al soldat enemic, acudint en companyia del seu germà Deimo.

Galatea:

Era formosa com el sol, blanca com els lliris de les valls, dolça i tímida. Va enamorar-se d'un pastor anomenat Acis, el qual va morir per la gelosia de Polifem.

Gea / Cíbele:

Era una divinitat grega de la terra, filla de Caos i a la vegada dona i mare d´Urà. Gea neix per la unió de Tàrtar i Eros. Quan Gea és il.luminada per Èter i Hemera, llavors Gea es personifica. Gea no podia engendrar cap fill amb Caos però un dia dels seu pit neixerà Urà. Va tenir molts fills amb Urà: els ciclops ( que són éssers amb un sol ull al front), els Hecatonquirs ( que són gegants amb cent braços i cinquanta caps cadascú), els titans i les titànides. S´acostuma a representar a Gea asseguda a un carro arrosegat per lleons. Gea duu la clau que obre els tresors de la Terra sobre els genolls. Al cap duu una corona d´on arrenca un ample bel. Hi ha dos vegetalls relacionats amb ella: el pi i l´eura.

Gegants:

Eren fills de Gea (terra), van néixer de la sang de la ferida que Cronos va provocar al cruel i egoista Urà. El seu aspecte era esgarrifós i terrorífic ja que tenien per cames unes serps. La llegenda diu que van revel.lar-se contra els déus, per la qual cosa foren abatuts, tot i la seva ascendència divina.

Les tres Gràcies o Càrites:

Eren tres deesses filles de Zeus i la nimfa Eurinome, filla del tità Oceà. Els seus noms eren Áglae o Aglaya, Eufrosine i Talia. Eren les deesses de la bellesa, l´encanteri i l´alegria. Les Gràciies presidien els banquets, les danses i totes les activitats i celebracionsplacenteres. Les Gràcies otorgaven l´alegria però no sols això sinó també l´eloquència, la llibertat i la sabiduria. Eren companyia habitual a l´Olimp d´Afrodita i Eros i estan molt relacionades amb les Muses amb les que es divertien al so de la música que Apol.ló tocava. Àglae, la més jove, era també la més bellai estava casada amb el déu Hefest. Les Gràcies eren joves i molt belles però sobretot modestesi solien portar el cabell mal recollit a causa dels balls.

Hades / Plutó:

Era el déu dels inferns, el món subterrani on van les ombres sense vida dels difunts. Era fill de Cronos i Rea, i germà de Zeus, Posidó, Demèter, Hestia i Hera. La missió principal d´Hades com a rei dels morts era evitar que aquests tornesin al món dels vius. Hades va segrestar Persèfone, la filla de Demèter ( la seva pròpia germana). Era etimològicament l´invisible, ja que mai ningú no li havia vist la cara. Era un ésser despietat i cruel; També és conegut per Plutó el ric . Se´l representa amb una corona reial de múltiples puntes, assegut a un tron i amb un ceptre de dos punxes.

Hebe / La Juventut:

Els seus pares van ser Zeus i Hera i cumplia la funció de repartir néctar i d´altres líquids entre els déus quan aquests es reunien a l´Olimp per invitació de Zeus. Hebe es representada com una dona bella, sencilla i atractiva.

Hécate / Trivia:

Era filla dels titans Perses i Asteria. Hécate era deessa dels encreuaments en les que apareixia amb el seu horrible seguit de gossos fantasmals i udolaires davant els viatgers que per allà es creuaven i que consideraven llocs demoníacs. També se li ha considerat deessa de la nit. Hécate, que tenia molt poder a l´Hades es representada amb tres cossos o tres caps per un sol cap o un sol cos respectivament, i amb serps enroscades al coll.

Hecatonquirs:

Eren fills de Gea (Terra) i Urà ( Cel). Eren tres germans anomenats Coto, Briareo, i Siges. També eren germans dels cíclops, dels titans i de les titànides.

