Lenguaje, Gramática y Filologías


Lèxic romànic


TREBALL DE LÈXIC ROMÀNIC

Recerca sobre cognoms catalans compostos amb Vila-

de la comarca del Bages

Lèxic romànic

Juny del 2000

ÍNDEX GENERAL

Introducció...................................................................................................pàg. 3

Recerca........................................................................................................pàg. 5

Llistats de noms;

per quantitat d'abonats....................................................................pàg. 24

per ordre alfabètic...........................................................................pàg. 26

per poblacions.................................................................................pàg. 27

Número d'habitants dels municipis del Bages...........................................pàg. 30

Mapa amb els noms dels municipis...........................................................pàg. 31

Bibliografia i abreviatures...........................................................................pàg. 32INTRODUCCIÓ

En aquest treball hem intentat fer una recerca lèxica, a través de l'onomàstica de la nostra comarca (el Bages), amb la finalitat d'aprofundir en el coneixement del medi que ens envolta i a la vegada posar a la pràctica els coneixements de la sistematització de dades filològiques que hem après durant l'assignatura de Lèxic Romànic. Aquest treball no pretén ser una eina de consulta, perquè això quedaria molt lluny de les nostres possibilitats. Però vol ser una aproximació al treball lexicogràfic d'investigació, agafant com a excusa els cognoms catalans compostos amb vila- de la comarca del Bages.

La metodologia que hem fet servir ha estat, en primer lloc, fer un buidat de la guia telefònica de la província de Barcelona, excepte Barcelona ciutat i l'Hospitalet de Llobregat, de tots els noms compostos amb vila-, que hem trobat en poblacions de la comarca del Bages. Entenem que la guia telefònica no és representativa de la realitat onomàstica d'un país, perquè els abonats acostumen a ser homes, i/o solen compartir el telèfon amb familiars del mateix cognom, però de ben segur que pot ser orientativa, així com ho pot ser una enquesta filològica.

Un petit problema d'extreure els cognoms de la guia telefònica ha estat l'absència d'accents gràfics en les entrades que hi ha. Per solucionar això hem utilitzat diferents fonts bibliogràfiques i fins i tot hem trucat als propis abonats per aclarir dubtes en determinats cognoms, i cal dir que, normalment, han respost amablement.

En segon lloc, hem procedit a fer una classificació de les dades que hem obtingut de la guia, i les hem organitzat i comentat a través de la consulta de tres llibres, fonamentalment: Onomasticon Cataloniæ de Joan Coromines, Diccionari Català-Valencià-Balear, d'Alcover i Moll i la Gran Enciclopèdia Catalana.

Hem aglutinat les poblacions per municipis, per tal de simplificar els llistats. Hem tingut en compte, sobretot, que les poblacions aglutinades en els seus municipis són en general, molt petites, i que, normalment, no hi apareixia cap abonat de les característiques que buscàvem.

El treball s'estructura en entrades ordenades alfabèticament, a mode de diccionari. Cada entrada, sempre que ha estat possible, ha inclòs els següents apartats: un primer referent a l'etimologia del cognom, un altre apartat dedicat al recull de dades bibliogràfiques i un tercer apartat referent a la toponímia. Al final de cada article hi ha un llistat de les poblacions on hem trobat el cognom en qüestió i el nombre d'abonats de cada una.

Els cognoms amb més de 10 abonats a la companyia telefònica apareixen al treball acompanyats d'un mapa. Ens ha semblat que així quedava reflectit d'una manera gràfica, l'abast real d'aquests cognoms dins la comarca. Les característiques pròpies d'alguns cognoms de menys de deu abonats a la companyia telefònica potser també haguessin fet atractiva aquesta representació gràfica. Però a l'hora de fer els mapes hem cregut oportú seguir el criteri numèric que ens vam plantejar en un principi, en contra del qualitatiu, per una qüestió de temps i d'espai.

Finalment, el treball s'acaba amb quatre llistats, tres del buidat de la guia (per poblacions, per nombre d'abonats i per ordre alfabètic) i un quart llistat del nombre d'habitants de cada municipi de la comarca, per tal de poder comparar les proporcions entre el nombre d'abonats de cada cognom i el nombre d'habitants de la població. Els tres primers tenen l'objectiu de facilitar l'organització i localització de les dades, i sobretot a nosaltres, ens han estat molt útils alhora de fer el treball.

En contra del que vam preveure en un començament, en la majoria dels casos no ha estat possible establir un lligam entre els cognoms trobats a la guia i les viles (masies) de la comarca. No obstant, en alguns casos, si bé no l'hem trobat a la pròpia comarca del Bages, sí que hem pogut establir aquest lligam amb les viles de comarques veïnes.

RECERCA

sobre cognoms catalans compostos amb vila-

de la comarca del Bages

Vilaclara: nom compost de les paraules Vila i Clara.

L'AlM ens parla d'un llinatge existent a Claders (Bages), Gurb, etc.

