Debat històric: El progrés i el benestar

Explica les expressions següents.

· La revolució és una contradicció (Proudhon):

Aquesta expressió de Proudhon es refereix a que una revolució és una acció arbitrària i una crida a la força que no pot arribar a bon port.

· Marx és un comunista autoritari i centralista (Bakunin):

Amb aquesta frase Bakunin critica a Marx, perquè al ser anarquista està en totalment contra de l'estat i el poder d'aquest i que, segons ell, sigui l'únic propietari de les terres i del capital.

· Els mitjans de propaganda consisteixen a atreure la joventut amb ficcions (Marx):

La frase és una crítica de Marx cap a la manipulació informativa que exergeix Bakunin i els anarquistes cap al jovent a base de mentides i d'impossibles com manipulant la capacitat d'actuació anarquista i inventant-se la imminent revolució que segons Marx, Bakunin va predicant.

Respon les preguntes.

· Què tenien en comú aquests tres autors i en quins aspectes no coincidien?

En comú, bàsicament, la seva lluita anticapitalista i l'emancipació obrera o del proletariat contra l'explotació burgesa i la intenció de canviar radicalment la societat buscant una societat igualitària i sense clases dominants. Els aspectes que no coincideixen son per exemple, entre Proudhon i Marx, el tipus d'execució d'aquest canvi, ja que el primer nega que la revolució sigui el camí acertat mentre Marx s'agafa fortament a aquesta via. Els aspectes no coincidents dels dos anteriors amb Bakunin, encara són més clars, ja que Bakunin està totalment en contra de l'Estat i reclama l'abolició immediata d'aquest.

· Quines crítiques es feien entre ells? Assenyala-les als textos.

Proudhon critica a Marx assenyalant que la via revolucionària es la equivocada i que és una contradicció si es vol crear una societat millor <<...aquest pretès mecanisme seria simplement una crida a la força, a l'arbitrarietat, en definitiva, una contradicció>>. Bakunin qüestiona a Marx criticant la defensa d'un Estat provisional on segons ell, el propi estat, encara que sigui socialista, segueix impedint la llibertat del poble <<...el seu ideal econòmic és un Estat convertit en l'únic propietari de la terra i del capital...és la negació del dret humà...>>

· Quines conseqüències van tenir per al desenvolupament del moviment obrer aquest enfrontaments?

Doncs inicialment, en la primera Internacional, l'expulsió dels anarquistes d'aquesta i finalment la dissolució d'aquesta. Més endavant, es crearia la segona Internacional on estaria formada únicament per socialistes, subdividits en ortodoxos, centralistes i socialdemòcrates. En termes generals, la creació d'organitzacions obreres de diferent ideologia, amb els possibles enfrontaments conseqüents.

Fes un breu retrat de cadascun dels tres autors.

· Corrent ideològic.

· Idees principals.

· Influència.

Marx

Marx fou un un filòsof alemany, d'ideologia socialista, concretament creia en el socialisme científic que després plasmaria en el “manifest comunista” juntament amb Èngels. Bàsicament criticava l'ordre burgés i defenia la destrucció de la societat burgesa des de la via revolucionària duent a terme l'emancipació de la classe obrera gràcies al despertar de la consciència de classe i la temporal dictadura del proletariat, que finalment acabaria per si sola amb l'autoextinció de l'Estat, que seria el propietari dels factors de producció i del capital, repartint-lo adientment entre el poble.

Marx va tenir una gran influència del seu amic Èngels (que juntament van crear el manifest comunista), al igual que Feuberbach, Saint Simon, i David Ricardo entre d'altres.

Proudhon

Teóric polític anarco-socialista francés, que defenia l'evolució pacífica, i no la revolució, de l'eliminació de l'Estat per associacions professionals reunides en una federació de comunes, la seva teoria defensava una societat fundada desde la base i no des de dalt, o sigui des d'un Estat.

Les dues principals influències que va tenir Proudhon van ser la religiosa, com a creient, deia que l'obra de Déu, es a dir, la propietat i la terra, havia de ser universal i col·lectiva. El socialista Fourieur també va exercir gran influència sobre la seva persona.

Bakunin

Va ser un teòric anarquista revolucionari que estava totalment en contra de les jerarquies i s'oposava totalment a qualsevol Estat, tant obrer com no. Creia que l'insurrecció espontània de tots els sectors de la societat oprimits destruirien l'Estat.

Proudhon i Weitling van ser els principals personatges que van influir en la teoria de Bakunin. El segon amb gran importància ja que va ser el que va fixar l'antenció de Bakunin cap al proletariat i la seva opressió.

Valoració i crítica.

· Amb quin autor estàs més d'acord?

Si observem la situació d'aquella època, on els obrers eren clarament explotats i les classes socials benestants dominaven abrumadorament l'Estat i la societat, dient a les seves mans les corretges explotadores, clarament em situo més al costat de l'ideologia marxista, ja que era la més lloable, tant pel grau d'organització i per la defensa d'una autoritat, l'Estat proletari, que des del meu punt de vista es imprescindible a causa de la naturalesa humana. Per tant em desmarco amb l'anarquisme, que més que una utopia és una quimera en tots els seus punts.

· Quin creus que ha tingut més influència en la història?

Clarament el Marxisme, i en conseqüència el comunisme ja que encara arriba als nostres temps, al seguir existint centenars d'organitzacions i partits d'inspiració marxista comunista, però bàsicament en la revolució bolxevic del 1917 que es va basar en aquest ideal al igual que la posterior creació de la Unió Soviètica que va existir fins l'any 1992. Molts altres països han dut a terme la revolució socialista-comunista com la Xina, Cuba, Corea del Nord, Vietnam... patint tots un fort bloqueig del món capitalista abanderat pels EEUU. Aquesta lluita del capitalisme enfront la possible extensió de la revolució comunista a altres països, ha portat a molts economistes a recolzar uns canvis en la societat del capital, intentant crear l'Estat del benestar i enfortint la classe mitjana a partir de millores laborals dels treballadors.