LES SOCIETATS DE CAÇADORS-RECOL.LECTORS

TEMA: 1

L'Origen de l'home:

Teories idealistes mitològiques (religió-mite) grup de teories,

entorn l'origen de l'home. Totes les cultures s'urgeixen a partir de les

religions i tenen en comú que inclouen un element sobrenatural,que

explica i justifica la creació de l'home, Déu. Tradició: Jueva cristiana

Yaveeh, Déu; Xinesos, Panfú; grecs, eros; islam, Alá.

Teories materialistes evolunista (ciencia-logos) oposada a les

idealistes. Es la teoria actualment aceptada pels historiadors i científics

per explicar l'origen de l'home. Aparegué al s.XIX el cientific que va ela-

vorar la teoria evolucionista Charles Darwin.

Teories El 1859 Charles Darwin va publicar L'Origen de les espècies, resultat de

les observacions realitzades durant cinc anys a bord del famós vaixell

Beagle per les costes d'Amèrica del Sud.

La clau de la teoria darwinista és la selecció natural, la qual va dirigint la

progresiva diferenciació i el perfeccionament de les espècies.

L'home és considerat una espècie més dins el conjunt d'éssers vius i,

igual que tots ells, l'home també s'ha vist afec-tat per l'evolució.

“Les especies animals o vegetals es modifiquen y canvien a causa de la

relació natural, per tal de adequarse els condicionalments ambientals”.

(Els essers vius que s'adapten al medi son els que sobreviuen).

Procés molt llarg, en el qual uns éssers vius mamifers, de la especie

dels Primats, van arribar a ser homes.

Origen de la terra: 4.600 milions d'anys.

L'home o primera especie humana fa 2 milions d'anys al 500.000 a.C

l'homo sapiens.

La hominització es el procés del mico en home:

Marxa bíbeda: Allibera les mans, oposició oposada del dit polze

Variacions en el cervell: Major capacitat craneana, augment de la ma-

sa encenfálica.Disminució de la mandíbula, els arcs arbitraris.

Al llarg d'aquest procés, l'home va adquirir la posició bípeda, va alliberar les extremi- tats superiors, i finalment va augmentar i va desenvolupar la capacitat i la complexibili-tat del crani.

1. La marxa bípeda va fer necessària la transformació de la columna vertebral, des de la forma gairebé horitzontal d'alguns fins a la que caracteritza l'home, en forma de S. Evolucions paral.leles en els ossos del peu per suportar el pes del cos, en la pelvis per subjectar els músculs dels glutis i en la inserció de la columna en el crani fins a formar un angle recte van ser també modificacions que van permetre la marxa bípeda a

l'home.

2. El bipedisme va alliberar les mans de la tasca de supor- tar el cos i així van po-der especialitzar-se en la manipulació d'objectes. Una major flexibilitat en les articulacions ,l'oposabilitat del dit del polze i l'escurçament general de les extremitats superiors van ser les transformacions que van acabar per adaptar la mà a les seves noves funcions.

3. Però les variacions en el cervell són les que van suposar major ruptura i diferencia- ció respecte de la resta dels animals. Els canvis produïts en el crani i en la cara van afavorir l'augment de la massa encefàlica ( o capacitat craniana ) i la major complexi-

tat d'aquells llocs de l'escorça cerebral on radica l'activitat intel.ligent. Aquestes modifi- cacions van permetre passar, en un moment indeterminat,de la sim-ple manipulació d'instruments a la seva fabricació conscient. S'ha demostrat, per això, la reciprocitat d'aquest fenomen, és a dir, que l'esperiència en la manipulació d'instruments va afa- vorir també el desenvolupament progressiu del cervell. Aquest pas marca la presència de l'home sobre la Terra i la transformació de l'evolució biològica en evolució cultural.

El mode de vida de l'home paleolític:

• L'activitat fonamental dels homes i les dones era l'obtenció d'aliments, que ex-

treien de la natura mitjançant la caça i la recol.lecció de fruits silvestres. Paral.le-

lament, i com a mitjà de perfeccionament d'aquestes activitats, la preparació d'ins-

truments es va convertir a poc a poc en un treball fonamental.

• L'obtenció d'aliments era l'activitat fonamental de l'home del Paleolític,que sovint és

qualificat de depredador, pel fet que no produeix béns. Depredador vol dir que pren de la naturalesa allò que l'interesa per menjar.

L'home del paleolitic depen totalment del medi, plujes, inundacions, pateix periodes de fam, l'idea fonamental es que lluiten per la supervivencia; això l'estimula a millorar les tècniques per l'obtenció d'aliments.

• La caça,sobretot la de grans animals,havia de ser forçosament una activitat col.lec-

tivitat.

• Els cavalls, cérvols, ren, el bisó i la cabra salvatge, eren la seva dieta habitual.

La recol.lecció de plantes i la captura d'insectes, rèptils o petits mamifers eren l'al-

tra font principal d'alimentació. La recol.lecció de tubercles,d'arrels o de cereals silves-tres anava a càrrec de les dones i dels nens, i es manifestava una divisió del treball per sexes.

L'home del paleolitic es nómada ( el nomadisme es una consequencia de la seva economia depredadora.

Les plantes es sacaven, ells tenen que emigrar:

Nomadisme La gent nómada no acumulen coses, objectes.

Consequencies Viuen en coves, no tenen coves

• L'organització del treball per sexes:

a). Caçadors - recol.lectors

homes dones, nens

Divisió del treball per sexes

b). Comunitats ( caps de prestigi ) Tot es de tot.

• D'altra banda, alguns pobles es van especialitzar en la pesca, ja que aquesta activi-

tat els alliberava de la dependència de les estacions.

• Caçadors prehistòrics disposantse a donar mort a un mamut atrapat en una trampa

expressament preparada.

• L'organització social: Es creu que els primers humans devien formar hordes poc

nombroses ( d'uns trenta membres ) i inestables que es devien moure incansablement buscant aliments.

D'aquestes hordes primitives es van anar separant grups independents ( els futurs clans ) .Els compromisos de protecció mútua i de defensa dels territoris devien ajudar a vincular(unir) els clans en comunitats més amplies, les tribus.

Els membres del clan es consideraven germans,ja que eren descendents d'un avant-

passat comú, generalment indentificat amb un animal benefactos anomenat tòtem.

Con s'agrupen? Viuen en grups units per llaços de sang, això el clan, molt unit que coopera entre ells i es solidari, per subsirtir.

No existeix las propietat privada, tot es del clan, incloin els fills. Quan el grup augmen-ta molt , el clan es divideix i es forma unlatre clan. No existeixen caps no existeixen gerarquies, ni el poder.

Existeixen líders de les bandes, mes valents, mes experiencia. Els clans a vegades s'agrupen en comunitats mes amplies, i forman le tribus.

La propietat era col.lectiva.

Els individus vells, que eren els dipositaris de la tradició i dels costums del clan ( con-

sell de vells ), els que destacaven pel seu valor a l'hora de procurar béns (cap de clan),

i també els homes i les dones que pels seus dots intel.lectius es feien portadors de po-

ders enigmàtics i superiors. Tots ells anaren assolint una certa autoritat, que significa-

va prestigi social més que no poder econòmic.

Els nostres primers avantpassats:

Antics primats hominoides (avanpassats comuns de l'home i d'alguns simis actuals)del

Qual en va separar fa 20.000.000 anys el grup dels enomenats homínids:

Els fossils d'homínids van ser trobats a l'Àfrica, en una gran falla Rift-Valley 10.000.

000 aprox. Van descubrir els jaciments i fossils als anys 60. Australopitecus es on es van trobar.

			Fosiles Humanos	Data aprox d'aparició	Lloc de aparició	característ icas físicas	Vida,com- portament	intruments
P R E	p A L	I N F E	Homo ha- bilis (aus- trialopite-cus). 600 cc.de capacidad craneana.	1,75 millones años aprox	Al coll D'Olduvai (Tanzània)	Mescla de Caracteres humanos y simiescos. Andar bí- Pedo.(Du- das actual- les sobre su carácter plenamente humano).	Vive en el suelo. Caza en grupos. Come car- ne. Comien- za a ser un hombre or-denado. Construye mamparas para prote-gerse y lugares para descuartizar la carne. Construcció d'habitatges.	CULTURA DE GUIJA- RROS. Còdols colpejats per fer-los ser-vir com ins-trument.
H I S	E O L	R I O R	homo erec- tus (Sinan- tropus Pi- tecantro- pus) de 950 cc. a 1050 cc.de capa- cidad cra- neana.	1.500.000 años aprox.	Olduvai (Tanzània). Encara que es d'origen Africà, es va trobar a Ja-va (Xina).	Encara pri-mitiu. 1er. Repre- sentante de nues- tro género humano.Al- tura y ro- bustez ac- tual, grue- so.Arcos supercilia-res promi- nentes. Frente de- primida. Mandíbula robusta.	Pertany a una família més adapta-da. Utilitzava el foc, caçava de forma organitzada, i possible-ment,trobem en ells els origens del llenguatge. (Per la posi-ció de la fe-ringe)	Va construir destrals amb dues cares bifacials que demostren un coneixe-ment de la simetría. Hacha de mano. Lascas. Boleadoras
T O R	I T I	M E D I O	homo sa- piens nean- derthalen- sis. 1650cc. de capaci- dad cra- neana.	Fa més de 150.000, i es va Extingir fa 35.000 Anys aprox.	Considerat durant un temps tipicament europeu, però les seves restes De fòsils s'estenen per tot el vell món.	Aspecto tosco y si- miesco.Es- tatura más baja, capa- cidad cra- neana pa- recida a la actual,frente hundida, falta de mentón,ar- cos super-ciliares muy salien- tes.	Vida espiri- tual. Fe en el más allá. Entierra a sus muer- tos. Incipiente núcleo fa- miliar.	Variedad de instru-mentos de pequeño tamaño. (Raspado- res, perfo- radores, hojas cor- tantes…..)
I A	C O	S UPERIOR	homo sa- piens ( cro- magnon,gri- naldi, than- celade ).	35.000 años aprox.	Europa Occidental.	La barba y la frente recta. Fuertes y altos. Cabeza an- cha. Dife- renciados en distintas razas. Tipo humano ac-tual.	Habitatges petites comunitats organitza-des. Organització Social. Primeras muestras artísticas (estatuillas femeninas, ARTE RU- PESTRE franco - Levantino).	Eines complexes. Perfeccio-na la talla de piedra y fabrica ins- trumentos de asta y hueso. In- venta la aguja de coser, el arco y la flecha.

