MIQUEL MARTÍ I POL

Miquel Martí i Pol va néixer a Roda de Ter (Osona), el 19 de març de 1929. És conegut sobretot com a poeta, però també ha escrit prosa i ha fet traduccions. Va cursar estudis primaris a l'escola parroquial del seu poble. Als catorze anys va començar a treballar al despatx de ca la Tecla Sala, la mateixa fabrica tèxtil en què treballava la seva mare. Però als dinou anys va patir una tuberculosi pulmonar, que el va obligar a passar un any al llit i que li va permetre llegir abundosament.

Amb Paraules al vent, que publica el 1954, va obtenir el Premi Óssa Menor. El 1956 es casa amb Dolors Feixas, amb qui tindrà una filla el 1958 i un fill el 1965. Fa traduccions i inicia l'activitat pública: dirigeix cinefòrums, fa conferències, posa música als seus poemes i en canta en escenaris al costat de membres de la Nova Cançó, col.labora a les revistes Oriflama i Inquietud. Inicia també a finals dels seixanta activitats polítiques en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

A partir del 1970 una esclerosi múltiple es comença a manifestar en el poeta. Aleshores, la introspecció serena de les seves limitacions fa que la seva poesia transcendeixi la realitat de l'àmbit de la malaltia i basteix un món poètic original com a expressió de les sensacions més humanes: l'amor, el desig i la mort, que pot ser entès per tothom: Vint-i-set poemes en tres temps (1972), finalista del premi Carles Riba; La pell del violí (1974), Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975), Llibre dels sis sentits (1974), Quadern de vacances (1976).

Treballarà prop de trenta anys a la fàbrica, fins que el 1973 l'esclerosi múltiple el converteix en un pensionista de gran invalidesa i enceta uns anys de reclusió.

El 1978 rep un homenatge dins la Setmana Popular a Osona, organitzada per la comissió de cultura del PSUC, sota el lema Ara és demà, amb cartell d'Antoni Tàpies i amb l'asssitència de poetes com Vicent Andrés Estellés, Pere Quart, Joan Brossa, Joan Vinyoli, Ramon Pinyol, Xavier Bru de Sala, entre molts d'altres. Aquest mateix any s'editava el treball plàstic sobre Primavera i Hivern, realitzat per alumnes de l'Escola El Puig d'Esparreguera amb el guiatge del seu mestre, Ramon Besora, que després exerciria d'editor i, últimament, d'impulsor de l'Associació d'Amics de Miquel Martí i Pol.

El reconeixement públic li arriba amb la publicació a Llibres del Mall de tres volums de l'Obra poètica: L'arrel i l'escorça, El llarg viatge i Amb vidres a la sang. Amb el poemari Estimada Marta, el 1978, el poeta és conegut popularment i reprèn l'assistència a actes públics.

El 1984 mor la seva esposa Dolors Feixas, després d'una llarga malaltia.

Tot i que gran part de la seva producció són poemes, també ha editat un volum de prosa, Contes de la Vila de R. i altres narracions, dos llibres de "memòries novel.lades" i un de correspondència amb el poeta Joan Vinyoli. A partir de les publicacions, s'han musicat molts poemes de l'autor. Així, cantants com Maria del Mar Bonet, Ramon Muntaner, Lluís Llach, Celdoni Fonoll o Rafael Subirachs han ajudat a fer popular l'obra del poeta. Actualment la seva obra poètica és en curs de reedició completa a Edicions 62.

Ha estat traductor d'obres de Saint-Exupéry, Simone de Beauvoir, Apollinaire, Flaubert, Zola, Racine, Huysmans, i Gianni Rodari, entre altres autors. D'altra banda, la seva poesia, ja sigui en volums personals o en antologies, ha estat traduïda a l'espanyol, el portuguès, l'alemany, l'anglès, l'italià, el flamenc, l'eslovè, el búlgar, el rus, el japonès.

Ha obtingut el Premi Óssa Menor (1954), el Fastenrath, el Premi de la Crítica (1978), el Salvador Espriu, el Ciutat de Barcelona (tant de traducció com de poesia), el Nosside internacional a la Vall d'Aosta. Ha estat guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1991), la Creu de Sant Jordi, la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts 1992, el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya (1998) i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1999).

Els homenatges i distincions honorífiques se succeeixen des tota mena d'institucions públiques i entitats cíviques. L'assistència del poeta -sempre acompanyat per Montserrat Sans, la seva segona dona, amb qui es va casar el 1986- és aclamada en multitud d'actes. A moltes poblacions de Catalunya hi ha carrers que porten el seu nom. També el porten un institut d'ensenyament secundari de Cornellà de Llobregat i dues biblioteques, la de Sant Joan Despí i la de Sant Gregori.

A partir del 1999 es produeix un espontani reconeixement popular que fa que una gran part dels ajuntaments catalans aprovin de demanar en els seus Plens a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, de la qual n'és membre, i a la Institució de les Lletres Catalanes, que sigui presentada la candidatura de l'autor a l'Acadèmia Sueca per al premi Nobel. El 2000 s'hi afegeix el Parlament de Catalunya.