Com a topònims trobem el mas de Vilaclara, al terme de Palau del Vidre (Vallespir) i també una localització antiga prop d'El Bruc, a Montserrat.

Sant Feliu Sasserra: 1

Ref:

AlM (X): Pàg. 804

OC (VIII): Pàg. 16

GEC (15 / U-Zw) pàg. 466

Viladegut: és, segons Coromines, la variant lleidetana de la veu Vilaregut (formada directament del visigòtic). Etimològicament, vindria de l'arrel germànica Hildibodo, composta amb Vila.

Manresa: 1

Ref:

OC (VIII): Pàg. 34

Viladeras: no hem trobat cap informació sobre aquest nom. Pot ser una variant (per etimologia popular, o per metàtasi), de Vilaredas. Veure Vilaredas, pàg. 19.

Balsareny: 1

Viladés: segons, l'AlM, és un llinatge existent a Barcelona, Manresa, Rajadell, Salavinera, etc.

No en coneixem l'origen etimològic; Coromines no parla d'aquest nom. Però Llorenç Ferrer i Alòs documenta la masia can Viladés, a Rajadell. I explica que el 1589 ja n'era propietari Joan Viladés.

Rajadell: 1

Santpedor: 5

Súria: 1

Ref:

AlM (X): Pàg. 805

Viladesau: No apareix ni a la GEC ni e l'OC. No en coneixem l'origen etimològic.

Tan sols, l'AlM ens parla d'un llinatge existent a Blanes, Calonge, Barcelona, Calders (Bages), Castellcir, Sant Cugat del Vallès, etc.

Creiem que podria ser una de les variants de Vilarasau (veure la pàgina 18).

Artés: 1

Ref:

AlM (X): Pàg. 805

Viladomant: no n'hem trobat cap informació.

Manresa: 1

Viladomat: No hem trobat l'etimologia d'aquest nom.

L'AlM ens parla d'un llinatge existent a Alàs, Artesa de Segre, Isòbol, Madremanya, Ripoll, Avià, Balsereny (Bages), Berga, Mataró, Olvan, Prat de Llobregat, Estamariu, etc.

Artés: 1

Manresa: 3

Navàs: 2

Sallent: 2

Santpedor: 1

Ref:

AlM (X): Pàg. 805

Viladomiu: nom compost del llatí villa i Domitii, que vol dir “masia de Domici”.

Segons l'AlM, és un llinatge existent a Barcelona, Berga, Casserres, Gironella, Manresa, Sallent, Premià de Mar, etc.

Segons Coromines el nom sorgeix d'una localitat del Berguedà, al terme de Gironella, que modernament s'ha convertit en una colònia industrial.

Sallent: 1

Ref:

AlM (X): Pàg. 805

OC (VIII): Pàg. 26

GEC (15 / U-Zw) pàg 471.

Viladoms: Nom compost de la grafia aglutinada de vila d'oms.

L'AlM situa aquest nom com a llinatge a Barcelona, Castellolí, Sagàs, Llucmajor, etc.

Lèxic romànic

Ref:

AlM (X): Pàg. 805

Viladons: no n'hem trobat cap informació .

1 Castellgalí

Viladrosa: tan sols n'hem trobat una entrada a l'AlM que ens diu que és un llinatge existent a Barcelona, Foixà, Cardona (Bages), Almenar, Arbeca, Guissona, Torres de Segre, etc.

Manresa: 6

Sant Salvador de Guardiola: 1

Ref:

AlM (X): Pàg. 805

Viladrich: nom compost dels mots vila i *Alderic, o quelcom semblant, que seria, segons Coromines, un hipotètic nom personal germànic, documentat a Barcelona, a l'edat mitjana, sota la forma Eldericus.

Lèxic romànic
L'AlM parla d'un llinatge existent a Barcelona, Avià, Caserres, Castellnou de Bages, Sallent, Àger, Anglesola, Agramunt, Balguer, Coll de Nargó, etc. Conté dues mostres, per tant, de la comarca del Bages. Però actualment, a Castellnou de Bages, no hi ha cap abonat a la companyia Telefònica amb aquest nom.

Com a topònims només hi ha el nom d'un antic mas del Solsonès i una antiga urbanització de l'Alta Ribagorça, al segle XVII, amb el nom de Balsadrich, que, també segons Coromines, estaria etimològicament lligat amb Viladrich.

Ref:

AlM (X): Pàg. 805

OC (VIII): Pàg. 30.

Vilafer: no n'hem trobat cap informació.

Moià: 1

Vilaferans: no n'hem trobat cap informació.

Navàs: 1

Vilafranca: nom compost de les dues paraules del llatí medieval villa i franca, aquesta última d'origen germànic. Vol dir “vila exempta d'impostos”.

L'AlM situa el llinatge Vilafranca a Barcelona, Puig-reig, Gandesa, Ciutadella. etc. No n'hi ha cap al Bages, doncs.

