1. INTRODUCCIÓ

Per què hem decidit fer el treball sobre les drogues toves? Segurament aquesta és la primera pregunta que es fa tothom al veure el nostre tema, però és bastant fàcil de respondre. La majoria de persones han tastat algun cop alguna droga considerada tova, és a dir, tots alguna vegada ens hem fumat un “porro”. La nostra intenció és mostrar la realitat social que representa actualment el consum del CANNABIS, per això hem cregut convenient buscar informació històrica sobre els orígens d'aquesta planta, centrant-nos en la salut, a més de veure temes més actuals com la seva legalització.

La paraula droga des del punt de vista social té un sentit negatiu o pejoratiu. Al final d'aquest treball volem aconseguir demostrar que al CANNABIS no se li pot donar la mateixa definició estricta de droga com és la Cocaïna. Volem tractar tòpics, com per exemple que la Marihuana crea addicció i si pot tenir fins terapèutics, i esbrinar en quina mesura són certs.

Per tal d'elaborar la nostra investigació hem dividit el treball en una part teòrica i una altra part de recerca. En una primera part trobem una introducció històrica on també incloem les definicions de haixix i marihuana. També tractem temes més actuals com són la legalització i en quins països està aprovada pel govern. I per últim exposem els usos medicinals i terapèutics del CANNABIS i els contrastem amb les opinions que hem extret de diferents articles de diari. En la segona part del treball hem fet una recerca sociològica on a través d'una enquesta realitzada a diferents individus hem pogut. Elaborar uns gràfics a través de les seves opinions.

Esperem que un cop llegit el treball no quedi cap dubte per resoldre sobre els objectius que acabem de plantejar.

2. INTRODUCCIÓ HISTÒRICA

2.1. Definició i origen

Cal començar parlant sobre el que considerem drogues toves, la Marihuana de la que es parla és talment una barreja de fulles, tiges i flors de la planta del “cáñamo” (cànem) Índic, botànicament està classificada com a membre de la família del Cannabaceae i el gènere CANNABIS. Es diferencien tres espècies: La CANNABIS sativa, la indica i laruderalis. Existeixen més de 200 paraules comuns per a la marihuana incloent por, herb, weed, boom, Mary Jane, gangster i chronic. Aquesta planta creix a regions tèbies i se n'obtenen les millors varietats a les zones seques, altes i calentes. El cultiu de la marihuana és il·legal a la majoria dels països.

Aquest tipus de droga es fuma o es mastega. L'ingredient psicoactiu de la marihuana, el tetrahidrocannabinol (THC) es concentra al centre de les flors. La planta de la marihuana conté més de 460 components coneguts, dels quals més de 60 tenen l'estructura Carbono-21, típica dels Cannabinoides. El haixix és un extracte de la resina de la planta i té una concentració de THC vuit vegades superior a la marihuana.

2.2. Ús i consum del CANNABIS al llarg del temps

Segons estudis arqueològics l'any 8000 aC. la marihuana ja era conreada. Molts estudiosos la han considerat la primera planta que l'ésser humà va començar a conrear, s'utilitzava per al seu consum i probablement per a l'elaboració de teixits.

La marihuana es coneixia a l'Àsia Central i a la Xina des de l'any 3000 aC. on s'utilitzaven per a la medicina. Es troba la primera referència escrita sobre l'ús del CANNABIS amb fins terapèutics i propietats estupefaents al mil·lenari herbari Pen-tsa'o, text que ja remunta al segle I o II de la nostra era. Els mites clàssics expliquen que Shen Nung, déu de l'agricultura, va posar a prova centenars d'herbes en tota una sèrie d'experiments de meditació i agronomia, la seva influencia va ser tan gran que es van convertir en el pare de la medicina xinesa. A partir de llavors va estar sempre lligat al Pen-tsa'o, llibre al que durant molts segles els farmacòlegs i herboristes van anar afegint capítols addicionals, i es va convertir en el llibre bàsic de la farmacopea de plantes medicinals. Aquest farmacopea descriu centenars de drogues, entre les quals es troba el CANNABIS, anomenada ma, que és a la vegada un joc de paraules per dir caòtic; no falta tampoc nua explicació de les propietats farmacològiques i al·lucinògenes d'aquesta planta; el ma, barrejat amb vi en un preparat anomenat mao-yao, s'utilitzava principalment per les seves propietats analgèsiques. A la Xina el CANNABIS era recomanat per a la malària, el restrenyiment, els dolors reumàtics, les distraccions i els “trastorns femenins”. És a l'any 1500 a. C. quan el CANNABIS arriba a Europa.

L'any 100 a. C. els xinesos fabriquen paper a partir del CANNABIS, i l'any 600 els Víkings, Francs i Germans també. De fet, l'any 1776 la Declaració de la Independència Americana és redactada en paper de CANNABIS. Els seus redactors, els pares de la pàtria americana, són en la seva majoria coneguts consumidors de CANNABIS. L'any 1791 el president Washington intenta fomentar la indústria domèstica del CANNABIS i Jefferson diu que aquest és una necessitat i anima als conreadors a que la conreïn enlloc de tabac. Anys més tard, al 1807, a Europa, Napoleó firma un Tractat del Tilset amb el Tsar de Rússia i es prohibeix el comerç entre Rússia i Anglaterra, però tot i això, el Tsar permet el comerç del CANNABIS amb els anglesos.

Com a curiositat sobre l'ús extés del CANNABIS, l'any 1835 Baudelaire i altres artistes bohemis funden el Club dels “Hashichines”.

Cap a finals del segle XIX, el desenvolupament de les drogues sintètiques com l'aspirina, l'hidrat decloral i els barbitúrics, que són químicament més estables que el CANNABIS indica i per consegüent més fiables, va accelerar la decadència del CANNABIS com a medicament, i està clar que són més perillosos encara.

En aquesta època és quan comencen a aparèixer tota una sèrie d'informes i documents sobre els efectes del CANNABIS. El CANNABIS és portat cap a la medicina occidental. En la segona meitat del segle XIX hi ha centenars d'articles i treballs mèdics sobre els beneficis que produeix el CANNABIS, fins i tot apareix a la Farmacopea americana com a medicina per a diverses malalties.

Al segle XX és quan comencen a haver-hi tota una sèrie de restriccions sobre l'ús del CANNABIS, per exemple, és suprimit de la Farmacopea americana i a Anglaterra a l'any 1952 es fa la primera redada a consumidors de CANNABIS, al Club Soho. Al juliol del 1967 més de 3000 persones fan una fumada massiva a Hyde Park, aquest mateix mes el diari anglès Times publica una carta que declara que “les lleis contra la marihuana son immorals i irrealitzables a la pràctica”, entre els firmants d'aquesta carta hi ha David Dimbledy, Bernard Levin i The Beatles.

La llei d'impostos a la marihuana del 1937 va impedir qualsevol experimentació. Aquesta llei va ser la culminació d'una campanya organitzada per la oficina federal de narcòtics, amb Harry Anslinger al capdavant. A partir d'aquesta campanya el públic va ser induït a pensar que la marihuana creava addicció i era causa de crims violents, psicosi i malaltia mental.

L'any 1971 el president Nixon declara les drogues l'enemic públic numero 1 d'Amèrica, un any més tard hi ha moltes queixes i protestes sobre el gast que es fa des de el govern americà per parar el consum il·lícit de droga, mil milions de dòlars van ser destinats al 1972 a aquest fi. El mateix any 1976 mentre que a Amèrica el president Ford prohibeix la financiació oficial d'investigacions mèdiques del CANNABIS, a Europa, a Holanda s'adopta una política de tolerància cap als consumidors de CANNABIS. Es legalitza, sota certes condicions, el seu consum, el conreig i la venda.

L'any 1978, Nuevo Mexico va promulgar la primera llei per fer disponible la marihuana per a l'ús medicinal. El mateix havien fet un total de 33 estats a finals dels anys setanta i principis dels vuitanta. Entre 1978 i 1984, disset estats van rebre permís per establir programes per a l'ús de la marihuana en el tractament del glaucoma i la nàusea produïda per la quimioteràpia per al càncer. Així doncs, de 1978 a 1986, uns dos-cents cinquanta pacients de càncer van rebre a Nuevo Mexico marihuana o TH, tant l'un com l'altre eren efectius però la marihuana era superior. Al 1976 Robert Randall es va convertir en el primer pacient en rebre un IND (Investigation of a New Drug) humanitari per a l'ús d la marihuana.

