Industria y Materiales


Metalls no fèrrics


Metalls no fèrrics

Metalls no fèrrics

Classificació dels metalls no fèrrics

Inconvenients : Facilitat de corrosió, punt de fusió elevat, baixa conductivitat tèrmica i elèctrica, i dificultat de mecanització.

Per aquest motiu, la indústria utilitza altres metalls, bé en estat pur o bé formant aliatges.

Els metalls no fèrrics es poden classificar, atenent a llur densitat, en pesants, lleugers i ultralleugers.

Els metalls no fèrrics de més aplicació industrial són el coure i els seus aliatges, l´alumini, el plom, l´estany i el zinc. D´altres, com el mercuri i el tungstè, s´apliquen en àmbits industrials molt específics. La resta de metalls gairebé mai no s´empren en estat pur sinó formant aliatges. És el cas del níquel, el crom , el titani o el magnesi.

Un metall conductor : el coure

Es tracta d´un dels metalls més antics emprats per l´ésser humà al llarg de la història. En la natura, el coure és present en diversos minerals, com ara la cuprita, la calcopirita o la malaquita. De vegades, es pot robar en estat gairebé pur en forma de coure natiu.

Proçes d´obtenció

S´utilitzen dues tècniques d´obtenció de coure : la via humida i la via seca.

La via humida s´empra quan el contigut en coure es baix. Consisteix a dissoldre el material amb àcid sulfúric i recuperar després el coure mitjançant l´electròlisi.

La tècnica més habitual d´obtenció de coure brut és l´anomenada via seca, encara que tan sols es pot emprar si la riquesa del mineral supera el 10%.

Afinament

El procés d´afinament del coure es duu a terme en dues fases : la fase tèrmia i la fase electrolítica.

Fase tèrmica, el coure brut s´introdueix en forns especials d´afinament, en els quals es redueix l´òxid de coure residual per mitjà de gas natural. El coure que surt del convertidor s´aboca en motlles especials per a obtenir les planxes que després seran emprades com a ànode en la cisterna electrolítica.

Fase electrolítica es produeix l´afinament final. L´ànode procedeix dels motlles de la fase anterior, mentre que el càtode està format per fines planxes de coure pur. D´aquesta manera s´aconsegueix coure electrolític amb una puresa superior al 99.85%.

Característiques i aplicacions del coure

El coure és un metall de color vermellós, relativament tou, de conductivitat elèctrica i tèrmica molt elevades, dúctil i mal.leable.

La seva elevada conductivitat elèctrica només superada per l´argent i la seva ductilitat el fan especialment indicat per a la fabricació de cables elèctrics i bobinatges.

Tonmateix, és poc resistent als agents atmosfèrics. El coure, a la intempèrie, es recobreix d´una capa de carbonat, de color verdós, anomenada verdet, que el protegeix de l´oxidació posterior.

Aliatges de coure

Com que es tracta d´un material relativament tou, s´alia amb l´alumini, el zinc, l´estany i amb altres metalls per a millorar-en la duresa i la resistència a la tracció.

Bronze d´alumini

És un aliatge format per una 90% de coure i un 10% d´alumini. Augmenta sensiblement la duresa del coure i és molt més resistent a la corrosió que qualsevol dels metalls separadament.

Llautons

El llautó és menys resistent als agents atmosfèrics que el coure, però suporta millor l´aigua i el vapor. Actualment s´empra molt per a fabricar boixes d´ajustament de peces mecàniques.

Els aliatges coure-zinc estan normalitzats i s´hi afegeixen nous metalls, com l´estany, l´alumini i el plom, que en milloren les propietats mecàniques.

-Si s´augmenta el percentatge de coure, millora la possibilitat d´emmotllament de la peça.

-Afegint a l´aliatge petites quantitats d´estany i alumini, s´aconsegueix de millorar-en la resistència a la corrosió marina.

-Si s´hi afegeix una mica de plom, en millora la capacitat de mecanització.

Bronzes

Els Bronzes, en general, són aliatges d´elevada resistència mecànica i bona resistència a la corrosió, superior a la dels llautons.

Depenent de la presència d´altres metalls en l´aliatges, es distingeixen els bronzes per a forjar i els bronzes per a fondre.

Els bronzes per a forjar posseeixen percentatges molt baixos d´altres metalls.

Els bronzes per a fondre tenen unes qualitats magnífiques per a la fricció.

Metalls no fèrrics

Un metall lleuger : l´alumini

Constitueix un dels principals components de l´escorça terrestre, de la qual forma part en una proporció del 8,13%, Només superada pel silici, que en representa un 28%.

La bauxita, un cop extreta, és sotmesa a un acurat tractament per a obtenir-en l´alumini metàl.lic.

Procés d´obtenció

Actualment, per a l´obtenció d´alumini s´empra l´anomenat mètode Bayer, que consta de dues fases : l´obtenció de l´alúmina i l´afinament electrolític.

Característiques

L´alumini és un metall de color argentat, molt tou, de baixa densitat, alta conductivitat elèctrica i molt dúctil i mal.leable.