Nom molt prolífic en toponímia (11 entrades a la GEC), però no hi ha cap localització al Bages.

Artés: 1

Manresa: 1

Sant Fruitós de Bages: 1

Ref:

AlM (X): Pàg. 806

GEC (15 / U-Zw) pàgs 474 - 478

Vilageliu: Coromines diu que, sens dubte, està format amb un nom personal germànic. Possiblement, les paraules villa i Argerici, van evolucionar a un Vilageriu, que després ha esdevingut Vilageliu.

L'AlM ens parla d'un llinatge existent a Ogassa, Alpens, Cenetelles, Granollers, Barcelona, Muntanyola, Olost, etc.

La GEC documenta un mas al municipi de Tona (Osona).

Manresa: 1

Santpedor: 3

Ref:

AlM (X): Pàg. 806

OC (VIII): Pàg. 31

GEC (15 / U-Zw) pàg. 478

Vilaginés: nom provinent del llatí villa Genesii, que vol dir, “vila d'En Genís”.

L'AlM ens parla d'un llinatge existent a Barcelona, Gaià, Igualada, Albatàrrec, Alinyà, Cabó, Tortosa, etc.

Callús: 2

Manresa: 2

Sant Fruitós de Bages: 1

Sant Joan de Vilatorrada: 1

Ref:

AlM (X): Pàg. 806

Vilagrà: nom del qual no coneixem l'etimologia.

L'AlM ens diu, solament, que és un llinatge existent a Manresa.

Manresa: 1

Sant Fruitós de Bages: 1

Santpedor: 1

Ref:

AlM (X): Pàg. 806

Vilajeliu: variant ortogràfica de Vilageliu. Veure Vilageliu, pàg. 9.

Manresa: 2

Sant Feliu Sasserra: 1

Vilajoana: variant en gènere femení de Vilajoan; provinent del llatí villa Johannis, que vol dir “vila d'En Joan”.

L'AlM ens informa d'un llinatge existent a Barcelona, Berga, Castellvell, Manresa, Sant Esteve de Castellar, Sant Feliu de C., etc.

Manresa: 3

Moià: 2

Santa Maria d'Oló: 1

Ref:

AlM (X): Pàg. 806

Vilajosana: nom compost dels mots vila i jussana. L'adjectiu jussana vol dir “de baix”, com “Pallars Jussà”, i.e. “baix Pallars”.

De totes maneres, no hem trobat cap Vilajussana, escrit d'aquesta manera. Sinó que l'evolució etimològica més habitual és la de Vilajosana. Encara que a la ciutat de Manresa hem trobat un Vilajusana.

L'AlM ens parla d'un llinatge existent a Berga, Cardona, Esparreguera, Gironella, Olvan, La Pobla de Lillet, Clariana, Navès, etc.

És, per tant, un cognom estès, però amb una mostra extreta del Bages (Cardona). De fet, el nostre buidat de la guia telefònica ens confirma el què l'AlM apunta: set abonats a la companyia. Pensem que, tenint en compte el número d'habitants, i comparat, per exemple, amb el de Manresa, dóna un percentatge força elevat:

Lèxic romànic

No hem trobat el mot Vilajosana com a topònim.

Ref:

AlM (X): Pàg. 806

Vilajuana: veure Vilajoana, pàg. 10.

El Pont de Vilomara: 1

Salelles: 1

Vilajusana: veure Vilajosana, pàg. 10.

Manresa: 1

Vilalta: contracció entre les paraules vila i alta.

L'AlM ens parla d'un Llinatge existent a Alamús, Arbeca, Girona, Gombreny, Barcelona, Badalona, Castellar del riu, Gironella, Lluçà, Vilanova de Prades, Valls, Benassal, etc.

Tot fa pensar que és un cognom estès al llarg de la geografia catalana. Al Bages, el trobem en els següents punts.

Lèxic romànic

A la GEC hem trobat quatre topònims de Vilalta, a Catalunya, però cap al Bages.

Ref:

AlM (X): pàg. 806

GEC (15 / U-Zw) pàg. 484

Vilallonga: nom compost per les paraules llatines villa i longa.

L'AlM ens parla d'un llinatge existent a Begudà, Begur, Calonge, Rupià, Barcelona, Castellvell, Cardedeu, Esplugues, Malgrat, Montmeló, Polinyà.

A la GEC trobem 11 topònims amb aquest nom, però cap al Bages.

Castellbell i el Vilar: 1

Manresa: 1

Ref:

AlM (X): pàg. 807

OC (VIII): Pàg 18

GEC (15 / U-Zw) pàgs. 482 - 484

Vilamala: nom que escau a una villa que es va derruint progressivament, segons Coromines.

L'AlM ens parla d'un llinatge existent a Ripoll, Borredà, Barcelona, etc.

En toponímia, antic poble del Cardener, avui reduït a Mas, entre Llinars i Busa, al terme de Navès.

Manresa: 1

Navarcles: 1

Ref:

AlM (X): Pàg. 807

OC (VIII): Pàg. 19

Vila-Masana: en desconeixem l'etimologia.

