MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN

DE MANUEL DE PEDROLO

Mecanoscrit del segon origen és un llibre escrit per Manuel de Pedrolo i publicat per Edicions 62. I va ser publicada per primera vegada a l'any 1974. El llibre està estructurat en cinc quaderns més o menys de llargaria semblant.

Manuel de Pedrolo va ser uns dels escriptors més importants i el més prolífic de la lliteratura catalana del segle XX.

En resum, la novel·la tracta d'una xica anomenada Alba que te catorze anys i és verge. I d'un xic, que és el vei de l'Alba, anomenat Dídac de nou anys que també és verge, i a més és negre.

Tot va començar quant l'Alba tornava de l'hort de la seua casa i es va trobar a dos xics que estaven apallisant al Dídac per ser negre fins que van decidir llançar-lo a la reclosa. Alba es va llançar al aigua per ajudar al Dídac perque aquest no sabia nadar. De colp, els dos xics que havien apallisat a Dídac van vore uns aparells, eren platells voladors, que l'Alba també va poder veure-les. Hi havien molts aparells tants que cobrien quasi tot l'horitzó. Quan l'Alba i el Dídac van eixir van vore Benaura totalment destruïda i amb totes les persones mortes. Van anar rapidament al poble per assegurarse del que era quasi evident. La pijor part va ser quan van poder veure als seus respectius pares morts a les seues cases destruïdes. Però de colp van veure la Xica, l'ocell d'en Dídac. Es van vestir i van penar que fer. L'única opció era anar-se de Benaura perque estava tota plena de cadàvers. Van anar de botiga en botiga agafan tot allò que pensaven que les faria falta en el seu viatge.

Tot dos van anar-se'n a viure al bosc. Tenien al seu poder màusers, municions, menjar per molt de temps, roba, medicines i altres coses més. A més van agafar un llibre de mecànica, perquè li agradaba molt al Dídac i també es van portar a la Xica.

Quan van arribar al bosc es van instal·lar a una cova per viure al costat d'un rierol i una petita cascada i així tindrien aigüa suficient.

En arrivar la primavera, van veure tot d'abres fruiters, olivers i en alguns llocs inclús blat. I quan va arrivar juliol van començar a segar per tindre més queviures.

Més endavant van anar a viure a una masia que hi havía a uns quilómetres de la cova. Hi van encontrar gallines i un tractor que va reparar el Dídac per poder marxar d'un lloc cap a un altre. Dídac va ensenyar a conduir a l'Alba i l'Alba va ensenyar al Dídac les coses que ella havía aprenut a l'escola.

Durant tot el temps van anar recollit els aliments que encontraven per la naturalesa.

Un día van veure de nou els aparells voladors pel cel. I l'Alba i el Dídac van tomar noves precaucions per si tornaven.

Al entrar la primavera Dídac va agafar el xarampió i l'Alba va anar al poble a per medicaments per poder curar-lo amb l'ajuda d'un llibre de medicina. Finalment el Dídac es va curar i va tornar tot a la normalitat.

Un dia van descobrir un intrus i el van matar perquè era una criatura al·lienígena. Hi van agafar-li el que portava a les mans, que era un aparells que destruia les coses.

Un dia van decidir anar-se'n a Barcelona amb el tractor. Però durant el viatge van encontrar un jeep de rodes massisses i el Dídac el va reparar i el van agafar perquè aniria millor per la ciutat.

En arrivar a Barcelona van arreplegar tots els llibres que poguesen per la societat del futur i els van posar tots en una habitació a mode de biblioteca. Eixa mateixa vesprada, quan el Dídac i l'Alba van anar a la platja, el Dídac va vore a l'Alba como una dona.

Als seus caps sempre es preguntaven si en algun lloc habrien més persones vives com ells. Un dia que passaven amb el jeep, per un indret en Dídac el va aturar en veure un llençol que posava “Aquí hi ha supervivents”. Van estar buscant durant uns dies però no van trobar res. Al dia següent van tornar amb l'esperança de trobar a algú amb vida, que va ser quan van veure unes llaunes de conserves buides. Va ser el mateix Dídac que va descobrir uns baixos amb que hi havia una dona morta de no feia més de uns dies.

Un dia al poble van entrar a un estanc i dins van veure una porta van entrar hi havia un estudi fotogràfic. Van decidir que podien fer unes fotografies de com havia quedat el món. De seguida va arribar la tardor, va ser quan podien llegir més, van ajuntar el llits per poder dormir junts i va ser quan el Dídac s'anava convertint en un adult.

Un temps després van anar al port i van elegir una embarcació per anar a coneixer món. Quan va arribar l'estiu van omplir la barca amb menjar, medicaments i roba, i van sortir del port. L'Alba amb l'ajut d'un mapa, identificava els pobles per on passaven: Badalona, el Masnou, Premià i Vilassar de Mar, per on passaven tot era igual: cases destruïdes. Al endemà en Dídac li va dir a l'Alba que l'estimava i van fer l'amor.

