Els objectius d'aquesta pràctica són, aprendre a utilitzar correctament el microscopi òptic, i aprendre a interpretar les observacions realitzades.

Un microscopi simple (de una lent o varies), és un instrument que amplifica una imatge i permet la seva observació amb més detalls dels que es veurien a cop d'ull. El microscopi més simple és una lent d'augment.

El poder de resolució de l'ull humà és de 0.2 mm, és a dir, que per poder veure dos objectes separats, aquests deuen estar com a mínim a aquesta distancia.

El microscopi augmenta la imatge fins al nivell de la retina, per captar la informació.

La resolució depèn de la longitud d'ona de la font lluminosa, l'espessor de la mostra, la qualitat de fixació i la intensitat de la coloració.

Teòricament la màxima resolució que es pot arribar és de 0,2 um donada per una llum amb una longitud d'ona de 540 nm, la qual passa per un filtre verd (molt sensible per l'ull humà) i amb objectes condensadors adients. L'ocular augmenta la imatge produïda per l'objectiu, però no pot augmentar la resolució.

Existeixen diferents microscopis òptics, generals i d'investigació que es diferencien en factors com la longitud d'ona de la il·luminació de la mostra, la alteració física de la llum que incideix en la mostra i processos analítics que s'apliquen a al imatge final.

Hi ha dos tipus de microscopis, l'òptic i l'electrònic. Es diferencien perquè un ens permet veure la cèl·lula per dins, després de fer-li un tall transversal, i/o tenyir-la, i l'altre ens permet veure-la en tres dimensions, es a dir, veure la seva estructura per fora, la seva mida, la forma...

Després d'agafar el microscopi, portar-lo a la taula, y endollar-lo, vam agafar una mostra, que era un tall d'arrel de monocotiledonea.

Vam comprovar que la platina estigues completament baixada i que estigues posat l'objectiu de menor augment. Vam posar a sobre de la platina la mostra i després de centrar-la sobre la lent, vam encendre la font de llum.

Tot seguit, vam començar el procés d'enfoc: vam pujar amb el cargol macromètric mica en mica la platina, fins que es va veure bé. Després amb el cargol micromètric vam acabar de definir la imatge.

Vam comprovar de que si s'enfoca l'objecte o mostra amb l'objectiu de menor augment, després al posar els altres dos objectius, el d'augment mitjà i el d'immersió, ja estava enfocat.

A continuació, desprès d'enfocar la mostra, vam buscar un tros que es veies bé el que era la part del centre, i una mica la vora del tall d'arrel i vam començar a dibuixar-lo.

Podíem observar que l'arrel tenia una part mes fibrosa al centre, recoberta amb una mena de parets amb petits punts negres. La part del mig de l'arrel era una part molt més gran i extensa que la del centre, i es podien observar unes cavitats buides i uns punts negres com els que envoltaven el centre (es podien observar també forats més grossos, possiblement fets al tallar la mostra). En la part exterior de l'arrel es podien veure unes 5 parets o capes diferents, cadascuna amb un gruix, y un espessor diferent. La capa que donava a la part de l'exterior, la que estaria en contacte amb el medi extern, tenia una coloració verdosa. Totes aquestes capes o parets estaven compostes de cavitats buides com las de l'interior, però més petites.

Historia vegetal

Arrel de Monocotiledonea

tall transversal

60X

Aquesta pràctica ens a permès de comprovar que no per posar més augments es millora la imatge.

També hem pogut comprovar que quant més petit es l'objectiu menor es el camp visual, i també que la cèl·lula esta formada per cel·les.

Hem après a utilitzar correctament un microscopi, a diferenciar les seves parts i a representar el que veiem a traves de l'objectiu al paper, sense haver de fer tot el dibuix complert, si no representant una petita part amb més detall que si haguéssim de fer tot el dibuix, ja que ens cansaríem més i ens deixaríem coses.

Aquesta pràctica ha estat interessant, encara que jo ja hagués fet una similar a l'altre col·legi.

També sabia diferenciar les parts d'un microscopi i enfocar les mostres, però es interessant de tornar a fer la pràctica ja que t'ajuda a fer memòria i a millorar el que havies après abans.

Els objectius d'aquesta pràctica són observar diferents tipus de cèl·lules animals i vegetals, i aprendre tècniques senzilles de microscopia òptica.