Hefest / Vulcà:

Era un déu rude però molt aplicat que sempre estava treballant al seu taller. Era el déu de la metal.lúrgia i va crear moltes grans obres pels éssers humans i els déus de l´Olimp. Estava casat amb Afrodita encara que sovint li era infidel. Era fill de Zeus i Hera. Era sa, fort i vigorós; però això sí, no era pas bell. Al contrari, era força lleig. Els seus pares des que era ben petit el foragitaren a la terra, i es trencà una cama, des de llavors va quedar coix. Vulcà era enginyós i treballador i era reconegut per la afició pel foc. També era considerat el rei dels Ciclops.

Helios o Helio:

Era el déu del sol a l´etapa preolímpica i per tant un tità. Helios era fill dels titans Hiperión i tia. Era germà de Selene i Eos, també divinitats atmosfériques. Es va unir sentimentalment a la nimfa Rode, tenint amb ella set savis fills, els Helíades. Helios va tenir una gran quantitat d´amants i un gran nombre de fills, entre els quals va destacar Calipso, Circe o Pasifae. Fóu assassinat pels titans que el van ofegar al riu Eridán. Helios muntava un carro tirar per queatre cavalls anomenats Flegonte, Aetón, Pirois i Éoo i ammb el qual portava el sol d´un lloc a un altre.

Hera / Juno:

6 Era una fembra orgullosa . Va ser la muller de Júpiter. Era una dona de mañ caràcter, irascible i cerca-raons. Juno vigilava amb ànsia i severitat al seu espòs. Era filla de Cronos i Rhea i per tant germana d´Hestia , Hera, Demeter, Posidó, Hades i Zeus. Però també va ser dona d´aquest últim. Així es va convertir en la reina dels déus i les deesses.També era la divinitat protectora del matrimoni, les constants aventures amoroses del seu marit la treien de polleguera i la feien ser una deessa cruel i antipàtica. Eren famoses les venjances d´Hera en contra de les amants i els fills il.legítims de Zeus.L´animal consagrat a Hera va ser el paó. És representada a la plenitut (30 o 35 anys). Té l´aire altiu. El front formós i uns ulls grans. És una deessa que inspira respecte, vestida amb una túnica sense mànigues. Al cap duu una corona o una diadema. A la mà porta el ceptre reial, l´acompanya semmpre un paó. A l´altra mà porta un plat petit o una roda que està dibuixada amb cent ulls, que simbolitzen a Argos.

Hermes / Mercuri :

6 Era fill de Zeus i Maia ( una de les Plèiades, filles d´Atlas i de Pleiona). Mercuri era una criatura ben proporcionada, ni massa grassa ni massa prima. Era el nunci dels déus, divinitat del comerç i conductor de les ànimes dels morts. Ell era qui trametia , amb un somriure, al ferotge Caró, el qual se´n feia càrrec així com rebia l´òbol de reglament. Ja que era el missatger dels déus, especialment de Zeus (el seu pare) portava ales a les seves botes i al cap, per anar més depresa en els seus encàrrecs. Estava sempre de bon humor, ja que li agradava fer facècies a tothom, fos qui fos.Prestava molts nervis, amb tanta rapidesa i constància, que totes les divinitats el sol.licitaven i cap d´elles no se´n planyia. Estava sempre molt enfeinat i era molt treballador. Vigilant, atent, destre, artista i poc escrupolós.

Hespèrides:

Eren les nimfes de l´Ocàs, que havitaven l´occident extrem. Eren filles de la Nit i germanes d´Èter (cel superior), de Dia (el dia), de Tànatos (mort), d´Hipnos (somni), i de Moires (les divinitats del destí).

Hestia / Vesta:

Era filla de Cronos i Rea i va romandre sempre verge.Era la deessa de la llar. Va aconseguir de Zeus el dret a no sortir mai de l´Olimp. Era venerada a tots els temples i a totes les cases com a deessa del foc i de la llar.

Hibris:

Era la personificació o deessa de la insolència, la rebel.lia, la transgresió, en definitiva, de les normes establertes per laa societat.Se l´asocia amb la insolència, el càstig... No es pot asegurar que fos una deessa inferior o una semideessa.

Himeneo:

Era la divinitat de les bodes pel que presidía totes les cerimònies nupcials. Himeneo era fill d´Apol.ló o Dionís i d´Afrodita o la musa Calíope segons versions. Quan es celebrava una boda s´entonaven diversos càntics als que es repetia el seu nom com a tornada. Himeneo és representat com un bell jove ben vestit amb una corona de roses i flors i portant una torxa i una flauta.