L'AlM ens parla d'un llinatge (Vilamassana) existent a Barcelona, Mataró, Mediona, Piera, etc.

Rajadell: 2

Ref:

AlM (X): Pàg. 807

Vilamitjana: provinent del llatí villa mediana, que vol dir “vila d'enmig”.

L'AlM ens parla d'un llinatge existent a La Pobla de Lillet, Vic, Alcarràs, etc.

Lèxic romànic

Hi ha dues poblacions que porten per nom Vilamitjana. Però cap al Bages.

Ref:

AlM (X): Pàg. 807

OC (VIII): Pàg. 19

GEC (15 / U-Zw) pàg. 488

Vilamú: variant ortogràfica de Vilamur; llinatge existent, segons l'AlM, a Castellfollit de Riubregós, Sant Guim de la Plana, Albi, Guissona, etc.

A la GEC trobem dos antics llinatges (Pallars i Segarra), i una vila del Pallars Sobirà.

Manresa: 8

Sant Joan de Vilatorrada: 1

Ref:

AlM (X): Pàg. 808

GEC (15 / U-Zw) pàg. 489

Vilana: nom d'etimologia incerta. Coromines, en l'entrada Vilanna, baralla dues hipòtesis, la del nom germànic amplificat Ansti- (en llatí villa austini, o el genitiu vilastne) i la del mot prerromà, potser el basc Aston, o el cèltic asna, asson o ason, que vol dir “ase”. Però en tot cas, descarta la possibilitat del nom bíblic Anna, que entén que suposa l'AlM.

L'AlM, per la seva banda, ens parla d'un llinatge existent a Agramunt.

En toponímia, només tenim la referència a l'OC, d'un poble de la comarca de Girona, agregat a Bescanó, i, a la GEC, l'antiga torre de Sarrià, al pla de Barcelona, que rebia aquest nom perquè passà ser propietat, al s. XVII, de Ramon de Vilana-Perles.

Manresa: 3

Sant Joan de Vilatorrada: 2

Ref:

AlM (X): Pàg. 808

OC (VIII): Pàg. 50

GEC (15 / U-Zw) pàg. 490

Vilanova: Contracció dels mots vila i nova.

Vila nova és el nom que a l'edat mitjana es donava als suburbis que es construïen fora de les muralles, per ampliar l'àmbit d'una població.

L'AlM anomena bastants localitzacions del llinatge Vilanova. Però cap del Bages.

Lèxic romànic

Pel què fa a topònims, la GEC ens informa de 58 localitzacions entre poblacions, antics marquesats, masies, esglésies, etc. de Catalunya, País Valencià, Aragó i sud de França. D'aquestes, en trobem una a la comarca del Bages. Es tracta de Vilanova del Pla, o St. Jaume de Vilanova, una església romànica de finals del segle XI, tocant al mas Vilanova (doc. 1093), del municipi de Santa Maria d''Oló.

Ref:

AlM (X): Pàg. 808

OC (VIII): Pàg. 19

GEC (15 / U-Zw) pàgs. 491-502

Vilaplana: nom compost de les paraules vila i plana.

L'AlM ens parla d'un llinatge existent a Celrà, Anglesola, Caldes de Montbui, Barcelona, Sant Feliu de Llobregat, Vinaròs, etc. No n'apareix cap de la comarca del Bages.

En toponímia trobem fins a 11 localitzacions diferents per Vilaplana, però tampoc n'hi ha cap al Bages.

Lèxic romànic

Ref:

AlM (X): Pàg. 809

OC (VIII): Pàg. 21

GEC (15 / U-Zw) pàg. 503

Vilaprinyó: segurament provinent del llatí villa prunionum, que vol dir “mas dels prunyons”.

L'AlM parla d'un llinatge existent a Calonge de Calaf, Cardona, Manresa, Navarcles, Agramunt, Anglesola, Bellmunt, Figuerosa, etc.

Trobem un sol topònim, al municipi de Castellar de la Ribera (Solsonès).

Manresa: 2

Ref:

AlM (X): Pàg. 809

OC (VIII): Pàg. 25

GEC (15 / U-Zw) pàg. 503

Vilarasa: provinent del llatí villa rasa, que vol dir “vila pelada”.

L'AlM ens parla d'un llinatge (Vila-rasa) existent a Girona, Sant Pau de Seguries, Manlleu, Vidrà, Perafita, etc.

Vilarasa és un nom que correspon a 6 localitzacions toponímiques a fora del Bages.

Manresa: 3

Ref:

AlM (X): Pàg. 809

OC (VIII): Pàg. 21

GEC (15 / U-Zw) pàg. 507

Vilarasau: és un nom compost pels mots vilar i l'evolució del nom personal germànic Ansald, en una “mutilació” vulgar en Sau, segons Coromines. Tal com l'hem trobat escrit a la guia telefònica (Vilarasau), no l'hem trobat a cap dels llibres consultats. Però tant l'OC com l'AlM donen les possibilitats Vilarassau i Vilaresau, que són, clarament, variants ortogràfiques del mateix cognom.