Les indústries lítiques:

• El progrés de la talla: Els estris més antics que coneixem són uns còdols tosca-

ment tallats per l'Homo Habilis, a la gorja d'Olduvai. Se n'ha trobat també gran nombre a d'al-tres regions i han rebut el nom genèric de cultura de còdols. (Talla tosca, poc pefecte).

la talla bifacial:

( apren a tallar per ambdues cares ) i van néixer les cultures de les destrals de mà, que tenien una finalitat polivalent: ( arrencar arrels, tallar carn o fusta, treballar el cuir…, ) i que evolucionaren d'una talla matussera i irregular fins a una altra més perfecta i més simètrrica.

També va néixer una nova tècnica de treball de la pedra, l'anomenada indústria d'ascles, que consisteix a utilitzar els resquills (restes)que cauen del nucli en colpejar-lo, que abans s'abandonaven. Aquesta tècnica va comportar l'economía (aprofita) de material i la disminució de grandària dels estris.

Aquesta disminució de la grandária es va fer més patent, i les indústries van esdevenir més variades, amb la fabricació d'estris diferenciats (rascadors raspadors,perfora-dors, puntes, serres, burins…) per a les tasques més especialitzades.

El treball de nous materials, com ara ossos, banyes de ren, ivori…marfil, amb els quals van fabricar hams i arpons per a la pesca o punxons i agulles per cosir.

Un avanç important d'aquest període va ser la construcció de les primeres “maquines”

utilitzades per l'home: el propulsor i l'arc, la finalitat dels quals era tirar llances i fletxes.

L'arc i la fletxa. Es correspon amb l'homo sapiens sapiens.

El mesolític:

		Fosiles Humanos	data d'apa-rició aprox.	Lugar de aparición	vida y comportament	instrumen- tos
p r e h i s t o r i a	M E S O L Í T i C O	de 1375 cc. a 1580 cc. en mujer y hombre.	12.000 años aprox.	Europa norte y mediterranea Oriente próxi- mo.	Arte rupestre levantino.	Los instrumen- tos se hacen más pequeños: MICROLITOS

Món abstracte i manifestacions artístiques:

• Les pintures rupestres d'El Castillo i d'Altamira, a Espanya, i les de Lascaux i Font

de Gaume, a França, mostren una sèrie d'animals (bisons, cavalls, cérvols) pintats amb gran naturalitat i amb gran atenció als detalls, però col.locats de manera aparent-

ment arbitrària i de vegades sobreposats. Els diferents colors s'obtenien de greixos d'animals, carbons, sucs vegetals, etc. (pag 29, nº1).

* La pintura llevantina, en el periòde de transit entre el paleolític superior i el neolític, el llevant peninsular va coneixer un tipus de pintura més esquematitzat, que sovint feia servir la figura humana en escenes de caça i de la vida quotidiana. (pag 29 nº3)

Sobre la seva interpretació es generalitzada la creença que relaciona aquestes pintu-res amb pràctiques màgiques: el pintor, que era caçador alhora, pensava que la pintura

podia allargar el seu domini sobre la natura i el seu poder sobre l'animal de caça.

* Són també molt abundants els gravats sobe banya, plaquetes d'argila (pag 29 nº2) que constitueixen l'anomenat art moble, en el qual destaquen les representacions d'a-

nimals ( plaquestes de la cova de Parpalló), i una sèrie d'estatuetes femenines (pag 20 nº 4) relacionades amb el culte de la fecunditat ( Venus de Willendorf, a Àustria).

UNA REVOLUCIÓ D'AGRICULTORS I DE RAMADERS: EL NEOLÍTIC

TEMA: 2

• Definició. Que es la Revolució Neolitíca? És el periode caracteritzat per les prime-

res societats productes de subsitència; en consequència, amb trets socials, culturals i tecnològics diferents de les anteriors societats que caçaven i recol.lectaven.

CANVI - Etimología: neo = nou

RAPID lític = Pedra ; novapedra

• Causes per les quals es produeix aquesta revolució:

Dones - Descobriment de la agricultura Recol.lecció.

Homes - Pràctica de la Ramaderia Caça.

• Agricultura:

-Primeres plantes:

cereals - blat, ordi.

lleguminoses - cigró, llentia, pèsol.

industrials - lli

• Ramaderia:

-Primers animals domesticats:

ovella. ( 8.500 aC ) Iraq.

Gos ( 8.400 aC ) E.U.A

Gat ( 1.600 aC ) Egipte

Cabra ( 7.500 aC ) Iran

Ren ( 1.000 aC ) URSS.

• L'ocalització temporal i geográfica:

• 10.000 aC

• L'Orient mitjà - abundància de plantes i animals

Després Europa

• Als inicis del desè mil.leni aC algunes societats de caçadors recol.lectors que vivien

a les terres altes de l'Orient Mitjà van començar un procés de transformació en les se-

ves activitats econòmiques. Aquest procés els va portar, segles més tard,a assegurar-

se d'una forma estable i permanent, la seva subsistència mitjançant el conreu de plan-

tes i la cria d'animals.

Cap a la producció d'aliments:

• Els canvis climatics produïts al mesolític van fer disminuir notablement els recursos

alimentaris de què disposaven els pobles caçadors-recol.lectors. Aquesta reducció va afavorir sens dubte el salt cap a la producció d'aliments.

• Els primers centres agrícoles i ramaders: Al próxim Orient, dins l'arc muntanyós

que limita el nord del desert d'Arabia i que s'esten des de Palestina fins als estreps

meridionals dels Zagros a l'oest de l'Iran, hi creixen amb abundáncia blat i ordi i hi pas-

turaven ovelles, cabres, porcs i bòvids salvatges. La caça d'aquests animals i la reco-

l.lecció d'aquestes plantes es va iniciar quan van començar a escassejar altres espè-

cies que havien facilitat la subsistencia.

La substitució va ser tan profitosa que, al cap d'un cert temps, aquestes noves plantes

i animals constituïen ja la part més important de la seva alimentació.

Continua essent dificil d'establir quins va ser els passos que van portar al naixement de l'agricultura i de la ramaderia. S'ha suggerit que potser alguns cereals emmagatze-

mats van humitejar-se i van germinar als graners, o bé que grans perduts a les proximi-

tats del poblat en els moments de la recol.lecció van crèixer a la temporada següent. Sembla que va ser l'observació de tals esdeveniments el que va permetre el descobri-

ment de l'agricultura. Així mateix, s'ha explicat l'inici de la ramaderia relacionant-la amb el costum de criar animals capturats com a reserva per als dies en què la caça fos menys propícia.

• La nova economia productora: Els estris per treballar al camp era molt rudimenta-

ris. Pals, bastons i aixades de pedra ( ara polida ).

Aquest estris tan primitius no permetien l'obtenció d'alts rendiments, i les noves pràcti-

ques agrícoles no van desbancar totalment la caça i la recol.lecció.

Els animals s'alimentaven bàsicament amb els rostolls, amb part de la collita, o eren traslladats cap a zones on la pastura era més abundants. El sacrifici i el consum esta-

ven condicionats per la reserva de carn, per la necessitat de pells i de llet i per la re-

producció del ramat mateix.

Malgrat els minsos rendiments agrícoles i ramaders, qualsevol comunitat era autosufi-

cient, consumia tot el que produïa i els intercanvis quedaven reduïts a objectes secun-

daris ( obsidiana, petxines…) Així, la major regularitat i seguretat de la nova economia va permetre de trencar el límit que marcava al creixement de la població l'exclusiva de-

pendència de la natura. Ara el nombre de components d'una comunitat no depenia tan sols de les circumstàncies climátiques o dels recursos vegetals i animals, sinó de la seva capacitat d'augmentar els fruits de les terres conreades i dels ramats.

• El creixent fèrtil: El naixament de l'agricultura s'ha localitzat en una zona del Pròxim

Orient coneguda con el “Creixint Fèrtil” o la “Mitja Lluna” (pag 31 nº 3).