Hímero:

Era el déu de l´impuls sexual, per això molt sovint, acompanyava a Eros i a Afrodita. El seu paare fóu el rei Lacemedón. Hi havia un riu que portava el seu propi nom ja que va suicidaar-se allà. Va violar a la seva pròpia germana i més tard es va llençar al riu.

Hiperíon:

Era fill d´Urà (cel) i Gea (terra), era un dels titans. Engendrà Hèlios( sol), Selene (Lluna) i Eos ( Aurora).

Horco:

Era el déu dels juraments, posiblement fil d´Éride, que tenia com a funció castigar als perjurs.

Les Hores:

Se les considera filles de Zeus i de Temis, la deessa de la justícia divina, i personificaven tres estacions de l´any, també representaven les diferents temperatures. Les Hores En el seu conjunt desenvolupaven labors menors relacionades en certa mida amb la fecunditat i la fertilitat. Les Hores eren tres: Irene, la paz, Diké, la justicia i Eunomia, l´ordre. Són representades en la figura de belles joves, tenien el do de la juventut eterna, i subjecten a la mà una túnica mentre ballan les tres juntes, raó per la qual a vegades se les confon amb les Gràcies.

Ilítia:

Era la deessa dels naixements i filla d´Hera. Va ser subornada per la resta de les deesses amb un collaret d´or, per deixar néixer de Leto els dos fills que esperava: Apol.ló i Àrtemis.

Io:

Era la filla d´Inacus, rei d´Argos. Júpiter va enamorar-se d´ella , i van tenir un fill anomenat Epafus. Era una jove sacerdotessa d´Hera a la ciutat d´Árgos. La seva bellesa va fer que Zeus es fixés en ella. El déu va seduir- la i la noia no va poder resistir-se als seus encants.

Irene o Eirene / La Paz:

Fóu probablement una de les deutats a la que més culte li van oferir per part de tots els pobles romans i grecs. Era le deessa de la pau. És representada com una dona amb una corona de flors, una branca d´olivera a unla mà i la banya de l´abundància a l´altra. Es diu que aquesta era una de les tres Hores.

Iris:

Era filla del tità Taumante i d´Elestra, una oce`qanida. Iris era la missatgera d´ Hera i era capaç de viatjar a la velocitat del vent, podia travessar totes les rregions del món ,la més d´introduir-se al més profund del mar i dels mons subterranis. Iris era la germanastra de le Arpíes i a més era molt més bella que totes elles i també molt bondadosa. Iris era una dona jove que anava vestida amb un vestit de colors brillants. Iris era doncs lalluminosa deessa de l´arc de Sant Martí.

Ixió:

Era un príncep que es va casar amb Dia i mata al pare de la noia però els déus el perdonen. Llavors s´enamora de Juno i li declara el seu amor però Júpiter se n´assabenta i li condemna a ésser lligat a una roda que gira eternament i allí medita per sempre dels perills que comporta voler atemptar contra l´honor dels sobirans de l ´Olimp.

Jano:

Era el déu de les portes i també dels començaments, que segons els romansasegurava bons finals.No té correspondència amb cap déu grec. Jano era el rei més antic del Laci, encara natural a Tessalia.ell maateix va formar el seu propi imperi. Jano es representa com un jove amb varies cares, a vegades, inclús quatre, i porta una clau a la mà esquerra, doncs,va inventar les portes, i un ceptre a la dreta per indicar que tenia el poder sobre les rutes i els camins.

Els jutges dels inferns:

Eren els que jutjaen tots els mortals a l´infern. Estaven sota la vigilància de Plutó i s´anomenaven Eaque, Radamant i Minos. Aquests jutges no van cometre mai cap error. Llurs decisions sense apel.lació, eren executades per Nèmesi, deessa de la Venjança.

Leda:

Era filla de Tèstius, rei d´Etòlia , o de Glucus i de Leucipa. Dona legítima de Tíndar (rei d´Esparta). Era embolcallada per uns vels diàfans. D´ella i Júpiter neixeran Castor i Pòl.lux d´un ou, i Helena i Clitemnestra d´un altre ou.

