FITXA TÈCNICA:

-Nom i cognom de l'autor: Jaume Cabré i Fabré (Va néixer a Barcelona l'any 1947. Va fer els estudis en aquesta ciutat i es llicencià en Filologia Ctalana el 1971.)

-Títol de l'obra: La teranyina, un estiu maleït

-Col.lecció, editorial, edició: Premi <<Sant Jordi>> 1983, Edicions Proa,

col.lecció “A tot vent” Primera edició: Febrer del 1984 (Barcelona).

-Nombre de pàgines: 197

ARGUMENT:

La Teranyina és un relat situat a la Setmana Tràgica, on es mostren un seguit de conflictes per tal d'aconseguir el control d'una indústria tèxtil. Els fets es desenvolupen a Feixes (Terrassa en la ficció), una ciutat industrial propera a Barcelona l'any 1909.

Julià Rigau, propietari de la fàbrica tèxtil, aprofita la mort del seu germà Francesc per tirar endavant una comanda tan lucrativa com perillosa: la confecció de roba per equipar els soldats de la campanya del Marroc.

Un cop es fa pública aquesta notícia s'inicia un conflicte entre dos grups socials: els fabricants, d'una banda, i el món del proletariat de l'altra.

En primer lloc, els burgesos se senten traïts per un industrial que amaga uns interessos perillosos. D'altra banda, l'entron familiar d'en Julià, intenta enfonsar-li l'empresa per tal de fer-se'n amb el control. I per úlitm, els treballadors de la fàbrica expresen un sentiment de descontentament davant la dinàmica social en què es troven; i així mateix formen una lluita contra els membres de la societat Rigau on Joan Mercader provoca una sèrie de delictes contra ells i acaba amb la vida d'en Soler i en Turmenda.

Finalment, tots els esforços dels personatges són amb l'objectiu de poder exercir el domini dels mitjans de producció.

PERSONATGES:

Els personatges es classifiquen segons la pertanença a un determinat grup social. L'alta burgesia local, representada per la familia Rigau, i el proletariat, destacat en l'idealista Mercader.

Julià Rigau, mostra la decadència d'una classe social que a viscut sempre amb l'ambició i amb l'objectiu de obtenir l'autoritat.

Pel què fa a la seva germana, Mercè Rigau, vol evitar que degut a la manca de descendència pugui desparèixer la nissaga familiar; i Enric Turmeda, vol usurpar el lloc que ocupa Julià.

No obstant això, un dels personatges principals és Arcadi Costa, qui intenta benaurar-se de les lluites dels Rigau.

Paral.lelament a la burgesia, trobem el proletariat representat per la familia Mercader i la minyona d'Enric Turmeda, la senyoreta Montserrat.

INDRETS I AMBIENTS DE LA CIUTAT:

Aquesta obra fa esment ha alguns indrets de la ciutat de Feixes que corresponen amb llocs actuals de Terrassa:

• El casino dels Amos: correspon a l'actual Gran Casino de Terrassa

• L'Estació correspon a l'estació del Nord

• La casa dels Rigau correspon a la Casa Alegre de Sagrera

• El vapor: correspon a l'actual Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.

• El carrer St Llorenç

• El casino dels comerciants

Tambè trobem algunes publicacions que corresponen a revistes o diaris de principis del segle XX:

• La veu de Catalunya

• El poble català

FRAGMENTS:

Narració:

“El tabalot de l'Enric Turmeda tenia agror d'estómac. Feia estona que observava amb peracupació les evolucions de l'oncle Julià al voltant del Gabaldà i estava convençut que en preparaven alguna.

Descripció:

“El cel que l'home contemplava per darrera vegada que començava a il.luminar-se mandrosament per un sol que no acabava de decidir-se a sortir. La ciutat, als peus de la muntanya, dormia indiferent. Escortat per l'escamot d'execució, l'home de la camisa rebregada, mans lligades a l'esquena, s'aturava davant el mur del fossar de llevant. El brogit metàl.lic de les armes i els corretjams dels soldats es destacaven amb nitidesa damunt del silenci còsmic d'aquella matinada.”

Diàleg:

“-Noveig re -contestava en un murmurri,una mica enutjada.

-Vaja. Merda. -O sia que el iaio Costa encara estava en forma...

-Tinc fred, tu -que diu ella. I sense demanar permís tornava a dintre-. Véns o què? -Sí, ara, ara. -I l'Enric tornava a dintre rumiant possibilitats-. Escolta...”

Monòleg:

En el fons estava contentissima de poder-li demostrar al seu germa que ella se sabia bellugar pel mon dels negocis amb mes habilitat que no pas ell, que de jove havia decidit la bajanada de fer-se militar per veure mon i havia passat una bona colla d'anys fent el manta i ascendint amb una certa facilitat per ser germa de qui era. I el molt tauja, en lloc de completar la carrera buscant un generalat se'm retira a mig cami i s'instal·la a l'estrangerum amb l'excusa del coto. Ves a saber que hi feia tant de temps en aquelles illes abandonades de l'ale de Deu mirant com creixia el coto!...

EXPRESSIONS I REFRANYS:

• “Posar fil a l'agulla”: Iniciar-se a fer una acció

• “Anar depressa com una llançadora”: Actuar rapidament

• “Partir peres”: Trencar una relació o situació.

• “Carpe diem”: Disfruta del moment

• “Evoqueta nit”