Però és als Estats Units també on es prenen les mesures més radicals sobre el tema de les investigacions, així doncs l'any 1983 el govern nord-americà ordena a les seves universitats i als investigadors que eliminin tots els treballs d'investigació fets entre 1966 i 1976 sobre el CANNABIS. Dos anys més tard, a Washington, el jutge Francis Young sentencia que la marihuana en la seva forma natural és una de les substàncies terapèutiques més segures conegudes per l'home. Recomana també el seu ús mèdic per a certes malalties. La DEA rebutja aquesta sentencia. El govern alhora dedica uns 2600 milions de dòlars a una campanya anti-droga.

Quant a Espanya, l'any 1992 el govern socialista torna a perseguir als fumadors de marihuana. Es fa una llei promoguda pel ministre Corcuera, es sanciona administrativament la possessió de substàncies psicotròpiques, entre altres conductes.

Com es pot veure en aquesta breu explicació sobre l'evolució de les drogues i de la seva legalitat o no en el seu ús, el consum de drogues estupefaents és un “problema social” relativament modern, no tant perquè la societat hagis pres consciència per ella mateixa de que el consum d'aquestes substàncies porta problemes socials i individuals sinó perquè només avui, actualment, el “vici” ha adquirit forma de “fenomen social del segle XX”. A finals del segle XIX es considerava l'ús i el tràfic d'estupefaents com un problema internacional perquè abans es veia com un negoci més o menys legítim.

3. LEGALITZACIÓ

3.1. La llei a Espanya

Consumir CANNABIS avui en dia es una acció que comporta els seus riscos. Teòricament la llei permet el consum d'aquesta droga sempre que aquest consum es realitzi en llocs privats. El consum en llocs públics, però, està afectat per uns articles de la famosa “LLEI CORCUERA”:

Article 25: (1): Constitueixen infraccions greus a la seguretat ciutadana, el consum en llocs públics, així com la tenencia il·lícita, encara que no estigués destinada al tràfic de drogues il·legals tòxiques, estupefacients i substàncies psico-tròpiques, sempre que no constitueixi infracció penal, així com l'abandonament en els llocs mencionats de útil o instruments utilitzats per al seu consum.

Article 25: (2): Les sancions imposades per aquestes infraccions podran suspendre's si l'infractor se sotmet a un tractament de deshabituació en un centre o servei degudament acreditat.

Això el que vol dir es que si es porta una quantitat, sigui la que sigui, i encara que la vagis a destinar al consum propi, ja estàs delinquint; a més, s'han arribat a recollir burilles de porro del terra d'algun local com a prova judicial.

Si es demostra que es per consum propi al ser una infracció greu el càstig es d'una multa que pot oscil·lar entre 50.000 ptes. i 5 milions, encara que es pot recórrer.

Pels que es volen acollir a l'article 25.2 s'hauria d'anar a un centre de deshabituació de toxicòmans per demanar tractament per “desenganxar-se” de la marihuana o haixix, al mateix temps que s'ha de dirigir per escrit al govern civil per acollir-te a l'art. 25.2. Normalment el metge del centre s'estranya de la teva presencia, perquè està habituat a tractar amb addictes a l'heroïna. En un parell de visites es certifica que l'individu esta bé i que s'ha seguit el tractament. De tornada al govern civil amb el paperet de desenganxat es retirarà la sanció.

Si s'és amo d'un local s'apliquen altres articles: el 23-h i el 24

Art. 23-h: La tolerància del consum il·legal o el tràfic de drogues tòxiques, estupefacients o substàncies psico-tròpiques en locals o establiments públics o la falta de diligència en ordre a impedir-los per part dels propietaris, administradors o encarregats dels mateixos constitueixen infracció greu.

Art. 24: Les infraccions tipificades en l'apartat h de l'art. anterior podran ser considerades molt greus.

A part d'incautar les “drogues tòxiques” es clausura el local o establiment, si consideren la infracció molt greu la multa augmenta: de 5 milions a 100 milions. Si es considera falta, parlem de presó: falta molt greu de 6 mesos a 2 anys, falta greu fins 6 mesos.

CONDUCTES DELICTES:

DONACIÓ: es donar alguna cosa sense esperar cap tipus de contraprestació a canvi; és a dir, donar un porro a un amic que no en té. En el moment en que ho fas s'està delinquint.

PERMUTA: Permutar es canviar alguna cosa per alguna altre; per exemple, donar un parell dels teus porros a canvi dels meus (o altra cosa). Es delicte.

INTERMEDIARI: L'intermediari es el que posa en contacte a dues persones; per exemple algú et pregunta si saps qui passa algun tipus de droga, si el descobreixen i diu que has sigut tu qui li ha dit qui era en venedor estàs realitzant una conducta tipificada.

PROMOCIÓ: Promoure és fer publicitat destinada a afavorir el consum de qualsevol cosa. És delicte.

DIFUSIÓ: És un altre delicte, que sol acompanyar l'anterior, que ve a ser donar a conèixer un producte i facilitar el seu consum.

QUÈ PASSA SI ET DETENEN AMB CANNABIS?

Normalment serà per al teu consum, el qual has d'al·legar per si et volen penalitzar per tràfic. Si portes bastant serà perquè és per al teu consum a llarg termini i/o perquè ho heu comprat entre un quants i un ho porta, no ho dona als seus amics (ja que això és delicte) sinó que és de tots i ho guarda un. En la següent plana trobareu un exemple de multa per consum.

