Plantejament:

Un dia, l'Alba va veure que dos nois estaven apallisant a en Dídac; el motiu era el seu color de la pell. El tiraren a l'aigua per si s'ofegava. L'Alba el va voler ajudar, però en el moment d'ajudar-lo va vibrar tot el terra. Llavors un dels nois va aixecar el cap i va veure que eren platets voladors. Els dos nois estaven tant estrenyats que els van seguir fins el poble on començaren a apilonar totes les cases, una sobre l'altre. L'alba i en Dídac correren fins el poble i veieren que tot estava destrossat i que ningún d'aquells dos nois era viu, tampoc hi havien supervivens, excepte ells dos. Van intentar buscar supervivents, però tot era inútil, per més que buscaven no trovarien res, només restes de cases. L'Alba amb uns ulls plorossos cridava el nom d'alguns dels seus familiars, però destacava el de la seva mare, encara que crides molt nigú no li contestava a la seva crida.

Nus:

Més tard van buscar un lloc per allotjar-se, però no hi havia res més que runes de les cases. Van trovar una cova a les afores del poble on s'hi podrien establir. L'Alba i en Dídac començaren a tindre gana, així van anar a a buscar menjar per no morir de fam. L' Alba i en Dídac van tindre que buscar molt menjar per tots el dies que es van estar a la cova. Un dia van decidir buscar un allotjament molt més apropiat que aquella cova però era molt difícil perque els edificis més ven consevats els hi faltaven moltes parets i les taulades. Allonyan-se més del poble van trovar una masia en molt bon estat, però els habitants d'aquella masia no hi eren perque estaven al mercat. Així que s'hi van traslladar. Voltaren per tota la masia per buscar menjar. Però en el moment menys esperat trovaren en el cobert moltes gavies, amb conills, que només els hi quedava l'esquelet; gallines que es tenien de menjar el seus propis ous per sobreviure, etc., hi havien pocs animals per unes gavies tant grosses. També hi havia un troctor, però aquest no funcionava, al menys en aquell moment. En Dídac volia provar de d'arreclar-lo. El troctor li va portar una setmana de feina, però els va ser molt útil per passar pel mig de les runes de les cases i per anar a altres poblats a buscar supervivens. En un dels pobles van trovar un lletrero que posava: ”aqui i han supervivens” de qual i hi havia dibuixada una fletxa. Els intens de busqueda eran inútil perquè no hi havia cap rastre de persones, però... i si n'havien?, van buscar però no el trovaven fins que es van fixar en una porteta tapada amb un quadre del qual la disimulava; entraren i trovaren un passadís molt llarg i fosc, quant més s'endinsaven en aquell passadís feia més pudor al final del passadís era com una establiment per una persona. Van trovar una persona,però ja era morta.

No van tardar gaire en saber que en aquella zona no hi havia més supervivents i decidiren viatjar i anar a buscar-ne més.

Desenllaç:

Durant el viatje l'Alba i en Dídac fan l'amor, però no va donar resultat. L'endemà al matí van veure un home en una de les illes, així que el volien anar a buscar. Ho van fer però es pensaven que aquell home tornari desprès d'haver-se endissat en el bosc. Al veure que no tornave s'hi van endissar ells, i van observar que hi havia una barraca de fusta. Cridaren però no sortien i en un moment inesperat van sortir d'allà dins tres homes, que els apuntaven amb armes. Volien matar en Dídac i violar a l'Alba però el més jove al veure-la es, masturbava. L'Alba va agafar una arma i els matà. Quan van tornar a la barca l'Alba va dir que no volia tornar a matar. Després de tot allò l'Alba i en Dídac van tornar a fer l'amor, però aquest cop sí que va donar resultat, l'Alba estava prenyada quan només tenia divuit anys. Van voler que el fill/a es dies Mar. En Dídac va morir a causa d'un ensorrament d'una teulada . L'Alba va agafar el cadàver i el tapà amb un llensol, també agafà una pala per cavar-li una tomba on prodria descansar tranquil. L'Alba va pensar que podrien tindre més fills i així tornar a fer un poble.

