Llenguatge i comunicació

La comunicació: Es la transmissió d'informació d'un punt d'origen a un punt de destinació per mitjà de missatges.

La comunicació humana: Hi ha relació entre les persones.

El procés de comunicació:

Emissor: Emet informació.

Receptor: Rep informació.

Missatge. Informaci.

Referent: Allò a que es fa referencia.

Codi: Llengua del misatge.

Canal: Mitjà pel qual es fa arribar un missatge.

Els senyals: indicis, icones i simbols:

Indicis: Naturals o motivats.

Icones: Indicacións ràpides que es perceben d'un cop d'ull.

Simbols: Arbitraris o convencionals

El llenguatge

Llenguatge: Es la facultat especifica de comunicació dels humans. Es basa en un sistema de senyals dividit en el so i el sentit.

Funcions del llenguatge:

Expresiva: Emisor → Expresa sentiments, emocions, opinions.

Conativa: Receptor → Quan ha de reaccionar (obligat)

Representativa: L'emisor proporciona al receptor una informació objectiva.

Fàtica: Canal → Facilitar o interrompre un comunicació.

Metalingüistica: Codi → Normalment, parla de la llengua, del idioma.

Poètica: Es vol donar un doble significat a les coses. També s'utilitza el llenguatge

literari.

Comunicació no verbal: Son els moviments que fen per ajudar-nos sovint a iniciar, continuar o acabr un acte comunicatiu.

Les llengües romàniques

Romanització: procès pel qual els romans imposen la seva llengua o els seus costums.

Llengua romànica: Es aquella que probé del llatí.

Causes de la diversificació de les llengües romàniques:

Substrat: Les restes llingüiestiques que van deixar sobre el llatí.

Superestrat: Restes que van deixar els pobles invasors sobre el llatí.

Intensitat de la romanització

Procedencia social i geografica

Evolució

Clasificació de les llengües romàniques:

Romania occidental: Gallec-Portugues, castellà, Català, Occità, Francès, Sard i

retoromànic.

Romania oriental: italià, Romanès.

La diversitat discursiva

El discurs es un proces d'exteriorització del pensament mitjnçant l qual s'encadenen idees seguint les regles lògiques del raonament.

El discurs depèn de:

Ambit d'us (lloc on es manifesta el discurs)

Finalitat ( informar, orientar la conducta, regular la vida social i entretenir)

Estructura (narració, descripció...)

Canal (escrit → elaborat, oral → espontani)

Tipus de text

D'acord amb l'estructura, els textos poden classificar-se en: Conversacionals, narratius, descriptius, explicatius, argumentatius, instructius, predicatius i retòrics.

Època medieval (XII - XV)

A l'epoca medieval, es troben els primers textos en llengua romanica.

Llengua romanica ! Llengua vulgar Llatí ! Llengua culta

1.1.- Textos juridics: Forum Indicum (1ª meitat S.XII) Traduit al català “Lleis”.

1.2.- Textos religiosos: Homilies d'Organyà (finals S.XII i principis del S.XIII)

*El primer text escrit en català es diu: “El llibre de les costums de Tortosa”

*Societat medieval es totalment jerarquitzada, agraria i té com a focus de cultura el castell i el

monestir

• El castell presidit per la figura del rei controlava tots els vassals.

• El monestir presidit pel “papa” controlava tota la vesant religiosa.

*Era una societat feudal, la gent rs clasificava en tres grups:

• Ballaters ! anaven a la guerra

• Oratores ! resaven

• Laboratores ! treballadors

*El català apareix en el S.IX d. C. i respon a la necesitat de escriure tal com es parlava.

El llatí seguia sent la llengua culta per exedencia però poc a poc va patir un proces de

disgregació.

*La poesia trobadoresca va ser la primera manifestació culta en la llengua romanica i serà la

base lírica europea.

La poesia apareix a occitania al S.XI i s'exten a tota Europa Occidental.

Occitania era un eix comerciant i cultural, a Catalunya serà un lloc on arrivarà l'expansió, degut, a les relació comercials polítiques a la gran __________ de la poesia, veïnatge entre els dos regnes.