Les cèl·lules eucariotes, malgrat que tenen unes estructures comunes a totes, presenten dos tipus d'organització general segons si es troben constituint organismes animals o vegetals. Els dos tipus tenen membrana plasmàtica, citoplasma amb sistema endomembranós, mitocondris, lisosomes, peroxisomes, vacúols, citosquelet i nucli amb coberta nuclear. Però les diferències acumulades al llarg de milions d'anys d'evolució independent han causat que les cèl·lules dels vegetals tinguin estructures que falten en les animals, i a l'inrevés.

En les cèl·lules del vegetals destaca la presència d'una part de secreció gruixuda de cel·lulosa, l'existència en general d'un vacúol gran que desplaça el nucli des del centre cap a un costat, la presència de plasts que emmagatzemen el polisacàrid midó i que , si són estimulats per la llum, s'enriqueixen en clorofil·la i es converteixen en cloroplasts fotosintètics.

En les cèl·lules dels animals, si hi ha membrana de secreció, és de mucopolisacàrids, l'anomenada matriu extracel·lular, els vacúols són petits, el nucli sol ser al centre, hi ha un diplosoma format per dos centríols, pot presentar cilis o flagels o emetre pseudòpodes, i el polisacàrid amb funció de reserva energètica no és el midó sinó el glucogen.

Tenint el material sobre la taula, el portaobjectes, el cubreobjectes, l'escuradents, el paper de filtre, el microscopi, el got amb aigua, i el compta gotes, agafem el portaobjectes i el cubreobjectes i els desengrasem amb alcohol, perquè quedin ven nets, i es pugui veure bé la mostra i s'agafi bé.

Posem una gota d'aigua amb el comptagotes al portaobjectes. Tot seguit agafem l'escuradents, el partim per la meitat i ens rasquem la cara interna de la galta.

Remenem l'escuradents dintre de l'aigua, perquè les substàncies que s'hagin quedat a l'escuradents passin a l'aigua. Posem una gota de blau de metilé (ja que aquest tint es bastant fort i amb una gota ens basta per tenyir bé la mostra) a l'aigua, i ho cobrim amb el cubreobjectes.

Amb un tros del paper de filtre, ho passem per les zones on hi ha acumulació de líquid, perquè el xucli i així no es mogui el cubreobjectes per l'accés d'aigua.

Posem la preparació a la platina del microscopi, i busquem organismes vius.

Vam podem observar una cèl·lula animal amb paret cel·lular prima i nucli en el centre, es podia observar també una mena de filament en el centre del nucli, que no vam arribar a saber que era.

Després d'haver netejat el portaobjectes i el cubreobjectes amb alcohol, arranquem amb una espàtula l'epidermis interna de les fulles d'un bulb de ceba. Amb molt de compte, perquè desprès d'arrancar l'epidermis, tenim el risc de que sens cargoli sobre si mateixa, arranquem un tros petit d'epidermis (com de mitja ungla) i la posem sobre el portaobjectes on prèviament havíem posat una gota d'aigua.

Tot seguit, afegim dues o tres gotes de verd brillant (ja que el verd brillant no es tan fort com el blau de metilé i necessita més quantitat i més temps perquè penetri bé dins dels teixits i es puguin veure bé) ho cobrim amb el cubreobjectes i ho deixem reposar durant uns minuts.

Desprès de deixar-ho reposar, eixuguem l'accés de líquid amb el paper de filtre i col·loquem la mostra damunt de la platina del microscòpic, i observem.

Veiem les cèl·lules vegetals de l'epidermis de ceba, que son una estructura com de prestatge. Tenen el nucli a un lateral, i es més ovalat que el de la cèl·lula animal.

Ja avent netejat el cubreobjectes i el portaobjectes amb alcohol, rasquem amb una espàtula la polpa del tomàquet per la part que està tocant la pell.

Aquesta vegada no posem aigua al portaobjectes, ja que la polpa de tomàquet ja te aigua, i tampoc posem colorant, perquè el tomàquet té colorant natural.

Llavors, posem la polpa que hem recollit damunt del portaobjectes i l'apilem al centre, posem el cubreobjectes damunt i fem l'squash (tècnica que consisteix en posar el portaobjectes damunt del paper de filtre, plegar-lo per sobre d'aquest, i fer rodar el dit per sobre, aixafant la mostra).

Després ho col·loquem sobre la platina, i ho observem amb el microscopi.

Podem observar unes cèl·lules molt més grans que les altres, i que encara sent vegetals, son rodones. No podem observar el nucli ja que la cèl·lula no esta tenyida.

2- Observació de cèl·lules de l'epidermis de ceba: 150X

3- Observació de cèl·lules de polpa de tomàquet: 150X

Hem pogut observar que la cèl·lula animal és més arrodonida que la vegetal, per la paret cel·lular.

