En Joan era un jove que es preparava per ser advocat. Portava ja temps estant molt nerviós perquè s'habia de preparar molt bé per poder afrontar amb garanties la prova d'accés per poder formar part d'un dels millors bufets de la regió.

Un dia anava passejant pel carrer, es va estalonar a la paret i va treure un dels llibres que tenia i es va posar a estudiar. Per l'altre voravia hi havia un home gran que l'observaba. Aquest li va preguntar perquè estava estudiant i en Joan li va contar la seva història. Va donar la casualitat que l'home gran havia estat un dels millors advocats de la seva època. En Joan li va demanar consell i ell li contestar entusiasmat: -t'ajudaré- Va començar a donar-li unes pautes, mentrestant en Joan escoltava al.lucinant.

Finalment, l'home li va fer saber que tot el que li havia dit ho hauria de pregonar (fer saber) als altres joves que es trobassin en la seva situació.

• En Joan seria l'escuder i el vell l'ermità.

He triat aquesta situació perquè la professió d'advocat és una ocupació en la qual s'han de menester moltes lleis i pautes.

Les similituds de la meva trovada amb la de Llull es que els dos personatges es troben a l'atzar.

2.2 QUINES DE LES VIRTUTS QUE HA DE TENIR UN CAVALLER, CITADES AL CAPÍTOL 6è, CREUS QUE SÓN VÀLIDES, ARA, PER A UN AL.LOT O AL.LOTA DE LA TEVA EDAT? LES ALTRES PER QUÈ NO? N'HI AFEGIRIES QUALCUNA? PER QUÈ?

• FE: Un cavaller no tindrà bons costums, perquè veu a Déu en le seves obres, creient en les coses indivisibles (futur). Una persona que té fé, té esperança, actua amb conseqüència.

• ESPERANÇA: És virtut. Si no tenim esperança no ens esforcem

• CARITAT: Solidaritat. S'ha de pensar amb els altres i posar-se en el seu lloc (empatia: fa que vegem les persones com a persones). Caritat és amor, ja que qui estima no fa mal.

• JUSTÍCIA.

• PRUDÈNCIA: És virtut de la que tenim coneixement del bé i del mal, i per tal de poder trobar el camí més equilibrat. Ni un extrem ni l'altre.

• FORTALESA: Permet lluitar contra el problemes i el pecats (set pecats capitals: glotoneria, engendra debilitat; avaricia; accidia; vessa i supèrbia; vici dessigualtat. L'home orgullós vol ser únic: Enveja, ira.

• TEMPERANÇA: Terme mitjà entre poc i massa.

Crec que totes poden ser bones sempre que s'enfoquin d'una altre manera, ja que a la vida no només es lluita (com en el llibre).

La fé enfocada de manera teològica podria ser descartada però si s'entengués como creure en un mateix seria bona perquè tinguent fé i esperança es pot arribar fins el final.

Jo hi afegiria la paciència, perquè aquesta és una virtut del que sap sufrir i tolerar els infortunis i adversitats amb fortalesa, sense llamentar-se. Aquesta virtut s'oposa a l'ira. Per afrontar la vida amb garanties has d'esser pacient, has de saber esperar.

3.1 - COM ES DEMOSTRA, AL CAPÍTOL 5è, LA NOBLESA

DE LA CAVALLERIA?

Tot el que empra un cavaller en el seu ofici s'ha de reflexar amb la noblesa de l'Ordre de Cavalleria.

• ESPASA. (Semblança de creu)

• LLANÇA: se li dona al cavaller per significar veritat. El ferro d'aquesta significa la força que té la veritat sobre la mentira.

• CAPELL DE FERRO: implica vergonya, sense la qual un cavaller no és obedient a l'ordre.

• AUSBERG: signific una murada contra els vicis i enganys. Dona significança al noble coratge del cavaller.

• CALCES DE FERRO: protegixen els peus i les cames del cavaller.

• ESPERONS: Són donats al cavaller per significar la diligència i l'ànsia per mantenir honorada l'ordre de cavalleria.

• GORGENA: implica obediència.

• MAÇA: significa la força i el coratge.

• ESCUT: defén al cavaller. Es donat al cavaller per significar l'ofici de cavalleria. Defén al anomenat individuu igual que aquest defén al seu Suprem.

• SELLA: significa seguretat de caràcter i càrrec de caballeria.

• CAVALL: expresa la notabilitat de coratge.

• TESTERA: ens diu que el cavaller no emprerà les armes sense cap raó aparent.

• GUARIMENTS: defenen al cavall. El cavaller ha de custodiar les seves riqueses per poder servir al seu ofici.

• SENYAL: reconeixement cap a la persona del cavaller. Ens diu si ell és amic o enemic de la cavalleria.

• SENYERA: es donada al Suprem del cavaller per honorar-lo.

Aquest llibre té uns 100 fulls. És l'exemple de que l'extensió no es gaire important. Per un costat, el llibre, es agafat com a model de Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, en segon lloc, i des del meu punt de vista, és el més important perquè es tracta de la primera obra que trobam dins la narrativa de la literatura catalana.

Aquest llibre és tan curt perquè Llull només volia fer una pauta sobre la formació cristiana del cavaller. La seva producció literaria consta de unes 243 obres. Aquest fet tambè condiciona la extensió del llibre.

També es pot atribuïr la brevetat del llibre perquè aquest és la primera mostra de la narrativa lul.liana.

L'ofici de cavaller és tant noble que cada un dels cavallers ha d'ajudar al seu senyor (suprem) i regidor de terres. Com hi ha més cavallers que terres, Déu, que és el senyor de tots els cavallers ho arreglarà, però per si mateix no podrà regir a tots ells pel que haurà de tenir reis (tambè cavallers) per ajudar-lo a mantenir l'ordre. Així mateix els reis també haurien de ser ajudats pels cavallers als que representa.

D'aquest fet se'n parla al segon capítol, a la pàgina 48 - quart paràgraf.

• 2n PARÀGRAF: explicació de l'obligació dels cavallers de mantenir i defendre la fé catòlica.

• 3er PARÀGRAF: el cavaller ha de fer un bon ús de la fé per mantenir l'ordre de cavalleria.

• 5è PARÀGRAF: per poder mantenir les ordres, i sobre tot per mantenir la d'un mateix és necessari amar-les.

• 6è PARÀGRAF: cada cavaller ha de poseïr terres i les ha de governar.

• 8è PARÀGRAF: el cavaller es veu obligat a defendre al seu senyor terrenal, ja que cap rei ni cap príncep ni cap home en general sense cap mena d'ajut no podria mantenir la direcció de les gents.

• 9è PARÀGRAF: l'ofici dels cavallers és mantenir la justícia.

• 12è PARÀGRAF: ajudar al seu suprem a mantenir i defençar les terres.

• 19è PARÀGRAF: els cavallers han d'ajudar a salvar els pecats aliens.

• 22è PARÀGRAF: un cavaller ha de tenir cavall i castell per defendre als camperols

• 23è PARÀGRAF: el cavaller està obligat a destruïr els mals homes (lladres, traïdors, etc.)

LLIBRE

DE L'ORDRE

DE CAVALLARIA