Formes de vida als poblats neolítics:

Encara que alguns grups mesolítics havien ja practicat el sedentarisme, la producció d'aliments va afavorir i estimular l'assentament de l'home en poblats propers a les te-

rres de conreu. El territori en què es va desenvolupar la seva vida era ja molt més re-

duït i, encara que en cas d'esgotament de la terra o bé d'augment de població, es veien obligats a emigrar, van poder ja construir-se un habitatge estable que els servís

d'aixopluc, de magatzem per a les seves collites i d'establa per als seus animals.

• Característiques de la societat neolítica:

• Societat agrícola i ramadera.

• Sedentària habitatges construits Poblats

• Organització comunal.

• Poblats i habitacles: Els primers poblats, ocupats per uns cinquanta habitants, van

ser construïts en elevacions de terreny properes a fonts o a cursos d'aigua i, de ve-

gades, estaven protegits de la rapinya de grups veïns o bé dels animals salvatges mit-

jançant estacades, fossars o murs.

Cadascun dels poblats estava format per habitatges aixecats amb murs de tova ( ba-

rreja de fang i de palla assecada al sol ) i coberts amb sostres de rama. La planta ini-

cial era circular i dúna sola dependència, encara que, posteriorment, es va enriquir amb patis i habitacions equipades amb forns, llars, i estris per a les feines domèsti-

ques.

• A prop de l'aigua.

• Fets amb fang i vegetals murs dels habitatges

• Planta circular.

• Una economia domèstica: Portar de matinada els animals als camps de pastura,

recollir-los al capvespre i sortir a caçar eren les activitats que omplien els temps dels homes a la vida diària del poblat. Les feines agrícoles eren assignades a la dona, però tot i així li quedaven temporades lliures, que ocupava en feines doméstiques que, com l'agricultura, eren realitzades col.lectivament, i que milloraven les condicions de vida dels primers agricultors. Les més significatives pel seu posterior desenvolupa-ment i imporatncia van ser la terrisa i el teixit.

Els primers poblats neolítics no tenien ceràmica i els objectes destinats a contenir lí-quids eren carbasses, recipients de cuir, bols de pedra o de fusta i cistells de vímets o cordes entrellaçades. Possiblement l'observació de cistells i de forns recoberts d'argi-

la que es van endurir o coure en contacte amb el foc, va facilitar el descobriment de la cerámica, que a partir del sisé mil.lenni aC abundava ja en tots els assentaments neo-lítics.

El descobriment del teixit está relacionat amb la fabricació anterior de xarxes, entre-

creuats d'herbes, cordes i el cosit de pells. La seva aparició no es coneix amb preci-

sió, ja que els materials amb què teixien, llana o lli, són de difícil conservació. El filat es realitzava ja amb fusos, que facilitaven la torçada del fil, i, després d'uns primers teixits a mà, es va inventar el teler. (Dibuixos, pag 33 nº 4, 5).

-Innovacions tècniques:

• Poliment de la pedra Destrals, aixades, etc.

• Fabricació de la cerámica Emmagatzament.

(argila)

• L'organització social: El Neolític, que va tenir un caràcter verdaderament revolu-

cionari en les activitats econòmiques, no va presentar canvis tan profuns en l'organit-

zació social. La comunitat de clan va continuar essent el nucli al voltant del qual s'organitzaven els poblats i tenia la propietat de les terres. La seva importànciam, no obstant això va anar disminuint davant el costum de dividir les terres de conreu en lots, repartits rotativament, que es treballaven per grups de famílies.

La propietat privada es reduïa a la possesió dels estris personals, mentre el sexe va continuar essent l'unic fonament de la divisió del treball. Fora d'aquesta divisió, no hi havia especialistes en treballs concrets i cada família realitzava de manera autosufi-

cient les tasques necessàries per a la seva subsistència. L'ordenació del comporta-

ment social va continuar fonamentalment en la fidelitat als costums tradicionals.

• Manifestacions artístiques i rituals:

• Escultures sobre la fertilitat.

• Danses rituals.

• La Prehisstoria a catalunya:

• L'home de Talteüll

( Cova d'Aragó, Roselló )

• La mandíbula de Banyoles

• Grans boscos i molta vegetació

LES PRIMERES CULTURES URBANES: MESOPOTÀMIA I EGIPTE

TEMA: 3

A dues zones del antic Creixent Fertil, Mesopotàmia i Egipte, alguns poblats van evolu-

cionar cap a pròsperes ciutats, emmarcades dins d'Estats organitzats, que van regular la vida dels homes mitjançant codis, lleis, grans religions i els primers documents es-

crits.

govern

Política - Estat - lleis ESCRIPTURA ( començament de la historia

antiga )

religion

Cap a la revolució urbana:

La transformació del medi natural: L'augment de la població arran de la revolució neolítica va fer necessari guanyar terreny de conreu a costa de zones pantanoses mitjançant obres de drenatge. Les inundacions periódiques van obligar a la realit-zació de treballs de conducció i de canalització de l'aigua.

Tots aquests treballs exigien, d'una banda, una sòlida organització col.lectiva que dis-tribuís el treball comú, i de l'altra, més sedentarització i especialització dels treballs

agrícoles. Tot això va anar diferenciant progressivament aquestes comunitats d'altres,

encara dedicades prioritàriament a la cria de bestiar, i va donar lloc a la primera gran divisió del treball* entre comunitats agrícoles i ramaderes. Entre ambdues es pro-duïen freqüents intercanvis de productes sobrers, que més endavant van donar lloc a l'aparició de l'excedent, és a dir, la part de la producció que no es dedica a l'autocon-sum ( comerç, tributs ). Aquest fet va estimular l'especialització i l'aparició de nous uti-llatges.

Innovacions tècniques:

a). Per a la construcció de ciutats El Maó ( Construcció de ciutats )

b). Per l'Artesania El torn terrisaire ( gerros )

c). Per l'Agricultura l'arada.

• Primer mòbil inanimat: El vaixell de Vela

Mesopotàmia: ( Terra entre dos rius, en grec )

• Les primeres ciutats neixen a Sumer: Eridu i UruK. Van apareixer al 4.000 abans

de Crist, o 4000 - 3000 aC. Aquestes ciutats es dividien en dues grans construccions: La ciutat temple i la ciutat palau.

a). La ciutat temple:

Al temple viu la casta sacersotal, l'origen d'aquesta es troba en els antics

bruixots, metges, estròlegs.

El poder del temple i dels sacerdots es basava en les grans possesions terri-

torials ( ofrenes, regals, compres ) acumulades al llarg del temps. Malgrat que

al principi totes las terres eren del Déu de la ciutat, n'exitien també d'altres

que pertanyien a les famílies poderoses o a les comunitats rurals.

Una part dels camps del temple era treballada per els empleats mateixos,

mentre l'altre era deixada a pagesos arrendataris que pagaven amb productes

( d'una tercera a una sèptima part, segons l'època ). Del temple depenien

també nombrosos artesans, així com arquitectes, assaonadors, forjadors, de

bronze, orfebres, picapedrers, etc., i fins i tot comerciants de productes dels

quals Mesopotàmia era deficitària ( metalls, fusta i objectes de luxe ).

Tota aquesta complicada sèrie d'activitats exigia, a més dels sacerdots, un

cos de funcionaris que vivien de l'excedent i que foren el fonament de l'apari-

ció de l'Estat. Intendents i capatassos vigilaven les obres hidràuliques i l'ad-

ministració dels béns del temple, mentre la comptabilitat dels impostos i de

les trasaccions comercials anava a càrrec dels escribes. En aquest context

van aparèixer els grans avenços de la civilització sumèria, com l'escriptura

cuneïforme, els jocs de pesos i mesures, i els primers sistemes d'astronomia.

b). La ciutat palau:

Les excavacions realitzades ens demostren, ja a partir del tercer mil.leni aC,

l'existència de palaus que tenien saló d'audiències, trons escoles d'escribes,

cossos de guàrdia i altres serveis. Això demostra que el palau era un centre

de funcions administratives.

- Al palau viu el monarca, el rei, l'origen d'aquest es troba en el cap guerrer.

- La aliança de la política i la religió , a arribat fins al segle 20.

- La casta sacerdotal ayuda al monarca.

( Casta sacerdotal ) ( Monarca )

Temple + Palau = Ciutat - Estat

(Religió) + ( Política)

lleis

Campos

Temple

Agricultors

• Palau

• Ciutat - Estat:

-De les ciutats - estats als regnes territorials:

Les ciutats - estats més importants de Sumer ( com Ur, Mari, Umma o Lagash ) van

entrar en un procés de rivalitats, pel control de l'aigua o per la protecció dels seus

propis territoris i comerç, fet que demostra la tendència a l'expansió territorial i a

l'absorció d'altres ciutats - estats.

La possibilitat d'obtenir tributs i abundant mà d'obra de les poblacions conquerides

actuà com estímul en aquesta expansió, però la unificació del centre i del sud de

Mesopotàmia va arribar de la mà d'un poble semita* situat més al nord, els accadis.