Leteu:

Era un riu que s´escolava lentament per les ribes de l´Infern. Poseia una propietat sobirana: el qui en bebia, ho oblidava tot. Hom només admetia a beure d´aquelles aigües les ànimes del bons, dels assenyats i dels virtuosos, prèviament designades pels tres jutges que autoritzaven el pas del riu i l´entrada als Camps Elisis.

Leto / Latona:

Era la filla del tità Ceus. Va ajuntar-se amb Zeus i van tenir dos fills: Diana i Apol.ló, que van néixer a l´illa de Delos.

Marsias:

Era un sàtir; una mena de divinitat sivestre amb el front banyut, una barbeta de cabra i els peus de boc, i el qual tenia gran passió per la flauta. Era orgullós i va voler atemptar contra la superioritat d´ Apol.ló , però va veure´s guanyat per aquest i així va pertanyer-lo , llavors resultà mort al ésser escorxat de viu en viu.

Metis :

Era filla de l´Oceà i de Tetis que era la més assenyada i la més virtuosa de totes les nimfes . Va ser devorada per Júpiter per provar-li la seva predilecció i afecte.

Mides:

Era un rei molt presumptuós. Va rebre diverses lliçons. La primera va ser quan aquest va voler que tot allò que toqués es convertís en or, llavors va adonar-se´n que no podia ni menjar si beure, llavors li demanà a Dionís que li retirés el do perillós que li acabava de donar. També se´l coneix per la lliçó que Apol.ló li donà. I era que cada dia les seves orelles eren mé i més grans, com les d´un ase. I al final el seu esclau fa un forat al terra per confiar la notícia, i quan al cap dúns dies torna a passar per allà, veié que allò que li havia dit a la terra es reproduïa en uns brins d´herba, i al cap i a la fi, tot el poble es va assabentar.

Miló de Crotona:

Era un home d´una força sobrehumana. Era voraç i va ser capaç de menjar-se un bou en el transcurs d´un dia. Fóu sis vegades vencedor als Jocs Olímpics i set vegades als Jocs Pítics. Va morir devorat pels llops de la boscúria.

Morfeo:

Era fill d´Hipnos i de Nix i representava la deutat dels somnis, això és les representacions de la realitat que apareixen al nostre subconscient mentre dormim. S´encarregava deconstruir els somnis de cada persona i de donar apariència humana a les persones que en ells apareixien. És representat com un ancià alat que porta una dormidera, planta amb propietats sedants, de la que s´obté l´heroina, morfina,...

Les Muses:

Eren filles de Zeus i Mnemosina ( deessa de la memòria). Elles eren nou germanes, tendrament unides. I Apol.ló els proposa d´anar com un germà gran per totes elles, llavors formaran una companyia indissoluble. Aquestes muses eren: Cal.líope (inspiradora de la grandiloqüència i la poesia heroica), Melpòmene ( guiava la tragèdia), Talia (presidia la comèdia), Polímnia (la retòrica i l´art d´escriure), clio (prenia la ploma de la història), Urània (ensenyava l´astronomia), Erat (afavoria la poesia lírica i tendra), Euterpe ( inspirava la música) i Terpsícore (la dansa).

Muta:

Era la deessa del silenci. Se li oferien sacrificis amb l´objestiu de que evités les murmuracions i la tafaneria. Es contraposa a Feme.

Nèmesi:

Era la deessa de la Venjança. Es trobava sempre al voltant del tron de Plutó, armada de serpents i disposada sempre a abraonar-se damunt dels dolents i dels criminals.

Les Nereides:

Eren cinquanta, filles de Nereu i Doris. Eren una mena de nimfes amb el bust de dona que de la cintura en avall, tenien la forma de peix.

Nereo:

Era un dels déus del mar. Els seus pares van ser Gea i Ponto, un altre dels déus del mar. Nero es va casar amb Doris, que era filla del tità Oceà, déu de tots els mars a l´etapa preolímpica. Amb la seva esposa va tenir cinquanta filles anomenades Nereides. Era una lpersona molt dolça, bondadosa i justa. Va destacar per tenir una gran capacitat per comprendre els successos futurs que seguirien als actes presents.

