D'acord amb la Llei 2/1995 i el projecte de llei de la iniciativa popular, responeu les preguntes següents:

1 ¿Qui pot exercir la iniciativa legislativa popular? ¿Quines implicacions polítiques i administratives penseu que pot tenir aquest aspecte en el projecte, en relació amb la Llei 2/1995?

Si comparem l'article 1 de la Llei 2/1995 i el projecte de llei de la iniciativa legislativa popular s'observen certes diferències. En primer lloc que en el projecte de llei s'accepten persones majors de setze anys, mentre que a la llei cal ser major d'edat. S'afegeix en el projecte de llei que també són legitimats per exercir la iniciativa legislativa popular els ciutadans de la Unió Europea i els nacionals de Noruega, Islàndia, Liechtenstein i Suïssa, a l'igual que els estrangers majors de setze anys que estiguin empadronats en algun municipi de Catalunya i tal i com passa amb els catalans, no privats dels drets polítics.

S'incrementa doncs, el ventall de persones que poden recolzar la iniciativa legislativa popular. Per una banda, s'amplia l'edat als setze anys perquè es valora la importància que la joventut pugui tenir en la construcció de la nostra convivència, les seves preocupacions i el futur de la nostra societat i per altra banda, atès que cada vegada hi ha més estrangers a Catalunya, el Govern ha decidit incloure'ls per poder exercir aquest dret de participació política pel fet que també són ciutadans que han de complir unes obligacions i tenen uns drets en el nostre territori. Tot això implica també, d'alguna manera, la integració dels estrangers deixant-los exercir, en aquest cas, el dret a la iniciativa legislativa popular, de la mateixa manera que ho podem fer els ciutadans i ciutadanes catalans.

2 ¿Quines matèries poden ser objecte de la iniciativa legislativa? ¿Quines diferències i semblances hi ha, entre els dos textos?

És l'article 2 tant de la Llei com del projecte de llei el quin regula les matèries que poden ser objecte de la iniciativa legislativa popular. Així, els dos textos coincideixen en que poden ser objecte d'aquesta iniciativa, matèries sobre les quals pot legislar el Parlament de Catalunya amb excepció de les matèries reservades per l'Estatut d'Autonomia què tenen la iniciativa exclusiva del Govern de la Generalitat o diputats i diputades del Parlament.

Pel que fa a les diferències entre els dos textos, es basen en que el projecte de llei elimina algunes de les excepcions que deia la llei sobre les matèries que pot legislar el Parlament de Catalunya: matèries de naturalesa tributària o financera; les que requereixen la tramitació establerta per l'article 34.2 i 34.3 de l'Estatut, què manifesten que correspon al Parlament de Catalunya, per una banda, elaborar proposicions de llei per presentar a la Mesa del Congrés de Diputats i nomenar un màxim de tres diputats del Parlament per la seva defensa, i per altra, sol·licitar al govern de l'Estat l'adopció d'un projecte de llei. Finalment, també s'eliminen com a excepció de matèria objecte de la iniciativa legislativa popular les matèries relacionades amb la planificació general de l'activitat econòmica de la Generalitat.

S'observa com la llei, com passa gairebé en la seva totalitat, és molt més restrictiva que el projecte de llei què s'està elaborant, ja que aquest ha eliminat matèries sobre les quals no es podia dur a terme la iniciativa legislativa popular.

3 ¿Quines modificacions introdueix el projecte, pel que fa a la sol·licitud de la tramitació?

Cal destacar que el projecte de llei ha rebaixat el nombre de signatures exigides perquè el Parlament admeti a tràmit la iniciativa legislativa popular, què han passat de seixanta-cinc mil a cinquanta mil. Per tant, s'ha facilitat l'exercici d'aquesta eina de participació de la ciutadania catalana en els assumptes públics, i més, si tenim en compte el que preveu la Constitució espanyola, que en el seu article 87.3 diu que es requerirà no menys de cinc-centes mil signatures acreditades, com a requisit de la iniciativa popular per la presentació de proposicions de llei.

Aquesta voluntat de fer més utilitzable aquesta eina s'observa també amb el fet que el projecte de llei afegeix en relació a la sol·licitud que els serveis jurídics del Parlament de Catalunya assessoraran als membres de la Comissió Promotora per facilitar el compliment dels requisits formals.

Així, atès que aquest projecte de llei té com a objectiu, promoure i facilitar la participació ciutadana en els processos d'elaboració de lleis, potser seria convenient incloure la possibilitat de poder sol·licitar la iniciativa legislativa popular mitjançant un sistema electrònic que incorporés la possibilitat d'omplir des de la xarxa les dades necessàries per validar les signatures i que s'autentiquessin automàticament, fet que estalviaria moltes despeses als promotors de la iniciativa. En aquest sentit, la disposició addicional del projecte de llei vetlla per facilitar la signatura electrònica en la presentació d'aquesta iniciativa i que el govern en dictarà les instruccions pertinents a fi que sigui un mitjà eficaç i segur.