El seu rei Sargon I (2300 aC) va derrotar l'ultim rei sumeri amb un exércit professio-

nal i es va fer anomenar “ rei de les quatre parts de l'univers “, es a dir, del món co-

negut. Per reforçar el seu poder va introduir noves divinitats i tant ell com els seus

succesors van pendre el títol de déu.

Amb l'aportació semita, la cultura sumèria-accadia va conèixer durant els mil anys

següents la seva època de desenvolupament. Durant aquest període es va conso-

lidar les bases d'un sistema jurídic administratiu que es va mantenir amb poques

alteracions durant els succesius canvis del centre de poder ( la dinastia III d'Ur, Ba-

bilònia…). En les ciències es va adoptar els sistema sexagesimal, es va utilitzar tau-

les de multiplicar i es van establir les primeres relacions matemàtiques entre una cir-

cumferència i un diàmetre. Van dividir el dia en dotze hores dobles i l'any en dotze

mesos lunars, amb les oportunes correcions. En literatura abundaven els textos

religiosos màgics i també els èpics, com ara el poema de Gigamesh.

La majoria d'aquestes activitats eren impulsades pels monarques mateixos, (Gudea,

Hammurabi), i així es configurava el model d'Estat que es coneix amb el nom de

despotisme oriental i que va ser el que va adoptar els futurs imperis. Els monarques

assumien les funcions de suprem ( el nº 1 ) administrador, jutge- legislador i general

de l'exèrcit i convertits en propietaris de grans terres, a costa de comunitats i tem-

ples, les anaven repartin entre els digantaris a canvi de servei.

Dins el nou sistema els antics patesis es van convertir en governadors del rei a les

ciutats i a les províncies, amb la funció de recapatar els impostos i de controlar les

diferents prestacions de la població ( productes, treball, soldats ). Quedava així con-

solidat el sistema de govern territorial, que va servir de base als primers imperis de

la història: l'assiri i persa.

a). Desigual Economía: Uns tenen més que altres. Que això va produir:

Guerres: Després de las guerres van sorgir:

Els Primers imperis: L'Assiri i el Persa

• Manifestacions artístiques a Mesopotàmia:

a). Una de les innovacions tècniques va ser al maó, amb al qual van descobrir

l'arc i la volta. Els Sumeris van descobrir que els maons col.locats en posició

radial cobrien espais amples sense necessitat de fer servir grans pedres.

L'arc i la volta es la base de tota la arquitectura i va ser utilitzat per árabs.

b). Per ocultar la pobresa dels materials utilitzats es va fer servir la ceràmica vi-

drada, és a dir, el fang cuit i vidrat per un dels costats, que s'aplicava a murs,

parets i façanes, com la porta d'Ishtar a Babilònia.

c). El Ziggurat es una torre escalonada que van construir dins del palau. En el

Ziggurat, viu el rei.

• Egipte:

Localització geográfica i temporal:

No plou a l'estiu.

• Pas mediterrani

Pluges pobres

El Nil ! L' única font d'aigua ( 1200 Km ! Assuán - Mediterrani )

• País envoltat de desert.

- 3.200 a.C 30 a.C ( Cleopatra )

( Unificació )

3200aC 30aC

Baix + Alt hisos Alex Magno Roma

( El delta ) ( La resta de riu fin Assuán )

2. El Nil: Font de vida d'Egipte:

Baix: delta -Estacions: .Febrer-MaigSequera. “Shema” Collita

• Nil .Juny-SeptCrescuda. “Akit” inundació

Alt: Fins Assuán .Octubre-Gener Descens. “Peret” germinació

• A les muntanyes atíops a les quals - Sequera: Es recull la collita. El riu es troba

neix el Nil plou i neva més a l'estiu a set metres per sota del nivell de la cres-

( de Juny a setembre ). cuda.

- Crescuda: “Terra negra” ( Conglomerats de - Descens: Es reprodueixen les

(a les marges del riu ) ! terres + llims ) plantes. Conreen i planten.

Es tornen molt fèrtils.

Agricultura

L'Economia Ramaderia

Pesca, caça i recol.lecció

• El riu Nil determina La Societat Jerarquitzada ( Piramidal )

Lleis

La política Governant

(Estat) Religió

L'economia:

3.1. Agricultura: ( 9 de cada de 10 egipcis )

blat aliment / comerç lli

• Cereals ! Productes industrials vestits

civada ( “ avena” ) Papir

escriure,vaixells,etc !

! Productes d'horta alls, enciam, ceba, cogombre

Faraó

• Estructura de la propietat Casta Sacerdotal

Funcionaris

! Arrendades als sacerdots

GRAN

monar- . Conreen MASSA “ AKIT “ Obres

ca POPULAR faraòniques

faraó

CONTINUACIÓ…. TEMA: 3

• El papir ! Planta endogàmica del delta

Elaboració: S'extreu la polpa de la tija. Després es talla en llàmines fines que

son recobertes d'un pany que els egipcis colpejaven perqué les llàmines s'ajun-

tessin. Per últim es deixava secar.

El papir va servir per:

-Substituí a les taules d'argila cuita.

-Escriptura.

-Cordes.

-Xarxes de pesca. tija

-Espardenyes.

-Cistells.

-Petits vaixells.

3.2 Ramaderia, Pesca i Caça:

• Ramaderia: Baca, bou, cabra, xai, porc, ànecs, oces.

• caça: estruç, llebre, hipopòtam, aus silvestres.

Mar oberta ! tonyina, peix espassa.

• Pesca:

Riu Nil ! tota mena de peix.

3.3. Comerç

! Importacions: 1. Fusta de Siria 2. Pedra del Nord d'África. 3. Esclaus d'Áfri-

ca; Síria. 4. Coure i Plata del a país de Punt (Encara no reco-

negut). Alló que había que comprat a Egipte.

! Exportacions: Espardenyes, Papir , Peix, Derivats l'actics, Or, Armes.

! El centre del comerç de Egipte amb altres paisos tan per les exportacions

com les importacions era Xipre.

4. Societat:

faraó

sacerdots.

escribes, arquitectes, etc.

pagesos, ramaders i esclaus.

5. Política:

govern ! Déu- Faraó: És l'únic èsser vivent que té relació amb

Estat religió els altres déus. És un Déu terrenal.Com a Déu creador

lleis ha de preocurar la benevolència de la natura amb el

país. Garantitza l'ordre establert la societat pira-

midal.

! Simbols del Faraó:

Bastò: Ell és el pastor del país.

Flagell: Ell poder sobre tota la producció. ( Eina per separar el gra de blat de la

palla).

Tro: El poder es estable.

Falsa Barba: Significa la força. Probé de la cua d'un bou o un lleó.

Cobra: La destrucció absoluta de l'enemic ( la porta a la corona).

Corona Blanca: Alt egipte

S'encaixaven

Corona Vermella: Baix Egipte

! El poder no era hereditari.

! Casta sacerdotal Religió.

-Era hereditaria perqué els secrets dels temple passaven de pares a fills. Vi-

bien en una societat dins el palau.

-Era la máxima consellera del faraó.

6. Religió:

-Segons els egipcis del caos sorgí la terra i el Déu Sol (Ra) ha va construir la

vida ! Els homes per una banda i els déus per una altra.

! Divinitats:

-Ra ! Déu del Sol.

-Anubis ! Déu de la mort.

-Thoth ! Déu de la sabiesa.

-Ptah ! Déu de les arts.

-Osiris ! Déu de la vegetació. Déu - Faraó de l'altra vida.

germans -Seth ! Déu de la maldad i del destrucció.

-Isis ! Deesa de la família i els treballs.

-Cada faraó tenia la seva dinivitat preferida, segons de la zona d'on provenia

i del culte que més practicaven allà.

-Quan un faraó o membre de l'altra noblesa moria era envalsamat, treient - li

primer els órgans perqué no es podrís el cos i arribés a l'altra vida.

-L'altra vida era considerada un paraís perqué es repetien els millors mo-

ments de la vida terrenal.

7. Art:

! Característiques: -Construccions geométriques de la pedra. Els perfils són

rectilinis. Les parets están pulides.

-Colosalisme. Això provoca que els edificis siguin despro-

porcionats amb la seva funció, va fer de les constru-

ccions egiptes les més altes fins llavors.

Colocalisme ve del colós (entrada gegantina)

Exemple:

Pirámides:

Kefren Kiops Mikelino

GIZEH

-El colosalisme demostrava la poténcia col.lectiva d'un poble.

! Una arquitectura arquitrabada, és a dir que no utilitzen els corcs ni les corves,

només treballen línees rectes horitzontals; verticals.

} capitell

! Apareix la columna, influida pels troncs de la palmera.

El capitell estava escolpit en forma de fulles de palma.

! Principals construccions:

Mastaba ! Es la tomba més antiga, dels faraons, datada abans de la reuni-

ficació d'Egipte. Dos metres d'alçada i 5 d'ampla.

Piràmide !Representació del poder de la unificació. La primera fou Zòser i

està esglaonada. En segon lloc en importància estarien les de Gizeh.

Hipogeu !Tomba exacabada al peu de la montanya, dins la roca, per estar

amb armonia amb la natura. La més important es Hapsetchut i es troba a

Luxor (1500 a.C).

Temples ! El temple de Karmak. El temple d'Ammón a Luxor. Amb planta

rectangular i una gran avinguda, hi vivien els sacerdots “la casta sacerdotal”

i s'hi oferien, en una cambra propia del Déu, les ofrenes d'aquest.