Niké o Nice / La Victoria:

7 Era la deessa des la Victòria, filla del tità Palante i del riu Éstige. És representada amb ales a l´espatlla i portant una garlanda o palma de la victoria.

Níobe:

Aquesta dona es va riure de Leto (mare d´Apol.ló i d´Àrtemis) perquè només havia tingut dos fills. Per això Àrtemis i Apol.ló van sortir en defensa de la seva mare i tots dos van matar a lesnou filles i nou fills de Níobe.

La Ocasió:

Era la deessa de la oportunitat . La Ocsió es representada d´una forma curiosa. És una doncella amb un sol manyoc de pèl al cap. Porta una navalla que indica que les oportunitats s´han d´aprofitar i rompre tottes les dificultats que ens impedeixen acceptar-la perquè és molt fugitiva i passa ràpid.

Pan:

Era el déu dels boscos, els cmps i la fertilitat. Els seus pares van ser Hermes i una nimfa i va néixer a l´Arcàdia. Pan era un ésser meitat humà i meitat animal, doncs tenia banyes, les pates i les orelles d´un cabró que li conferia una gran robustesa, però també una gran lletgesa, raó per la qual era rebutjat per totes les nimfes.

Panacea:

Era la deessa de la salut, filla d´Asclepi i de Epione. Tenia la capacitat per curar tots els mals amb les seves herbes i ungüents , així doncs seguia la tradició del seu pare, déu de la medicina, i del seu avi.

Les Parques:

Eren tes velletes molt lletges, tan lletges com ancianes, que no paraven mai, car no tenien un moment per a elles mateixes. Eren considerades satèl.lits de la mort, ja que teixien els dies dels mortals. La més gran era Cloto i sostenia la filosa; la segona Laquesis que col.locava el fil al fus i el presenta a la tercer, Atropos, que dóna la tissorada final. Simboliltzaven les divinitats del destí. Eren filles de Zeus i Temis (llei, dret).

Pegàs:

Era un cavall alat protagonista de diverses llegendes. Sorgí de la sang del coll de Medusa , produïda per la ferida que li va provocar Perseu. Una altra tradició el fa néixer de la terra impregnada de l´esmentada sang. El seu bressol se situa a les fonts de l´Oceà.

Persèfone / Prosèrpina:

Era una bella filla de la deessa de l´agricultura Demèter de qui va enamorar-se Hades, el déu de l´inframón, la va raptar per casar-se amb ella. Això va provocar l´ira de la seva mare i des de llavors, es va decidir que Persèfone pasés una part del temps amb el seu marit i l´altre amb la seva mare.

Pluto:

Era el déu de les riqueses. Era cec pel que no distingia entre els bons i els dolents, els sans i els bojos i distribuia la riquesa de forma inconscient. Pluto es representat com un ancià amb una bossa a la mà que camina coix.

Polifem:

Era el més vell dels fills de Neptú i va néixer de la unió d´aquest amb Thoosa. Era un ésser que feia por de mirar. Tenia una alçaria colossal i una cabellera abundosa, llarga i esbullada. Només tenia un ull al mig del front. S´amagava en un antre obscur. Va enamorar-se de Galatea, una delitosa nimfa.

Pomona:

Era la deessa dels fruits. Es pasava el dia amb els pastors encarregada de podar, regar i cuidar els arbres. Pomona és representada asseguda amb una cistella amb fruits i flors o de peu portant aquesta cistella, sovint amb pomes a la mà.

Posidó / Neptú:

8 Era germà de Júpiter, de Demèter, Hestia, Hera i Hades. Va casar- se amb Amfitrite d´on va néixer Tritó (que era mig home i mig peix). Posidó és conegut com el rei del mar, i amb la força de les onades tempestuoses sacseja la terra. És un déu poderós, violent i molt rancuniós amb els humans que l´enutgen. Posidó va tenir moltes amants, però en canvi, va haver de raptar la seva esposa legítima, Amfitrita, amb un carro tirat per monstres que eren meitat cavalls i meitat serps marines. Sovint porta el trident a la mà i l´acompanyen com a seguici les nereides i els tritons.