Pedrolo, Manuel (1918-1990), escritor espanyol en llengua catalana. La seva obra, copiosa i diversa en gèneres i en procediments, constitueix una de les aportacions més complexes i riques de la la literatura catalana de la post-guerra.

Nascut en el poble lleidetà, l'Aranyó, va iniciar els seus estudis de medicina a Barcelona. Va combatir amb la Guerra Civil espanyola del bàndol republica i va tinguer que patir quedar-se internat en un camp de concentració franquista.

Instal.lat a Barcelona (1943), on residiria fins la seva mort, va exercir diversos oficis, un dels quals era de detectiu privat, avanç de professionalitzar-se com a escritor. Una de les actituds que questionen la seva mort, la llibertat, la soledat, que es projecta en una obra poètica anomenada Ésser en el món (1949) i en les seves peces teatrals Cruma (1958), Homes i no (1959), entre altres.

Però de la novel.la el gènere que estimula era especialment la prodigiosa cretivitat de l'escritor. A l'estudi psicològic -Cendra per Martina-(1965), la novel.la policíaca -Mossegar-se la cua-(1968) i la de ficció -Mecanoscrit del segon origen-(1974). Es freqüent, principalment per qüestions de cesura, que les obres de Manuel de Pedrolo portin una data de edició molt posterior a la de la seva redacció.

Aquests llibre m'agradat perquè l'Alba i en Dídac peteixen moltes coses en les quals també s'han d'enfrentar, però no m'ha agradat perque expresa en moments la fi del món.

Física: Una noia de cartorze anys verge i bruna que al llarg del llibre es veu com madura i com dona llum.

Psíquica: És una noia solidaria que defen a un amic d'una altre rasa.

Dídac:

Física: Un noi de rasa diferent a els altres i més petit.

Psíquica: És solidari i intenta buscar companyia encara que sigui de rasa diferent.

Un dels nois:

Física: --------------------------------------------------------------------.

Psíquica: Un noi rasista i violent.

Un dels nois:

Física: --------------------------------------------------------------------.

Psíquica: Un noi rasista i violent.

El títol del llibre mecanoscrit del segon orígen no m'imaginava que tingues aquest contingut, més aviat em pensava que es tractaria d'una novel·la més passiva i que no volguès expresar la fi de la vida humana i la vida en planetes extraterrestres.

La meva visió del llibre, era una observació molt diferent, em pensava que seria un llibre de notaris, més aviat de política però no un llibre de ciència ficció.

Es podria definir com una novel·la de ciencia i ficció pel motiu de que etraterrestres visitin el planeta terra i destrueixin la civilització.

El diàleg que s'utilitza es de tipus col·loquial perquè hi intervenen expresions, punts suspensius, signes d'interrogació, d'admiració, exclamacions,... i les frases utilitzades són breus.

El narrador ja sap el comportament del personatges en el passat, present i futur. Sempre que hi ha un diàleg el narrador ens ha avançat la informació. La veu del narrador es el fil de tota la novel·la excepte l'últim quadern, que qui parla és l'Alba.

La novel·la està escrita en el temps cronològic, perquè no hi ha salts cap al futur n'hi cap al passat. Amb això vull dir que la novel·la està escrita per al present.

Si que es combinen però de manera que el ritme de la novel·la es mantingui viva. Els diàleg dels personatges no són gaire abundants dins la novel·la.

L'acció comença en un poble anomenat Benaura, i es va desarrotllan al llarg del llibre en diferents llocs del planeta.

L'autor té molt present la cronologia i el pas del temps. Amb la seva obra ens trasllada a l'any 7138, de la nova era.

Pedrolo, fa un joc de l'època actual (situacions viscudes per l'Alba i en Dídac que les podriem viure nosaltres actualment) i l'època futurista ( aparicions d'elements extraterrestres com platets voladors vinguts d'altres planetes que provocan la fi de la civilització).