D'aquesta manera encara es facilitaria més l'accés a aquesta eina de participació ciutadana. No obstant, veig difícil aquesta incorporació atès que tot i que actualment es pot participar en el procediment legislatiu amb el Parlament obert, no és possible que els ciutadans formalment puguin posar esmenes en aquest procediment. Hi ha a més a més, altres casos d'intent de participació electrònica però el fet de no tenir un suport normatiu, el seu ús no és preceptiu ni el seu contingut vinculant.

4 Quines modificacions introdueix el projecte, pel que fa a la composició de la Comissió Promotora? Quines conseqüències se'n poden esperar?

(art. 6 de la Llei 2/1995 i art. 7 del projecte de llei)

La llei no preveia el nombre de membres que havia de formar la Comissió Promotora, en canvi si que ho fa el projecte de llei, el qual diu que estarà formada per un mínim de tres persones i que s'haurà de tenir majoria d'edat.

Hi ha una sèrie d'excepcions pel que fa al càrrec de persones que no en podran formar part, que apart dels diputats del Parlament de Catalunya assenyalats també a la llei, el projecte de llei exceptua els membres electes de les Corporacions Locals o de les Corts Generals. Pel que fa a la resta de condicionants coincideixen ambdós textos.

Atès que el projecte de llei amplia a majors de setze anys com a possibles exercidors d'aquest dret de participació política, té com a conseqüència la modificació de la composició de la Comissió Promotora, ja que amb la llei s'entenia que podien ser els mateixos que duien a terme la iniciativa legislativa popular, al ser majors d'edat i en canvi, en el projecte de llei cal matisar que per ser membre de la Comissió Promotora cal ser major d'edat.

El fet que com a membres de la Comissió Promotora s'exceptuï a qualsevol dels membres electes, ja siguin de l'Administració autonòmica, local o estatal, comporta que els representants de les persones signants no tinguin cap càrrec en la política del nostre país, per tant, s'evita la coincidència entre representants polítics i membres de la Comissió Promotora.

Així, perquè una iniciativa legislativa popular arribi al Parlament, aquesta ha estat defensada per persones sense càrrec polític important i en el moment que cal debatre-la en el si de la Cambra, en principi no hi haurà barreja d'interessos personals i polítics a l'hora d'acceptar o no acceptar la iniciativa per part del Parlament.

5 Quin és el termini per recollir les signatures? Feu-ne una valoració.

En el projecte de llei, a fi de donar major flexibilitat a la tasca de la Comissió Promotora, s'incrementa el termini per recollir signatures respecte la llei, de noranta a cent vint dies hàbils i es manté la possibilitat de sol·licitar una pròrroga per seixanta dies hàbils més per causes degudament justificades. (art. 8.2 de la Llei i del projecte de llei)

Tal i com he esmentat, amb aquest increment del termini la Comissió Promotora, com a representant de les persones signants, té més temps per tal de poder recollir el màxim nombre de signatures possible, o almenys ha d'obtenir el suport de les cinquanta mil signatures vàlides necessàries a fi que s'admeti a tràmit la proposició de llei.

Amb el projecte de llei s'observa com s'intenta procurar més proximitat i promoure la participació ciutadana, tant pel que fa a la disminució del nombre de signatures com per l'ampliació del termini per aconseguir-les.

Tanmateix, encara trobo molt exagerat el fet d'haver de presentar tantes signatures perquè una proposta de la ciutadania pugui arribar al Parlament, ja que si es tracta de proposar quelcom que afecti a un conjunt reduït de persones és molt difícil que la gent s'hi impliqui. Així per exemple, en el cas de les comarques de Lleida, si es volgués presentar una proposició de llei relacionada amb el cereal de secà, si traiem la capital de la província, Lleida, hauria d'estar a favor de la proposta com a mínim cinc o sis comarques! Tot plegat encara ho veig molt difícil, tot i els intents per aproximar aquest dret a la ciutadania.

6 Com s'han d'identificar els signants? ¿Quines implicacions polítiques i administratives se'n poden esperar?

Tant l'article 10.1 de la llei com del projecte de llei, manifesten que apart de la signatura, els signants s'hauran d'identificar amb el nom i cognoms, el DNI, el domicili i la seva inclusió en el cens electoral català. Apart, el projecte de llei, com que amplia el fet d'exercir la iniciativa legislativa popular als estrangers i majors de setze anys, diu que els primers s'hauran d'identificar amb el número d'identificació d'estranger de la seva targeta, i tant aquests com els majors de setze anys hauran d'acreditar la seva inclusió al padró municipal d'habitants, ja que ni els majors de setze anys ni generalment els estrangers estan inclosos en el cens electoral.