Príapo:

Era fill d´Afrodita i de Dionís, o segons altres versions, d´Hermes. Repressenta a la deutat de l´horticultura, de la fructificació i fonamentalment, de la fertilitat. Protegia als ramats i jardins, era un grotesc, amb banyes i orelles de cabró.

Procust:

Era fill de Neptú. Aquest aturava als vianants a les planures d´Eleusis i d´Atenes els robava i després els tallava o els allargava el membres segons la seva alçària.

Psique o Psiquis:

Tenia pare i mare i també dues germanes més grans que ella. Se sap que el seu pare era rei.i les sseves germanes princeses com ella i s´anomenave Aglaura i Cidipa. Era una jove molt bella i formosa, cap altra criatura no la guanyava en gràcia i beutat, però capritxosa i consentida, de qui es va enamorar Eros, el déu de l´amor, fent una misteriosa trama per conquerir-la.

Rhea:

Era la muller de Saturn. Era una veritable mare ja que salvava als seus fills de la voracitat paterna (Neptú, Plutó, Júpiter).

Selene:

Era la personificació de la lluna. Furtiva d´amors i il.luminant les nits dels mortals, brillava muda i amatent. Se li coneixien diversos amants: Zeus, Pan, Endimió,... Que amb aquest últim van néixer cinquanta filles, que són exactament les cinquanta llunes que es succedien entre cadascuna de les festes d´Olimpia. Selene era la germana d´ Helios (Sol) i Eos (Aurora). Era filla d´Hiperíon ( un dels titans) i Tia.

Silèn:

Era un déu campestre fill d´Hermes o Pan i d´una nimfa o Gea segons les diferents versions. Una altra llegenda afirma que va néixer de la sang d´Urà quan va lluitar amb Cronos. Era originari de Nisa o de Malea i va protegir a Dionís durant la seva infància. Silèn es va assentar definitivament a l´Arcàdia, on fóu ben rebut per tots els camperols degut als seu caràcter jovial, Sileno era un ser deforme i lleig, quasi sempre borratxo però estava dotat d´un gran geni, intel.ligència i sabiduria era convidat als festins dels déus. Dominava l´endevinació i era capaç d´endevinar el passat i el futur, i els somnis de tots els que el rodejaven.És representat com un vell gras, baixet, amb orelles grans, calb i coronat de llorer.El seu aspecte era poc agradós però era compensat per la seva vàlua moral i intel.lectual. Era demés, alegre i bondadós i així no va trigar gaire a conquerir l´afecte de Dionís (ja que era el seu protector en cap), fins al punt que aquest no volia separar-se´n mai.

Sísif:

Va capturar el propi déu de la mort . Mart va deslliurar aquest déu i Sísif fóu menat als inferns, on fóu encadenat. Llavors Sisif tornà a la terra per presentar les seves queixes a la seva dona del perquè no havia celebrat el seu funeral i llavors se li oblidà el tornar als inferns. Així fóu obligat a empènyer eternalment vers el cim d´una muntanya una roca colossal que, tan bon punt arribava a dalt de tot, s´esllavissava fins al peu del puig a fi que el condemnat comencés l´ascensió sense descans. Aquesta era la roca de Sísif i el seu suplici.

Tànatos / Mort:

Era fill de Nix i vivia al Tàrtar, l´obscura regió de l´Hades. Tenia el rostre hòrrid, amb els membres descarnats, on s´arronçava davant del registre descomunal on escrivia, amb els ossos de les seves pròpies mans, els noms de les seves víctimes. El ceptre que la mort esgrimeix és una dalla amb la qual sega la vida dels mortals. Era considrat un déu, i se lli consagrava el xiprer. Tànato és representat com un esquelet amb una manta negra que porta una espasa, i un curiós instrument per a mesurar el temps.

Tàntal:

Era congut pel sseu suplici. Era el rei de Lídia que va oferir als déus els membres dels seu fill Pèlops i fóu condemnat a passar per sempre més fred i gana.

