Índex

Pàg.

• Introducció.............................................................................................................1

• Història del malabarisme.......................................................................................1

• Malabars de foc.....................................................................................................2

• Precaucions............................................................................................................3

• Llocs on poder exercir el malabarisme..................................................................4

• Fabricació pròpia...................................................................................................4

• Boles..........................................................................................................4

• Cadenes......................................................................................................4

• Pràctiques...............................................................................................................5

• Boles..........................................................................................................5

• Cadenes......................................................................................................7

• Devil Stick.................................................................................................8

• Botigues on poder adquirir els productes..............................................................8

• Bibliografia............................................................................................................8

Introducció

El nostre treball es basa en el malabarisme. Hem intentat descriure tot el que és aquest món i com poder-s'hi posar. Principalment els elements que inclourem en el nostre treball són el Devil Stick, les boles, les cadenes.

Tot seguit inclourem una petita reflexió sobre el que representen els malabars per les persones.

A la que un fa malabars el cos i l'esperit estan constantment estimulats, estimulant el creixement del propi poder de concentració, s'aconsegueix acabar amb l'estrès, i la persona es torna mes àgil. Durant l'aprenentatge, un s'ha de concentrar molt en el que està fent i s'oblida de les seves inquietuds. Vindria a ser la mateixa tècnica que utilitza el Tai-chi. És fer-se un espai vital. També és una formació molt útil per als més petits, ja que abasta la coordinació de moviments, l'equilibri i la concentració; i per als més grans també és un exercici ja que potencia la cinestèsia, l'agilitat i a mes a mes és una activitat de gimnàstica suau que ajuda a prevenir l'atrofiament muscular.

El malabarisme estimula l'hemisferi dret del cervell i l'ajuda a reforçar l'agilitat mental i la creativitat, ja que normalment utilitzem només l'esquerra. L'aprenentatge tan sols depèn de com tinguis de desenvolupat l'hemisferi dret del cervell deduint així que com més ens costi més benefici en traurem. Qualsevol pot aprendre malabarisme amb molt poc temps. El gran prestigi del circ fa creure que és un exercici difícil, no obstant una bona metodologia demostra que el malabarisme és una successió de moviments simples i fàcilment controlables.

Història del malabarisme

La història del malabarisme en l'Europa occidental comença a l'edat mitjana amb els joglars. Aquests ja feien malabars, inclòs en el seu espectacle musical, i van anar evolucionant al llarg dels anys fins a arribar als circs. Més tard, el moviment hippie va promoure el malabarisme entre les seves activitats. També el moviment punkie va adaptar alguna modalitat dels malabars, com pot ser el “Devil Stick”.

Malabars de foc

Per a realitzar aquest tipus de malabars existeixen diferents tipus de combustibles que es poden classificar en dos grans grups:

-Olis: Igual que en una espelma el que crema no és la cera sinó la metxa de cotó ajudada de l'energia de la cera, en aquesta mena de combustió el que crema no és l'oli, fent que si tens un error i et dónes un cop l'oli que se't queda al pantaló no cremarà. Els principals olis emprats són l'oli de quinqué i la vaselina líquida. Els preus d'aquests oscil·len entre els 6 i els 10€ el litre.

-Derivats del petroli: tals com la benzina, el querosè, l'acetona i el gas-oil. Tots sabem el que val la benzina, però les dades que ens podrien interessar serien que el gas-oil en val la meitat fent una flama més intensa, el querosé en val el doble però és considerablement inflamable i és molt perillós, i a vegades no ho utilitzen ni els experts, i l'acetona vindria a ser el “quitaesmalte”. El que sortiria més econòmic seria el gas-oil. A diferència de l'oli, els combustibles derivats del petroli fan la reacció sense que hi intervingui el cotó deixant-lo molt cremat, i fent que s'hagi de renovar el material molt sovintment.

Normalment el que crema és una cinta gruixuda (uns 4mm) de cotó amb uns filferros molt prims entrelligats dins, enrotllada, i fixada amb uns claus que travessen el rotllo. A això li anomenarem metxa.

Per cada tipus de modalitat hi ha un tipus de material diferent adaptat al foc.