Miquel Martí i Pol amb la seva dona, Montserrat Sans.

Dades Biogràfiques

• 1929.- Neix a Roda de Ter

• 1943.- Entra a treballar al despatx de la fàbrica de filatura de cotó

• 1945.- Josep Clarà, als 16 anys, l'introdueix a la poesia

• 1948.- Està un any de baixa, tísic: molta lectura; contacte amb Blai Bonet

• 1952.- També escriu contes, i fins al 1968

• 1953.- Premi Ossa Menor (en fou finalista Vicent Andrés Estellés)

• 1956.- Es casa amb Doilors Feixas, amb qui tindrà dos fills. Viuen a una casa propietat de la fàbrica, on Dolors ensenya a cosir. Comença a dur activitats més públiques: diigeix cinefòrums, fa conferències, canta     amb els de la Nova Cançó, col.labora amb les revistes Oriflama i Inquietud. I a finals dels 60 inicia també activitats polítiques amb els comunistes.

• 1965.- Comença la tasca de traducció. Traduirà (del francès) una vintena de llibres:     Apollinaire, Zola, Flaubert, Racine, Saint-Éxúpery, etc.

• 1970.- Esclerosi múltiple. El 1972 es dóna de baixa. El 1975 estabilització de la malaltia

• 1976-77.- Crític i prologuista (sobretot a la revista Reduccions). A finals dels 70 refusa un Premio nacional proposat per Madrid.

• 1977.- Premi de la lletra d'or. 1978, premi Fastenrath.

• 1978.- Homenatge dins ìSetmana Popularî a Osona (PSUC), amb cartell de Tàies i poetes  com Vicent Andrés Estellés i Pere Quart

• 1980.- Torna a sortir a actes públics. 1982, homenatge de la Universitat de Barcelona. 1983, creu de Sant Jordi

• 1984.- Mor Dolors Feixas, després de llarga malaltia. Es casarà per segon cop amb  Montserrat Sans

• 1984-88.- Articulista (part publicat dins Papers domèstics)

• 1985.- Homenatge a Roda de Ter.

• 1988-89.- Memòries.

• 1991.- Premi d'Honor de les lletres catalanes. (Un Institut de Cornellà du el seu nom, i dues biblioteques: a Sant Joan Despí i a Sant Gregori.

Entrevistes

-  Roig, M.: "Miquel Martí i Pol, entre les comarques i el proletariat català". Serra d'Or, agost 1972

-  Garcia, X.: "Miquel Martí i Pol, poeta del poble", Oriflama, novembre 1972.

-  Coromina, E. "Miquel Martí i Pol: cal tocar de peus a terra". Canigó, 11 octrubre de 1975.

-  Farrés, P. "Una mica de tot amb Miquel Martí i Pol". Butlletí Informatiu de la UCE de Vic, 13 d'agost 1976.

-  Sala, J. "Miquel Martí i Pol, poeta d'un poble", Quicarell, Centelles, agost 1976.

-  Busquets i Grabulosa, L. "Miquel Martí i Pol: mormol, serè i sonor". El Correo Catalán, 28 gener 1978, recollida a Plomes Catalanes Contemporànies, Llibres del Mall, 1980.

Converses

ENTREVISTA AMB MIQUEL MARTÍ I POL

Enllà del fum de la ciutat, de l'autopista i del barrig-barreig de contaminació i boira, enllà del capvespre del Vallès, la plana de Vic s'obre lluminosa. Osona. A la muralla, el bes del sol ponent. Enllà, amb el cotxe, Roda de Ter. Vespreja i els núvols s'abillen amb els colors vermellosos de la posta. El poeta, immòbil s'acomiada de Jaume Medina. Entrem. Rere la malaltia, el seu posat expectant. Pengim-pejam els llavis, en badar-se, deixen veure una filera de dents enormes. El front és rectilini i els cabells creixen abundosament als parietals i a l'occípit. La calba, somorta. Parlar, dificultosament, amb un fil de veu que li surt de la gorja i, de bell antuvi, es fa un xic difícil seguir el que diu: qualsevol remor -un xiuxiueig, un bellugueig de fulls de paper- té més volada sonora que la seva costosa articulació.(...). Damunt de la taula, un munt de llibres, els lloms nous, de catalans joves i no tant d'estrangers: Brossa, Font, Apollinaire. Ara tradueix Peter Handke. A les parets, litografies de Miró i Tapies, reproduccions dedicades, no pas originals. La llibreria, a frec de la maquina d'escriure, aplega junts, almenys, tres o quatre diccionaris catalans, i la remata el Catalan Power de l'Alfaro, una miniatura. Porta un jersei de coll alt, pantalons de vellut i seu a la cadira propera a la taula, il.luminada pàl.lidament per un llum de peu.