Administrativament, això implica que siguin els ajuntaments, i concretament els seus secretaris, els quins emetin la certificació conforme estan inscrits en el padró municipal d'habitants. Tot i que també ho pot fer l'Institut d'Estadística de Catalunya i l'organisme responsable del Cens electoral a cada circumscripció.

En relació a les implicacions polítiques, el que succeirà és que els polítics sàpiguen les inquietuds tant de les persones més joves com dels estrangers, col·lectius als quals s'amplia aquest dret de participació en la vida política del nostre país. I conseqüentment es podria aplicar polítiques públiques destinades a les inquietuds d'aquests col·lectius ja que no tenen vot en els comicis electorals i per tant seria un bon mecanisme per conèixer-les.

7 ¿Quines diferències hi ha entre els dos textos en la tramitació parlamentària? Valoreu-les.

(art. 13 de la Llei 2/1995 i art. 14 del projecte de llei)

La diferència principal en relació a la tramitació parlamentària radica en el fet que el projecte de llei diu explícitament que la Comissió Promotora podrà intervenir el text en les diferents fases de tramitació parlamentària, com a representant de les persones signants què és i en canvi la llei no ho explicita.

En aquest sentit, la llei tant sols permetia que el text fos llegit per un dels secretaris de la Cambra, mentre que el projecte de llei intenta vetllar per la igualtat, en relació a que la Comissió Promotora podrà defensar la iniciativa què ha presentat en qualsevol moment davant les preguntes i valoracions dels diferents diputats i retirar-la, si s'escau.

Així, crec que la llei atorgava un cert desavantatge a la Comissió Promotora en relació als components del Ple de Parlament alhora de valorar la iniciativa presentada.

8 ¿I quines diferències hi ha entre els dos textos en la indemnització per despeses en la bestreta? Valoreu-les.

En aquest cas el projecte de llei (art. 16) és molt més descriptiu i generós en relació a la indemnització per despeses. És més descriptiu perquè concreta que indemnitzarà a la Comissió Promotora sempre i quan la seva proposta l'admeti a tràmit la Mesa del Parlament i és més generós perquè la indemnització a la Comissió Promotora per les despeses efectuades i degudament acreditades és de 0,64€ per signatura, quantitat molt més elevada que els poc més de 18.000€ que donava com a màxim la llei (art. 15), on si es presentaven el mínim de seixanta-cinc mil signatures vàlides sortia a 0,28€ per signatura.

Apart d'aquest notable increment, el projecte de llei incorpora en el seu text la possibilitat d'atorgar una bestreta (art. 17) en cas que ho sol·liciti la Comissió Promotora i a fi de cobrir les primeres despeses per recollir les signatures.

En aquest sentit, sembla també que l'objectiu del projecte de llei es corrobori amb el que s'ha anat esmentant, pel fet que amplia la indemnització, potser perquè la llei és de fa més de deu anys i també pel canvi a l'euro què ha suposat un increment dels preus bastant elevat al nostre país. És per això que d'alguna manera també promou la presentació d'aquesta iniciativa.

9 Valoreu l'ús que fins avui s'ha fet de la iniciativa legislativa popular: de quins objectes tractava, quin resultat legislatiu ha tingut, quins col·lectius l'han emprada, etc. Valoreu, de manera crítica i personal, la virtualitat d'aquesta iniciativa i l'ús realitzat. És a dir, es tracta que prengueu una posició pròpia, que tingui en compte la legislació existent i també el projecte de llei, d'una banda; d'una altra, l'ús realitzat fins avui en dia i l'ús possible, d'acord amb les condicions socials, polítiques i administratives necessàries per exercir el dret a la participació política.

Des que es va aprovar la Llei de la iniciativa legislativa popular l'any 1995, l'exercici d'aquest dret ha estat molt escàs ja que a Catalunya només s'han presentat sis iniciatives legislatives populars (per a la creació de places de llars d'infants; per a les seleccions esportives catalanes; per a la prohibició de la incineració; sobre la llei del Joc; sobre habitatge protegit per a joves i per la creació d'un servei psiquiàtric d'urgències a domicili) i d'aquestes sis només n'ha prosperat les tres primeres. De les proposicions que no han prosperat dues ha estat per inactivitat de l'interessat i l'altra no es va admetre a tràmit per no respondre a una sol·licitud d'aclariments.

