Índex

7. Valoració personal.

Lògica: part de la filosofia que posa en ordre els pensaments i els selecciona.

Proposició: expressió lingüística d'un pensament.

Raonament: encadenament de proposicions que serveixen per a demostrar, justificar, una cosa.

Les proposicions són classificables en:

Quantitat:

• Tots els gats són negres (universal i afirmativa).

• Cap gat és negre (universal i negativa).

(Contràries: entre elles no poden ser alhora vertaderes però en canvi poden ser alhora falses).

• Alguns humans són feliços (particular i afirmativa).

• Alguns humans no són feliços (particular negativa).

(subcontràries: entre elles poden ser vertaderes però no falses a la vegada)

• Aquest llapis és vermell (singular afirmativa).

• Aquest llapis no és vermell (singular negativa).

(no poden coincidir mai).

• Els gats no són feliços.

• Aquest gat és feliç.

(Contradictòries: no poden ser vertaderes i falses alhora)

Universal afirmativa: afirma una qualitat que engloba a tots els membres d'un conjunt.

Universal negativa: nega una qualitat que afecta a tots els membres d'un conjunt.

Particular: Afirma o nega la qualitat d'un sector del conjunt.

Singular: Afirma o nega una qualitat de la unitat.

Simple: Oració que no es pot descomposar en unitats més petites. Ex: plou.

Composta: Oració que es pot descomposar en unitats més petites. Ex: plou i fa sol.

Proposicions simples: no es poden descomposar ( ex: plou)

Proposicions compostes: es poden descomposar (ex: plou i fa sol)

Les proposicions es representen amb lletres començant per la lletra “p” (per a cada oració) i símbols (mots rellevants).

Conjunció “i”: ^ Plou i fa sol (p^q)

Disjunció “o”: V Plou o fa sol (pVq)

Negació: ¬ No plou ( ¬p)

Condicional: si plou, aleshores agafo el paraigües (p r)

Bicondicional: sí, i només si... (p r).

1.3 Informar i argumentar:

Quan la funció del nostre llenguatge és únicament descriure estem usant el llenguatge com a discurs informatiu mentre quan exposem ,argumentem, o raonem a favor o en contra d'alguna cosa estem utilitzant el llenguatge en sentit argumentatiu.

1.4 Els raonaments deductiu, inductiu i condicional:

- Raonament: Quan raonem establim una determinada relació entre diferents proposicions. Aquesta relació consisteix en provar la veritat d'una proposició que s'anomena conclusió del raonament. Pel fet se suposar prèviament la veritat d'altres proposicions s'anomena premisses. En un raonament la relació per mitjà de la qual obtenim la conclusió a partir d eles premisses s'anomena inferència.

Raonar és una operació mental que ens permet passar d'allò que coneixem a allò que ens és desconegut. Aquest procés ens permet d'ampliar coneixement sense apel·lar l'experiència.

- Raonament deductiu: en un raonament deductiu vàlid la conclusió necessàriament es dedueix per premisses. La qual cosa vol dir que si les premisses del raonament són vertaderes la conclusió és vertadera. No podem donar per bones les premisses i alhora negar la conclusió. Les premisses impliquen necessàriament la conclusió i la conclusió és una conseqüència lògica de les premisses.

El raonament deductiu és una de les formes més segures d'ampliar coneixement tot i que no és un descobriment nou.

- Raonament Inductiu: la veritat de les premisses no fa vertadera la conclusió sinó que només és provable. La conclusió d'un raonament inductiu mai serà necessàriament vertadera encara que les premisses siguin vertaderes. Podem afirmar les premisses i negar la conclusió. Es tracta d'una manera de raonar que consisteix a obtenir conclusions generals a partir de dades particulars, és a dir, passar a considerar una propietat en un nombre finit de casos a generalitzar-la. Però en qualsevol moment podria aparèixer un nou individu que no acompleixi la norma. Per això la conclusió d'un raonament inductiu només és provable per això pot ser una informació insegura i discutible. És evident que quan més gran sigui el nombre d'individus més provable és la conclusió però mai hi haurà una total seguretat.

Raonament condicional: Si fas el document aleshores aprovaràs. p-q

p__

q

¬p___

q

¬q_

¬p

q__

?

3. Raonaments enganyosos

Fal·làcia: tipus de raonament que té l'aparença de correcció però que amaga un error. Són catalogades en dos grans grups:

Formals: no vàlids, perquè la forma no és vàlida.

• Afirmació de consegüent: consisteix en afirmar l'antecedent del condicional tan sols perquè s'afirma el consegüent.

p-q

q___

per tant p

• Negació de l'antecedent: consisteix en negar el consegüent tan sols perquè no es dóna l'antecedent. Sense pensar que el consegüent també es pot donar en altres condicions.

• Altres fal·làcies: no totes les fal·làcies tenen a veure amb un raonament condicional, aquest és el fet que dos subconjunts s'incloguin en el mateix conjunt. Això implica que un subconjunt inclogui l'altre.

