Les primeres obres literarias en llengues romaniques o neollatines van surgir al segle XII.

El llatí era una llengua reservada per expresa l'alta cultura civil i eclesiástica i per transmetre histories basades en herois de l'antiguitat ciutats mítiques o fets bèl.lics importants que van mantenir viu l'interès pel passat.

Hi ha una sèrie d'herois de la Gran i la petita Bretanya i del voltant del canal de la Mànega que van despertar l'interès dels primers novel.listes.

Godofred de Monmouth i Maria de França eresn coneixadors de moltes tradicions i llegendes cèltiques que van posar les bases de l'anomenat cicleartúric amb el llibre: Història dels Reis de Bretanya.

Tres objectius:

• Conversió d'infidels

• Creació d'escoles

• Composició de llibres

Els protagonistes del món trobadoresc

TROBADOR: Els trobadors utilitzaven el provençal o occità per engendrar una literatura de prestigi. Es deien trobadors per diferenciar-se dels poetes que escrivíem en llatí. Aquesta moda va néixer en Occitània durant el segle XI, el primer trobador conegut va ser Guilhèm d'Aquitaine (1071-1127), duc d'Aquitània. L'estil va florir en el segle XII. Els trobadors normalment viatjaven grans distàncies, ajudant així a la transmissió de notícies entre una regió i altra. Els temes que denominaven en les seves obres eren: l'amor apassionat i els odis a mort.

JOGLARS: Un joglar era un intèrpret musical de l'Edat Mitjana. Habitualment no eren els propis trobadors qui recitaven o cantaven les seves composicions, sinó que aquesta era una feina encomanada als joglars. Podríem dir que el trobador era l'autor i el joglar l'intèrpret.

La fina amor o l'amor contès i el “senhal”

Els trobadors i les trobadoritz (dones poetes) van ser els primers en cantar a l'amor des d'un punt de vista laic. Aquest amor era anomenat amor cortès i era tractat amb educació refinament i espiritualitat.

Consistia en que la dama era objecte del vassallatge del trobador i que al ser casada, havia de mantenir en secret la relació i per això els trobadors es referien a elles amb la paraula senhal i no amb el nom. Els espies podien alertar el marit dels afers entre dama i trobador.

Els gèneres trobadorescos

Es coneixen uns 350 trobadors de procedència social molt diversa, des d'alguns dels personatges més importants de la seva època

Tenien unes característiques formals segons la temàtica que tractaven. El tipus de composicions més destacats són la canço dedicada a l'amor, el sirventès destinat a l'atac personal o propaganda ideològica, el plany lloen un personatge mort, pastorel.la cant als festegis amorosos entre pastores i cavallers i l'alba destinada al cantat del despertar dels amants.

Els trobadors Catalans

Es coneixen uns 350 trobadors de procedència social molt diversa, des d'alguns dels personatges més importants de la seva època.

A banda del Rei Alfons I el Cast, els trobadors que cal esmentar són:

• Ramon Vidal de Besalú (1196?-1252?) fou un trobador i joglar que es recorda sobretot per la seva obra Razos de trobar, el primer tractat de poètica (juntament amb Donatz proensals d'Hug Faidit) que es coneix en una llengua romànica. Nascut a Besalú, sembla que començà professionalment com a joglar i es formà al castell de Mataplana, el qual elogia en alguns versos.

• Guillem de Cabestany (?-1212...) fou un trobador especialment famós per la seva vida, de la qual no es coneixen gaires detalls contrastables. La vida que figura en els Cançoners després de la seva mort va ser al·ludida, repetida o ampliada per Petrarca, Boccaccio, Stendhal, etc., encara actualment és matèria literària, per exemple, hi ha un capítol sencer -50 pàgines- a El Unicornio (1965) de Manuel Mujica Laínez, que l'amplia i refà en el context de la novel·la. La traducció de la vida del trobador que figura en els Cançoners.

• Cerverí de Girona o Guillem de Cervera (...1259-1290?) és un trobador vinculat a la casa reial (Jaume I, Pere el Gran). Tot i que en l'actualitat es creu que es tracta del mateix trobador, encara hi ha algun estudiós, concretament Joan Coromines, que pensa, amb arguments poc convincents, que Guillem de Cervera i Cerverí de Girona són dos personatges diferents i que el primer és uns 30 anys anterior al segon. Ens limitem aquí a constatar aquesta divergència d'opinions i optem per no entrar en polèmica i presentar-los com el mateix trobador.

• Guillem de Berguedà (1130?-1195/1196) és el trobador del qual ens han arribat més textos. A part de la informació que ens ofereix la vida de Guillem de Berguedà que es troba en els Cançoners, el que podem conèixer sobre el trobador ens arriba a través de documents de l'època i de les seves pròpies composicions.