Lèxic romànic
L'AlM ens parla d'un llinatge existent a Artés, Avinyó, Manresa, Barcelona, St. Boi de Lluçanès, etc. Trobem, doncs, una mostra molt nodrida de la comarca del Bages, i les dues poblacions que no ho són corresponen a St. Boi de Lluçanès, una localitat propera al Bages i Barcelona, on fàcilment podem deduir que algun Vilarassau hi ha anat a parar en un moviment migratori. Podem dir, per tant, que és un cognom característic de la comarca del Bages.

L'únic topònim que hem trobat ens confirma la tesi anterior: St Vicenç de Vilarassau és una antiga parròquia (doc. 1134) vora l'important mas Vilarassau de Sta. Maria d'Oló, municipi bagenc.

Ref:

AlM (X): Pàg. 809

OC (VIII): Pàg. 58

GEC (15 / U-Zw) pàg. 507

Vilardaga: no en coneixem l'etimologia.

L'AlM ens parla d'un llinatge existent a Barcelona, Palmerola, Avià, Berga, La Pobla de Lillet, Esparreguera, Olvan, Olost, La Quart, etc.

Artés: 1

Manresa: 2

Navàs: 1

Sallent: 4

Ref:

AlM (X): Pàg. 809

Vilardell: aquest no és un mot compost, sinó que prové del llatí villaricllu, derivat diminutiu de villre, que vol dir vilar.

L'AlM ens parla d'un llinatge existent a Barcelona, Foixà, Aiguafreda, Barberà, Castellterçol, Folgueroles, Manlleu, Manresa, Mataró, Olvan, Oristà, etc. Té, per tant, una representació clara al Bages.

Lèxic romànic

Pel què fa a topònims, Coromines parla en l'OC de nombrosos llocs menors, masies, municipis antics, etc. amb noms de la mateixa arrel etimològica com Vinardell, Vinarzel, Villarcellum, etc. La GEC, per la seva banda, ens cita un poble, amb el nom de Vilardell, al municipi de Sant Celoni.

Ref:

AlM (X): Pàg. 809

OC (VIII): Pàgs. 59-60

GEC (15 / U-Zw) pàg. 508

Vilaredas: no hem trobat cap informació etimològica sobre aquest nom. Pot ser una variant de Viladeras. Veure Viladeras, pàg. 5.

La GEC ens informa que Les Vilaredes és una caseria del municipi de Castellnou de Bages.

Balsareny: 1

Navàs: 1

Ref:

GEC (15 / U-Zw) pàg. 510

Vilaresau: veure Vilarasau, pàgina 18.

Santa Maria d'Oló: 1

Vilarmau: és un nom compost, segons Coromines, pels mots vilar i l'evolució del nom personal germànic Erm (Ermin), d'on provenen molts noms catalans com Ermenald, Ermengaud i Ermeniscle.

Lèxic romànic

Pel què fa a topònims, la GEC ens parla d'una antiga masia del municipi de Viladrau (Osona), situada a l'extrem oriental del terme.

Ref:

OC (VIII): Pàg. 60

GEC (15 / U-Zw) pàg. 510

Vilarnau: provinent del llatí villa arnaldi, aquest últim nom propi germànic.

L'AlM ens parla d'un llinatge existent a Cornellà, Berga, Barcelona, Sant Aniol de Finestres, Muntanyola, Olvan, Collsuspina, etc.

En toponímia tenim tres localitzacions per Vilarnau.

Castellgalí: 1

Manresa: 2

Moià: 1

Sant Fruitós de Bages: 1

Ref:

AlM (X): Pàg. 809

OC (VIII): Pàg. 34

GEC (15 / U-Zw) pàg. 510

Vilarrasa: variant ortogràfica de Vilarasa. Veure Vilarasa, pàg. 16.

Sant Vicenç de Castellet 2

Santpedor: 2

Vilaseca: cognom compost per la contracció dels mots vila i seca.

L'AlM, en la seva segona accepció ens diu que és un llinatge existent a Banyoles, Bagà, Barcelona, etc. Així, entenem que segurament, en l'actualitat, aquest cognom està repartit per una gran part del territori català. Conseqüentment, no tenim dades per emplaçar-lo en un lloc concret.

L'OC, per la seva banda, el situa a diversos llocs, d'entre els quals trobem, a prop del Bages, Navès (Solsonès) i Castellar de N'Hug (Berguedà).

Lèxic romànic

Del resultat que ens ha donat el mapa n'extraiem que és un nom realment escampat per la comarca, amb una clara superioritat numèrica al nord (Sallent, Cardona, Navàs) respecte al sud on n'hi ha menys. I queden els dos extrems de la comarca on, curiosament, no apareix aquest cognom.