Esfinge ! La gran Esfinge de Kefren a Gizeh. Esuna escultura gegantina es-

culpida en pedra que amb trets animals deifica el Déu faraó.

DEFINICIONS

ESTADO- Cuerpo político de una nación. 2.Forma de gobierno. Estado

republicano.3. Nación (o grupo de naciones) organizada, sometida a un

gobierno y a leyes comunes.

CIVILITZACIÓ- 1. f. Acción y efecto de civilizar o civilizarse. 2. Conjunto de

ideas, creencias religiosas, ciencias, técnicas, artes y costumbres propias

de un determinado grupo humano.

LA CIVILITZACIÓ URBANA S'ESTÉN PER LA MEDITERRÀNIA

TEMA: 4

Creta:

1. En quin espai geográfic es va desenvolupar la civilització cretenca o

minoica? A l'illa de Creta, al mar mediterrani, durant la primera mitad del

segón mil.leni.

2. Com va ser aquesta civilització, i quines coses la van influir?

El seu origen està marcat per la influencia que hi exerciren les civilitzacions

del Pròxim Orient i, fonamentalment, d'Egipte. Però, els cretencs no van imi-

tar servirlment aquest pobles, sinò que van crear unes formes de vida prò-

pies i originals que van fer d'aquesta civilització una de les més atractives i

florents de l'antiguitat.

Per quina raó la forma de vida tradicional agrària i ramadera es va transformar a Creta? Per l'excel.lent situació geográfica rn que es trobaven

a l'illa de Creta; escala obligada de les rutes que desde l'Orient es dirigien

cap a la mediterrània occidental. Aquests contactes van dinamitzar la pobla-

ció cretenca i ben aviat part dels tradicionals camperols i ramaders es van

convertir en hàbils comerciants que viatjaven per tota la mediterrània.

Amb quines matèries comerciaven? Compraven ivori a Egipte i importa-

ven marbres i obsidiana de les illes Cíclades i de la Grécia continental.

Qui detentava el poder? Igual que a lescivilitzacions orientals, la direcció d'aquestes activitats econòmiques va comportar el naixement d'una aristo-cràcia, que va centralitzar el poder econòmic i polític de l'illa. Els aristòcrates detentaven el poder.

Palaus de l'illa de Creta. (Cnossos, Faistos, Mal.lia, Hadia, Tríada…) des

dels quals funcionaris i escribes, a les ordres dels grans senyors, controla-

laven i tresorejaven la riquesa que la resta de la població generava.

Característiques arquitectòniques d'aquest palaus. De distribució labe-

ríntica, aquests palaus no tenien muralles i estaven formats per múltiples

dependències comunicades entre elles per complicats passadissos i organit-

zades al voltant d'un pati central.

Característiques de les decoracions dels palaus. Els frescos que decora-

ven les parets representaven amb dibuixos de vius colors moments de la

vida quotidiana enmarcats per senefes amb motius florals.

Per que diem que a Creta la cultura semblava més alegre i natural?

Perquè esl artistes cretencs no estaven subjectes a la rigidesa que a Egipte

imposaven les castes sacerdotals i se'ls permetia fer un art més alegre i na-

tural.

Micenas:

Está situada en la península del Peloponés. Su origen es aqueo del 2 mil.leni

a.C.

van ser una civilització de senyors guerrers. Van construir ciutats i palaus amb

murs ciclopis.

Les ciutats més importants foren Tirint, Micenes i Pilos.

Acumularen grans fortunes i tresors, conservats en els seus sepulcres.

Es dedicaren al pillatge, la pirateria i a les expedicions armades relacionades

amb el poema épic de la Ilíada de que en Homer, recol.lint la tradicció grega si-

tua els reis micenics assetjant la ciutat de Troya.

Van fer precedent de la Grega.

Schielman, descubridor de Troya, Micenes i Tirint, va posar el nom dels herois

homèrics a les seves troballes.

Van ser destruits pels doris.

Fenícia:

A l'actual Líban.

Van construir embarcacions molt ràpides, que van fer que fos un poble comer-

ciant, instalàntse per la mediterrània.

Aquests centres comercials reben de nom “factories”.

Al 1.100 a.C arribaren a l'Estret de Gibraltar i van formar la colònia de Gadir, la

Cadiz actual.

També, van fundar la colònia de Ibussim, Eivissa. Els fenicis remontaren el riu

Ebre a la recerca de productes. A l'any 1986 es va trobar una factoria coneguda

amb el nom de Aldovesta.

L'entorn Cartaginés i Fenici es coneix també amb el npm de Púnic.

Els fenicis van ser els invertors del nostre sistema d'escriptura: alfabetic.

Les principals ciutats de fenícia van ser Biblos, Tiros i Sidon.

L'expansió comercial de fenícia

Què saps dels habitants de Fenícia? La bona situació dins les rutes comercials i el retrocés dels poderosos imperis veïns, donà la oportunitat a aquest poble de desplegarse arrán del Mediterrani i exercir la seva forta activitat colonitzadora.

Per aquesta empresa va construir ràpides embarcacions de fusta de cedre

que els permetien arribar amb menys temps a les colònies -factories de les

costes meridionals de la Mediterrània que havíen format.

A aquestes colónies, canviaven productes manofacturats per metalls dels

indígenes. A més, per simpificar la comptabilitat van crear una sencilla escrip-

tura alfabètica.

Resum: Comerciants, colònies i alfabets.

On fundaven les seves principals colónies? A les costes meridionals de la

Mediterrànea.

Quines d'elles arribà amb el temps a rellevar Fenícia? Càrtago.

EL MÓN GREC

TEMA: 5

Característiques geogràfiques de la península balcànica.

La península balcànica és de costes retallades, amb profundes valls aïllades entre

muntanyes.

2. Lloc de procedència dels primers i invasors de la península balcànica.

Eren indoeuropeus, els primers van ser els Aqueus i els següents van ser els doris.

3. Significat d'aristocràcia.

El conjunt de gent que devien ser els millors. S'anomenaven aristois ( els millors ), o

eupàtrides ( ben nascuts ).

4. Com justificaven els “aristois” el seu poder?

Pretenien provenir de la nissaga dels déus i dels herois.

5. Quin poder econòmic tenien els “eupàtrides”?

Eren les propietàries de les terres i els ramats.

L'expansió Grega:

1. Què va motivar que les petites comunitats colonitzessint la Mediterrània?

La manca de certs béns, sobretots metalls, va fer que es formessin grups comer-

ciants que els anessin a cercar a regions relativament properes. Però, la manca de

terres de conreu a Grècia propicià l'ocupació d'aquests territoris de forma perma-

nent, iniciant-se així la colonització.

2. Quines zones van colonitzar els grecs?

A Espanya, Empúries; a França, la cossta de banya el Mediterrani; l'illa de Còrsega;

Itàlia i part de Sicília; les costes que banya el mar negre; Part de Turquía; Creta;

Part d'Egipte; i part de la Líbia actual.

3. Què va aturar l'Expansió dels grecs per la Mediterrània?

Les causes que van influir al poble grec a deixaar de expandirse fóren, d'una banda,

l'ocupació prèvia de les millors terres i zones estratègiques i, d'altra banda, el dava-

llament de la pressió demogràfica, que en moltes polis havia estat l'incentiu per colo-

nitzar. Però, fonamentalment, va ser la presència de fenicis o de cartaginesos a la

zona occidental del Mediterrani i perses a l'oriental el que va obligar als grecs a

aturar el seu avanç.

4. Significat de holigarquía i hoplita.

La oligarquía és una societat on els homes lliures i amb drets eren una minoria.

L'hoplita és un equip de soldats d'infanteria.

5. Que fa un legislador?

Els legisladors redactaven les lleis tradicionals, introduint-hi reformes i actualitzant -

les.

Grècia:

! Principals fets historics:

En algunes ocasions les ciutats gregues van aliar-se contra enemics exteriors. Els

perses, durant les anomenades guerres Mèdiques ( medes o perses ) es proposa-

ren vèncer als grecs; aquests ella van rebutjar unificant els seus esforços amb la

lliga de Delos ( 977 a.C ).

Així doncs, a la Batalla de Marató ( 490 a.C ) l'exèrcit grec va vèncer els perses o

medes sota el comandament del rei Dario.

A la Batalla de les Termòpiles l'exercit grec ( espartans ) va ser vençut pel rei Xer-

xes, que saquejà Atenes i incendià l'Acròpolis; dies després una esquadra grega va

derrotar els vaixells perses en la batalla de Salamina.

Els grecs també van barallar-se entre ells: els atenesos i els espartans van mantenir

una llarga guerra del 431 al 404 a.C amb el suport de les seves ciutats aliades.

Al segle lV desde Macedònia, un regne del nord de Grècia, va unificar els territoris

hel.lenics. Aleixandre Magno ( regnat 336 -323 a.C) va dirigir la guerra contra el per-

ses. Va conquerir un gran imperi; ocupà Egipte, els territoris perses i arribà fins a la

Índia. Am Aleixandre El Gran, la cultura grega va aconseguir una gran difusió.

A la seva mort, l'imperi macedònic fou dividit en nombrosos reialmesde cultura helè-

nica.

