La Mancomunitat de Catalunya

La constitució de la Mancomunitat de Catalunya a significar el reconeixement de la personalitat pròpia de Catalunya després de dos-cents anys de manca d'autogovern. La Mancomunitat disposava d'un poder polític molt limitat, però tenia competències en l'administració de serveis als ciutadans i, per tant, desenvolupava funcions d'Estat. Heus aquí la transcripció d'alguns articles de l'Estatut de la Mancomunitat de catalunya, que era el text que regulava el funcionament d'aquesta institució.

Article 1. Les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, acollint-se al Reial Decret de 18 de desembre del 1913, s'uneixen indefinidament per constituir la Mancomunitat catalana, que es regirà per les disposicions d'aquest Estatut i pels acords de l'Assamblea i del Consell presos dintre les seves atribucions.

Article 2. Seran de competència de la Mancomunitat tots els serveis i totes les funcions que la legislació provincial vigent permet establir i exercitar a les Diputacions provincials. [...].

Article 4. La Mancomunitat serà representada pel President i governada per una Junta o Assemblea deliberant i un Consell permanent.

Formaran part de l'Assemblea tots els Diputats provincials de les Diputocions mancomunades.

Presidirà l'Assemblea de la Mancomunitat el Diputat que ella mateixa hagi designat en constituir-se. El President de l'Asseblea ho serà també del Consell permanent. [...]

El Consell permanent serà format pel President de l'Assemblea i per vuit vocals designats per aquesta votació. […]

Correspondrà al Consell permanent fer complir els acords presos per l'Assemblea dins de la seva competència; regir, ordenar i vigilar l'aplicació dels presupostos; dirigir i reglamentar l'execució i el funcionament de tots els serveis de la Mancomunitat.

La Mancomunitat de Catalunya és la unió de les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, per a fins únicament administratius, regida per l'assemblea general, el consell permanent i al presidència.

Bàsicament, la Mancomunitat només tenia poder administratiu, quedant subordinada a les decisions de la capital espanyola en molts casos. La Mancomunitat va dur a terme importants obres per a la cultura i el benestar dels catalans, creant escoles o biblioteques i restaurant edificis històrics.

El govern en la Mancomunitat estaba dividit en tres órgans: l'assemblea general, que es composava de diputats de totes les provincies que formaven la Mancomunitat, el consell permanent, que actuava com a poder executiu i estaba format per vuit consellers, dos de cada provincia per evitar centralismes i monopolis, i la presidència.

L'assemblea s'encarregà d'aprovar el seu propi reglament, el Consell era la representació del poder executiu, mentre que la presidència era l'encarregada de controlar totes les accions dels altres òrgans i ser, en el cas del president que va tenir la Mancomunitat, el motor de l'obra que s'estava realitzant.

El funcionament de la Mancomunitat es semblant al de la Generalitat actual, el Parlament estaria representat per l'Assemblea, la Generalitat en sí pel consell permanent i el president de la Generalitat podria comparar-se amb el President de la República, encara que amb molt menys poder per part de la Mancomunitat respecte la Generalitat.