COMUNICACIÓ I LLENGUATGE

Comunicar-se: establir alguna cosa en comú amb algú, intercanviant informació, idees i/o actituds. Entenent-ho així està present en tots els éssers vius. Hi ha d'haver una intenció comunicativa.

COMUNICACIÓ ANIMAL

Diferents maneres de comunicació en els animals: els colors de la pell (ex: granota verinosa), mamífers -- més complexa -- diferents sons per a diferents estats, diversos moviments del cos, ensenyar les dents,... (ex: gos).

Aportacions de l'etologia: existeixen fenòmens de comunicació i d'organització social en els animals que es creien exclusius dels humans (ex: amistat, protecció,...).

Experiències amb primats: per intentar demostrar si el llenguatge és una facultat exclusivament humana. S'han fet experiències amb 2 ximpanzés en les que s'ha descobert com aquests són capaços d'aprendre un llenguatge.

Polèmica sobre l'existència del llenguatge en els primats: hi ha que estan a favor (experiments S.R.) i que estan en contra (la majoria de corrents filosòfiques i lingüístiques -- N. Chomsky).

COMUNICACIÓ HUMANA

De la comunicació animal (no llenguatge) al llenguatge humà: Darwin explica en 2 llibres 2 teories de l'evolució. Una, el Darwinisme, l'altra que l'evolució humana parteix d'un animal similar al primat.

L'ésser humà és el que ha desenvolupat les formes de comunicació més elaborades de tot el Regne animal. Des de primitius ideava maneres d'intercanviar informació: senyals de fum, pintura, llenguatge oral, satèl·lits,...

El llenguatge oral, exclusivament humà, s'ha desenvolupat paral·lelament als canvis anatòmics (a nivell cerebral i corporal), per les exigències del medi i l'adaptació humana al seu entorn.

Comunicació humana i llenguatge: ens comuniquem des de que naixem de manera innata (palpant, escoltant,...). El fet de viure en comunitat fa necessària una interacció i relació amb el medi que l'envolta, de manera que és capaç de comunicar-se de diverses maneres (gestos, senyeres, grafisme,...), encara que la més utilitzada és el llenguatge oral. La parla és el vehicle a través del qual els pensaments són expressats en la comunicació oral. (també hi ha definició des del punt de vista pluridisciplinar)

QUÈ ÉS EL LLENGUATGE?

LLENGUATGE I SIMBOLITZACIÓ

La lingüística i la semiologia:

Llengua: sistema d'elements, regit per unes lleis pròpies que es poden estudiar. -- Saussure. (també hi ha definició segons el punt de vista pluridisciplinar)

* El signe és una entitat abstracte formada per dues parts que funcionen unides: el significat o part conceptual i el significant o part física. -- Saussure *

Semiologia: ciència general dels signes (una vegada definida la llengua com un sistema de signes). -- Saussure.

Comunicació verbal: determinades successions de signes lingüístics amb un significat associat.

La semiòtica: part aplicada de la semiologia. -- Pierce

S'ha de tenir en compte que existeixen signes no verbals (senyals de trànsit, gestos, senyals sonores,...). 3 tipus de signes:

Indici: signe determinat pel seu objecte dinàmic, en virtut de la relació real que manté amb aquest objecte (ex: on hi ha fum, hi ha foc. Signe=foc - Objecte dinàmic=fum). No és voluntari, és natural, t'informa la natura.

Icona: signe determinat pel seu objecte dinàmic, en virtut de la seva naturalesa (ex: figura senyor/a en la porta del bany. Signe: figura senyor/a - Objecte dinàmic: - Naturalesa: ). És voluntari, es crea.

Símbol: no existeix cap relació entre el signe i el seu objecte dinàmic, és així per un acord social (ex: signes lingüístics, els colors del semàfor, les lletres, els números). És inventat, voluntari i abstracte.

* La funció simbòlica del llenguatge:

1- Funció cerebral que necessita l'ésser humà per poder vincular idees i objectes reals amb els símbols que les representen.

2- (en sentit ampli) Capacitat de representar alguna cosa a través d'una altra. Capacitat que té l'home d'evocar els objectes absents, allunyats en el temps i en l'espai a través del funcionament de diversos substitutius. *

* EL LLENGUATGE DES DEL PUNT DE VISTA PLURIDISCIPLINAR

Llenguatge: fenomen humà. Serveix per intercanviar idees, emocions i sentiments; a través d'un sistema de signes orals i escrits. El llenguatge és el mateix en tots els homes (ex: llenguatge oral). (també definició - segons Lecours i segons conductisme).

Llengua: situació en la que aquest sistema de signes orals i escrits (el que forma el llenguatge) està estretament unit a una comunitat cultural i social, formant a la vagada la comunitat lingüística (ex: el català). (també definició - lingüística i semiologia)

La parla: realització concreta de la llengua, en un moment i una situació determinada, per cada un dels membres d'aquella comunitat lingüística (ex: ). (també definició - comunicació i llenguatge) *

Definició de llenguatge segons Lecours: resultat d'una activitat nerviosa complexa que permet la comunicació interindividual d'estats psíquics a través de la materialització de signes multimodals que simbolitzen aquests estats d'acord amb una convenció pròpia d'una comunitat lingüística. (també definició - punt de vista pluridisciplinar i segons conductisme).