MULTA POR CONSUMO   GRUPO ESPECIAL DE SEGURIDAD 1ª COMPAÑIA ACTA DE APREHENSION DE DROGAS POR CONSUMO O TENENCIA   A las ____ horas del día ____ de ____  de 1.99 __,cuando fuerzas perteneciente a la Unidad arriba indicada realizaban servicio de CONTROLES ,en la carretera _________a la altura del Km. ,fue detenido para, identificación de sus ocupantes, el vehículo marca __________ modelo____________ ,matricula ________ con permiso de circulación a nombre de ______________,con domicilio en _______. En el interior del vehículo/en posesión de uno de los ocupantes (táchese lo que no proceda),fue encontrado ___________________________ Preguntados los ocupantes del referido vehículo por el propietario de la droga encontrada, resulto ser Dª Nuestra Querida Compañera con D.N.I. ________________________   El reseñado expuso que el producto hallado en su poder  lo había adquirido en _____________ para su AU'TOCONSUMO  por lo que abonó _____________pts. Por todo ello y considerando que los hechos pudieran constituir infracción grave al Art. 25-1º de la LEY ORGANICA A 1/92 ,sobre PROTECCION DE LA SEGURIDAD CIUDADANA, la droga arriba referida queda aprehendida en concordancia con lo establecido en ésta. La droga .aprehendida será entregada en ``Delegación de Sanidad" para su análisis,peso y depósito. Se Le hace saber que de lo actuado se dará cuenta al Excmo. Señor Gobernador Civil de la Provincia, a los efectos de incoar el oportuno expediente sancionador. Por todo lo expuesto se atiende el presente acta que es leída por cuantos en ella intervinieron y en prueba de conformidad firmada por el denunciado y la fuerza actuante. Fdo. Un Miembro del Grupo Especial de Seguridad de la Guardia Civil     Dª Nuestra Querida Compañera Por el Excmo.Sr. Gobernador Civil de la Provincia se ha dictado la siguiente Resolución: "1.-ANTECEDENTES Primero.- En la denuncia recibida del Grupo Especial de Seguridad lª Compañía -GES- de Vizcaya de la Guardia Civil, contra Dª Nuestra Querida Compañera, se refleja que a las XXXX horas del día XXXXXXXX de 1.996, procedieron fuerzas de la Guardia Civil que se encontraban realizando servicio de controles de carretera en la N XXXX, término municipal de un Bonito Lugar de Bizkaia, a intervenirle sustancia estupefaciente en un monedero que portaba en el interior del vehículo marca XXXXXX, matrícula XXXXXX, que manifestó a la citada fuerza de la Guardia Civil que era para su consumo. Segundo.- incoado a Dª Nuestra Querida Compañera expediente sancionador, fueron presentadas alegaciones que constan en el expediente. Tercero.- Con fecha XXXXXXXXX de 1.996, se formuló a Dª Nuestra Querida Compañera, Propuesta de Resolución, siendo presentadas alegaciones que constan en el expediente.   II.- FUNDAMENTOS Primero.- El procedimiento seguido es el previsto en el Real Decreto 1.398/93, de 4 de Agosto (BOE de 9-8-93), por el que se aprueba el Reglamento del procedimiento para el ejercicio de la potestad sancionadora, y en la Ley 30/92, de 26 de Noviembre (BOE de 27-11-92), de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común. Los hechos han sido reconocidos por la interesada. Segundo.- En el expediente consta el informe analítico efectuado por la Unidad Administrativa del Ministerio de Sanidad y Consumo a las sustancias intervenidas por fuerzas de la Guardia Civil a Dª Nuestra Querida Compañera, en el que se señala que corresponde a 9,440 gramos de RESINA DE CANNABIS (HACHISH), sustancia estupefaciente sometida a control internacional. Tercero.- De acuerdo con lo anterior se consideran probados los siguientes hechos: "A  las XX:XX horas del día XX de XXXXX de 1.996, procedieron fuerzas de la Guardia Civil que se encontraban realizando servicio de controles de carretera en la N-XXXX, XXX, término municipal de Bonito Lugar de Bizkaia, a intervenir a Dª Nuestra Querida Compañera, sustancia estupefaciente en un monedero que portaba en el interior del vehículo marca XXXXXXX, matrícula XXXXXX, que manifestó a la citada fuerza de la Guardia Civil que era para su consumo." Cuarto- El artículo 25.1) de la Ley Orgánica l/92, de 21 de Febrero (BOE de 22-2-92), sobre Protección de la Seguridad Ciudadana, establece que constituyen infracciones graves a la seguridad ciudadana, la tenencia ilícita, aunque no estuviera destinada al tráfico, de drogas tóxicas, estupefacientes o sustancias psicotrópicas, siempre que no constituyan infracción penal, considerándose que portar sustancia estupefaciente en un monedero en el interior de un vehículo, es una infracción plenamente incluida en el tipo mencionado. Quinto.- Los artículos 28 y 29) de la I Ley Orgánica l/92, facultan a los Gobernadores Civiles a imponer sanciones de hasta un millón de pesetas e incautación de la sustancia intervenida, por la infracción mencionada HE ACORDADO la imposición de una sanción de 50.001 pesetas e incautación de la sustancia intervenida a Dª Nuestra Querida Compañera. Contra esta Resolución, en virtud de lo dispuesto en el artículo 107 de la Ley 30/92, de 26 de Noviembre (BOE de 27-11-92), de Régimen Jurídico de las administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, puede interponer recurso ordinario ante el Excmo. Sr. Ministro del Interior, el cual deberá ser presentado en el plazo de UN MES a partir de la recepción del presente escrito, bien ante la referida Autoridad (dando cuenta a este Gobierno Civil), o bien en este Centro. Deberá hacer efectiva la multa en PAPEL DE PAGOS AL ESTADO, en este Gobierno Civil en el plazo anteriormente indicado. Transcurrido dicho término sin que el pago se haya efectuado, se reclamará con el recargo del 20% por la vía de apremio." Lo que le traslado para su conocimiento y efectos.   SECRETRIO GENERAL,  Acctal   XXXXXXXXXXXXXX   EXCMO. GOBERNADOR CIVIL E X P O N E Que ha recibido de este Gobierno Civil notificación del Procedimiento sancionador nº 1380/96.   Por interesar a mi defensa formulo el siguiente escrito de   ALEGACIONES: PRIMERA. Efectivamente son ciertos los hechos en cuanto a que yo llevaba una pequeña cantidad de HASCHISH de la que desconozco totalmente su peso, pero resaltando la escasa entidad de la misma. SEGUNDA. Quiero poner de relieve que en ningún momento me resistí a los requerimientos de la Autoridad Policial y que llevaba la sustancia , por considerar gue no estaba cometiendo infracción alguna, ya que me dirigía , a mi casa donde pensaba utilizarla puesto que soy consumidora habitual de ella. TERCERA. Sabiendo que el consumo de drogas que no causan grave daño a la salud no es delito entendía que podía circular con ella por la calle, ya que acababa de comprarla y me dirigía a mi casa cuando fuí parada por los Policías para que me identificase. CUARTA. Al entender, que según reiterada Jurisprudencia de nuestro Tribunal Supremo los actos integrantes de autoconsumo, y el llevarla a mi domicilio es uno de ellos, son atípicos, y por lo tanto impunes y subsistiendo dicha impunidad incluso después de la promulgación de la Ley Orgánica 1/92 de 21 de Febrero sobre protección de la Seguridad Ciudadana, no puedo comprender la existencia de este procedimiento sancionador, ya que no puedo concebir que el autoconsumo sea lícito y la tenencia para dicho autoconsumo ilícita, debiendo aplicarse en el presente caso el principio de " in dubio pro libertate" y dado que por la mera tenencia no se afecta a un bien jurídico en concreto no está justificada la incriminación de mi conducta, al no poderse producir una limitación a mi libertad individual. QUINTO. Es decir, en la dialéctica libertad-salud, el legislador sacrifica en materia de drogas el primer derecho o bien jurídico en pro del segundo. Por ello, el daño eventualmente ocasionable por la droga en la salud ha de ser significativo. En aquellos casos en que no se haya constatado cientificamente gue el consumo de una sustancia causa un daño, el principio "in dubio pro libertate" y el de la ponderación de bienes exige la no increminación de las conductas relacionadas con la indicada sustancia. SEXTO. En contra de la intervención del derecho administrativo, existen numerosos argumentos: la distinción arbitraria que hace la ley al incriminar la tenencia de unas determinadas drogas y otras no ( alcohol, tabaco, etc.) debiendo en su lugar estructurarse medidas de caracter políticas y sanitarias dado que el hombre es dueño de su propia salud. SEPTIMO. La impunidad del autoconsumo implica no sólo la posesión, sino la de todos los actos que tengan como fin el propio consumo. Hablar de la impunidad del mero consumidor de drogas es sentar la impunidad de todos aquellos actos, no delictivos realizados y tendentes al autoconsumo de la sustancia. OCTAVO. Entendiendo que en un análisis del término, tenencia ilicita es aquella por la cual la posesión de la sustancia va, indefectiblemente, dirigida al tráfico, dado que es esta actividad la sancionada por las leyes y no la tenencia para el mero consumo gue es impune y por lo tanto legal. NOVENO. Por todo lo expuesto considero y así solicito que se sirva decretar el archivo del expediente sancionador tramitado contra mí. DECIMO. Si a pesar de todo lo aquí expuesto V.E. considera que debo ser sancionada acepto voluntariamente la sanción que se me pueda imponer, entendiendo que siendo la primera vez gue se me abre expediente por estos hechos debería seguirse para ello criterios de moderación en la misma. En su virtud S 0 L I C I T 0 a V.E. que teniendo por presentado este escrito se sirva admitirlo y previos los trámites reglamentarios oportunos tenga a bien proceder al archivo del procedimiento sancionador n 1380/96 incoado contra mí en virtud de los argumentos alegados en el cuerpo del presente escrito, y en el supuesto de considerar que debe continuarse dicho procedimiento, tenga a bien decretar que la sanción que se me imponga sea moderada por lo se ha expuesto en el cuerpo del presente escrito. Fdo. Nuestra Querida Compañera.     Agencia Tributaria DELEGACION ADMINISTRACION Udad. Rec. Deudas Menor Transcurrido el plazo de ingreso señalado en el art. 108 del Reglamento General de Recaudación (R.D. 1684/90, de 20 de diciembre, B.O.E. de 3 de enero de 1991), a la vista de los antecedentes existentes en esta Unidad de Recaudación no consta que se hayan satisfecho los créditos que se indican. En cumplimiento de la providencia de embargo dictada, de acuerdo con el art. 110 del R.G.R. y siguiendo el orden establecido en el art. 112, se va a proceder al embargo de todos los bienes de su propiedad necesarios para solventar el débito perseguido, siendo a su cargo todos los gastos que se ocasionen en el procedimiento.      OBJETO DE LA DEUDA IMPORTE PENDIENTE 97 97 Portar Droga60.001 TOTAL DEUDA 60.001 Para evitar el embargo, deberá hacer el ingreso de la totalidad de la deuda de forma inmediata, utilizando el documento de ingreso a través de Entidades Colaboradoras que se le remitió o personándose en la Unidad de Recaudación. Si desea recibir más información podrá dirigirse a la Unidad de Recaudación de la Administración de la Agencia Tributaria donde se está tramitando su expediente.     ART. 48.1 R.G.R. APLAZAMIENTO Y FRACCIONAMIENTO DEL PAGO Podrá aplazarse o fraccionarse el pago de la deuda, tanto en periodo voluntario como ejecutivo, previa solicitud de los obligados, cuando su situación económico-financiera, discrecionalmente apreciada por la Administración, les impida transitoriamente efectuar el pago de sus débitos.   ART. 108 R.G.R. PLAZOS DE INGRESO Los plazos de ingreso de las deudas apremiadas, serán los siguientes: a) Las notificadas entre los días 1 y 15 de cada mes, hasta el día 20 de dicho mes, o inmediato hábil posterior. b) Las notificadas entre los días 16 y último de cada mes, hasta el dia 5 del mes siguiente o inmediato hábil posterior.   ART. 110.1 R.G.R. PROVIDENCIA DE EMBARGO Transcurrido el plazo señalado en el artículo 108 sin haberse hecho el ingreso requerido, los Jefes de las Dependencias y Unidades de Recaudación dictarán providencia ordenando el embargo de bienes y derechos en cantidad suficiente, a su juicio, para cubrir el importe del crédito perseguido y el recargo, intereses y costas que con posterioridad al primitivo acto administrativo se hayan causado o se causen.   ART. 112.1 R.G.R. ORDEN DE EMBARGO El orden a observar en el embargo, si no existieren o fueren insuficientes las garantías a que hace referencia el articulo anterior, será el siguiente: 1.º) Dinero efectivo o en cuentas abiertas en Entidades de depósito. 2.º) Créditos, efectos, valores y derechos realizables en el acto o a corto plazo. 3.º) Sueldos, salarios y pensiones. 4.'-) Bienes inmuebles. 5.º) Establecimientos mercantiles e industriales. 6.º) Metales preciosos, piedras finas, joyería, orfebrería y antigüedades. 7.º) Frutos y rentas de toda especie. 8.º) Bienes muebles y semovientes. 9.º) Créditos, derechos y valores realizables a largo plazo.