*La llengua que utilitza serà la llengua provençal o occitana que es mantindrà fins el S. XV, que es quan apareix la figura d'Ausies Marc.

*Poesia trobadoresca: Amor cortes ! Es a la cort

Fina amor (Amor pur) ! Noble, leal

• La poesia la feia el trobador, la feia en occità, el poeta " trobador, ja que el poeta escrivia en llatí. El trobador feia la lletra i la música i ho recitava.

El joglar recita els poemes del trobador.

• Expresava un ideal cavaleres

• Cada trobada es diferent, tew un art de trobar propi. Aquest sempre era un cavaller aristocratic o feudal que acostumava a viure a la cort i coneix el marit de la seva estimada.

• La poesia es la base feudal:

· Dama = “Midons” (senyor meu) ! Dona favors amorosos al trobador.

· Trobador = “Vassall” ! Han de servir al senyor

La Dama havia de ser una dona casada ja que aquestes tenien privilegis. El nom de la dona no es coneix mai. El trobador a de servir a la dama, si aquesta no li correspon se li tracta de dona sense mercè (cruel) i el trobador vol morir.

*L'amor del trobador 4 etapes:

• Timid (el trobador no manifesta els seus sentiments)

• Suplicand (manifesta el seu sentiment amb la paraula)

• Tolerant (la Dama accepta el seu amor)

• Amant (relació carnal entre els enamorats)

*Altres personatges:

• Gilos o marit: Mira si la seva dona li fa el salt

• Lausengier: Vigila si existeix un amor adulter

• Guaita: Amic del trobador que els avisa quan surt el sol

*El genere per exelencia de l'amor cortes es la canço, que serveix per idealitzar a les dones.

*La poesia esta format entre 5 o 7 estrofes (cobles). La cobla final es diu tornada i es on

apareix el senyal de la dona.

*Quan el poeta no demostra el seu amor i la critica, el poema es diu “maldit”.

*Altres generes:

- Sirventes: Poesia moralitzadora d'atac personal o de propaganda.

- Alba: Poema que descriu els sentiments dels amants que han de separar-se en

fer-se de dia.

• Pastorel·la: Tematica amorosa entre una pastora i un cavaller que la festeja.

• Plany: Lamentacióper la mort del protector del trobador.

• Tenço: Es un debat poetic entre dos trobadors.

• Balada: Cançons amoroses per ser ballades.

Ramon Llull

*Característiques literàries:

• S'ha de tenir en compte l'estreta relació entre la literatura i la societat.

• Obres literàries didàctiques.

• La visió de Deu era present a la vida quotidiana, Jesús i Deu es tenen molt en compte.

• La gent creia que veniem de Deu i que la terra era un lloc transitori i que despres de morir, rebriem el castig o el premi segons la nostra conducta. Aquesta mentalitat teocentrica, es mantindra fins al S. XIV, amb l'aparició de l'humanisme.

• L'humanisme no nomes havia de servir per ensenyar sibò que tenia que tindre sentit per ella mateixa.

• També hi havia literatura amorosa que intentava ensenyar el model d'un bon amador.

*Ramon Llull:

Es el creador de la prosa catalana i es el primer que utilitza el català en ambitd que nomes es feien en llatí.

*Aspectes biografics:

Ramon Llull va neixer a Mallorca al començament del S. XIII(1232) i pertanyia a una familia noble que treballava al servei del rei Jaume I. En la seva vida s'han de diferenciar 3 etapes:

1ª Etapa: (Fins mals 30 anys). Periode d'una vida cortesana educat per ser cavaller i cortesa. Va ser l'encarregat de l'educació del futur rei Jaume II i com a bon cavaller va gaudir d'una vida facil i mundana, es va casar i va tenir dos fills legitims.

2ª Etapa: Es la etapa crucial de la vida, perque segons la legenda se li apareix Jesus crucificat i s'oposa a un canvi radical en la seva vida, deixa fills i dona i comença una epoca de converció cap al cristianisme amb la finalitat de cristianitzar als infidels. Per aquest motiu es retira de la vida cortesana i treballa per aconseguir tres objectius.