Temis:

Va néixer de la unió donada ente Urà i Gea i a la vegada, fóu mare de Les Parques i de Les Estacions.Va viure quasi sempre a la terra però durant l´edat de ferro es va traslladar al cel on va ocupar el lloc de L´ Horóscop anomenat verge. Astrea era una de les seves filles. Temis era la deessa de la justícia divina, la complidora dels dictàmens dels déus. Temis porta una espasa amb una mà mentre que a l´altra porta una balança i com ja és famós, una vena li tapa els ulls, volent indicar que la justícia no entén de riqueses o interesos particulars.

Teseu:

Era el rei d´Atenes i Trezén, va tenir un fill amb una amazona, Hipólito4, qui no venerava a Afrodita i així va despertar la cólera de la deessa contra ell. Afrodita va fer que Fedra, filla de Minos2, rei de Creta, i jove esposa de Teseo, s´enamora del seu fillastre. Al drama que van seguir Fedra i Hipólito4 van perdre les seves vides.

Tetis:

Era la deessa de les aigües, filla d´Urà i de Gea i germana i esposa del gran tità Oceà. Tetis fóu maare de tots els rius del món i de totes les nimffess del mar. Tetis és representada amb un ceptre a la mà o bé sostenint a les seves cames al petit déu Palemón.

Tità:

Era el fill més gran d´Urà, l´hereu. I com a tal, cridat a regnar damund del món en l´esdevenidor, però va deixar regnar al seu germà Saturn a canvi de menjar-se tots els fills que tingués amb Rhea per dixar el tro i el poder als propis fills de Tità.

Titans:

Eren els sis nadons mascles que engendraren Urà (cel) i Gea (Terra). Un d´ells, el més jove va ser Cronos.

Triptòlem:

Era el déu al qual li fóu entregada la primera espiga de blat, perquè ensenyés a la humanitat el conreu dels cereals.

Atalanta: Era una caçadora verge que es trobava sempre amb les armes preparades, acostumava a forçar als seus pretendents a córrer davant d´ella, i si els atrapava,els matava,però si cap sobrevivia es casaria amb ella.

Els Tritons:

Son divinitats marines amb la part superior del cos d´home i la inferior de peix.

Tyche o Tiqué / La Fortuna:

Era la deessa omnipotent de la fortuna i era filla de Zeus. Dispensava els béns i els mals, els plaers i les penes i riqueses i pobreses dels éssers humans. És representada amb els ulls envenats i una banya de l´abundància a la mà mentre que en altres ocasions està sobre una bola o roda que es mou a gran velocitat. També se li ha mostrat amb ales i insígnies de Plutó o un timó.

Urà:

Era el déu més antic de tots. Cibele (la Terra), serà la seva companya i junts tindran molts fills, els principals van ser Tità i Saturn.

Zeus/ Júpiter:

9 També era anomenat Jupí.S´asseu majestuosament damunt d´un tron de vori, pren en la destra un ceptrre d´or, ajau als seus peus una àliga formidablle i pensa que ha de prendre muller, llavors escolleix Juno, a la que poques vegades li va ser fidel. Era el déu suprem de l´Olimp, el pare de la majoria de gran déus. Era el déu del cel i sobirà dels déus olímpics. Se´l considerava. Era el déu del cel i de la pluja i creador dels núvols que controlava amb el seu temible raig des de el seu tro daurat, una de les armes més poderoses de l´Olimp. La seva arma principal era l´égida que va entregar a Atenea. La seva au era l´àguila, el seu arbre el roure i també l´enzina. Els pares de Zeus van el tità Cronos i la titànida Rea i va tenir molts germans importants com per exemple Posidó, Hades, Hestia, Demeter i Hera. Zeus va créixer a Creta i va ser lletat per la cabra Amaltea i criat per unes nimfes. Els fills de Zeus són molt nombrosos, fruit de les múltiples relacions amb deesses i dones mortals. Entre els seus fills cal destacar a Ares,déu de la guerra, Hebe, de la juventut, Hefest, del foc, Atenea, de la saviesa, i Ilítia, deessa del part.




Descargar
Enviado por:El remitente no desea revelar su nombre
Idioma: catalán
País: España

Te va a interesar