El naixement de la literatura Catalana: Ramon Llull

En Ramon Llull (Ciutat de Mallorca, 1232/1233 - 1315/1316) fou un rellevant escriptor, filòsof, poeta i teòleg. Considerat el primer gran escriptor en català, així com el creador del català literari; també va escriure en àrab i llatí.

Ramon Llull va néixer a Palma, Mallorca, el 1232. La seva vida va ser llarga per a l'època, atès que va morir el 1316, amb 84 anys. Es creu que la seva família pertanyia a la noblesa catalana que va acompanyar el rei Jaume I en la conquesta de l'illa de Mallorca. Llull creix en un ambient de pluralitat religiosa, marcat per la subsistència de tres cultures, la musulmana, la bizantina i la llatina. Des de molt jove fa servir aquesta pluralitat per a centrar els seus interessos en diverses matèries. Va ser teòleg, novel·lista, poeta i filòsof.

Dels seus primers anys a l'illa ens han quedat poques informacions. Va ser educat com un cavaller, sempre prop de la Casa Reial, i va tenir dos fills del seu matrimoni. Cap al 1263 té lloc un canvi considerable en la seva vida; arran d'una sèrie d'experiències místiques, Llull abandona la seva posició social, i en part la seva família, i es concentra en la vida religiosa preocupant-se especialment de la conversió dels musulmans que encara es trobaven a Mallorca. Estudia àrab i crea escoles per a l'ensenyament d'aquesta llengua als missioners.

En aquesta línia de treballar per la conversió dels infidels escriu els seus primers llibres en àrab -Llibre de la contemplació o Diàleg del gentil amb els tres savis-, mentre les seves idees el porten a fundar un monestir de franciscans a Mallorca, l'objectiu dels quals haurà de ser aprendre àrab per a més tard dur a terme les seves feines evangèliques. El 1274 rep una revelació d'origen diví que li serveix per a concebre un sistema per a l'estudi de la veritat. D'aquesta idea surt l'Art Lul·liana. La literatura serà un dels vehicles més utilitzats per Llull per a difondre la seva Art.

D'esperit viatger, Llull va pensar que només podria enfrontar-se a la religió musulmana amb una experiència directa. Així parteix el 1287 a Roma, on demanarà suport per a les reformes que predica. També va visitar Paris, on va donar classes a la Universitat i du a terme diverses missions a territoris llunyans: Xipre, l'Àsia menor i Jerusalem. En aquest últim viatge desapareix sense que s'hagi pogut esbrinar si va ser a causa d'una mort sobtada. Altres teories, però, situen la seva mort a Palma el 1316.

Quan Ramon Llull tenia 30 anys va tenir 4 aparicions de Crist Crucificat i a partir d'aquí la seva vida va canviar. Va sentir-se aidat per Déu va deixar la bona vida i es dedica a convertir els infidels mitjançant la persuasió, a escriure llibres i a demanar a les autoritats la fundació de monestirs.

• Conceptes bàsics del pensament lul·lià

Llull va confegir una art lul·liana: un sistema lògic de pensar que se servia de recursos gràfics que facilitaven la comprensió de les seves idees. La mística era el camí que d'una manera real o imaginada posava els creients en contacte amb Déu. El contrafer o l'espiritual consistia a servir-se de tècniques i estils dels trobadors per adreçar l'escrit a la Mare de Déu en lloc de a una dama.

• Les obres de Ramon Llull

Destaquen:

• Lo romanç d'Evast e Blanquerna: Primera novel·la escrita en llengua neollatina. Protagonista: Blanquerma viu en els diferents estats de la vida religiosa: ermità, abat, cardenal i papa.

• Llibre de les bèsties: narració amb finalitat didàctica i moral sobre els comportaments humans representats pels animals. És la setena part del Llibre de meravelles o Fèlix. Protagonista: Fèlix recorre el món i observa la vida que duen els ermitans i els filòsofs.

• Llibre d'amic e amat: obra breu que conté una metàfora per a ser lligada cada dia de l'any. Personatges: l'amic ( home) l'amat (Déu) i l'amor. És la màxima expressió de la mística lul·liana.

Ramon Llull va escriure més de 400 obres de les quals se'n conserven 256 títols, i se li n'han atribuït bastants més al llarg dels anys. La idea que més va perseguir va ser la de la unió de la humanitat en una religió i uns interessos comuns, tal com va deixar escrit al Llibre del gentil i els tres savis. D'entre aquestes obres es podrien destacar moltes: Fèlix o Llibre de meravelles (1288-1289), l'Art breu (1308), l'Arbre de Ciència (1296-1297) o els poemes, com ara Desconhort (1295) i el Cant de Ramon (1300), els únics que es conserven. A partir del 1308, Llull abandona la producció artística i es concentra en l'assaig filosòfic fins a la seva mort.