Com també hem pogut observar que la cèl·lula vegetal té el nucli en posició lateral i molt més ovalat que l'animal, que la cèl·lula animal al contrari, té el nucli en posició central, i rodó.

També hem comprovat que hi ha cèl·lules que tenen el seu propi pigment i que no necessiten de colorants per poder-se veure en el microscopi, encara que el seu nucli no es pot veure, per la falta d'aquest, com és el cas del tomàquet.

Aquesta pràctica si que no la havia fet abans, i m'ha semblat interessant, ja que no havia observat al microscopi organismes vius, ni cèl·lules vegetals.

M'ha agradat poder manipular el estris de laboratori, y fer els experiments, ja que penso que les practiques son el que mes agrada a tothom.

Aquesta pràctica té com a objectius observar i identificar diferents tipus de microorganismes presents a les aigües dolces.

Els principals grups d'animals invertebrats d'aigües dolces son els protozous, els crustacis, els cucs típics, els rotífers, les mosques i mosquits, i les algues.

Protozous: són organismes unicel·lulars (protoctists unicel·lulars) que tenen nutrició heteròtrofa i que són capaços de capturar partícules alimentàries. Tenen capacitat de desplaçament, responen davant de determinats estímuls externs, i algunes espècies són capaces de formar colònies. Viuen en ambients aquàtics o molt humits, i generalment són de vida lliure. El cos dels protozous està envoltat d'una membrana plasmàtica que pot estar recoberta per una membrana de secreció molt fina de naturalesa orgànica. El desplaçament dels protozus es pot efectuar amb pseudòpodes, cilis, flagels o amb contraccions del cos.

Crustacis: són fonamentalment aquàtics, i estan dotats de mandíbules i un parell d'antenes. Tenen gran varietat de formes corporals i hàbits.

En aquesta espècie podem trobar animals com les puces d'aigua, els ostràcodes i els copèpodes.

Cucs típics: cucs que com a característica comuna, presenten el cos segmentat i tou. Un exemple de cucs d'aigua dolça son els oligoquets o limícoles.

Rotífers: qualsevol membre d'un fil d'animals aquàtics, pluricel·lulars i generalment microscòpics. Són molt nombrosos en tot el mon i es troben en pantans d'aigua dolça, estancs i bassals. Els rotífers tenen una forma variable, però sempre disposen de corones de cilis retràctils que semblen rodes girant quan estan en moviment. Poden adherir-se temporalment a les superfícies mitjançant una secreció viscosa del peu del seu cos.

Mosques i mosquits: es troben en l'aigua en forma de larves, o ja en forma d'adults.

Algues: podem observar diversos tipus d'algues; les diatomàcies que son organismes pertanyent al fil de les algues pardodaurades. Son unicel·lulars, però poden unir-se en colònies en forma de tall o ramificació. Les parets de les seves cèl·lules consisteixen en dues meitats casi idèntiques que encaixen mes o menys com una caixa i la seva tapa.

També es troben les algues verdblaves, que contenen la mateixa classe de clorofil·la que les plantes superiors, però no es troba en els cloroplasts, si no que es distribueixen per tota la cèl·lula. Certes formes tenen vida independent, però la gran majoria s'agreguen en colònies o forma filaments. La seva reproducció es per divisió cel·lular simple o per fragmentació dels filaments.

Comencem la pràctica agafant aigua estancada. Amb un recipient, agafem l'aigua, i amb un pal, rasquem el fons, i aboquem els sediments junt amb l'aigua.

Un cop recollida l'aigua, es deixa destapada, perquè i entri aire per oxigenar-la.

Agafem un comptagotes, un portaobjectes, un cubreobjectes i l'aigua. Amb el compta gotes agafem aigua amb una mica de sediments, posem una gota sobre el portaobjectes y posem el cubreobjectes a sobre.

Mirem per el microscopi i busquem algun organisme que es mogui per l'aigua.

Anem repetint aquest procés cada vegada que vulguem.

Vam poder veure, un protozou ciliat, un protozou de peu contràctil (o un rotífer, ja que no vam poder definir amb certesa el que era) i algues verdes i unicel·lulars.

Protozou ciliat: 60X

Protozou de peu contràctil (o rotífer): 600X

Algues verdes i unicel·lulars: 60X

Hem après a diferenciar el que son organismes de les bombolles d'aire, a identificar que es l'organisme que estem veient, a enfocar bé i trobar-los.

També em après a agafar mostres del medi, per desprès observar-les al microscopi.

Microscopia òptica