BIOGRAFIA D'ALFRED HITCHCOCK

Va néixer el 13 d'agost de 1899 a Leytonstone al suburbi de Londres.

El seus pares eres botiguers a l'engrós. Havien alquil.lat una modesta botiga al carrer principal de Leytonstone. Alfred era el petit dels tres fills del matrimoni. Sempre va guardar distancies amb el seus germans, mai va tenir company de jocs, es divertía sol i s'inventava jocs. Va tir doncs, una infància del tot solitària.

Quan mor el seu pare, Alfred deixa l'escola per entrar-ne a una técnica (School of Engineering and Navigation).

Contràriament al que diuen molts realitzadors, Hitchcock seguirà estant enamorat de la técnica i el perfeccionisme d'escenes ben complexes durant tota la seva vida.

Alfred Hitchcock treballà durant un temps il.lustrant els cartons indicats entre les seqüències de les pel.licules mudes d'aquell temps. L'evident facilitat d'Alfred per al dibuix fa que s'el contracti definitivament com a cap de la secció de títols.

Quan arribà a ser director cinematogràfic, després de dirigir un bon nombre de pel.licules al seu país va passar als E.U.A. Els seus films es caracteritzen per aconseguir proporcionar la tensió, l'angoixa i la incertesa a l'ànim dels espectadors.

RESUM DE LA PEL.LÍCULA

Marion Hall era la mecanógrafa de l'oficina on acaben de desaparèixer aproximadament un 9.700 dólars.

Té 25 anys, pesa uns 50 kg, medeix 1.65, té els cabells negres i els ulls blaus.

Sembla ser q és una noia plena de recursos ja que en realitat, ni es morena ni s'anomena Marion. La veritat és que té diversos carnets.

És una noia respectable i eficient en la vida normal però té vàries personalitats.

Després d'haver robat a l'oficina on treballava, desapareix i cambia completament de personalitat, ara es diu Margaret Edgar.

Decideix anar a veure a la seva mare, i aquesta té gladiols vermells sobre una tauleta. Quan Marnie (com es diu realment) els veu, té una por irracional al vermell, aparentment sense cap motiu.

La mare quan veu q Marnie s'ha tenyit de ros, comença a cridar-li dient-li q no ho troba bé. Comencen a discutir perque Marnie veu com la seva mare pentina a una nena veina i Marnie sent gelos perque a ella no li fa. Marnie li pregunta a la seva mare perque no l'estima i aquesta, se'n surt com pot dient que una dona no necesita d'un home, que ella ha hagut de fer vàries coses en la vida per a que l'estimessin i tot li resultà negatiu. No existeix doncs la figura paterna.La discussió s'acaba quan la mare li pega una bofetada a Marnie per fer-la callar. Tenen una relació amor-odi.

Ara torna a canviar i se'n va a una altra oficina a demanar feina, com es la més eficient, q fins i tot fa hores extres, de seguida l'agafen, però allà es troba amb un vell conegut de l'última oficina on va robar.

Se'n adona del funcionament dels diners i de la caixa. Hi ha un moment en el qual es taca amb tinta vermella i com que té fobia al vermell es posa molt nerviosa.

Un dels dies que va a fer hores extres, està plovent, i el vell conegut se'n adona de que també té fobia als llamps i als trons, es posa molt nerviosa i ell, Mark, l'ajuda a calmar-se i acaben donant-se un petó.

Comença una relació amb en Mark i per salvar les situacions menteix, es com si es poses una màscara, malgrat que en Mark la coneix i se'n adona perfectament de tot el que li passa, ell veu que Marnie està malalta.

La conviden a una festa, la de l'ultim home al qui va robar, i ella, malgrat ha canviat d'aparença, té por q la reconegui. Pensa en conm la jutjaria la gent, com una malalta o com una lladra?

Decideix fugir amb el seu cavall, al q s'estima molt, amb tan mala sort q aquest cau i Marnie debateix entre matar-lo o deixar-lo morir, es posa tan nerviosa q el mata sense pensar-s'ho.