Vós sou autodidacte...
Sí. Ho devia portar a dins gran afecció a llegir. Sóc un home forca introvertit.No m'agrada el xivarri ni sortir.M'agrada parlar amb amics o bé estar sol en un lloc tancat com aquest despatx...Per dominar el francés? Doncs, amb un mètode molt senzill. Agafava el llibre en francès i llegia una pàgina. Òbviament, només entenia unes paraules. Tornava a llegir per segona vegada i mirava el diccionari mot per mot. Després hi tornava per tercera vegada, intentant de copsar-ne el sentit. Si em pagaven bé les traduccions? Doncs, com de costum en aquests casos. Ajudes? Poques. De fet jo mai no m'he mogut de Roda. Ara, aquests darrers anys la meva obra ha agafat més volada. A mi, m'ha passat al revés del que sol ésser normal. En comptes de donar a coneixer un poeta jove a mi m'han donat a coneixer. Sobretot d'ençà del 73. Van venir a veure'm en Desclot , en Medina i en Pinyol, i una colla més, després de la publicació de Vint-i-set poemes. Ells m'editaren La pell del violí.Després s'han anat interessant per tota la meva obra, i ara em vénen a veure sovint i som molt amics.

Parleu-nos de la fàbrica real que us toca viure...
Que voleu que us en digui, bé o mal? No, no és l'única a Roda. Un temps la porta el senyor Pau Riera, el President d'Ommium Cultural... En podríem parlar a dos nivells. Per una banda, personalment, no em puc queixar: em guanyava la vida amb la feina i fins i tot durant un temps em sembla que allo era per a mi, fins que vaig adonar-me que no.(...). Per altra banda; hi ha la convivència amb la gent de la fabrica: sé que és cert, que això em dóna un sentit, diguem-ne social o si voleu socialista, que m'ajuda a perfilar el meu pobre però de "dretes", sí, ah.. Però aquells esquemes de vida tan segurs començaren un dia a trontollar. Les lectures en les meves malalties hi ajudaren...

Pensem ara en el misticisme religiós del seu primer llibre de poemes: «Avarament, senyor, vivim les hores/ que Vós creeu només amb la mirada/ i el temps ens fuig d'entre les mans (..). I així creixem, cada matí, una mica. I així de nits. Vós en xucleu, i encara/ verticalment, sentim la Vostra nosa/ en l'oci , en el treball, en la paraula./Ens heu creat inútils sense el vincle/ que ens lliga a Vós demunt el temps i els astres.» En la vostra poesia es nota un canvi de rosca, un pas d'una certa religiositat a una certa solidaritat humana.No sou creient, ara?

Tinc un gran respecte pels qui creuen, però jo sóc agnostic. D'una manera racional jo no puc creure...

Teniu la Bíblia aquí, però...
Això no vol dir res. És un llibre molt interessant. També tinc les obres completes de Marx...

Que és per vós la mort?
L'acabament de la vida. No ara no em fa cap por... Evidentment, no me la plantejo com un pas cap un més enllà. (...) El moment polític actual?.Jo crec que tots hem de ser optimistes. Que és per mi, l'erotisme? Una cosa molt important sense la qual la relació home-dona no seria possible. Si ho diferencio del sexe? No massa.

I l'amor?
En un poema dic que és l'anunci d'una pasta de dents...

Es tracta de Moral nova i el recordem plegats: «Alliçonats per múltiples / anys d'experiència / proclamen / que els qui manen són sempr / els poderosos / i els qui creuen, / els altres:/ Que el món progressa de gairell / Que la bondat és una escombra vella / que proclama misèria / Que l'amo / ah,l'amor no és res més que l'anunci / d'una pasta dentrífica.»

Premis

ð La "lletra d'or" el 1976 per "El llarg viatge"

ð Premi Fastenrath

ð Premi de la crítica per "Estimada Marta"

ð Premi Josep M. de Sagarra de traducció teatral per "Les criades"

ð Premi de la Generalitat al millor text per a infants

ð Premi Salvador Espriu per "Els bells camins"

ð Premi Ciutat de Barcelona per "Els bells camins"

ð Óssa Menor el 1953 amb "Paraules al vent"

ð Finalista al premi Carles Riba el 1971 amb "Vint-i-set poemes en tres temps"

ð Creu de Sant Jordi el 1983

ð Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1991

Podem dir no. O podem rectificar. Encara que costi.
Un canvi total, per escandalós que sigui, és millor
que un continuïsme castrador. I de vegades no cal
arribar al canvi total. Traçar-se una nova línia de
conducta. I seguir-la. Amb discreció i respecte pels
altres, que s'esforcen a representar dignament el seu
paper. Però amb tenacitat. "Que em senti viure!" com
deia en un poema. Que em senti jo. Que nedi, contra
corrent, és clar, com sempre. I potser com tothom.

Molt he estimat i molt estimo encara.

Ho dic content i fins un poc sorprès

de tant d'amor que tot ho clarifica.

Molt he estimat i estimaré molt més

sense cap llei de mirament ni traves

que m'escatimin el fondo plaer

que molta gent dirà incomprensible.

Ho dic content: molt he estimat i molt

he d'estimar. Vull que tothom ho sàpiga.

Des de l'altura clara d'aquest cos

que em fa de tornaveu o de resposta

quan el desig reclama plenituds,

des de la intensitat d'una mirada

o bé des de l'escuma d'un sol bes

proclamo el meu amor: el legitimo.