-Pilotes: les boles que es fan servir son les metxes soles. Es recomana usar guants de tela gruixuts i humits. En comptes de metxes, també es pot fer servir pastilles d'encendre el foc (de les de sempre, aquelles que són blanques: les que han inventat ara no funcionen bé). En aquest cas no fa falta l'ús de guants, ja que el material crema però pràcticament no s'escalfa. El que si que cal és tenir una bona agilitat i no tenir-les molt de temps a la mà. És com passar la mà per sobre d'una flama: si la passes prou ràpid no et cremes, però si t'hi estàs una estona es poden produir cremades importants.

-Cadenes: hi ha un estri molt semblant a les cadenes anomenat “ocell de foc”, que és el mateix que les cadenes però en comptes de tenir un pes a la punta recobert de tela del qual surten les vetes, té la metxa a l'extrem.

-Devil Stick: n'hi ha dos. Un que és de fusta (pesa molt), que en la part del mig és molt prim i a mesura que vas aproximant-te a la punta el diàmetre es duplica. L'altre és prim com el centre del primer i es manté prim fins els extrems, i la punta acaba amb betes de cuir. És d'alumini buit per dins i no pesa gairebé res. Doncs el de foc és com el segon, l'únic que acaba amb la metxa a cada extrem.

-Masses: finalment, les masses de foc son com les masses normals i corrent, l'únic que en comptes de tenir forma de “bolo” és un pal amb la metxa al final.

Precaucions:

A l'hora de fer malabars:

S'ha de procurar de fer els malabars en un lloc espaiós, per exemple, a dins de casa no és un bon lloc. S'ha de procurar de no tenir objectes fràgils (que es puguin trencar amb un cop de pilota, cadena, massa, etc.) a la vora. En el cas de les cadenes, s'ha de mantenir una distància prudencial entre el malabarista i el seu “públic”. S'ha de procurar de no tenir cap animal domèstic a la vora, ja que estant tant concentrat amb el que estàs fent, pots no donar-te comte de que el pots tenir sota i xafar-lo, donar-li un cop amb les cadenes, que li caigui una massa o una bola sobre, etc.

A l'hora de fer malabars amb foc:

Vindrien a ser totes les precaucions anteriors més les següents:

-No tenir material incinerable pel voltant, tal com fullaraca, el combustible, plantes i arbres, cortines, etc.

-Els principiants han de començar a practicar els malabars de foc amb oli de quinqué o amb vaselina líquida, ja que com hem explicat anteriorment, és com la cera de l'espelma, que de per si no crema, i si comets l'error de donar-te un cop no et cremaràs, tot al contrari que amb la benzina, que se't quedaria en el pantaló cremant (l'oli també se't quedaria, però no cremant).

-La roba que s'ha de portar ha de ser de cotó ja que és la tela menys inflamable, prohibit portar roba sintètica (si no vols acabar morint incinerat). Hauria de ser roba vella o fosca, pràcticament negra, ja que si et dónes un cop et pot quedar la marca del sutge que conté la metxa.

-El cap ha d'estar tapat per una peça de cotó preferiblement humida.

- S'ha de tenir un bon domini d'aquell tipus de malabar abans de començar-lo a practicar amb foc.

-El querosè i l'acetona no l'hauríeu de fer servir de no ser que porteu uns quants anys fent malabars, ja que son molt però que molt inflamables.

Llocs on poder exercir el malabarisme.

Els malabars es poden fer en qualsevol lloc espaiós, i en el cas de fer-ho amb foc ja hem dit com hauria de ser el lloc. El millor lloc per a fer malabars de foc és a la platja. Els malabars normals, a part de la platja, també es poden fer en parcs com el Palmar, la Plaça Nova, etc. Això sí, el millor lloc de tot Catalunya per a fer malabars és el parc de la Ciutadella, és lloc de trobada oficial de hippis i malabaristes en general.

Fabricació pròpia

Les boles

Material per bola:

• 80 g de mill

• 3 globus

• una ampolla d'aigua buida de ½ litre.

Procediment:

Es talla l'ampolla per la meitat en diagonal, i es posa el primer globus al broc. Amb el cul de l'ampolla fent de got es tira el mill en l'altra part de l'ampolla i es fa entrar dins el globus com si el tros superior de l'ampolla fos un embut, però posant-ho al voltant de la boca hermèticament i bufant a dins per a inflar el globus i que pugui caure el mill a l'interior. Això si, s'ha de vigilar que el globus no es desprengui del broc, aguantant-lo mentre s'infla. Un cop estigui el globus ple, se li fa un nus el mes arran del cos del globus possible, i se li talla la part del coll restant. Dels altres dos restants se'ls hi talla el coll i es posa el cos al voltat de la bola per reforçar-la. Ja està feta la bola!