3.2. El CANNABIS en l'àmbit internacional

Aquesta substància és encara il·legal pràcticament a tot el món. Nombroses veus han demanat durant anys la legalització, o al menys despenalització, de les drogues toves. En aquest terreny tan contenciós, la política holandesa a sigut freqüentment denominada com la veu de la cordura. A Holanda, els clients dels coffee-shops poden comprar fins a 30 grams de CANNABIS per un preu aproximat de 15 US $, encara que tècnicament la droga continuï sent il·legal. Aquests establiments no poden fer propaganda ni vendre CANNABIS als menors de 16 anys.

Entre les veus que no només demanen reformes legislatives, sinó que presenten propostes constructives, figuren caps de policia i metges municipals, persones que saben sobradament que les polítiques seguides per la majoria dels països son inefectives i improductives. Al mateix temps, els polítics han guardat profund silenci. Quan ocasionalment un polític mira per damunt l'aparador (com la diputada britànica de la oposició Clare Short va fer recentment al demanar un debat obert sobre la despenalització del CANNABIS) la resposta es previsible: ampla condemna per part dels seus col·legues i un aclaparador suport d'aquells que s'han d'afrontar al resultat final de la inèrcia política.

En el cas de la Sra. Short, no només va ser ràpidament represa per la cúpula del partit, sinó que les veus oficials del mateix van reafirmar en que la prohibició és perfectament lògica, ja que la legalització del CANNABIS comportaria un increment del subministra, disminució del preu i augment del consum”. D'acord amb un informe del Ministeri de l'Interior de principis d'any, el número de consumidors de CANNABIS s'ha doblat en una dècada; i això sense cap mesura “liberal”. La por dels polítics no pot radicar en que la liberalització de l'ús de drogues toves pugui conduir a un increment del consum de substàncies com la cocaïna i l'heroïna, ja que hi ha un informe del govern holandès que senyala que la descriminalització de la possessió de drogues toves no ha comportat cap increment d'us de drogues dures.

Tot i així, s'estan preparant a La Haya canvis que limitaran la política nacional sobre drogues. Si, com s'espera, el Parlament Holandès aprova aquestes mesures, la meitat dels 4.000 coffee-shops venedors de CANNABIS hauran de tancar i la quantitat que podrà adquirir un particular es reduirà a 5 grams. Això es va donar perquè els països veïns d'Holanda van acusar aquesta de ser la major provadora de drogues d'Europa, i el govern holandès va haver de prendre alguna mesura.

Tot i això, Holanda no es el major consumidor de drogues de la U. E. A Holanda el promig de fumadors de drogues blanes es inferior al dels demés països europeus. Per tant, una política de tolerància respecte a les drogues no condueix necessàriament a un major consum. Així ho senyala la conclusió de l'Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies. Un de cada cinc europeus han fumat ocasionalment marihuana o haixix. En l'últim any uns 15 milions de persones van fumar drogues blanes. A més, la marihuana segueix sent la droga preferida, especialment en països amb un consum relativament reduït. En aquells països en que ja se la coneixia, el consum ha continuat sent constant.

Dinamarca es el país europeu on més es fuma droga tova. Holanda ocupa el quart lloc, precedit per Espanya i Anglaterra i seguit molt de prop de França. Segons l'informe anual del citat Observatori Europeu de Drogues i les Toxicomanies, amb seu a Lisboa, els holandesos fumen menys haixix i marihuana que el promig dels demés europeus. Per tant, la política holandesa respecte a les drogues toves no ha produït cap increment exagerat del número relatiu d'addictes. En canvi, en els col·legis holandesos de secundària es fuma més marihuana que en col·legis d'altres països. Més del 30% dels col·legials holandesos ha fumat ocasionalment un porro, una xifra comparable amb la d'Anglaterra i Irlanda.

L'Observatori de Drogues i Toxicomanies també ha conclòs que la tolerant política holandesa a penes influeix en el nivell de consum de drogues. Aquesta conclusió també és aplicable a la quantitat de casos problemàtics de consum prolongat i freqüent d'estupefacients com la heroïna, ja que s'ha estudiat que la majoria dels països manté un nivell comparable, independentment de la política, tolerant o estricta, que s'apliqui. Holanda compta amb només dos casos problemàtics per cada mil habitants, mentre que a Itàlia, Espanya i Anglaterra aquesta xifra se situa entre sis i set casos.

Ara, el consum de drogues s'està despenalitzant. Segons l'Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies, s'està arribant a la convicció unànime de que la presó no és una bona solució per persones amb problemes de drogaaddicció. En canvi, els recintes per a drogaaddictes existents a Rotterdam segueixen causant controvèrsia a Europa.

4. USOS MEDICINALS DEL CANNABIS

4.1. Història del CANNABIS com a medicament

Originari de l'Àsia Central, conegut pels escites, el CANNABIS s'utilitzava des de fa més de 10.000 anys. Apareix en un tractat filoteraupètic en Xina 4.000 anys aC. i s'utilitzava com remei curatiu a Índia, Xina, Orient Mitjà, Àfrica del Sud y Sudamèrica des de fa segles.

En 1839, el Dr. O'Shaughnessy, professor britànic en l'Escola Mèdica de Calcuta, ja publicà el primer article sobre propietats analgèsiques, antiespasmódiques i relaxants musculars del CANNABIS. Durant els 60 anys següents es van editar més d'un centenar d'estudis científics sobre aquesta planta i les seves propietats. Fins 1937 en que va ser prohibit, el CANNABIS era component obligatori en més de 30 preparats farmacèutics en EEUU. Durant dècades tots els estudis sobre usos curatius del CANNABIS foren congelats.

En 1971 certs documents secrets deixaren de ser matèria reservada i es van reiniciar investigacions al voltant a aquest substància. Ja en 1964, el químic R. Mechoulam, d ela Universitat de Jerusalem, aïllà el principi actiu del CANNABIS, el Tetrahidrocannabinol o THC, aconseguint explicar els seus mecanismes d'acció. En 1992, el mateix professor Mechoulam aïllà una substància produïda pel cervell humà, capaç de reproduir els efectes del THC, a la que denominà anandamina o “molècula de la felicitat”, neurotransmisor l'estudi del qual anunciava perspectives molt interessants a nivell de comportament neuronal.

L'últim referèndums celebrats a Califòrnia el 8 de novembre de 1996, s'aprovà la Proposta 215 que autoritzà a metges a receptar marihuana o CANNABIS i també autoritzà a un cert número de malalts a cultivar aquest planta mitjançant estrictes controls i per a fins únicament terapèutics. La seva entrada en vigor a nivell federal està pendent de ser aprovada pel congrés dels EEUU.

Al 1997 un informe de la Brithish Medical Association afirmà en un informe sobre l'ús del CANNABIS amb fins terapèutics:

[...] la majoria dels bons ciutadans complidors dels seus deures cívics i probablement milers en el món desenvolupat consumeixen CANNABIS de forma il·legal per raons terapèutiques.

