1 ESTRUCTURA I TEMPORALITAT

• Mirall trencat és una novel·la dividida en tres parts, que narra el principi i el final d'una família, els Valldaura-Farriols, que representen un temps i un país concret. Els capítols solen ser curts, però a mesura que passem de la primera part a la segona i de la segona a la tercera, es fan més llargs.

La primera part està formada per divuit capítols, hi fa una presentació dels personatges i dels escenaris mitjançant un narrador objectiu, per tant hi predominen la narració de fets, seria com una introducció. Es presenten els fundadors de la família: Teresa Goday i Salvador Valldaura, personatges que pertanyen a un món burgès.

La segona part, estructurada en vint-i-un capítols, no explica tant els fets externs i es centra més en la intimitat dels personatges, és un estil més literari amb frases llargues i més complicades. És en aquesta part on es donen les tristeses i la tragédia.

L'última part, de tretze capítols, continuarà amb la descripció de la història familiar. La Teresa és la protagonista i mor acompanyada dels records més estimats. Tothom fa una especie de balanç del que ha sigut la seva vida, és així com sorgeix l'enyorament i nostàlgia del passat, de la joventut.

Tota la novel·la transcorre en passat fins al moment de la mort, la fi de la nissaga.

2 PERSONATGES

Amadeu Riera:

És el notari casat amb la Constància i serà l'amant de la Teresa, relació que recordarà per sempre. Aquest té una relació molt estreta amb els Valldaura.

Armanda:

És el personatge mes destacat del servei (la cuinera) dels Valldaura que té un estret lligam amb la família i una relació amb l'Eladi, el qual li va regalar unes arracades. Ha passat d'estar sota les ordenes de Teresa a les de Sofia. Descobreix alguns secrets de la família.

Bàrbara:

És una violinista que coneix Salvador Valldaura a Viena. No suporta els miralls i li agrada molt el color violeta, per això en Salvador li regala unes violetes amb les que es suïcida tirant-se a un canal.

Eladi:

Botiguer casat amb la Sofia per interessos econòmics. Té una filla d'una altra relació amb Pilar Segura.

Eulàlia:

Esposa de Rafael Berguedà i amiga de Teresa. El seu marit mor assassinat sortint de la fàbrica i ella s'ajunta amb el seu cunyat, en Quim.

Jaume:

Fill de la Sofia i l'Eladi.És l'únic que té accés als objectes personals de la Teresa. És el més sensible de tota la família però la seva raquítica constitució i la maldat dels seus germans van fer que morís ofegat a l'estany del jardí de la torre.

Jesús Masdéu:

Fill de la Teresa i del fanaler Miquel. Treballa de pintor i viu força malament. A la guerra entra com a milicià a la torre dels Valldaura i mor al front.

Joaquim Berguedà:

Amic d'en Salvador és qui li presenta la violinista vienesa.

Quan en Rafael mor assassinat, s'emporta l'Eulàlia a París i acaben junts.

Maria:

Filla de l'Eladi i la Pilar, és adoptada per aquesta. Maria reencarna la bellesa de la seva mare Pilar. Quan sap que és germana del seu propi marit decideix suïcidar-se llançant-se damunt del llorer.

Marina Riera:

Germana del notari Riera que té una filla a la que li posarà el mateix nom que ella.

Miquel Masdéu:

El noi fanaler de la Teresa (en la joventut). Tindran un fill, el Jesús Masdéu.

Nicolau Rovira:

El primer marit de la Teresa. Gràcies a ell, ella puja de nivell social ja que posseeix una gran fortuna. Regala una joia a la Teresa i aquesta la revèn per ajudar el fill de la relació amb el fanaler.

Pilar Segura:

Cupletista de Paral·lel. S'enamora de l'Eladi i té una filla amb ell, la Maria. Mor en un hospital després de ser la reina del Paral·lel i ser una dona desitjada per bastants homes degut al seu número de Lady Godiba.

Rafael Berguedà:

Marit de l'Eulàlia i germà d'en Quim. Mor assassinat pels obrers de la seva fàbrica.

Ramon:

Fill gran de la Sofia. El seu pare li revela que és germà de la Maria i aquesta es suïcida. Té una malaltia força estranya que li fa venir vertigen a l'aigua.

Rosa:

La institutriu que revela falsedats a l'Eladi sobre els nens, com a venjança per les vexacions a les que és sotmesa per la Maria i el Ramon.

Salvador Valldaura:

Abandona la carrera diplomàtica per casar-se amb la Teresa i viurà tota la vida recordant la violinista vienesa. Hi haurà una estreta relació amb la seva filla Sofia.

Sofia:

Filla de la Teresa i en Salvador, aquest li promet fer-la hereva de tota la fortuna familiar però al final resulta no ser així. Sofia, es caracteritza pel seu caràcter dur i sec el que la fa mes resistent als mals moments de la vida i per això acaba sent la gran supervivent d'aquesta novel·la.

Es casa amb l'Eladi i aquest li revela que té una filla (la Maria). Quan comença la guerra marxa a París i es casa amb un industrial però queda vídua. Torna a Barcelona per veure enderrocar la torre i construir-hi pisos.

Teresa:

Té una aventura amb un fanaler de la qual en neix un fill. Desprès es casa amb en Nicolau sense que aquest sàpiga la relliscada de l'altre fill per pujar de nivell social.

3 CARACTERÍSTIQUES DE L'OBRA

El tema central de l'obra és la mort, tractat de manera simbòlica. És, també la història d'un període de Catalunya, burgès trencat per la Guerra Civil. El temps no és lineal però gira sempre al voltant del pas del temps.

Alterna l'estil directe amb l'indirecte. La veu predominant és en tercera persona.

Cal dir que Mercè Rodoreda ha aprofundit en les descripcions tan físiques com psíquiques dels personatges i paissatges citats al llarg d'aquesta novel·la, i encanvi, no perd el temps en explicar els fets que van passant, no hi aprofundeix, ho diu de sobte.

Els personatges troben la felicitat en el record. Cal destacar la importància del mirall ja que els records són com el reflex d'un mirall trencat que mostren una realitat, i fa que tots s'aïllin per a protegir-lo. La novel·la utilitza la metàfora en alguns moments; el mirall per exemple, aquest reflecteix la vida dels personatges i les seves actituds. El llorer, amb l'anunci de la mort de la Maria, les tórtores amb la mort del Jaume i Valldaura.

A Mirall trencat observem com la història va desde abans de la guerra fins a la postguerra.

4 CONCLUSIÓ

Mirall Trencat és una novel·la escrita l'any 1983, anys després de la mort de Mercè Rodoreda, i per això, estem parlant d'una Obra pòstuma.

Després d'haver llegit aquest llibre, he conegut una mica l'estil de Mercè Rodoreda. Aquest escriptora catalana, fa novel·les psicològiques ambientades sovint en temps de guerra.

A mi, no m'ha entusiasmat perquè és molt descriptiu en els personatges i paissatges i això fa que el ritme narratiu sigui molt lent i que cada vegada és faci més pesat.Però l'història en ella mateixa està bé, el que m'ha fallat és que fos tan descriptiu.

El que si que te d'avantatjós és que els capítols no són massa extensos i es fa més agradable a l'hora de llegir.

6