! Etapes de la història de Grècia:

a.C ! Final del Neolític.

a.C ! Civilització aqueo - micènica ! Edat del Bronze grega.

a.C ! Invasions dòriques: ! Edat del ferro grega.

! Edat fosca -( Poemas homèrics )

800 a.C ! PERÍODE ARCAIC ! Expedicions marítimes per fundar colònies.

500 a.C ! PERÍODE CLASSIC ! Esplendor de les ciutats “polis”.

300 a.C ! PERÍODE HEL.LENISTIC: ! Aleixandre el Gran, rei.

! Després s'incorporà a l'Imperi Romà.

! Activitats:

1. Quines modificacions es van introduir en aquesta constitució per convertir-

la en democràtica?

S'introduí el principi de la igualtat de tots els ciutadans davant la llei.

2. Quina condició calia per ser considerat ciutadà?

Per ser considerat atenenc calia ser fill de pares atenencs. Si un era fill de mare

estrangera, no se'l considerava ciutadà.

- Quines feines feien els esclaus?

Els esclaus treballaven en diferents sectors de l'economia que abarcaven desde

l'agricultura, la mineria o la construcció; fins als tallers artesanals, l'ensenyament

o la medicina.

- Que n'opines d'aquest sistema polític?

En alguns aspectes, con ara el sistema polític o judicial, era força correcte, però,

en d'altres, tenien uns valors molt deporables per defensar l'esclavitud.

3. Quines reformes va fer possible el sistema democràtic d'Atenes?

L'ekklesia ( assamblea dels ciutadans ) esdevení l'organ fonamental de govern i

expressava directament la voluntad dels ciutadans lliures.

- Quins arguments dóna Pèricles per elogiar el sistema polític de l'Atenes del

segle V a.C?

Pèricles defens el que l'administració de l'Estat sigui a les mans del poble, que

tots tinguin davant la llei de les mateixes garanties, el que s'accdeixi a un càrrec

públi sigui quina sigui la condició social del nombrat, i, sobretot, la llibertad de que

diuen gaudir.

CONTINUACIÓ… TEMA: 5

! Activitats:

1. Explica de quines tres maneres es podia caure en l'esclavitud.

Segons la ciutat, si tenies deutes; si eres presoner de guerra o de pirates i si

eres un nen abandonat.

- Quina reforma important va fer Soló?

L'abolició a Atenes de l'esclavitud per deutes.

• Que es la “polis”?

Son ciutats independents aproximadament d'unes 10.000 persones. Tenien uns lí-

mits naturals amb una unitat religiosa i estaven units per assumptes d'interés co-

mú.

A la polis apareix la “paraula” com instrument de poder més important que els al-

tres.

Els que componen la polis apareixen com similars a pesar de les diferencies en

raó del seu origen.

Les relacions recíproques substituiren les relacions jeràrquiques de la seva misió

i dominació.

Les principals polis de Grécia foren Esparta, Tebas, Atenas, Ófeso, Corint i Mile-

to.

• Formas de Gobierno.

En las ciudades griegas hubo distintas formas de gobierno, pero, en el siglo V an-

tes de cristo, Atenas desarrolló un gobierno denmocrático ( “demos” pueblo, “cra-

tos” poder ).

Todos los ciudadanos libres de Atenas tenían derecho a participar y a votar en el

gobierno de la ciudad estado.

Democracia con limitaciones ya que no incluía ni a las mujeres, ni a los esclavos,

ni a los extranjeros o metecos.

• Órganos de gobierno.

El más importante es la Assamblea de la ciudad o Ekklesia. El cristianismo adoptó

este término para designar sus reuniones en las iglesias.

La ekklesia era la reunión de ciudadanos libres que expresaban directamente su

voluntad, escogia o raticaba a los magistrados de gobierno, elaboraba leyes,

decidía sobre los impuestos, nombraba los cargos del ejército i organizaba los tri-

bunales.

Este sistema democrático intenta evitar la aparición de un tirano o el predominio

de una clase política dominante.

ROMA. DE LA CIUTAT PRIMITIVA A L'IMPERI

TEMA: 6

Origen de Roma según su leyenda.

La llegenda diu que una lloba va nodrir dos bessons, abandonats en un bosc de la

regió del Laci, que eren descendents d'Enees, l'heroi grec fugit de Troia, i que

un d'ells Ròmul va fundar una petita ciutat: Roma.

A través de Roma, la cultura grega i, fins i tot, el somni polític d'Alexandre el Gran

es va expandir pel món i la simbiosi d'ambdues cultures, la grega i la llatina, ha

marcat profundament la història d'Occident.

1.Origens de Roma.

El marc geogràfic:

Va ser al Laci, al costat de les ribes del riu Tíber, en una zona pantanosa amb

pastures abundoses i envoltada de turons, al 753 a.C.

- Monarquía.

L'organització socila de Roma primitiva:

La família era la cel.lula viva del poble romà i comprenia tots aquells que depenien

directament del cap de la família.

Les famílies més poderoses i més antigues, propietàries de ramats i extensos te-

rrenys, van intentar molt aviat monopolitzar el poder polític i religiós, i van cons-

tituir el patriciat.

Enfront del patriciat, una multitud, cada vegada més gran, constituïa la plebs, de-

dicada sobretot al comerç, a l'artesania i al conreu de petites propietats agràries.

La forma de govern d'aquesta petita ciutat era una monarquia.

- Clase baixa.

Roma sota la monarquia.

Etrusc:

La procedència del poble etrusc no està ben determinada i potser fou el resultat

de la fusió d'emigrants de l'Àsia Menor amb pobladors de la península itàlica. Ells

van introduir la revolució urbana a Itàlia i basaven la seva riquesa en una agricul-

tura pròspera, en l'explotació de mines de estany, coure i ferro.

Sota els etruscs, Roma va esdevenir la una gran ciutat.

2. La Roma republicana

Entre el 509 i el 508 aC, una revolta dirigida per les principals famílies patrícies

va aconseguir foragitar els etruscs i proclamar la República.

La república aristocràtica. Les lluites entre patricis i plebeus.

La constitució de la república es va realitzar en benefici de l'Oligarquia patrícia,

que va intentar des del primer moment dominar els plebeus. El govern era repre-

sentat pel senat, que defensava els interessos d'aquesta clase.

Això va donar lloc a una llarga lluita per aconseguir el reconeixement dels drets

polítics i socails de la plebs, que va enfrontar durant més de dos-cents anys amb-

dós grups (segles V-III aC).

La primera conquesta, a començaments del segle V, va ser de poder nomenar

tribuns de la plebs, magistrats inviolables encarregats de defensar-los i repre-

sentar-los davant les autoritats patrícies. A mitjant segle V aC, es va promulgar

la llei de les dotze taules, font de tot dret públic i privat, la finalitat de la qual era

establir la igualtat entre tots els ciutadans.

Les institucions polítiques republicanes.

El sistema republicà, que després de les transformacions dels segles anteriors

governaba i regia els destins de Roma, se sostenia sobre tres pilars bàsics:

El Senat, el Magistrat i les Assemblees.

El Senat constava de tres-cents membres elegits de manera vitalícia entre els caps

de les famílies patrícies i els plebeus enriquits, que hi podien accedir després d'ha-

ver exercit alguna magistradura. El Senat era l'òrgan més efectiu i influent del go-

vern, alhora que el dipositari de la tradició. Dirigia la política exterior, els afers mili-

tras i tenia el control de les finances de l'Estat.

Els Magistrats eren els dipositaris d'una part del poder de l'Estat; s'elegien anual-

ment i sempre per parelles per tal d'evitar abusos del poder. Estaven sotmesos a la

llei i al dret d'intercessió, pel qual un magistrat podia oposarse a l'acció del seu co-

l.lega.

Hi havia dos tipus de magistradures: les que tenien poder absolut (dictadors, còn-

sols i pretors) i les que el tenien limitat (edils, censors i qüestors). Els cònsols eren

els que tenien més poder: dirigien les guerres, les finances i la justícia. En cas de

perill, un cònsol podia ser nomenta dictador durant sis mesos, amb plens poder

sense obligació de donar comptes a ningú. Els pretors eren els encarregats d'ami-

nistrar justícia i, normalment, se'ls encomenava el govern de les províncies conque-

rides. Els censors vigilaven els costums i els impostos, els edils formaven la policia

i tenien a llur càrrec la vigilancia del mercats i, finalment, els qüestors administraven

els tresors de l'Estat.

Els magistrats eren elegits per les Assemblees.

L'expansió de Roma i l'organització de les terres conquerides.

La República va iniciar un procés progressiu d'annexió i conquesta dels territoris

d'Itàlia.

Més tard, del 264 al 146 aC, les guerres púniques van enfrontar Roma i Cartago,

un duel a mort per conquerir l'hegemonia a la Mediterrània occidental.

Al llarg dels segles ll i i aC, els romans van estendre el seu domini cap a l'Orient i

van sotmetre els reines de Macedònia, Grècia, Àsia, Síria i Egipte.

En general, a les poblacions dels territoris conquerits molt rarament se'ls va conce-

dir la ciutadania romana, sinó que normalment van establir uns pactes que respec-

taven les seves formes autòctones de govern.