A la GEC no trobem cap topònim amb el nom de Vilaseca situat a la comarca del Bages. Però n'hi ha deu d'escampats per tot el Principat.

Ref.:

AlM (X): pàg. 810

OC (VIII): pàg. 22

GEC (15 / U-Zw) Pàg. 513

Vilatersana: cognom provinent dels mots llatins villa tertiana, que vol dir “vila tercera”.

L'AlM ens parla d'un llinatge (Vilaterçana) que existeix a Alella, Artés, Calders, Castelladral, Castellbell, Caldes de Montbui, Granollers, Martorell, Mataró, etc.

Monistrol de Calders: 2

Ref:

AlM (X): Pàg. 811

Vilatimó: nom compost de les paraules vila i timó.

L'AlM ens parla d'un llinatge existent a Ribes, Artés, Bagà, Manlleu, Terrassa, etc.

Manresa: 1

Ref:

AlM (X): Pàg. 811

Vilatobà: no en tenim cap informació, excepte la veu Vilatubà, recollida a Sabadell per l'AlM.

Cardona: 2

Ref

AlM (X): Pàg. 811

:

Vilatovà: segurament que és una variant ortogràfica de Vilatobà.

Cardona: 1

Vilavendrell: nom compost de vila i del cognom Vendrell.

L'AlM ens parla d'un llinatge existent a Barcelona, Artés, Hospitalet, Manresa, Vic, etc.

Artés: 3

Manresa: 2

Ref:

AlM (X): Pàg. 812

LLISTAT DE NOMS

(per quantitat d'abonats)

Aquest llistat ha estat confegit a partir de la guia telefònica de la província de Barcelona, excepte Capital i l'Hospitalet de Llobregat, de l'any 1998. L'ordre és de major a menor nombre d'abonats. S'han ajuntat els noms iguals que tenen una representació gràfica diferent.


Vilaseca: 120

Vialta: 85

Vilanova: 77

Vilajosana (+Vilajusana): 32

Vilardell: 29

Viladrich: 26

Vilarasau (+Vilaresau): 18

Vilarmau: 19

Viladoms: 13

Vilaplana: 11

Vilamitjana: 10

Viladomat: 9

Vilamu(ú): 9

Vilajoana: 8

Vilardaga: 8

Vilade(é)s: 7

Viladrosa: 7

Vilageliu + Vilajeliu: 7

Vilarasa + Vilarrasa: 7

Vilaginés: 6

Vilana: 5

Vilarnau: 5

Vilavendrell: 5

Vilafranca: 3

Vilagra(à): 3

Vilatoba (+Vilatova): 3

Vilallonga: 2

Vilaprinyó: 2

Vilamala: 2

Vilaredas: 2

Vilatersana: 2

Vila-Massana: 2

Vilaclara: 1

Viladegut: 1

Viladeras: 1

Viladesau: 1

Viladomant: 1

Viladomiu: 1

Viladons: 1

Vilafer: 1

Vilaferans: 1

Vilatimó:1


Lèxic romànic

Pel que fa al nombre d'abonats, podem dividir els cognoms en tres grups: els de més de quaranta abonats, els de més de deu i les de menys de deu. Els mapes s'han fet a partir dels deu abonats per municipi.

LLISTAT DE NOMS

(per ordre alfabètic)


Vilaclara

Viladegut

Viladeras

Viladés

Viladesau

Viladomant

Viladomat

Viladomiu

Viladoms

Viladons

Viladrich

Viladrosa

Vilafer

Vilaferans

Vilafranca

Vilageliu

Vilaginés

Vilagrà

Vilajeliu

Vilajoana

Vilajosana

Vilajusana

Vilalta

Vilallonga

Vilamala

Vila-Massana

Vilamitjana

Vilamú

Vilana

Vilanova

Vilaplana

Vilaprinyó

Vilarasa

Vilarassau

Vilardaga

Vilardell

Vilaredas

Vilaresau

Vilarmau

Vilarnau

Vilarrasa

Vilaseca

Vilatersana

Vilatimó

Vilatoba

Vilatova

Vilavendrell



LLISTAT DE NOMS

(per poblacions)

Aquest llistat està confegit a partir de la guia telefònica de la província de Barcelona, excepte Capital i l'Hospitalet de Llobregat, de l'any 1998.