Ja viuen junts, en Mark l'observa i se'n adona que Marnie esta intentant robar els seus propis diners, ell l'ajuda a desfer-se'n d'aquest pensament i Marnie aconsegueix adonar-se'n que el que està fent ja no té sentit.

En Mark i la Marnie van a visitar la mare d'aquesta. Ella acaba explicant-los (molt a pesar seu) el q realment va passar la nit de l'accident.

Ella era prostituta, i quan venia algun home la Marnie havia de sortir de l'habitació. Aquella nit, va venir un dels mariners a tenir relacions sexuals embriagat, era una nit de trons i llamps (raó d'una de les fòbies), van acabar matant a aquell home q va voler fer-los mal i l'explicació a la fobia del color vermell es aquella sang. Marnie després d'allò, va semblar que ho oblidés tot, i la seva mare mai va voler parlar-ne perque pensava que estava oblidat, però la veritat es que dintre de la ment de Marnie quelcom no anava bé, la mare havia transmès l'odi als homes a la seva filla.

PATOLOGÍA DE LA PROTAGONISTA I RELACIÓ AMB EL PENSAMENT DE FREUD

La patología de la protagonista es basa en el malestar en la cultura de Freud. Aquest diu que l'origen està en la infelicitat, en la relació que el nen (en aquest cas Marnie) experimenta en relació als altres i l'exterior i l'anyorança de la figura paterna en forma de protecció enfront el destí.

Una de les alternatives de Freud x prevenir el dolor és la que utilitza Marnie: la malaltia mental. Marnie necessita mentir, robar i canviar de personalitat per a poder viure amb el sentiment de infelicitat, que ve provocat per l'entorn en què es trobà de ben petita.

Marnie no recorda res del que succeí aquella nit, per tant no sap per que fa el que fa, per això quan, al final de la pel.lícula, la seva mare explica la raó de tanta infelicitat per part de Marnie, ella pateix.

Les crisis d'angoixa, la irrritabilitat, els temors i les obssessions són els simptomes més frecuents de la neurosi. Per combatir-la fa falta recuperar l'estabilitat psicológica i emocional, que és exactament el q intenta fer en Mark, aclarir les coses el més aviat posible ja que la neurosi acostuma a tornar-se crónica.

Marnie pateix fòbies, com ara el color vermell, els trons i la pluja i, en part els homes. Les persones fòbiques acostumen a ser inmadures emocionalment ( per exemple quan Marnie vol que la seva mare la pentini com a la nena veïna, i sent gelos d'aquesta). Es troben sempre en tensió, en alerta davant situacions que puguin desencadenar alguna sensació de temor i sempre preparats per intentar evitar aquestes situacions.

Normalment l'inici de les fòbies es dona a la infància i les sensacions de temor estan desencadenades per la presencia de la fobia en qüestió o de vegades, tan sols en pensar-les.

Marnie, de veure la sang del mariner recorda sempre que el color vermell li produeix temor i aquest al mateix temps li provoca angoixa .

Marnie pateix i en Mark se'n adona i com està enamorat d'ella l'ajuda a superar les fòbies i la necessitat de robar i mentir. Aquí és on qualsevol es faria la mateixa pregunta: podríem aceptar qualsevol cosa de la persona que ens estimem? He arribat a la conclusió que si es tracta d'una enfermetat com ara la neurosi el pitjor que es pot fer es abandonar a la persona estimada, aquesta necesita ajut, comprensió i recolzament. Si veritablement estimes la persona faràs el posible per que es recuperi i deixi de patir.

Crec també que la mare de Marnie hauría d'haver parlat amb ella d'aquella nit en comtes d'amagar-ho, es a dir crec que els pares i la parella no hauríen de tenir secrets amb els fills i la parella, respectivament. Si Marnie hagués recordat abans tot allò,possiblement no hagués passat tot això.

Finalment, penso que ha de ser bastant difícil conviure amb la patología d'algú, perque hauría d'anar en compte pel que faig o dic, i no esposar-la a situacions en què aquesta persona es trobi incòmoda. Però si t'estimes algú de veritat, no faries qualsevol cosa per ella??

Marnie la ladrona

6