L'explotació de les noves terres i les seves conseqüències.

Gran part de les terres conquerides i de les propietats d'aquells que s'havien opo-

sat a acceptar el domini de Roma van passar a engrossir els béns públics de l'Estat

romà.

Aquestes propietats eren explotades normalment en concessió per la classe sena-

torial romana, la qual va anar constituint, per totes les províncies, enormes latifun-

dis explotats per esclaus que generaven grans excedents a baix cost. Els esclaus,

aconseguits per milers a les guerres de conquesta i venuts con una mercaderia

més als mercats, eren fonamentals en l'agricultura i l'artesania, de la mateixa mane-

ra que a Grècia, van ser peça bàsica del sistema productiu (esclavista).

Les provínsies, governades per pretors que ostenaven tots els poders, van ser ex-

poliades fins a la sacietat per Roma. L'orient va ser totalment dessagnat, i l'occi-

dent, encara que també va ser explotat, va resultarne més beneficiat ja que va po-

der participar per primera vegada en el circuit econòmic de la Mediterrània.

Roma va esdevenir el centre econòmic de tota la Mediterrània.

! Activitats:

1. ¿Qué es una monarquía constitucional?

Sistema de gobierno donde los soberanos tienen su poder limitado por una constitu-

ción.

2. ¿y Democracia?

Forma de gobierno donde el poder lo ejerce el pueblo ( directa o indirectamente

“con representantes).

3. ¿Que es la república?

Sistema de gobierno donde el poder ejecutivo es ejercido en nombre del pueblo.

4. Totalitarismo.

Sistema político que exige del hombre un compromiso total en todos los aspectos de

su vida. Tanto en el aspecto social, moral, estètico, espiritual, etc…

! L'enriquiment de la clase superior

1.¿Què era l'ager publicus?

Un inmens terrritori, variat i ric format per propietats rústiques, mines, pedreres, bos-

cos i salines que explotaven els esclaus, propietat de la classe senatorial romana.

- Com es van crear els grans latifundis?

Per la constitució a totes les províncies de terres que, explotades per esclaus,gene-

raven grans excedents a baix cost, i que els riscs engrandien, bé comprant-los als

veins o bé prenent-les per la força.

- Per quin eren treballats?

Per esclaus al servei de la classe senatorial.

- Com els obtenien?

Els aconseguien durant les conquestes i eren venuts als mercats.

- Quines conseqüències va tenir el treball esclau per als itàlics?

Va disminuir el nombre d'itàlics, que abatuts per la misèria, els impostos i el servei

militar, es van quedar sense feina, ja que la terra pertanyia als rics i era treballada

per esclaus.

3. Causes de la crisi del segle I aC.

- Incapacitat per governar tantes terres i homes.

- Les províncies més llunyanes es van fer més forts; independents i desobedients de

Roma.

- La massa desocupada revindica, amb el recolzament de Tiberi i Gai Grac:

! Afavorir els grups eqüestre i plebeu.

Limitava l'ager publicus

! Reforma agrària

Otorgava terres i feina

- Guerres civils pels enfrontaments entre generals pel poder Mari i Sul.la, Pompeu

i Juli Cèsar.

LA CRISI DE L'IMPERI ROMÀ

TEMA: 7

• Produida per:

Despoblament del camp.

Migració del camp a la ciutat.

Terres improductives.

Rendiments inferiors a la agricultura i el comerç.

CRISIS ECONÒMICA Desgast per guerres.

No arriba ni or ni argent ni esclaus.

Disminució dels ingresos.

L'Estat no pot pagar als funcionaris ni l'exercit.

Poder imperal debilitat.

Indisciplina de l'exèrcit.

CRISIS POLÍTICA Inseguretat a les fronteres.

Pressió dels pobles bàrbars.

Invasions germàniques.

Sorgeixen altres cultures, religions mistèriques.

CRISI RELIGIOSA Aparició del Cristianisme.

Promesa de salvació.

Persecució.

• Les principals ciutats romanes a catalunya.

Rhode: Rosas.

Emporiare: Empúries. Restos griegos y romanos.

Gerunda: Girona. Tenia un riu.

Aquis voconis: Caldes de mala vella. Font.

Blandae: Blanoso

iIuro: Mataró

Baetulo: Badalona

Bàrcino: Barcelona

Tàrraco: Tarragona

Bertosa: Tortosa

Iulia líbica: Llíbia

Ausa: Vico

Aeso: Isona / Solsona

iesso: Guissona

Aquae calidae: Caldes de Montbuí

Egara: Tarrassa

ilerda: Lleida

• Roma. Arte práctico.

Añadieron los estilos toscano y compuesto.

Templos circulares: tolos Utilitzavan la teja columnas.

Templo de Nimês, en Francia. Las columnas poste-

riores estan tapiadas.

Basílica de Bajencio, palacio de justícia o zona de in-

tercambio comercial.

Pantenón de Roma, dedicado a todos los Dioses y

acabado por Adriano. Tenía una cúpula que tenía co-

mo función, dar la misma importáncia a todos los dio-

ses. Se construyó con hormigón y cemento.

ARQUITECTURA Amfiteatro, tenía unas condiciones audio-visuales

casi perfectas.

El Coliseo de Roma, forma circular. Cada piso se

construía cona arcadas y con distintos ordenes para

para dar más solidez al edificio. Tiene una capacidad

de 50.000 personas.

La Espina, Circo romano para carreras de caballos.

La Ciudad de Pompeya, Quedó enterrada bajo las

cenizas.

La Columna trajana, se narraban las victorias de una

compaña romana.

Arcos militares, Era una manera de recibir y conme-

morar las victorias. Despertaban la admiración del

pueblo.

BIZANCI

TEMA: 8

L'imperi romà d'orient va resistir les invasions bàrbares.

-Zona més desenvolupada econòmicament

-Hereva de la cultura grega amb més capacitat d'organització, i

tindrà un caràcter hel.lènic.

• Constantinopla.

Capital: Bizanci, reconstruida com a capital per l'emperador constantí el Gran l'any

330.

Ciutat: Important centre de comerç i d'intercanvi comercial entre l'extrem Orient i Europa.

• Justinià.

Regnat de Justinià ( 527 - 563 ) intent de refer l'unitat de l'imperi romà. Va conquerir

Itàlia, Nord d'África, Sur de la Península Ibèrica i les Balears més la trècia il.liria.

Dret continuador de la tradició romana ( codi de Justinià )

L'esglèsia bizantina va viure un llarg procés de divergències i confrontacions amb el

Papat de Roma.

Aquestes friccions tenen com a desenllàs la ruptura coneguda com:

CISHA D'ORIENT.

• Decadència.

Dominat per l'Islam, el seu poder va anar desapareixent.

• Activitats:

1. Quines zones de l'antic imperi romà van ser conquerides per Justinià?

El litoral il.liri, itàlia, Sicília, Sardenya, Còrsega, les Balears, tota la costa de les

Actuals Líbia, Tunísia i Argèlia i també el sud d'Hispània.

2. La basílica de Santa Sofia a Constantinoble.

La necessitat d'un culte massiu va provocar la creació de centres religiosos com

Aquest, que es va acabar de construir l'any 537.

La coberta consistia en una gran cúpula recolzada sobre quatre arcs i dues mitges

Cúpules.

Es un edifici de planta en forma de creu grega.

3. Quins són els aspectes simbòlics d'aquests mosaics?

En el primer mosaic Justinià apareix amb el cap coronat.

L'ISLAM

TEMA: 9

L'Islam ha fet de pont entre el món antic i modern.

• Origen geogràfic:

A la península Arábica ( desert ) poblada per àrabs ( semites ) i beduins ( habitants

del desert, nòmades dedicats al comerç amb caravanes), agrupats en tribus, sota la

autoritat del xeic.

• Mahoma i l'islam.

Pertanyia a una família de comerciants, orfe desde petit fou criat pel seu oncle mer-cader.

Als 25 anys es casa amb una vídua rica ( Hadiya ).

Estudia profundament la Bíblia, religions jueva i cristiana, aprofitant els seus viatges

com a conductor de caravanes i mercader, cosa que afavoria el contacte amb aquestes condicions. Tots aquests contactes van esdevenir la base per a la forma-

ció d'una religió en que es fonen i confonen elements religiosos cristians i jueus.

Actua com un reformador social i religiós. El tret més genial del nou missatge diví es troba en la seva magnífica adaptació a la societat del moment: elimina tot estament, que no classes socials; suprimeix el sacerdoci; i exclou qualsevol tipus d'obcuran-tisme teològic. La seva práctica resultava força senzilla i l'islam només esdevenia

agressiu amb els qui s'hi opossaven activament o amb els descreguts.

Considera Abraham pare dels àrabs. Comença a predicar al 622. Expulsió de la meca, on havia nascut i havia rebut les simpaties de la població per haver pres el poder a l'oligarquia. En el 622 també es la data de l'inici de l'era islámica, l'hègira.

A partir d'aquest moment, l'expansió de la nova fe es va anar realitzan mitjançant la

barreja de predicació i de guerra. Conquereix la Meca al 632, any que mort Mahoma i els musulmans ja dominaven la meitat oest d'Aràbia, i dos anys més tard l'islam ja s'havia estés al llarg de tota la península, i arrribava, pel nord, a les ribes del Jordà

i de l'Eufrates.