Poc després, més enllà de La Spezia van veure a tres homes, però van haver de matar-los perquè els homes volien aprofitar-se de l'Alba i matar al Dídac. Després van anar a la embarcació i van continuar el seu camí.

Van passar per Nàpols, van continuar per l'estret de Messina , on van aturar entre Gioia Tauro i Palmi sense saber que fer: si prosseguir cap al mar Jònic o posar rumb a la costa de Sicília. Al final van atravessar l'estret fins a Taormina. En deixar Taorimina, l'estació ja estava prou avançada perquè tornar cap a Barcelona, així que van a anar cap a Capri. I més endavant, quan ja eren a prop de Tarquínia van tenir la primera tempesta que els va obligà a refugiar-se.

També van encontrar a una dona que s'havia tornat boja per la soletat però la van deixar, i van continuar el seu camí. Poc després l'Alba va confesar-li al Dídac que estava embarassada d'ell. Els xics estaven molt contents. Van estar pensant en el nom que li posarien i van arriba a conclusió que li posarien Mar, tant si fos nen o nena.

Amb el pas del temps a l'Alba se li notava cada vegada més el embaràs i van començar a estudiar ginecología i obstetrícia per tal d'estar ben preparatas al moment del part.

El part va arrivar amb sis dies de retràs, però finalment tot va anar de meravella.

Quan va vindre el mal temps van pensar que amb un motor d'un avió podien fer electricitat, així que a l'endemà en Dídac aniria a la bliblioteca que havien improvisat per agafar uns quants llibres, i unes ampolles de botà que ja no tenien gaires. A l'endemà a ver esmorzat va agafar el jeep i s'envà anar. Per la tarda l'Alba al veure que no tornava el Dídac va sortir amb el Mar a esperar-lo, però a fer-se de nit, i a veure que tampoc tornava es va espantar i va agafar el tractor i s'envà anar cap a la bliblioteca. A arribar-hi es va trobar que al Dídac se li havia caigut el sostre. Va ser quan el va agafar com va poder, i se'l va endur cap a casa. Al endemà va passar tot el dia amb ell, i per la nit el va enterrar.

L'Alba una mare de divuit anys, amb el seu fill Mar. L'Alba va desitjar que s'assembles al seu pare, i així encara que fos als trenta anys podria tenir uns quants fills del seu propi fill.

Pel que fa al gènere i subgènere narratius, podem dir que es una novel·la de ciència ficció. Els motius de què siga una novel·la de ciència ficció poden ser per exemple, la aparició de platells voladors, la desaparició de quasi tota la societat i la capacitat de viure de l'Alba i el Dídac a pesar de ser menuts i de estar tots sols.

Al llarg de l'obra apareixen diferents personatges, entre el cuals destaquem els personatges protagonistes: Alba i Dídac i d'altres que son el secundaris.

Personatges protagonistes:

Alba: és la protagonista de l'obra. Durant la novel·la es veu la seva evolució durant quatre anys, del catorze als divuit. És alta, prima i te el cabell negre. És molt intel·ligent, sensata i amb idees molt ben definides. Amb divuit anys es queda embarassada.

Dídac: és l'altre protagonista del llibre. Durant la novel·la també es veu la seva evolució de nen a adolescent. És negre, alt i prim. Com ell és més jove que l'Alba, te les idees menys clares. Amb el pas del temps va fer-se més responsable i va intentar cuidar el mijor posible de l'Alba quan aquesta estava embarassada.

Personatges secundaris:

Mar: és el fill de l'Alba i en Dídac.

Tres desconeguts: dos homes, com de trenta anys, molt barbuts, i un altre de més jove que tenia una expressió com idiotitzada, tots tres sense roba. Eren racistes i violents.

Una dona: portava una mena de camisa de dormir, llarga, bruta, dos pits buits i caiguts, que feien repugnància. S'havia tornat boja, i volia que l'Alba donés el pit a un esquelet d'un bebé.

Fent referència a l'espai, podem dir que és un espai real, ja que els diferents lloc per on pasen al llarg de la novel·la són espais que existisen de veritat; com per exemple: Benaura, Barcelona, Nàpols, etc.

El tipus de narrador que apareix en la novel·la es intern, més concretament un narrador omniscient, ja que coneix de primera mà tots el sentiments i sensacions dels protagonistes. I els descriu amb tota mena de detalls.

Pel que fa al temps, referint-nos concretament al moment històric de l'acció, podem dir que l'autor situa el present en la novel·la en un futur llunyà per nosaltres, és a dir, l'autor situa els fets a l'any 6000, aproximadament. I els fets ocorreguts al llibre duren uns quatre anys, des de la destrució de la humanitat fins a la mort del Dídac.

Des de el meu punt de vista, el llibre és molt interesant perquè el autor descriu amb molts detalls els sentiments dels personatges, les situacions que apareixen al llarg del llibre i els escenaris on ocorreix l'acció.

D'altra banda, cal mencionar com un aspecte negatiu, la aparició d'un vocabulari massa difícil d'entrendre, i a més, la gran extenció dels quaderns fan que siga una lectura més pesada.