AGUILAR DE SEGARRA

1 Vilarmau

ARTÉS

1 Viladesau

1 Viladomat

1 Vilafranca

1 Vilalta

1 Vilanova

1 Vilarasau

1 Vilardaga

1 Vilardell

1 Vilarmau

4 Vilaseca

3 Vilavendrell

AVINYÓ

1 Viladrich

6 Vilalta

4 Vilarasau

4 Vilaseca

BALSARENY

1 Viladeras

2 Vilanova

1 Vilaredas

2 Vilaseca

CABRIANES

2 Vilaseca

CALDERS

1 Vilaseca

CALLÚS

2 Vilaginés

1 Vilalta

2 Vilanova

1 Vilardell

CAMPS

1 Vilalta

CARDONA

7 Vilajosana

5 Vilalta

1 Vilanova

2 Vilardell

6 Vilaseca

2 Vilatoba

1 Vilatova

CASTELLVELL I EL VILAR

5 Viladoms

1 Viladrich

1 Vilallonga

1 Vilanova

6 Vilaseca

CASTELLGALÍ

1 Viladoms

1 Viladons

1 Vilalta

1 Vilarnau

CASTELLNOU DE BAGES

2 Vilaseca

FALS

1 Vilajosana

FONOLLOSA

1 Viladrich

1 Vilaseca

MANRESA

1 Viladegut

1 Viladomant

3 Viladomat

3 Viladoms

12 Viladrich

6 Viladrosa

1 Vilafranca

1 Vilageliu

2 Vilaginés

1 Vilagrà

2 Vilajeliu

3 Vilajoana

11 Vilajosana

1 Vilajusana

1 Vilallonga

45 Vilalta

1 Vilamala

5 Vilamitjana

8 Vilamú

3 Vilana

30 Vilanova

7 Vilaplana

2 Vilaprinyó

3 Vilarasa

7 Vilarasau

2 Vilardaga

11 Vilardell

9 Vilarmau

2 Vilarnau

51 Vilaseca

1 Vilatimó

2 Vilavendrell

MAIANS

1 Vilaseca

MOIÀ

3 Viladrich

1 Vilafer

2 Vilajoana

5 Vilalta

1 Vilamitjana

1 Vilaplana

9 Vilardell

1 Vilarnau

2 Vilaseca

MONISTROL DE CALDERS

2 Vilatersana

MONISTROL DE MONTSERRAT

1 Vilajosana

1 Vilaseca

NAVARCLES

1 Vilalta

1 Vilamala

1 Vilamitjana

1 Vilanova

NAVÀS

2 Viladomat

1 Viladrich

1 Vilaferans

1 Vilajosana

1 Vilardaga

1 Vilaredas

1 Vilarmau

4 Vilaseca

EL PONT DE VILOMARA

1 Vilajuana

7 Vilanova

1 Vilarmau

RAJADELL

1 Vilades

2 Vila-Masana

ROCAFORT

1 Vilanova

2 Vilaplana

SALELLES

1 Vilajuana

SALLENT

2 Viladomat

1 Viladomiu

2 Viladrich

5 Vilalta

2 Vilarasau

4 Vilardaga

2 Vilardell

8 Vilaseca

ST. FRUITÓS DE BAGES

1 Vilafranca

1 Vilaginés

1 Vilagra?

1 Vilajosana

3 Vilalta

2 Vilamitjana

6 Vilanova

2 Vilarmau

1 Vilarnau

3 Vilaseca

ST. JOAN DE VILATORRADA

5 Viladrich

1 Vilaginés

1 Vilajosana

2 Vilalta

1 Vilamú

2 Vilana

4 Vilanova

1 Vilarasau

1 Vilarmau

3 Vilaseca

ST. MATEU DE BAGES

1 Vilalta

ST. VICENÇ DE CASTELLET

3 Viladoms

1 Vilarasau

2 Vilarrasa

4 Vilaseca

SANTPEDOR

5 Vilades

1 Viladomat

3 Vilageliu

1 Vilagrà

2 Vilalta

3 Vilanova

3 Vilardell

2 Vilarrasa

6 Vilaseca

SÚRIA

1 Vilades

7 Vilajosana

3 Vilalta

10 Vilanova

6 Vilaseca

TALAMANCA

1 Vilalta

VALLS DE TORROELLA

1 Vilajosana

1 Vilalta

4 Vilanova

STA. MARIA D'OLÓ

1 Vilajoana

2 Vilanova

1 Vilaplana

1 Vilaresau

2 Vilarmau

1 Vilaseca

ST. SALVADOR DE GUARDIOLA

1 Viladoms

1 Viladrosa

1 Vilalta

1 Vilamitjana

1 Vilanova

1 Vilarmau

2 Vilaseca

ST. MARTÍ DE TORROELLA

1 Vilarasau

ST. FELIU SASSERRA

1 Vilaclara

1 Vilajeliu

1 Vilanova



NOMBRE D'HABITANTS DELS MUNICIPIS DEL BAGES

Aquestes dades estan extretes de la primera edició de l'Enciclopèdia Catalana. Són, per tant, unes dades antiquades. De totes maneres, creiem que poden ser molt orientatives de cara a destacar la importància de la presència d'alguns cognoms en aquestes poblacions. En el cas de Navàs, Balsareny i Manresa, dels quals tenim informacions posteriors, les hem canviat per la xifra actual, i estan marcades amb un asterisc.