• De petició de principi: la conclusió de l'argument s'intenta provar a partir de les premisses, les quals s'han de provar a partir de la conclusió, es a dir,

La bíblia afirma que Déu existeix.

Déu és l'autor de la bíblia.______

Déu existeix.

Fal·làcies no formals: no són vàlids perquè la informació que proporciona les premisses no és pertinent per la conclusió establerta, o bé perquè les premisses proporcionen un suport nul o escàs a la conclusió, o bé perquè es cau en un parany del llenguatge.

• Fal·làcia ad hominem: (del grec contra la persona) en comptes d'analitzar un raonament i contrargumentar-lo, s'analitza la persona que el substé.

• Fal·làcia ad ignoratiam: consisteix en afirmar que una proposició és vertadera només perquè es desconeix que sigui falsa o l'invers.

• Fal·làcia ad populum: apel·lació als sentiments de l'oient per obtenir l'assentiment d'una posició qui comet aquesta fal·làcia sovint espera que l'oient actuï d'una manera determinada. El llenguatge es pot utilitzar com a instrument de manipulació, com a recurs per persuadir i vèncer.

• Fal·làcia ad verecundiam: s'apel·la a l'autoritat intel·lectual del grup per justificar alguna posició o creença.

• Fal·làcia de la generalització precipitada: la cometem quan a partir d'unes poques dades generalitzem sobre el tema.

• Fal·làcia de la falsa causa: aquesta fal·làcia consisteix en afirmar que un fenomen és la causa d'un altre només perquè és anterior cronològicament.

• Fal·làcia de l'ambigüitat: Es basa en utilitzar mots polisèmics donant pas a múltiples interpretacions.

• Fal·làcia de la vaguetat: es basa en l'ús de mot poc precisos, que condueixen a la confusió.

4.La lògica proposicional

la lògica proposicional és un tipus de lògica que estudia les proposicions i té unes regles de càlcul i un llenguatge:

• La disjunció: la disjunció (v) de dues proposicions només serà falsa si són falses les dues proposicions.

p	q	pvq
1	1	1
1	0	1
0	1	1
0	0	0

• la conjunció: la conjunció (^) entre dues proposicions és vertadera si ho són totes dues.

p	q	pvq
1	1	1
1	0	0
0	1	0
0	0	0

• Condicional: només són falses quan l'antecedent és vertader i el consegüent fals.

p	q	pvq
1	1	1
1	0	0
0	1	1
0	0	1

• Bicondicional: és vertader si i només si les dues proposicions són vertaderes o falses.

p	q	pvq
1	1	1
1	0	0
0	1	0
0	0	1

Glossari

Lògica: Branca de la filosofia que posa ordre entre els pensaments i les nostres paraules.

Premissa: Cadascuna de les dues proposicions d'un sil·logisme de les quals s'infereix la conclusió

Epistemologia: Ciència que tracta dels mètodes, fonaments i valor del coneixement

Sil·logisme: Modalitat d'argumentació deductiva consistent en l'afirmació de dues proposicions, relacionades entre elles i anomenades premisses, de les quals en resulta una altra, dita conclusió.

Inferir: Treure una conseqüència.

Fal·làcia: tipus de raonament que té l'aparença de correcció però que no és correcta perquè amaga un error.

Argumentar: Presentar, formular, arguments.

Informar: Ésser, la forma, unida a la matèria, actuant-hi com a principi metafísic.

Contrarietat: Oposició entre dues coses.

Contrari: Dit de dues proposicions universals una de les quals és afirmativa i l'altra negativa.

Contradicció: Oposició absoluta entre dos termes.

Subcontrarietat: Relació que existeix entre dues proposicions subcontràries que mantenen una relació que consisteix en que entre elles poden ser vertaderes però no falses a la vegada

Contraexemple: Exemple que contradiu una afirmació.

Inducció: Procés pel qual mitjançant moltes premisses singulars se n'extreu una conclusió general..

Deducció: Procés pel qual mitjançant premisses se n'extreu una conclusió.

Tautologia: Repetició d'un mateix pensament expressat de maneres distintes. Qualsevol fórmula lògica que, en un sistema lògic donat, admet només el valor de veritat.

Activitats:

Estructura lògica del coneixement:

3. Dues proposicions subcontràries:

Alguns humans són feliços.

Alguns humans no són feliços.

Dues proposicions contradictòries:

Els gats no són feliços.

Aquest gat és feliç.

Digues quina relació hi ha de veritat o falsedat entre elles.

Subcontràries: entre elles poden ser vertaderes però no falses a la vegada.,

Contràries: no poden ser vertaderes i falses alhora.

Valoració personal:

Aquest document sobre l'estructura lògica del coneixement ens ha proporcionat una visió diferent. On hem après a formular sil·logismes, la relació entre dues proposicions o bé la diferència entre argumentació o raonament.