De les tres alternatives que varen prosperar, la de suport a les seleccions esportives catalanes va prosperar a Catalunya però després de tenir molt ressò mediàtic, potser massa, hi va haver el desenllaç de Fresno.

Els col·lectius que han emprat aquesta iniciativa estan relacionats amb el què és bàsicament la millora dels serveis, ja siguin sanitaris o educatius i també per la millora del Medi Ambient i de l'esport català.

Com ja he comentat abans en alguna de les preguntes, crec que tot i que el Govern hagi promogut aquest projecte de llei per tal de modificar i apropar una mica més al ciutadà l'ús d'aquesta iniciativa, no crec que s'utilitzi més.

En primer lloc per la gran quantitat de signatures necessàries i el fet que s'hagin d'autenticar, ja que cal estar molt segur per tirar endavant una proposició de llei perquè tot i que amb el projecte de llei hi ha la possibilitat de sol·licitar una bestreta, sinó s'arriba a les cinquanta mil signatures aquesta s'haurà de retornar i si se n'han aconseguit per exemple quaranta mil, les despeses que han comportat les hauran de pagar les persones que han passat al davant. És per aquest motiu que crec que també és una iniciativa que queda restringida a associacions o persones amb recursos i també cert prestigi dins la societat catalana o en un ampli col·lectiu.

Així per exemple, el Sr. Llauradó és una persona bastant popular i mediàtica a Catalunya per la seva estreta relació amb l'esport.

Tanmateix, he de dir que tot i la virtualitat d'aquesta iniciativa, ho era molt més la llei que el projecte de llei, ja que si es fa una comparació entre els dos textos és més que evident que la llei posava més límits i més condicionants i el projecte de llei que s'està elaborant, com hem vist, intenta promoure més aquesta iniciativa ampliant per exemple els terminis, disminuint el nombre de signatures necessàries, també proposa la possibilitat d'atorgar una bestreta, d'incrementar les indemnitzacions si s'admet a tràmit la proposició de llei, amplia les matèries sobre les quals es pot presentar la iniciativa,... Tot i això, no crec que siguin suficients perquè s'utilitzi amb més freqüència aquest dret a la participació política.

Així, la iniciativa que s'intentà tramitar en relació a les mesures de foment de l'habitatge protegit, personalment una de les proposicions més interessants, atès com està actualment el tema dels habitatges per a joves, no es va dur a terme. Independentment que fos per inactivitat o no de l'interessat, tot i que s'hagués dut a terme la proposició, no crec que hagués prosperat perquè és un tema que s'intenta arreglar, però a la pràctica s'observa com zones reprimides, com el Born fa uns anys, la zona del Fòrum o Ciutat Vella, tenen actualment a la venda habitatges amb uns preus desorbitants que cada dia augmenten més i el govern és incapaç de frenar aplicant qualsevol política de tipus social.

Cal dir també que actualment tenen més ressò les manifestacions i vagues, ja que el fet que surti als mitjans de comunicació i sobretot a la televisió, arriba a més gent, i potser si algú se'n fa ressò del tema sobre el qual es manifesta la gent aquest esdevindrà prou important per promoure una iniciativa.

És cert també però, que el projecte de llei en la seva disposició addicional parla de la signatura electrònica, per tant, vetlla per la introducció de les tecnologies de la informació i comunicació, amb les quals s'intenta principalment millorar la qualitat de la nostra democràcia, facilitant, millorant i incrementant la participació dels ciutadans. En principi, Internet pot ser un bon instrument de participació ciutadana.

En aquest sentit, hi ha diversos projectes que pretenen afavorir la participació ciutadana per mitjà de la xarxa, i és cert, que s'hi s'aconsegueix poder exercir el dret de participació política a través de la xarxa, com ja he esmentat, es facilitaria l'exercici d'aquest dret a la iniciativa legislativa popular, ja que tothom podria omplir el formulari des de qualsevol lloc i la seva signatura podria ser autenticada al mateix moment per la xarxa. També crec que d'aquesta manera es disminuirien les despeses dels promotors de la iniciativa.

Tot i aquests avantatges que pot aportar la xarxa en relació al foment de la participació dels ciutadans a la vida política, abans però cal que hi hagi un canvi de cultura que fomenti l'extensió de la xarxa en la política i que d'alguna manera, els polítics puguin tenir en compte, si és convenient, les opinions expressades pels ciutadans.

També cal evitar al màxim la fractura digital i posar mesures per evitar possibles atemptats contra la privacitat de les persones, així com la seguretat. Per tant, cal que aquests límits siguin resolts perquè tothom pugui accedir en condicions d'igualtat a la xarxa per facilitar als ciutadans la seva participació política amb total garanties.