En definitiva, una eina que permet traslladar l'experiència social de l'individu a un sistema simbòlic comú, i així, convertir el que és intern en expressable.

FUNCIONS DEL LLENGUATGE, COMPONENTS DEL LLENGUATGE: Contingut, forma i ús del llenguatge, Els diferents nivells d'anàlisi lingüística, Estructuració i articulació del llenguatge -- Mapa conceptual

Punt i mode d'articulació: òrgans mòbils (articulatoris)-- llavis, mandíbula, llengua i cordes vocals. // òrgans fixes-- dents, alvèols, paladar dur i tou.

Punt d'articulació: lloc d'unió de les estructures fixes i mòbils.

Mode d'articulació: disposició dels òrgans mòbils en la cavitat bucal i com aquests impedeixen o deixen lliure el pas de l'aire.

Segons el punt i el mode d'articulació, els fonemes tenen diversa classificació.

MECANISMES QUE INTERVENEN EN L'ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE

Al estudiar el llenguatge en adonem de la seva elevada complexitat. Per poder-lo exercir plenament, l'ésser humà necessita unes estructures i mecanismes (de naturalesa orgànica, psicològica i social):

• Maduresa del sistema nerviós:

• Nivell òptim d'intel·ligència (no CI):

• Maduresa a nivell fisiològic:

• Maduresa a nivell perceptiu:

• Estimulació adient:

• Processos d'imitació:

• Processos d'interacció:

Recomanacions d'intervenció amb els nens: (tenen a veure amb “el paper dels adults” de la fase prelingüística)

TEORIES D'ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE

EL COGNITIVISME EUROPEU: PIAGET I VYGOTSKI

La ment té una capacitat, si la protegeixes pot anar a més. Els nens aprenen a través d'una construcció continua del món que ells mateixos realitzen (concepció psicològica constructivista).

* Piaget i l'epistemologia (manera de fer) genètica:

Es necessita una base de coneixement per arribar a un llenguatge, i es necessita aquest llenguatge per poder adquirir més coneixement (escala). Coneixement -- a partir acció -- punt de partida de la intel·ligència (pensament, llenguatge).

Les primeres produccions sonores són acompanyaments de l'acció, sense intenció comunicativa. Aniran disminuint paulatinament, donant pas a la construcció del llenguatge.

Els nens, quan neixen, disposen de mecanismes funcionals però no de coneixements.

El nen té maneres de pensar específiques que el diferencien de l'adult. *

Vygotski i el funcionalisme sociocultural:

* No hi ha pensament sense llenguatge, ni llenguatge sense pensament. *

El context sociocultural és fonamental, perquè el desenvolupament cultural (transmetre experiències de generació en generació) s'ha fet gràcies al doble paper del llenguatge: eina mental i un mitjà essencial per transmetre les eines culturals.

El llenguatge té 2 vessants/punts de vista: 1- intern (significatiu i semàntic): parteixen de la totalitat d'un complex significatiu per més tard dividir-ho en unitats - del general al particular, 2- extern (fonètic): va d'una fracció al tot - del particular al general.

* La parla, gràcies al llenguatge interioritzat (parla amb un mateix), es transforma en pensament intern. *

EL CONDUCTISME: no creuen que el llenguatge tingui a veure amb el pensament, només és un reforç/estímul verbal.

* Redueix els objectius de la psicologia a allò que és observable, seguint el mètode estrictament inductiu. Pel conductisme tot es redueix a estímuls, resposta i reforç. *

* El llenguatge està al mateix nivell que qualsevol altra conducta humana. Els conductistes no utilitzaven la paraula llenguatge, sinó els termes de conducta o comportament verbal. *

* Conductisme operant: aprenentatge d'una llengua a partir de la imitació i el reforç. Segons conductisme -- Llenguatge: hàbit verbal. (també definició - punt de vista pluridisciplinar i segons Lecours). / Pensament: llenguatge subvocal.

L'aprenentatge es redueix a una mera resposta de l'organisme davant d'estímuls ambientals. -- Skinner. *

EL DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE (AMB NORMALITAT)

FASE PRELINGÜÍSTICA

Característiques

Evolució del llenguatge

El paper dels adults ( té a veure amb “recomanacions d'intervenció amb els nens”)

FASE LINGÜÍSTICA

Característiques

Evolució del llenguatge

LA COMUNICACIÓ

ELEMENTS QUE INTERVENEN EN LA COMUNICACIÓ

FINALITAT DE LA COMUNICACIÓ HUMANA

FACTORS QUE INCIDEIXEN EN LA COMUNICACIÓ

LA COMUNICACIÓ: VERBAL I NO VERBAL