o LA MECANITZACIÓ

- La fresadora.

La fresadora és una maquinà eina que dotada d'una eina giratòria que permet la mecantizació de les superfícies més diverses: planes, amb ranures…

La fresadora esta formada per les següents parts:

- Bancada o bastidor

- Caixa de canvis

- Capçal

- Plat

- La rectificadora.

La rectificació es el procés de mecanització fet amb eines abrasives que aplicades per fricció a la superficie de la peça, la rebaixen en produir pols el material de que é formada.

o CONFORMACIÓ DELS METALLS PER DEFORMACIÓ PLÀSTICA

1. Fosa i emmotllat

La fosa i emmotllat consisteix en fondre el metalls i ficar-lo en un motlle amb la forma adecuada, perquè agafi la forma desitjada.

Hi ha dos tipus de foses:

- Fosa amb caixes de sorra

- Fosa injectada.

Després la peça resultant s'haura de mecanitzar.

2. Forja

La forja és un procediment que es dóna forma a un objecte metàl·lic deformant-lo a cops mentre es calent.

Aquesta técnica permet millorar propietats mecàniques del material. En la forja hi ha tres tipus de processos:

- Forja artesanal: que consisteix en deformar amb un martell el metall que està col·locat sobre una enclusa.

- Martinet (antiga màquina de forjar): Aquesta màquina forja mitjançant el próces de la farja catalana.

- Estampació en calent (forja industrial)

3.Laminació

Aquest procés es fa en calent, consisteix en fer passar els lingots de metall que prevenen del forn entre corrons (que giren en sentit oposat).

La separació dels corrons a de ser una mica més petita que el gruix del metall.

El material es compremeix i s'estira.

4. Trefilatge

És un procediment que fem passar una barra de metall per un forat, o filera, tiban la barra, per reduir-ne el diàmetre fins al valor del diàmetre de la filera.

5. Embotició

L'embotició es quan deformen una planxa de xapa metàl·lica entre dues matrius deformant la xapa que hi ha al mitg.

Tallem la mida avanç o desprès d'haver deformat.

En la embotició s'utilitzen una premsa i una matriu.

5.1. L'encunyació:

Hi ha un cas particular de embotició anomenat encunyació o trossellat (si el tall es fa a la mateixa premsa simultaneament a l'embutició i utilitzant una matriu amb arestes tallants fem el trosellat).

6. La soldadura

De unions n'hi ha de dos tipus:

-Unions demuntables o transitòries. (les que es fan amb rosques visos, etc.)

-Unions permanents, que no es poden desmuntar, un cop units els metalls ja no es poden separar sense trencarse. (és el cas de les unions per deformació i de les soldadures)

La soldadura es la unió permanent entre dues peces metàl·liques entre elles.

Hi ha diferents tipus de soldadures:

- Soldadura per arc voltaic: es provoca la fusió de les dos peces metàl·liques gràcies a la calor despresa per un arc voltaic, que és un corrent elèctric de gran intesitat.

Els electrons uneixen les peces aquests electrons pasen de l'electrode a les peces i quan entren en contacte les peces queden unides.

- Soldadura oxiacetilènica: Per fer funcionar el soldador o bufador oxiacetilènic, es necessiten dues bombones de gas (acetilè, C2H2, oxigen, O2), reguladors de sorida dels gasos, dos conductes de goma i un bufador.

- Soldadura per punts: S'ajunten les dos planxes que s'an de soldar i les premem fortament am la pinça, es prvoca una forta descàrrega elèctrica que origina el pas d'un corrent que genera prou calor (efecte Joule) per fondre localment els metalls de la zona on la pinça presiona , i els metalls queden units per aquell punt.

- Soldadura tova (estany): La soldadura tova es realitza a temperatures mes baixes que la resta de soldadures.

El material d'unió sol ser l'estany o algun dels seus aliatge (plom, plata).

La soldadura tova s'usa amb dues finalitats: en unir canonades i altres peces de coure i en connectar components elèctrics i electrònics.

El procediment que s'ha de seguir és:

-Primer untar la superfície de les peces amb pasta desoxidant

-Després col·locar-les i subjectarles

-I finalment escalfar-les amb el bufador i quan la pasta comenci a bullir aplicar-hi l'estany, l'estany es fon un cop líquid , ocupa tots els buits de la unió entre les dues peces.