Les cadenes:

Material:

• Dues pilotes de tennis

• Dues cadenes, que les podem adquirir en qualsevol ferreteria. La mida haurà de ser de la pròpia distància des de el melic fins al terra més dos pams.

• Esparadrap.

• Un cutex.

• Una arandel·la de les que es fan servir per posar claus.

• Betes de tela (opcionals)

Procediment:

S'agafen les pilotes de tennis i se'ls hi fa un tall per a poder-hi entrar les cadenes. Prèviament, haurem fet un tope a les cadenes perquè no surtin. Això es fa ajuntant uns quants aros de la punta de la cadena que volem introduir i lligant-los amb esparadrap. Aquest tope l'introduïm dins de la pilota de tennis i tanquem el tall amb esparadrap. I si sabem cosir, podem fer unes betes de tela que adjuntarem a les boles i que ondejaran al passar.

Pràctiques.

Malabars amb boles.

Per fer malabars, un sempre s'ha d'estar en una posició correcta, en aquest cas, s'ha de posar-se ven equilibrat sobre les cames, amb les espatlles relaxades i doblegant els colzes, aquests, formant un angle recte amb el cos. Els canells flexibles, les mans obertes i amb les palmes de la mà cap a munt.

Per fer aquests exercicis, s'aniran explicant tots pas per pas. I per facilitar els exercicis, es començarà per una bola, després es faran més exercicis amb dues boles i finalment amb les tres.

S'aconsella no saltar-se cap exercici, (ja que cada vegada són una mica més complicats i la cosa no podria sortir bé), en el cas d'haver saltat a l'exercici següent, i tenir forces dificultats per dominar-lo, torneu a l'exercici anterior.

Exercici u: fer passar una bola d'una mà a l'altra.

Consisteix en fer un cercle (per l'exterior del teu cos) abans de llençar la bola (a fi d'assegurar un moviment suau) per sota.

Tira des de la teva mà dreta en direcció al teu ull esquerra. La trajectòria de la bola serà paral·lela al teu cos.

S'ha d'estar atent a la caiguda de la bola a la teva mà esquerra. S'ha de procurar no anar a per la bola. Assaja rebre la bola sense moure't. Allunyada del teu cos.

Procura mirar endavant i no en el recorregut de la bola o si va més endavant.

Assaja aquest exercici fins que el dominis bé i poder mirar a un altre lloc on no sigui la bola.

Exercici dos: pla de llançaments.

Amb un moviment continu, fes varies anades i tornades amb la bola fent exactament el mateix exercici anterior.

La bola descriurà en l'espai una trajectòria de “vuit estirat” o el signe matemàtic d'infinit.

Recordem que tot això sempre s'ha de fer amb la posició correcta i a poder ser sense mirar el recorregut de la bola.

Amb el domini d'aquests dos exercicis anteriors, ja podem passar a agafar una altra bola. Preferiblement, de colors diferents, per poder facilitar la visió els moviments.

Exercici tres: el ritme.

Amb una bola a cada mà, llença la primera a l'altura del cap i quan aquesta arribi al seu punt màxim, llença l'altra, igualment en columna.

Observa que els llançaments alts donen un ritme més lent que els llançaments de l'altura de la cara. Tria el ritme que millor et vagi.

El pròxim exercici és la base del malabarisme. Repeteix-lo fins aconseguir un domini perfecte.

Exercici quatre: malabarisme amb dues boles.

Llença la bola de la mà dreta en direcció al teu ull esquerra.

Després que la bola arribi al seu punt màxim de la seva trajectòria, llença la bola de la mà esquerra en direcció al teu ull dret.

Agafa de nou la primera bola dintre de la teva mà esquerra. I la segona bola, dintre de la teva mà dreta. Les pilotes han canviat de mà.

Segueix fent aquest exercici fins que el dominis i després fes el mateix, però començant amb l'altra mà.

Un cop tenim el domini de l'exercici anterior, ja es pot començar a practicar amb la tercera bola (a poder ser d'un color diferent a les dues anteriors).

Exercici cinc: arriba la tercera pilota.

Agafa la tercera pilota i te la poses darrera de la pilota que tiraràs primer.

Figura u: La cascada.