Els grups que més s'automediquen són els formats pels pacients que tenen dolors crònics que no responen a altres medicaments analgèsics, els que tenen lesions en la columna vertebral o altres tipus de dolors musculars, els malalts de SIDA i els de esclerosis múltiple (EM). Una enquesta realitzada per The British MS Society amb tots els seus membres va desvelar que unes 3.000 persones s'automedicaven de forma il·legal amb CANNABIS per a fins medicinals.

4.2. Valor curatiu del CANNABIS

En aquest quadre podrem observar el valor curatiu del CANNABIS i els seus derivats el qual està actualment demostrat. D'aquesta manera podrem observar les diferents patologies on el CANNABIS pot ser utilitzant per a fins terapèutics i quins afectes tindrà.

El valor curatiu del CANNABIS y seus derivats està actualment demostrat i acceptat per l'ampli marge de patologies següents
Patologies	Valor curatiu del CANNABIS
Glaucoma (augment de la pressió intraocular)	Anul·la la pressió
Efectes secundaris quimioteràpia (nàusees, perduda apetit i malestar	Evita nàusees i vomites, estimula apetit i revigoriza al pacient
Asma (incapacitat respiratòria)	Actua com broncodilatador
Epilèpsia i espasmes (convulsions)	Actua com miorrelajante
Anorexia i depressió (psicosis de enflaquecimient i de l'ànim	Estimula el apetit i desinhibí el comportament
Dolor de variada etiologia	Mitiga dolor part y menstruació
Càncer	Redueix malestar radiacions i quimioteràpia
Dependència a opiàceos i alcohol	Se ha mostrat eficaç en cures de desintoxicació i rehabilitació al voltant d'aquestes drogues

El CANNABIS posseeix avantatges terapèutics que el fan l'únic tractament on han fallat altres medicaments, ja que:

És el menys tòxic de les drogues disponibles

Té un ampli marge d'aplicació curatiu

Actua de mode diferent a altres drogues

Pot combinar-se eficaç i segurament amb qualsevol medicament

Si es porta experimentant amb el CANNABIS durant molt de segles com medicina segura, i molts pacients occidentals estan convençuts dels seus afectes beneficiosos, no és estrany que ens preguntem ¿on està el problema? ¿perquè els governs de tot Occident no arriben a un acord per legalitzar que els medicaments poden prenscribir CANNABIS als seus pacients? Les raons que donen els governs per negar-se a donar el seu consentiment són de caire polític, no volen que els joves ho interpretem de forma equivocada. Creuen que si els governs permeten l'ús del CANNABIS com una droga segura que s'administra als pacients, els adolescents ho agafaríem com una excusa suficient per augmentar el seu ús amb fins recreatius.

4.3. Articles sobre la investigació de l'ús mèdic del CANNABIS

Hallan un efecto protector contra la muerte de las neuronas en compuestos del CANNABIS

Científicos de varios centros de los Institutos Nacionales de la Salud de EE.UU. han descubierto que dos compuestos naturales del CANNABIS son potentes antioxidantes que previenen la muerte de las neuronas producida por los infartos cerebrovasculares. Este hallazgo obtenido con modelo animal abre nuevos caminos terapéuticos contra ciertos desórdenes neurológicos.

La investigación, cuyos resultados se publicarán la próxima semana en «Proceedings» de la Academia Nacional de Ciencias de EE.UU., forman parte de una amplia serie de estudios, que exploran los posibles usos biomédicos de los compuestos constitutivos del CANNABIS llamados cannabinoides. Estas sustancias, que pueden causar perjudiciales alteraciones de la conducta y efectos psicotrópicos, han demostrado tener propiedades antieméticas y analgésicas. Ahora, el equipo norteamericano dirigido por A. J. Hampson asegura que dos de estos compuestos -el cannabidiol y el tetrahidrocannabinol (THC)- protegen contra la muerte neuronal.

Estos experimentos, realizados con cultivos neuronales de rata, revelan que los dos citados compuestos son capaces de bloquear, en igual medida, los efectos destructivos producidos por el exceso de glutamato, un neurotransmisor del cerebro que es liberado en grandes cantidades cuando se produce un accidente cerebrovascular. Anteriores trabajos habían descubierto que las vitaminas E y C pueden prevenir esta daño neuronal al neutralizar las moléculas oxidantes producidas por la excesiva estimulación de los receptores neuronales del glutamato. La investigación del equipo norteamericano revela que los dos citados cannabinoides previenen la muerte celular del mismo modo que las vitaminas, pero con una eficacia aún mayor.

Uno de los datos más interesantes es que uno de estos compuestos, el cannabidiol, tiene escasos efectos secundarios en humanos incluso en dosis elevadas. De ahí que los investigadores afirmen que esta sustancia podría ser un arma terapéutica de gran potencial contra los accidentes cerebrovasculares e incluso contra patologías como el Alzheimer y el Parkinson. Recientemente, el profesor Mechoulan, descubridor en 1968 del THC, manifestó a ABC que ya han empezado ensayos clínicos en Israel para probar si una droga que imita los efectos del CANNABIS protege contra la muerte neuronal.

ABC, 4 de julio de 1998

Ja des de 1998 trobem articles on s'ha aplicat la marihuana per afins mèdics. En aquest article ens explica com s'ha descobert que través de components de la marihuana es poden matar certes cèl·lules tumorals del sistema nerviós. Primerament s'ha provat això amb cèl·lules canceroses cultivades en el laboratori i ara exploren al possibilitat de que la droga tingui efectes similars en els éssers vius.

Un estudio aporta pruebas concluyentes de los efectos analgésicos del CANNABIS

Investigadores de la Universidad de California presentan hoy las primeras pruebas concluyentes de que el principal ingrediente activo del CANNABIS tiene un efecto analgésico muy similar a la morfina en la zona del cerebro que modula el dolor, aunque a través de un mecanismo independiente. La investigación, realizada con un derivado sintético diseñado en laboratorio, abre el camino a tratamientos contra el dolor con menos efectos secundarios que los actuales.

Durante los últimos años, investigadores de numerosos países han debatido y explorado la posibilidad de utilizar los principios activos de la marihuana para combatir el dolor, pero los estudios efectuados no habían logrado demostrar sólidamente este efecto analgésico y cómo tiene lugar en el cerebro. Ahora, neurólogos de la Universidad de California, dirigidos por el investigador Ian Meng, detallan hoy en la revista «Nature» que es posible desarrollar moléculas sintéticas similares al CANNABIS, con efectos analgésicos parecidos a los de la morfina.

La búsqueda de alternativas a los opiáceos, principalmente la morfina, obedece a que estos compuestos, si bien tienen un fuerte efecto analgésico contra diversos tipos de dolor, presenta consecuencias negativas, como la aparición de nauseas o fallos respiratorios.

Para llevar a cabo el estudio, el profesor Meng y sus colaboradores experimentaron con ratas de laboratorio para probar los efectos de un derivado sintético del tetrahidrocannabinol, el principal componente de la marihuana, en una región del cerebro conocida por las siglas «RVM», que modula el nivel de dolor, aumentando o reduciendo las señales dolorosas que atraviesan la médula espinal.

Con el fin de lograr pruebas sólidas, los científicos norteamericanos midieron en sus experimentos cuánto tiempo aguantaban un grupo de ratas con sus colas cerca de una fuente de calor. En los estudios realizados en California se observó que las ratas que recibieron esta droga experimental soportaban durante un periodo mucho mayor con sus colas cerca del calor que los roedores que no recibieron el compuesto analgésico.

Posteriormente, cuando los investigadores lograron bloquear la citada región del cerebro, las ratas que habían recibido el derivado sintético perdieron la insensibilidad al dolor, lo que parece demostrar inequívocamente que esta zona cerebral es clave para que el CANNABIS produzca sus efectos analgésicos. Cabría la posibilidad de que la droga experimental redujera la capacidad motora de las ratas y por ese motivo no retiraron sus colas del calor, pero experimentos posteriores descartaron esta hipótesis.

El equipo liderado por el profesor Ian Meng pudo finalmente averiguar, con una última serie de estudios, que el compuesto sintético produjo cambios en la actividad de ciertas neuronas del cerebro que son idénticas a las modificadas por la morfina, aunque el mecanismo de acción es diferente e independiente. Este último hallazgo abre la posibilidad de desarrollar tratamientos analgésicos más potentes y con menos efectos secundarios, mediante la combinación de bajas dosis de morfina con compuestos sintéticos similares a los ingredientes fundamentales del CANNABIS.

ABC, 24 de septiembre de 1998

En article ens explica que per primer com s'ha pogut neurològicament que es possible desenvolupar molècules sintètiques similars al CANNABIS amb efectes semblants al de la morfina. Aquest descobriment ha sigut per neuròlegs americans d ela Universitat de Califòrnia.