• La Doctrina de l'Islam.

L'Alcorà, contingut de les lleis civils, socials, polítiques i teología. Les normes i les regles per les quals regeixen els musulmans ( els creients ).

Sunna, la tradició ( els fets i gestes de Mahoma ).

Principals sectes dintre de l'islam: Xiïtas rebutgen “la Sunna” el costum del profeta.

Sunnites ( desidents ) .

• Oblidacions de creient i dogmes.

Acte de Fe: No hi ha més Déu que Déu ( Al.lá ), Mahoma el seu missatger.

Cinc pregàries per dia, tant se val on, amb el rostre acarat cap a la Meca.

( el divendres a la mesquita ).

Fer almoines, caritat.

Dejunar anyalment durant el més de Ramadà.

Peregrinar a la Meca ( un cop a la vida ).

També es van establir normes de tipus civil:

Els barons tenien la possibilitat de casar-se fins a quatre vegades al llarg de la

seva vida.

Es prohibeix l'alcohol, la carn de porc, l'usura, els jocs d'atzar i la idolatria.

Admet la poligamia i l'esclavitud.

Creuen en el Paradís, ple de plaers: resurrecció i Judici Final.

No existeixen sacerdots ( ulemes ) son intèrprets de la llei corànica; si existeixen

els directors de les oracions ( Imans ).

• Expansió de l'islam.

A la mort del profeta, van començar les dissesions.

El califa Omar va conquerir Síria, Pèrsia i Egipte.

El califa següent, Otman, morí assasinat pels xiites que van imposar Alî ( cosí de

Mahoma) en el califa.

És els fundador de la dinastia omeia.

Els nous califes van dur l'islam a una gran expansió.

A principis del s.XVIII els exèrcits omeies havien estès l'islam desde la P. ibérica

fins a l'India.

Damasc va ser la capital del califat Omeia ( 661-750 ).

Al 750 el califat Omeia va ser deposat per una revolució Xiïta, que instaurà la

dinastia abbàssida i s'instalà a Bagdad.

Sota els abbàssides, els musulmans van aconseguir un gran desenvolupament

econòmic i cultural.

Molts dels territoris sota dominació del califat abbàsida de Bagdad s'anaren revol-

tant i, finalment se'n van separar. Així apaareixen els “Omeies” a l'Al . Andalus;

els idríssides, al Marroc; els aglàbides, a l'Algèria i Tunis; els tulúnides, a Egipte.

• Al - Andalús.

Quan l'islam va establirse a la P. ibérica, els seus territoris van rebre aquest nom.

Una part de la població romano - visigoda, els denominats muladís, es van islamit-

zar, d'altres van continuar fidels a la religió cristiana -els anomenats mossàrabs-.

Els musulmans potenciaren les zones més aptes per a l'explotació agrícola i co-

mercial.

Així, la vall del Guadalquivir, la costa de València, Múrcia i la vall de l'Ebre esde-

vingueren territoris rics i fortament islamitzats.

La ciutat va tornar a ser centre productor i mercat flotant.

Còrdova va esdevenir el centre del poder islàmic al Al - Andalús.

• Activitats:

Qui eren els beduïns?

Una tribu qur habitava el desert i estava dedicada a un nomadisme en que es

combinava la ramaderia, el comerç terrestre i el bandolerisme.

Vivien en una àrea quasi tota desèrtica i les escaseres ciutats, emplaçades en

Oasis.

• La cultura islámica es la síntesi d'altres cultures.

Els àrabs van captar els avenços dels pobles dominats.

L'aglutinant va ser una llengua i una religió universal.

De Bizanci van assimilar les formes de govern.

Van estudiar la ciència i la filosofia grega ( Aristòtil ).

Van copiar les formes artístiques perses, índies i visigodes.( arc de ferradura )

Van introduir la numeració índia ( 0 ).

Introduiren les narracions curtes ( les mils i una nits ).

Van introduir la pólvora, la brúixola o el paper dels xinesos.

Desenvoluparen la medicina.

Van desenvolupar l'astronomia.

Van desenvolupar les matemátiques.

• Arquitectura geométrica.

Minaret

Pati

Font de les abulcions

(Font sabil)

Aquí es coloca Alcorà

Mihrab

Maqsura

Quibla Mur principal, orientat

A la Meca.

Aquest plànol de la mesquita de Córdova ens mostra les característiques fonamen-

tals de l'arquitectura islàmica. Observeu els elements que componen la planta

geomètrica.

EL FEUDALISMO

TEMA: 10

• Origen:

Es va originar a una Europa amenaçada per tres frents:

Sudàrabs, Islam.

EstHúngars.

NordVikings ( normands )

Hi havia una greu crisi de poder des de el S. III d.C.

La societat es ruralitzava i el comerç es va minimitzar.

La pèrdua de seguretat generà el feudalisme. Arriba al seu ple desenvolupament

al S. XI i XIII.

A l'imperi Carolingi esl comtes rebien un feu o benefici com a pagament del seus

serveis, de forma hereditària, va convertir Europa en un mosaic de petits estats,

donant lloc al naixament de les nacions europees, base del nostre present.

A Europa feudal predominava un sistema de producció basat en l'agrricultura i la

ramaderia d'autoconsum.

La societat era tancada i molt jerarquitazada.

• La societat feudal.

En l'Europa feudal els reis distribuiren l'ús de fruit de les terres entre els grans mo-

bles, comtes i marquesos, que es convertiren, de fet, en petits reis de llurs territo-

ris.

Era una societat piramidal dividida en estaments o grups.

Un estament és com un grup compartimentat de persones que tenen unes rela-

cions jerarqutzades amb les d'un altre grup. La pertinença a un estament la deter-

minava el naixement i difícilment es podia pasar d'un estament a un altre.

REI

Formats

Per la Comtes Bisbes Format

PRIVILEGATS

noblesa Barons Abats per el

Cavallers Rectors Clergat

Monjos

Artesans

NO Pagesos Camp Botiguers ciutats

PRIVILEGATS Grups marginals

Siervos Serfs

Definicions:

Feu noble: Terres que explotava econòmicament un noble per al seu profit.

Serf: Home propi dels senyor, entregat a ell, al seu servei. Las lleis no el protegien

i només podien confiar en la protecció del seu senyor. Podia, tenia família, bén per-

però no terres.

Homenatge: Ceremonia de la época feudal, por la que un hombre se declaraba va-

sallo de un señor.

Vasall: El qui depenia d'un senyor en virtut d'un feu.

Manso Alodial: Propietat lliure de parcel.les de terra.

• El Règim Territorial.

El domini territorial: Croquis d'un feu = possesió territorial. Es la terra del senyor,

explotada per el treball obligatori dels camperols.

Castell.

Bosc.

Terres comunals.

Molí del senyor.

Pont.

Mas.

El domini jurisdiccional: Significa el domini que tenia el senyor sobre els habitants

del territori com a representant del poder polític.

Drets del senyor:

Dret del ban: facultat de dictar ordres i reglaments en el seu domini (font,molins).

Dret de fer justícia sobre tots els homes.

Dret d'inmunitat.

Deures del camperol:

Pagament dels serveis ( rentes o espècies ).

Defensa.

Comunicacions.

Treballar la terra reservada al senyor.

• L'esglèsia i el món feudal.

L'esglèsia cristiana va adquirir la mateixa estructura feudal ( una europa rural i pa-

gesa exigia una esglèsia pagesa ).

Els camperols havien de lliurar part de les collites a l'esglèsia ( el delme, impost

del 10% sobre els productes de la terra ).

L'ascensió del feudalisme va comportar una generalització de la violència per tot

Europa. L'esglèsia intenta posar-hi fre propiciant moviment com ara el de pau i tre-

va de Déu.

El papa Urbà II va idear noves solucions per donar sortida a l'esperit bel.licós dels

nobles en benefici de l'expansió de la cristianitat i del poder de l'esglèsia, proposà

la conquesta de terra santa per tal de recuperar el sepulcre de Crist.

La idea va resultar engrescadora, i, en poc temps es va organitzar la primera

Croada ( un grup de més de 20.000 persones, camperols, captaires i desvalguts

Que inicià la marxa cap a Constantinopla.

Devastaren les regions del Danubi i arribaren a travessar el Bòsfor, però inmedia-

tament van ser aniquilats pels turcs fins a un total de 8 croades que van contribuir

a obrir les poretes de l'orient.

GREMIOS I UNIVERSIDADES

Creus que té alguna relació l'actitud dels gremis amb la dels actuals

sindicats?

La finalitat dels gremis consistia en assistir mutuament als asociats, controlar les

técniques, les qualitats, el volum, elspreus de la producció i el nombre de mestres.

Així, els sindicats defensen també els treballadors i demanden les males condi-

cions en què treballen. A més, reuneixen i solidaritzan els membres per actuar con-

juntamen i aconseguir les seves reivindicacions.

Tant els gremis com els sindicats comparteixen l'intenció d'unitat i associació en-

front desadversitats.

Què és el que els diferencia?.

Que els gremis volien homogenitzar la qualitat i quantitat dels seus productes.

En cambi, els sindicats es defensaven dabant els abusos del empresari.