Per assegurar un bon ritme, conta en veu alta tots els llançaments que facis.

Conta u mentre la primera bola abandona la mà que té dues pilotes (llançant la bola de la mateixa manera que feies en els exercicis anteriors).

Quan la primera bola estigui en el seu punt més alt de la seva trajectòria llança la segona, conta dos.

Atrapa la primera bola i després llança la tercera pilota, conta tres.

Atrapa la segona bola i després tira la quarta bola i conta quatre (que de fet és la primera bola tirada).

Cada vegada que la pilota estigui en el seu punt més alt, tira la que està a l'altra mà i rep la bola que cau.

Quan arribis a contar sis, estaràs en el bon camí, i quan arribis a dotze o més ja hauràs agafat un bon domini.

Ja tens tots els elements que et permetran sortir al descobriment de les immenses possibilitats de les figures amb tres o quatre boles

Malabars amb cadenes

Primer s'ensenya a utilitzar les cadenes amb una mà. La força que es fa no es fa amb els braços, sinó que es fa amb els canells, si vols fer-ho amb més força has de donar més voltes al canell, i si vols fer-ho amb menys força, es donen menys voltes.

Quan ja es té una mica de pràctica es fa amb l'altre mà. Quan amb aquesta es té pràctica es prova de fer amb les dues mans. Al principi, normalment sempre es creuen i et dones cops, però quan ja vas agafant una mica més de pràctica et surt sense que es creuin.

El que primer s'ensenya és a donar voltes amb les dues mans alhora sense que es toquin per darrere. Quan se'n sap es creuen una vegada per davant. Primer la mà dreta passa per sobre la mà esquerra i contínuament es fa amb l'esquerra. S'ha de fer sense que es creuin.

Quan se sap això, el que s'ensenya és a fer el mateix però amb les mans diferents posades. La mà dreta fa una volta i la segueix la mà esquerra.

Quan s'agafa pràctica amb això s'ensenya un pas que es diu el vuit. Consta d'agafar les cadenes més curtes, posar el teu cos una mica inclinat, per no donar-te un cop. Primer es fan dos zeros a la vegada amb cada mà. Quan has fet això puges amb la mà dreta cap al cap i dibuixes a l'aire com un vuit, i la mà esquerra seguint-la.

Malabars amb el Devil Stick

El primer pas que s'ha de realitzar alhora d'aprendre a fer servir el devil stick és el tic-tac. Per a poder-lo realitzar s'ha de saber que hi ha una sèrie de factors que fa possible el fet de que es caigui el pal, i són:

• Si les vares no estan horitzontals respecte el terra, és a dir, formant un angle de 90 º amb el cos.

• Si obres o tanques molt l'angle de les vares, ha de ser horitzontal una de l'altre.

• Si dividim el pal en quatre parts, entre la primera i la segona part és on li hem de donar; ja que si li donem per dalt el pal aniria massa ràpid fins a caure'ns, i si li donem per baix el pal aniria alentint-se fins a parar-se i acabar caient.

Els passos per a començar a fer el tic-tac son:

• el pas inicial seria tenir les vares horitzontals i paral·leles i el pal perpendicular a elles.

• Aixecaríem una vara per a empènyer el tros del pal on està situada cap a l'altre

• Amortitzaríem el cop amb l'altra tornaríem a fer el mateix procés de llançar-lo cap a l'altra vara.

• Aquest procés l'aniríem repetint indefinidament.

Botigues on poder adquirir els productes

Jo en sé de tres a Barcelona, però una no en sé la direcció. Aquesta es diu “El Elefante Blanco”. Un altre que és el que jo freqüento és “El Ingenio”, situada al carrer Rauric nº 6 de Barcelona. Per situar-vos millor: és el carrer que baixa cap al mar des de l'església del Pi, amb el telèfon 93 317 71 38. l'altra, que és una tenda ja més especialitzada en malabars i que no els hi falta de res és “El Bufón del Rey”, situada al carrer de St. Domènec Penedès nº 3. s'hi pot arribar agafant la línia 3 del metro i baixant a fontana. Tires pel carrer Gran de Gràcia i és al 5è carrer cap a la dreta. Si us perdeu pregunteu per allà i ja us ho diran.

La bibliografia que hem emprat per a fer aquest treball no ha estat altra que la pròpia experiència personal, i tres llibrets que adjuntem en el dossier (que tornin, eh?)