Un componente de la marihuana mata a ciertas células tumorales

Los canabinoides, o componentes activos de la marihuana y el hachís, eran conocidos hasta ahora por sus acciones contra el dolor, la fiebre, los vómitos y las inflamaciones, entre otras propiedades menos decorosas. Un equipo de bioquímicos dirigido por Manuel Guzmán, de la Universidad Complutense de Madrid, acaba de añadir a la lista una nueva cualidad inesperada: el canabinoide más abundante de la marihuana es capaz de matar las células tumorales del sistema nervioso, según se ha demostrado en experimentos de laboratorio.

El efecto no consiste en una mera actividad tóxica y generalizada. El canabinoide destruye las células cancerosas, pero no las normales. Y lo hace mediante un elaborado mecanismo conocido como apoptosis, o muerte celular programada, que el organismo utiliza normalmente para eliminar células innecesarias o molestas. El hecho de que la actividad se dirija específicamente contra las células tumorales convierte al canabinoide en un interesante candidato para futuros ensayos farmacológicos.

Los resultados, publicados en los últimos números de las revistas técnicas FEBS Letters y Molecular Pharmacology , se han obtenido por el momento en células cancerosas cultivadas en el laboratorio. Guzmán y su equipo exploran ahora la posibilidad de que la droga tenga un efecto similar sobre los tumores de animales vivos.

Análogos naturales

Los efectos fisiológicos del hachís no son producto de la casualidad: se deben a que los canabinoides de la planta son muy similares a unas moléculas naturales del cuerpo humano, que probablemente cumplen importantes funciones en el desarrollo del sistema nervioso y en el control de la actividad neuronal que transmite la sensación de dolor y otras señales. Lo mismo pasa con otras drogas: el opio y sus derivados actúan como imitadores de los analgésicos naturales conocidos como endorfinas.

Los canabinoides -sean humanos, vegetales o artificiales- sólo actúan tras acoplarse a un receptor específico situado en la membrana exterior de la célula. No todos los tejidos del cuerpo poseen esos receptores: se hallan sobre todo en el sistema nervioso. Por esta razón, las moléculas del hachís sólo presentan acción antitumoral en células cancerosas del sistema nervioso. El equipo de Guzmán ha comprobado estos efectos en células de glioma, neuroblastoma y astrocitoma, tres de los principales tipos de tumores cerebrales.

No existe por el momento ningún dato clínico o epidemiológico que apunte a un retraso en el desarrollo de tumores cerebrales en los consumidores habituales de hachís o marihuana. Tampoco hay ningún dato que demuestre lo contrario. Según Guzmán, las dosis utilizadas en sus experimentos son similares a las que los canabinoides alcanzan en el organismo de los usuarios de estas drogas.

El País, 9 de octubre de 1998

Aquest article ens permet compara amb l'anterior. Veiem com no només a Estats Units es fan investigacions sobre l'ús medicinals del CANNABIS. En aquest article comprovem com la un equip de bioquímics dirigits per Manuel Guzmán, de la Universitat Computensa de Madrid a trobat com el canabinoide més abundant de la marihuana es capaç de matar las cèl·lules tumorals del sistema nerviós.

El parlament pide que se legalize el CANNABIS con fines terapéuticos

SANDRA PAR

BARCELONA.- Todos los partidos catalanes han firmado una iniciativa, que entró ayer en el registro del Parlament, para legalizar el uso del CANNABIS con fines terapéuticos.

La proposición conjunta inició ayer su tramitación en la cámara catalana y, una vez aprobada por el Parlament, será debatida y sometida a votación en el Congreso de los Diputados.

En concreto, la proposición no de ley, que obtendrá el respaldo de todos los grupos catalanes, insta al Govern a «hacer las gestiones necesarias ante las diferentes administraciones para que se autorice el uso terapéutico del CANNABIS».

De acuerdo con el procedimiento habitual, la proposición no de ley sería debatida en la comisión de política social de la cámara, aunque todas las formaciones son partidarias de llevar la votación al pleno para darle mayor relevancia, según han confirmado fuentes parlamentarias. Las mismas fuentes aseguran que la iniciativa podría quedar aprobada el próximo mes de marzo.

Las competencias para autorizar el consumo de hachís y marihuana, derivados del CANNABIS, corresponden al Ministerio de Sanidad y también a Interior, en lo que respecta a la despenalización de la droga. Fuentes del PP aseguraron ayer que el Gobierno no descarta legalizar el CANNABIS si los estudios científicos que ha encargado así lo aconsejan.

Por su parte, CiU también negociará con el Gobierno para que valore la necesidad de despenalizar esta sustancia con fines terapéuticos.

Luchar contra el dolor

En la exposición de motivos, los grupos argumentan que desde tiempo inmemorial las civilizaciones han empleado «ciertas plantas y sus derivados para luchar contra el dolor, para obtener bienestar en determinadas situaciones adversas con finalidades médicas».

El texto destaca las virtudes del CANNABIS para paliar el dolor en procesos cancerosos o en afectados de sida, y en concreto constata que es útil para combatir «la inapetencia alimentaria, la ansiedad o los vómitos provocados por la quimioterapia». Remite a los estudios médicos recientes para defender sus efectos positivos.

«Pese a las evidencias científicas y clínicas sobre las posibilidades médicas del CANNABIS, la situación de ilegalidad en que se encuentra impide que los beneficios de su uso puedan ser una opción para todas las personas que se encuentran en algunas de las situaciones citadas», concluye la proposición.

La iniciativa deja la puerta abierta a que se legalice el consumo de los derivados del CANNABIS, ya sea administrados como un medicamento tradicional o de cualquier otra forma, lo que incluiría fumar hachís o marihuana.

El diari el mundo, 22 de febrer del 2001

El PP limita la investigación de uso médico del CANNABIS

RAFAEL JOSE ALVAREZ

MADRID.- España no tendrá varias vías de investigación, ni destinará más dinero, ni husmeará en todos los laboratorios posibles para encontrar un uso terapéutico del CANNABIS.

El PSOE pidió ayer al Gobierno que acelere, facilite e impulse «todos» los trabajos que investigan este asunto y que «disponga de los fondos necesarios» para ello, un prólogo para acabar reclamando la legalización del CANNABIS como fármaco. Sin embargo, el PP se negó y dejó las cosas como y donde están: «Que el Instituto Carlos III intensifique los estudios en relación al uso terapéutico del CANNABIS».

Todo ocurrió en la Comisión de Sanidad del Congreso, que vivió una mañana de lucha parlamentaria a cuenta de drogas, tatuajes, sida y salud carcelaria.

El Grupo Socialista presentó una proposición no de ley para que el Gobierno inyectara fondos a todos los equipos que investigan si los derivados del CANNABIS reducen el dolor.

El diputado Alberto Fidalgo dijo que en EEUU, Canadá o Suiza el CANNABIS se aplica médicamente con permiso legal. «California da derivados cannabinoides a pacientes con cáncer, sida o enfermedades neurodegenerativas». El representante socialista citó como destinatarios a pacientes de hipertensión, glaucoma, insomnio, cáncer o sida. «El Congreso debe llevar esperanza a los enfermos y autorizar el uso terapéutico del CANNABIS».

La diputada del PP Carmen Rodríguez López contestó que no existen estudios que demuestren lo que afirmaba su colega del PSOE. «Ningún trabajo constata que el CANNABIS sea terapéutico, pero todos insisten en que se siga estudiando». La representante del Gobierno habló de los efectos secundarios y dijo que el valor médico de los cannabinoides es «irrelevante». «Hay terapias más eficaces. El CANNABIS puede servir en algunos casos de cáncer o sida, pero su eficacia está más en sus derivados que en la sustancia en sí».

Zoila Riera, de CiU, recordó que el Parlamento de Cataluña ya ha legislado en este asunto. «Las evidencias científicas son mayores que las dudas. Los cannabinoides alivian a algunos enfermos. Vamos a votar a favor de la proposición del PSOE».

Pero, no sirvió de mucho. 21 votos en contra, 17 a favor y una abstención dejaron el CANNABIS español en el mismo sitio.

El diari el mundo, 5 d'abril del 2001

Analitzarem aquests dos articles a la vegada, van sortir en el mateix diari amb una diferència de dos mesos i ens servirà per observar les diferents postures del govern en front la legalització del CANNABIS per a fins terapèutics. El primer article ens diu com tots els partits catalans han firmat una iniciativa, que entrà ahir en el registre del Parlament per legalitzar l'ús del CANNABIS per fins terapèutics. I en l'article publicat dos mesos després veiem com el PP afirma que Espanya no tindrà vies d'investigacions, ni destinarà més diners, ni patrocinarà els laboratoris possibles per trobar un uso terapèutic del CANNABIS.