Aguilar de Segarra: 498

Artés: 3.412

Avinyó: 1.760

Balsareny*: 2.000

Calders: 534

Callús: 1.600

Cardona: 6.862

Castellbell i el Vilar: 3.500

Castellgalí: 1.002

Castellnou: 81

Fonollosa: 649

Gaià: 241

Manresa*: 70.000

Marganell: 240

Moià: 2.789

Monistrol de Calders: 657

Monistrol de Montserrat: 2.836

Mura: 193

Navarcles: 3.315

Navàs*: 6.000

El Pont de Vilomara i Rocafort: 1.975

Rajadell: 534

Sallent: 7.430

Santa Maria d'Oló: 1.104

Sant Feliu Sasserra: 591

Sant Fruitós de Bages: 2.811

Sant Joan de Vilatorrada: 5.124

Sant Mateu de Bages: 810

Santpedor: 2.700

Sant Salvador de Guardiola: 588

Súria: 5.735

Talamanca: 143

mapa amb nomsBIBLIOGRAFIA i ABREVIATURES

-Mn. Antoni M. Alcover / Francesc de Borja Moll. Diccionari Català-Valencià-Balear. Tom X (SON-ZU). Palma de Mallorca, 1962.

Abreviatura: AlM

-Joan Coromines. Onomasticon Cataloniæ. Volum VIII (Vi-Z / Índex). Curial edicions Catalanes / Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona “La Caixa”. Barcelona, 1997.

Abreviatura: OC

-Llorenç Ferrer i Alòs. Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial / Fundació Caixa Manresa, Col·lecció: Patrimoni Artístic de la Catalunya Central. Manresa, 1996.

-Guia telefònica de la província de Barcelona, excepte Capital i l'Hospitalet de Llobregat, de l'any 1998.

-Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 15 (u / Zw). DIGEC, sa. Barcelona, 1980.

Abreviatura: GEC

-Mapes cedits pel Consell Comarcal del Bages (escala 1:250.000)

Altres abreviatures:

Ref.: referència bibliogràfica

doc.: documentat/da

7

32

Lèxic romànic

Artés: 4

Avinyó: 4

Balsareny: 2

Calders: 1

Cardona: 6

Castellbell i el Vilar: 6

Castellnou de B.: 2

Fonollosa: 1

Manresa: 51

Moià: 2

Monistrol de Montserrat: 1

Navàs: 4

Sallent: 10

St. Fruitós de Bages: 3

St. Joan de Vilatorrada: 3

St. Vicenç de Castellet: 3

Santpedor: 6

Súria: 6

Sta. Maria d'Oló: 1

St. Salvador de Guardiola: 2

Artés: 1

Avinyó: 6

Callús: 1

Cardona: 5

Castellgalí: 1

Fonollosa: 1

Manresa: 45

Moià: 5

Navarcles: 1

Sallent: 5

St. Fruitós de Bages: 3

St. Joan de Vilatorrada: 2

St. Mateu de Bages: 1

Santpedor: 2

Súria: 3

Talamanca: 1

Valls de Torroella: 1

St. Salvador de Guardiola: 1

Artés: 1

Balsareny: 2

Callús: 2

Cardona: 1

Castellbell i el Vilar: 1

Manresa: 30

Navarcles 1

El Pont de Vilomara: 8

St. Fruitós de Bages: 6

St. Joan de Vilatorrada: 4

Santpedor: 3

Súria: 10

Valls de Torroella: 4

Sta. Maria d'Oló: 2

St. Salvador de Guardiola: 1

ST. Feliu Sasserra: 1

Cardona: 7

Fals: 1

Manresa: 11

Monistrol de Montserrat: 1

Navàs: 1

St. Fruitós de Bages: 1

Sant Joan de Vilatorrada: 1

Súria: 7

Valls de Torroella: 1

Castellbell i el Vilar: 5

Castellgalí: 1

Manresa: 3

Sant Viocenç de Castellet: 3

Sant Salvador de Guardiola: 1

Avinyó: 1

Castellbell i el Vilar: 1

Fonollosa: 1

Manresa: 12

Moià: 3

Navàs: 1

Sallent: 2

St. Joan de Vilatorraada: 5

Artés: 1

Avinyó 4

Manresa: 7

Sallent: 2

Sant Joan de Vilatorrada: 1

Sant Vicenç de Castellet: 1

Sant Martí de Torroella: 1

Aguilar de Segarra: 1

Artés: 1

Manresa: 9

Navàs: 1

El Pont de Vilomara: 1

Sant Fruitós de Bages: 2

Sant Joan de Vilatorrada: 1

Santa Maria d'Oló: 2

Sant Salvador de Guardiola: 1

Lèxic romànic

Artés: 1

Callús: 1

Cardona: 2

Manresa: 11

Moià: 9

Sallent: 2

Santpedor: 3

Manresa: 5

Moià: 1

Navarcles: 1

Sant Fruitós de Bages: 2

Sant Salvador de Guardiola: 1

Manresa: 7

Moià: 1

El Pont de Vilomara: 2

Santa Maria d'Oló: 1




Descargar
Enviado por:Torras
Idioma: catalán
País: España

Te va a interesar