· Convertir els infidels

· Escriure llibres per donar a conèixer la fe cristiana

· Fundar escoles on s'ensenyin les llengües que han d'aprendre els futurs missioners

(Arab, Llatí, Provençal).

3ª Etapa: Es la mes creadora i fructífera d'una intensa activitat on funda escoles, escriu i viatja per tota Europa i el Nord d'Àfrica. Llull mort en un viatge de retorn cap a Mallorca.

*Obra filosofica: Es un intent de Lull de demostyrar les veritats de la fe cristiana amb els infidels. Escriu diverses obres, les mes importants les quals son:

“Arts Magna”

“Arbre de la ciencia” ! Tot el saber humà està explicat, sota la simbologia dels arbres.

*Obra didactica:

“Llibre del gentil e los tres savis” ! Un senyor vell, no coneix Deu i abans de morir se'n va a demanar consell a tres savis, que son, un jueu, un musulmà i un cristià. Els quals li exposen les seves creences religioses perque esculli.

“Llibre del ordre de cavalleria” ! Es un manual de com ser un perfecte cavaller.

*Novel·la:

Es d'aventures on els protagonistes son joves herois que recorren el mon en busca d'un ideal religios " a la novela cavalleresca on l'ideal es mundà.

“Blanquerna” ! Tracta de la vida d'un jove des de l'origen fins que es vell, que recorre el mon passant pels cinc estats religiosos mes importants que pòt tenir un esser.

· L'estat del matrimoni

· Monju o Abat

· Bisbe

· Papa

· Ermita

Dins del llibre de blanquerna hi ha una obra mística que s'escriu en el moment en que el protagonista està en el esta d'ermità, el titul es: “Llibre d'amic e amat”

“Felix o llibre de les meravelles” ! Tracta d'un jove amb ansies de saber, s'en va de casa per recorre el mon. Parla amb savis que son els que l'ensenyaran tot el saber fins arribar a la seva mort. Té deu parts:

· Deu

· Els angels

· El cel

· Terra, Aigua, Aire i Foc

· les plantes

· Els metalls

· Les besties ! “Llibre de les besties” satiritza la societat humana

· L'home

· El paradis

· L'infern

*Obra mística:

“Llibre d'Amic e Amat” : Es l'exponent mística l·luliana.

“Llibre de contemplació” : En el qual exposa una oració per a cada dia de l'any.

*Obra poetica:

1ª Etapa: Conrrea la poesia trovbadoresca en Occità, pero paral·lament escriu poesia i lirica en Català. “Lo desconhort” : reconeix un període de desengany de Llull davant dels seus somnis.

“Cant de Ramon” : Es una confesió intima i adolorida dels seus fracasos i de les seves ambicions, quan ja es vell.

*Llengües que utilitza:

Utilitza quatre llengües pel seu desig d'arribar a tothom i de difondre el seu pensament, son: · Provençal ! En la seva etapa que conrrea poesia trobadoresca.

· Català ! Es la llengua propia i vol alavrla per tractar qualsevol aspecte del saber humà.

· Llatí: El llatí continua sent la llengua de cultura, per relacionar-se amb els estaments.

· Arab ! Es la llengua amb la qual s'ha d'adreçar als infidels.

*Importancia de l'obra L·luliana:

· Es un dels primers escriptors poligrafs d'Europa dedicat a l'ofici d'escriure.

· Es el creador de la prosa literaria en Català.

· Converteix el Català en una llengua de cultura.

· Es el primer filisof que utilitza una llengua romànica en escrits de caràcters científics i

filosòfics.

· Crea una prosa madura i flexible, es a dir, ben conformada sintacticament i que inciorpora

amb facilitat neologismes.

· Es molt innovador en l'apartat lexic, aumenta el nombre de paraules mitjançant el proces de

dedicació.

· Fixa un patró lingüistic que despres consolidarà al S. XIV una institució anomenada

“cancelleria reial”.