Enfermos de cáncer prueban una medicina hecha de CANNABIS

El ensayo cuenta con el apoyo del Ministerio de Sanidad de Holanda  

AMSTERDAM.- Un total de 60 holandeses que padecen cáncer participarán en un proyecto de investigación internacional que pretende valorar los efectos del CANNABIS en el alivio de algunos de sus síntomas.

La nueva medicina, Cannador, desarrollada por un laboratorio alemán, será probada además por 448 personas en distintos países europeos a partir de junio próximo.

El experimento, que incluye a pacientes sometidos a radioterapia o quimioterapia, pretende demostrar que el uso medicinal del CANNABIS tiene efectos positivos contra la pérdida del apetito y las náuseas que afectan a los enfermos de cáncer sujetos a este tipo de tratamientos.

Para la prueba, apoyada por la ministra de Sanidad de Holanda, Els Borst, las autoridades permitieron una importación de CANNABIS seco desde Estados Unidos. Los pacientes fueron seleccionados en tres hospitales universitarios de todo el país, según informa Efe.

Por otra parte, en el Reino Unido se han empezado a construir las primeras casas a base de la planta del CANNABIS, concretamente en una pequeña localidad del condado de Suddfolk.

«Si estas primeras biocasas resultan rentables y resistentes, no se descarta que el proyecto continúe adelante con más unidades, incluso Alemania podría secundar esta iniciativa, según publica la revista alemana Der Spiegel.

El Ayuntamiento de la localidad británica de Bury Saint Edmunds ha invertido, de momento, unos 26 millones de pesetas para la construcción de las primeras biocasas a base de CANNABIS.

Se trata de dos construcciones gemelas, muy convencionales y de ladrillos. Se considera que el material es respetuoso con el medio ambiente y confiere al interior calidez y un buen aislamiento de las inclemencias del tiempo y los ruidos exteriores, según informa Servimedia.

El material utilizado resulta incombustible y no posee ningún efecto alucinógeno.

El diari el mundo, 30 de maig del 2001

Aquest article ens mostra com en Holanda malalts de càncer utilitzen una medicina feta de CANNABIS, l'assaig compte amb el suport del Ministeri de Sanitat d'Holanda. Aquest és un projecte d'investigació internacional que pretén valorar els efectes del CANNABIS en l'alleujament d'alguns dels seus símptomes.

El CANNABIS podrá ser recetado por el médico en el Reino Unido dentro de tres años

El CANNABIS estará disponible bajo prescripción médica en Reino Unido en un plazo de tres años, según afirman los médicos en el momento en que se están realizando las primeras pruebas oficiales para evaluar los efectos terapéuticos de la droga que recibieron luz verde ayer. La comunidad médica británica se muestra "confiada" en la perspectiva de que estas pruebas ratificarán que el CANNABIS tiene efectos benéficos para la salud de los pacientes, según indicó una representante de Ya Sociedad Real Farmacéutica Británica.

El Correo Gallego

Segons aquest article el CANNABIS podrà ser receptat en el Regne unit dintre de 3 anys, això es degut a que se han fet proves fiables dels seus efectes terapèutics.

Bolletí de la IACM del 18 de novembre de 2000

1.  Austràlia: Nova Gales del Sud contempla l'ús del CANNABIS per fins mèdics.

En Nova Gales del Sud (NGS) s'autoritzà als pacients que tenien dolor crònic i malalties debilitants o terminals utilitzar CANNABIS, una vegada sigui aprovat un projecte de reforma de les lleis sobre drogues que s'està preparant.

La reforma va ser recomanada per un grup de treball presidit per Wayne Hall, director del Centre Nacional de Investigació de Drogues y Alcohol. També formaven part d'aquest grup metges (clínics i docents), representants de l'associació contra el càncer de (NSW Cancer Council), l'associació contra el SIDA (AIDS Council of NSW), l'associació de advocats (Law Society of NSW), l'Associació Mèdica Australiana (Australian Medical Association) i organismes governamentals, entre altres.

Als pacients se li concediria un permís temporal perquè poguessin fumar CANNABIS i sembrar fins un màxim de cinc plantes, durant el temps que el seu metge considerés necessari. El primer ministre de NGS, Bob Carr, s'ha mostrat en principio d'acord amb aquestes mesures.

En una carta dirigida al primer ministre de NGS, el Dr. Hall diu: "(...) els cannabinoides poden tenir valor terapèutic pel tractament de determinades situacions mèdiques, com és el caso del síndrome de cosunció per SIDA, les nàusees causades per la quimioteràpia en el càncer, els espasmes musculars de algunes malalties neurològiques i el dolor que no cedeix amb analgèsics habituals. (...) El grup de treball ha arribat a la conclusió de que la prescripció de la planta en cru, és i seguirà sent il·legal en Austràlia. (...) En el millor dels casos passarà alguns anys abans de que algun compost cannabinoide es registri per ús mèdic en Austràlia. Donat que existeix evidència de que els pacients amb alguna de las patologies mencionades estan fumant CANNABIS per motius terapèutics actualment, el grup de treball ha recomanat la creació de un mitjà perquè es pugui subministrar CANNABIS als pacients que es poden beneficiar de l'ús de forma compassiva y temporal."

L'article es pot aconseguir en: http://www.druginfo.nsw.gov.au/druginfo/reports/medical_CANNABIS.html

5. ENQUESTES

Després de fer la introducció històrica i de veure el CANNABIS des de dos plans actuals en els que es troba, hem cregut convenient esposar l'opinió, experiència i resultats obtinguts de la realització d'una enquesta, una mostra de la qual podeu trobar a al pàgina 27.

Aquesta enquesta ha estat feta a un total de 105 persones, sent la més gran d'elles de 74 anys i la més jove de 14 anys. Fent la mitja aritmètica ens dóna un resulta de quasi 22 anys, però tal i com es pot observar a la pàgina 28 gràfic 1, la majoria d'elles tenen 18 i 19 anys.

Pel que fa a l'ocupació o la professió, que es pot observar a la pàgina 28 gràfic 2. Ens trobem amb una àmplia majoria, un 73%, d'estudiants (de Batxillerat i universitaris), havent un 23% de treballadors i un minoritari 4% de persones amb altres ocupacions, com ara jubilats i discapacitats per a realitzar cap tipus de feina. El fet que la major part de les persones encastades hagin estat estudiants s'entén ja que és el nostre entorn més proper, nosaltres som estudiants i ens relacionem amb estudiants. Passant a la pregunta següent, els encastats han estat persones de les províncies de Barcelona i Tarragona, que és d'on som nosaltres.

A continuació, la pregunta número 4 és la primera referida estrictament al tema objecte d'estudi del treball. Fins ara aquestes tres preguntes havien estat per situar-nos i trobar un perfil mig de les persones encastades. Com dèiem, per tant, a la qüestió número 4 el que es pregunta és si algun cop s'ha consumit algun tipus de droga tova. Els resultats obtinguts, tal i com s'observa la pàgina 29 gràfic 3, són bastant aclaridors: un 78% si mentre que un 22% no han consumit mai drogues toves.

De la pregunta sobre quines havien estat les drogues toves consumides (pregunta número 5), ens hem trobat amb una diversitat bastant gran de respostes, podem dir que la majoria d'ells havien consumit marihuana i haixix; com també derivats com ara la xocolata i polen i un llarg etcètera que no deixen de ser derivats del CANNABIS.

A partir de la pregunta número 6 ens trobem amb un seguit de qüestions que només poden ser contestades per aquelles persones que algun cop han consumit drogues toves, així doncs, de la pregunta 6 fins la 12 seran contestades per 82 del total de 105 encastats. Quant a l'edat en què van provar les drogues toves primer cop, l'edat mitjana, com també es veu a la pàgina 29 gràfic 4, va ser als 16 anys i enllaçant ja amb la número 7, majoritàriament aquest primer contacte va ser a través d'amics i coneguts, trobem que un 1% va ser a través d'algun familiar i van ser ells mateixos els que la van anar a comprar un 3%, pàgina 30 gràfic 5.

Entrant ja més en detall sobre els hàbits de consum, sobre si els encastats son consumidors habituals, pàgina 30 gràfic 6, un 36% van dir que si i un 64 % van contestar que no. Aquesta dada contrasta amb el resultat de la pregunta 4, que si bé la majoria n'ha consumit algun cop, només el 36% d'ells en son consumidors habituals.