Pot ser laminat tant en fred com en calent.

Presenta una elevada afinitat per l´oxigen, la qual cosa fa que la seva superfície s´oxidi ràpidament.

La resistència a la corrosió pot ser millorada per mitjà d´una tècnica anomenada anodització. Consisteix bàsicament a fer actuar l´alumini com a ànode en una cisterna electrolítica.

El seu principal inconvenient es que resulta difícil de soldar.

Aplicacions de l´alumini

Com que es tracta d´un material molt tou, per al seu ús industrial en formen aliatges amb altres metalls, com el coure, el magnesi, el silici, el níquel i el cobalt, entre d´altres. S´obtenen així els anomenats aliatges lleugers, en els quals l´alumini pur és present en proporcions que oscil.len entre el 85 i el 90%.

-L´aliatge amb coure es coneix amb el nom de duralumini (95.5%Al i 4.5%Cu) i s´empra en la construcció.

-L´aliatge d´alumini-magnesi s´utilitza per a la fabricació d´estructures resistents en les indústries aeronàutica i naval.

-L´aliatge d´alumini-silici permet d´obtenir una fosa injectable, que s´empra en la construcció de motors.

-L´aliatge amb níquel i cobalt, coneguda abreujadament com a alnico, s´utilitza per a fabricar imants permanents.

A causa de la baixa densitat i la conductivitat relativament alta que té, l´alumini s´empra com a substitut del coure en cables de conducció elèctrica de gran longitud.

Un metall lleuger : l´alumini

Constitueix un dels principals components de l´escorça terrestre. Està format de Bauxita.

Proçés d´obtenció

S´utilitza el metode Bayer, que consta de dues fases : l´obtenció de l´alúmina i l´afinament electrolític.

Característiques

L´alumini és un metall de color argentat, molt tou, de baixa densitat, alta conductivitat elèctrica i molt dúctil i mal.leable. Pot ser laminat tant en fred com en calent, presenta una elevada afinitat per l´oxigen i la resistència a la corrosió pot ser millorada per mitjà d´una tècnica anomenada anodització que consisteix bàsicament a fer actuar l´alumini com a ànode en una cisterna electrolítica. El seu principal incovenient es que resulta difícil de soldar.

Aplicacions de l´alumini

Com que es tracta d´un material molt tou, s´obtenen així els anomenats aliatges lleugers.

Aliatge amb coure es coneix amb el nom de duralumini, aliatge d´alumini-magnesi, alitge d´alumini-silici i aliatge amb níquel i cobalt coneguda abreujadament com a alnico.

A causa de la baixa densitat i la conductivitat relativament alta que té, l´alumini s´empra com a substitut del coure en cables de conducció elèctrica de gran longitud.

Un metall pesant : el Plom

Procés d´obtenció

L´obtenció industrial de plom consisteix bàsicament a reduir la galena i a separar el plom dels metalls que l´acompanyen.

Si es vol obtenir plom electrolític, s´ha de sotmetre a un procés similar al del coure.

El corrent elèctric provoca l´emigració del plom des de l´ànode fins al càtode.

Característiques

El plom és un metall de color gris argentat, molt tou, de densitat elevada, baixa conductivitat elèctrica i tèrmica, flexible i mal.leable.

Es particularment resistent a la corrosió provocada pels àcids forts, com el clorhídric, el sulfúric o el nítric. Es un material molt tou.

Aplicacions del plom

La seva elevada densitat el fa opac a les radiacions electromagnètiques. Els aliatges d´estany i plom s´utilitzen com a material d´aportació en l´anomenada soldadura tova.

El plom constitueix un perillós verí minera, la intoxicació per plom i els seus derivats s´anomena saturnisme.

Un metall tou : l´estany

S´extreu bàsicament d´un mineral anomenat cassiterita.

Proçes d´obenció

Cal concentrar prèviament el mineral. Se sotment a un procés de torrada per a eliminar els sulfurs que pugui contenir, finalment es redueix en un forn de reverber, emprant antracita.

Característiques

L´estany és un metall de color blanc brillant, molt tou, d´estructura cristal.lina, poc dúctil però molt mal.leable.

Aplicacions de l´estany

El paper d´estany fou utilitzat abans de la Segona Guerra Mundial com a embalatge d´aliments.

Per la seva resistència a l´oxidació, gairebé la meitat de la producció mundial d´estany s´empra com a recobriment electrolític d´altres metalls, per exemple l´hacer. Un element imprescindible en multitud d´aliatges.

Un metall protector : el zinc

La seva mena principal és la blenda, altres minerals de zinc són la calamina smithsonita i la calamina willemita.

Proçes d´obtenció

Està associada en l´anomenada via seca se sotmet a una fase de torrada després es reduex l´òxid en un forn de retorta, el metall obtingut es pot ainar posteriorment.

La via humida consisteix a tractar el mineral triturat amb una solució d´àcid sulfúric.

Característiques

El zinc és un metall de color gris blavenc, brillant, fràgil en fred i relativament tou.

Aplicacions del zinc

Per mitjà de la galvanització electrolítica s´aconsegueix de recobrir les peces amb una prima capa de zinc.