D'amors i gelosies

De Maria de França conservem 12 contes o laic dedicats a exaltar l'amor sincer, encontre dels marits gelosos i egoistes. El laics són l'origen de la narració breu en vers i en llengua neollatina. Maria de França en el “lligabosc” i el trobador Guerau de Cabrera van recollir els amors de Tristany i Isolda (parella més famosa de l'època medieval).

LA LITERATURA DELS SEGLES XIII I XIV

A banda de l'obra de Ramon Llull, la prosa en català al llarg dels segles XIII i XIV presenta obres i autors de notable entitat que pertanyen, bàsicament, a tres àmbits: l`historiogràfic (4 cròniques), el religiós i moralitzant (Vicent Ferrer, Francesc Eiximenis i Anselm Turmeda) i l'humanisme (Bernat Metge).

La prosa historiogràfica: les 4 grans cròniques

Histogràfic: obres més importants les cròniques

Narracions de fets històrics de carácter bèl.lic

Crònica de Jaume I:

• La més llarga. Escrita en dos etapes pel monarca.

• Narra de manera autobiogràfica la vida i gestes més importants del rei (conquistes de Mallorca i València, fets militars detalls de la seva vida quotidiana).

• Aconsegueix un to verídic gràcies a un llenguatge popular (refrans, dites…) i de la llengua pròpia dels personatges i forasters (castella, aragones, frances, arab.)

Crònica de Bernat Desclot

• Redacta pel tresorer Bernat Escrirà

• Protagonista Pere II el Gran

• Narra el regant del protagonista. Tracta 2 temes: Conquista de Sicilia i invasió de Catalunya pels francesos.

Crònica de Ramon Muntaner

• La millor i més emocionant de les 4 cròniques

• Abasta des de l'engendrament de Jaume I fins la coronació d`Alfons el Benigne

• El protagonista és Muntaner

• Posa èmfasi en les empreses militats dels reis catalans.

• Estil caracteritzat per l'ùs de procediment juglarescos i un llenguatge viu i col.loquial.

Crònica de pere el cerimoniós

• Escrita coma justificació del seu regnat.

• Narra la reincorporació del regne de Mallorca a la corona i la guerra contra els nobles rebels a valència i Aragó.

La prosa religiosa i moralitzant

Lèsglesia va entrar en una forta crisi i l'obra de molts autors va ser un intent per surtir-ne i retornar al prestigi la figura papal. Destaquen 3 fases:

• Francesc Eiximenis: Autor de Lo Crestià obra que havia de compendre 13 llibres que al final només van ser 4.

• Vicent Ferrer autor de nombrosos sermons

•Anselm Turmeda exemple de la crisi idedòlogica per la seva conversió a l'islamisme. Obra la disputa de l'ase.

La prosa Humanistica

L'humanisme implicava una nova actitud davant la vida amb opinions crítiqyes que denotaven un canvi de mentalitat.

Bernat Metge: Bernat Metge, escriptor, nasqué a Barcelona entre el 1340 i el 1346 i morí el 1413.

Les seves primeres obres foren Llibre de Fortuna e Prudència (1381), Sermó humorístic i paròdic, i la traducció del llibre segon del poema llatí De vetula, d'Ovidi.

També féu la traducció de la història de Valter e Griselda, última de les novelle del Decameró, una de les obres clàssiques de la literatura medieval, si bé Metge es va basar en la traducció llatina de Petrarca, no en l'original italià de Bocaccio.

La seva obra mestra fou Lo somni, redactat el 1399 a la presó, on se li apareix Joan I al purgatori.

Bernat Metge és considerat un dels millors prosistes catalans, introductor de l'estil renacentista a la literatura catalana, amb una fina intel·ligència, i una gran sornegueria.

La poesia

Els poetes es servien d'una llengua molt aprovençada que va evolucionar cao al català.

Poetes destacats:

Poemas de temàtica cavalleresca

• Jaume March oncle d'Ausiàs

• Pere March pare d'Ausiàs March

No poemas caballerescos:

• Gilabert de pròxita: autor de cançons amoroses dins els cànons de l'amor cortès

• Andreu Febrer traductor en vers de la Divina comedia i autor de poemas influits per les innoves formes i talianitzants.

• Jordi de Sant Jordi autor del poema Deserts d'amic…

El consistori de Barcelona i les festes de Gaia Ciencia

• A Tolosa un grup de burgesos va decidir promoure novament la provençal poesia i va fundar la sobreganya com pan hia dels 7 trobadors de Tolosa on molts poetes van participar.

• El rei Joan I va instituir el consistori de Barcelona a imitació del de Tolosa

• Més tard es va voler recuperar aquesta festa amb la denominació de jocs Florals.