Pel que fa a la freqüència, pàgina 31 gràfic 7, la majoria d'ells en consumeixen alguns cops al mes, un 15%. Un 24% alguns cops a la setmana i un 10% de tant en tant. De consumidors diaris n'hem trobat un 11%. I un 40% que normalment no consumeixen drogues toves i la resta que no en consumeix mai.

En un pla ja més quantitatiu, hem trobat interessant també preguntar quina és la mitja de diners que poden arribar a gastar al mes en el “vici”, no hem fet gràfic sobre aquesta pregunta perquè la diversitat de respostes ha estat molt àmplia. Els que són consumidors habituals poden arribar a gastar en un mes de 120'12 € i 144'24 € fins a només 6'01 € en un sol mes. En aquesta pregunta també hem trobat respostes curioses, són les respostes d'aquells que són consumidors habituals però que no compren mai, és a dir, que són convidats; o d'aquells que fan al·lusió a tècniques com “gorronejar” per no haver de pagar mai res.

Pel que fa als efectes causats són diversos entre els quals hi ha la somnolència, la hilaritat i la sensació d'inhibició sensorial. Bàsicament aquests són els tres estats més repetits en resposta a la pregunta numero 11. I en quant a la pregunta de si han trobat alguna modificació en la seva conducta derivada del consum habitual, només 4 persones van respondre que si. Entre les respostes hi ha per destacar la que comenta que ha fet que adopti una actitud passiva enfront les qüestions polítiques de l'estat i sobre el govern actual i una altra que comenta que degut al consum habitual del CANNABIS pot adquirir una tendència a la esquizofrènia, aquest tipus de malalts si no cuiden els seus hàbits i costums poden crear en el seu organisme predisposicions que donin freqüència a brots d'esquizofrènia o altres malalties derivades.

Per acabar, les tres últimes preguntes tracten sobre temes actuals i importants en relació al consum i ús del CANNABIS. Aquestes tres preguntes són les que fan referència a la seva legalització, al seu ús medicina i a la postura que adopta l'actual govern espanyol enfront al ja esmentat ús medicinal. Podem comentar el que als gràfics 8, 9, 10 de les pàgines 31 i 32, on es fa evident la majoria de les respostes pel que fa a la legalització i al seu ús medicinal han estat positives, és a dir, que els encastats hi estan d'acord. També hem trobat que la majoria opina que l'actual govern limita l'ús mèdic del CANNABIS.

ENQUESTA- SOCIOLOGIA

Edat

Professió

Localitat

Has consumit algun cop drogues toves?

__Si __No

Quines?

A quina edat les vas provar per primer cop?

A través de qui?

En consumeixes habitualment?

__Si __No

Amb quina freqüència?

__Cada dia __Alguns cops a la setmana

__Alguns cops al mes __Molt de tant en tant

Quant pots arribar a gastar-te en un mes?

Quins efectes et produeix?

Creus que el consum ha produït alguna modificació en la teva conducta?

__Si __No

Quin?

Què penses de la legalització?

__Estic d'acord __No estic d'acord __Ns/Nc

Estàs a favor de l'ús de les drogues toves per a fins medicinals?

__Si __No __Ns/Nc

Creus que l'actual govern limita l'ús mèdic del cannabis?

__Si __No __Ns/Nc

GRÀFICS DE LES ENQUESTES

Gràfic 1

Gràfic 2

Gràfic 3

Gràfic 4

Gràfic 5

Gràfic 6

Gràfic 7

Gràfic 8

Gràfic 9

Gràfic 10

6. CONCLUSIÓ

Una vegada acabat el treball i després d'haver-nos informat sobre els diferents àmbits de les drogues toves, hem arribat a diverses conclusions. Pel que fa al tema històric sempre havíem sentit parlar del valor curatiu del CANNABIS però no sabíem que el seu ús es remuntava fins l'any 8000 aC amb l'imperi xinès. Aquesta és una dada que ens sobte perquè ja les primeres civilitzacions utilitzaven aquesta planta en la seva vida quotidiana. Llavors, no entenem com és que actualment, amb totes les investigacions i mitjans tecnològics que tenim, aquesta planta continua sent considerada una droga fins el punt en que en alguns països està durament perseguida.

Sobre la part de la legalització, trobem que a Espanya està prohibit consumir CANNABIS en llocs públics però per altra banda no està penalitzat la seva consumició en l'àmbit privat. Tot i això no trobem just que pel fet d'anar pel carrer amb possessió d'una certa quantitat de CANNABIS puguis ser multat ja que no considerem aquesta planta com un perill per la societat, no creiem que se'l pugui considerar una droga perillosa.

Reivindiquem que el CANNABIS ha de ser observat des de un punt de vista normal, nosaltres no defensem que es pugui fumar a tot arreu però si que creiem excessives algunes de les seves penalitzacions. Del tema de la legalització també volem parlar del cas d'Holanda, país on el CANNABIS ja està legalitzat. En aquest país hi ha uns establiments on la gent pot acudir a consumir, són els anomenats “coffe-shops”. La legalització d'aquesta planta no ha fet que augmenti el consum d'altres drogues considerades dures.

La nostra opinió en aquest sentit és que el fet que una cosa no estigui permesa ens causa més atracció de fer-la, és el “morbo”, allò que és difícil i està prohibit ens agrada. Tal i com hem vist en els resultats de les enquestes l'edat en que quasi tots els encastats es van iniciar en el consum de els drogues toves, va ser durant l'adolescència. Aquesta és l'època de revelió dels joves, on es vol trencar amb el passat de nen petit i viure al marge dels pares.

Un dels nombrosos beneficis de que la marihuana es legalitzés és que hi hauria més informació dins la societat. Hi hauria coneixement de causa, la gent actuaria amb conseqüència i així es trauria tots els tabús que hi ha al voltant del CANNABIS. Creiem que al voltant de aquest tema només s'explica els efectes negatius de la planta i no els seus efectes positius, com és el cas del seu ús per a fins terapèutics. Tal i com es veu en la part del treball dedicada al valor curatiu del CANNABIS, hi ha moltes investigacions que demostren que aquesta planta alleuja el dolor. Molts malalts, com per exemple els malalts de càncer, degut a la quimioteràpia consumeixen CANNABIS per alleujarà el dolor. A Gran Bretanya, per exemple, els metges poden fer una recepta per tal que els seus malalts cultivin aquesta planta.

En canvi, el govern espanyol està creant ignorància al voltant d'aquest tema. No tant sols el tracta com a tabú sinó que ha parat totes les investigacions sobre el seu ús medicinal. La ideologia de l'actual govern, al ser de dretes, és conservadora i el creiem que el que fa és quedar-se endarrerit als altres països. Creiem que es nega a la realitat i també es nega a veure els beneficis que por atorgar el CANANBIS.

Per finalitzar resumiríem la nostra opinió en la següent frase:

<< Entrant en el segle XXI trobem ridícul que un estat democràtic de dret no tingui un govern que subvencioni les investigacions mèdiques del CANNABIS>>

7. BIBLIOGRAFIA

Direccions de webs:

• www.lamarihuana.com

• www.mida.mih.gov/infofax/marijuana-sp.htm

• ekeko2.rcp.net.pe/cedro/histoprob.htm

• www.rincondelvago.com

• www.pangea.org/org/arsec/usos.htm

• www.psiconautas.com/cannabis_noticias.htm

• www.acmed.org/spanish/2000/eb1118.htm

Buscadors:

• www.msn.com

• www.google.com

• www.altavista.com

• www.copernic.com

Llibres:

• DROGAS: + información, - riesgos. Tu guía.

Plan Nacional sobre drogas. Ministerio del interior, 2001.

• MARIHUANA, conocimiento científico actual.

Leslie L. Iversen, editorial Ariel, Barcelona, 2001

CANNABIS Sativa és una planta les fulles y els fruits de la qual són la marihuana. Es fuma pura o barrejada. El hachís és la resina segregada per la planta.

El contingut del THC en un porro va de 2 a 10 mg. Un 50% s' absorbeix per inhalació i l'altre 25% d'aquest és expulsat amb el fum. Els seus efectes apareixen a partir de 0,05 mg per quilo de pes.

Associació Mèdica Britànica.

Societat de Esclerosis Múltiple Britànica.

Aquest articles estan extrets dels diaris “El mundo”, “El País”, “El Correo Gallego” i “ABC” (trobats a la pàgina web: www.psiconautas.com/CANNABIS_noticias.htm) i del bolletí “IACM” (trobat a la pàgina web: http://www.acmed.org/spanish/2000/eb001118.html).

_____________________________________________________________Droga o remei?