La galvanització en calent consisteix a submergir les peces que es desitja recobrir en un bany de zinc fos durant un curt període de temps.

Un metall inoxidable : el Níquel

Procés d´obtenció

Per a obtenir níquel primer es tritura i es mol el mineral i se separen, després es torra la mescla i posteriorment es redueix amb carboni i, finalment s´afina.

Característiques

Es molt resistent a la corrosió, tant dels agents atmosfèrics com dels àcids i les substàncies alcalines.

Aplicacions del níquel

Te una gran resistència a la corrosió, es més freqüent de trobar-lo formant aliatges amb el coure, el ferro , el crom, el tungstè i el manganés, als quals confereix un caràcter inoxidable.

Entre els d´alt percentatge el níquel en que aquest metall arriba a assolir fins al 80%.

Entre els de baix contingut el níquel el seu percentatge de presència no supera el 15%.

Un material dur : el crom

La principal font de crom és un mineral anomenat cromita.

Procés d´obtenció

Per a extreure el crom, s´utilitza a reduir la cromita per torrada.

Característiques

El crom és un metall de color blanc brillant, molt dur, fràgil i d´estructura cristal.lina.

És molt resistent a l´oxidació i al la corrosió.

Aplicacions del crom

S´empra freqüentment per al recobriment electrolític d´altres metalls. Aquesta tècnica s´anomena cromatge.

L´hacer al crom és un aliatge d´extraordinària utilitat industrial, ja que s´empra en la fabrcació de cigonyals i coixinets de rodament per la seva gran duresa, tenacitat i resistència a la tracció.

Constitueix un dels anomenats acers inoxidables, el crom en estat pur no és tòxic, però sí que ho són els seus compostos, els cromats.

Un metall infusible : el tungstè

El mineral bàsic del qual s´extreu el tungstè és la wolframita.

Procés d´obtencio

Els minerals es fonen per a obtenir una sal soluble que conté el tungstè, posteriorment es tracta amb àcid clorhídric que precipita en el fons de l´atuell i finalment es redueix l´òxid mitjançant un corrent d´hidrogen en un forn elèctric.

Característiques

El tungstè és un metall de color gris acerat, molt dur i pesant i de bona concuctivitat elèctrica.

A causa de la seva duresa, resulta difícil de mecanitzar.

Aplicacions del tungstè

Té una gran ductilitat i una molt bona conductivitat elèctrica i el seu elevat punt de fusió.

Associat amb el carboni, forma carbur de tungstè i juntament amb el crom, el níquel i el cobalt, s´empra com a constituent dels aliatges per a obtenir acers imantats.

En materials aglomerats, s´associa al titani i al tàntal per a fabricar eines de tall ràpid.

Un metall líquid : el mercuri

La seva mena principal és el cinabri.

Procés d´obenció

El cinabri se sotmet a un procés de torrada i els seus vapors són conduïts a dispositius de condensació hermèticament tancats on el mercuri es condensa i es recull en estat líquid.

Característiques

El mercuri és un líquid de color argentat i brillant, de densitat molt elevada, bon conductor de l´electricitat.

Aplicacions del mercuri

S´empar per a fabricar termòmentres i baròmetres.

Modernament s´empra en electricitat per a fabricar l`ampades flourescents a base de vapor de mercuri i piles de bo´to d´elevat rendiment i de dimensions reduïdes.

A causa del seu baix punt d´ebullició, pot produir vapors extraordinàriament perillosos, ja que la principal via d´intoxicació és la respiratòria.

La intoxicació per aquest metall s´anomena hidrargirisme.

Un metall resitent : el titani

El seu mineral més comú és el rútil.

Característiques

El titani és un metall de color blanc argentat, brillant, lleuger, molt dur i de gran resistència mecànica.

Aplicacions del titani

Té una densitat relativament baixa i té una gran resitència mecànica.

Els seus aliatges resulten particularment durs i resistents. El carbur de titani, especialment refractari, s´utilitza en la fabricació d´aletes de turbines, en la indústria aeroespacial i en eines de tall.

Un metall ultralleuger : el magnesi

Els seus compostos més comuns són silicats de magnesi.

Procés d´obtenció

Es pot obtenir per mitjà de dos procediments : per tractament tèrmic i per electròlisi.

El tractament tèrmic s´aplica als silicats i carbonats de magnesi.

L´electròlisi s ´aplica al clorur de magnesi fos, el qual es col.loca en una cisterna que fa de càtode i on s´introdueix una barra de carbó que fa d´ànode.

Característiques

El magnesi és un metall de color blanc brillant, molt lleuger, tou, mal.leable i poc dúctil.

Té una gran afinitat per l´oxigen.

Aplicacions del magnesi

S´utilitza com a agent reductor.

A causa de la seva densitat extraordinàriament baixa, forma aliatges ultralleugers.

Segons la seva composició, els aliatges ultralleugers es classifiquen en aliatges per a fosa i aliatges per a forja.




Descargar
Enviado por:Montgail
Idioma: catalán
País: España

Te va a interesar