1.Època biogràfica de Plató a qué pertany La República i probable data de redacció

Plató viu entre l'any 427 al 347 abans de Crist. “La República” és una de les seves obres de maduresa, on formula bona part del seu projecte polític, on ens mostra la part central de la seva teoria del coneixement, i on apareix el seu famós “mite de la caverna”,

2. Explicació del contingut general de la República, mostrant quina relació té amb tota o les parts més importants dela filosofia de plató

LLIBRE PRIMER:

La vellesa :Plató no veu la vellesa com una càrrega, la vellesa només serà una càrrega si la persona vella no vol admetre'l ni tolerar-lo.

Pel que la persona que estigui predisposada no tindrà cap problema i la seva vellesa serà agradable. D'altra banda també els quals posseeixin fortuna tindran una vellesa més afable.

La justícia :La visió de Plató sobre la justícia va molt lligada a la de l'Estat que proposarà posteriorment. La justícia és el que fa que els governants ofereixin als governats tot el que necessiten, (observem que la justícia només afecta als poderosos). Els justs, són els governants savis i bons, en canvi els injusts seran aquells que facin les coses egoistament, pensant només en el seu propi benefici. Seran gent incapaç de fer alguna cosa conjuntament doncs al només voler beneficis acaben aprofitant-se del proïsme. Per a Plató, la justícia, és la virtut a partir de la qual podem arribar a altres com la bondat, la concòrdia o l'amistat. A més la justícia és profitosa perquè el qual és just rep justícia i al final si tots som justs, i tots exerceixen el seu treball correctament, la societat millota.

LLIBRE SEGON:

La justícia en realitat :Glaucó i Adimant vine que la justícia en realitat no funciona menjo Sócrates (Plató) l'havia descrit. En realitat, els justs, no ho són per bondat sinó per a aconseguir una vida millor a l'Hades, doncs allí es premia als quals en vida han sabut suportar la càrrega de la justícia. Pel que veiem que la justícia no dóna gens als quals la practiquen, per això hi ha molta gent que practica la injustícia, doncs amb ella s'assoleixen beneficis i recompenses tangibles. Encara que la injustícia no ajuda a millorar la societat, la injustícia corromp a la societat. A més és molt més fàcil practicar la injustícia ja que proporciona plaers immediats i terrenals. La justícia en canvi, té una sola recompensa i és després de mort quan s'aconsegueix l'embriaguesa eterna. Però també podran gaudir de l'embriaguesa eterna els rics, doncs pagant enormes sumes de diners als sacerdots, podran fer que els déus perdonin els seus pecats. Per això el just, no solament és trepitjat i menyspreat pels injusts, sinó que a més ha d'enfrontar-se a la temptació de la injustícia. Ho demostra així el mite del pastor Giges. Sent Giges un pastor honrat i just i al servei del rei; per certes circumstàncies un dia va arribar a les seves mans una sortija que ho tornava invisible. Amb ella, Giges va matar al rei i es va fer amb el seu regnat. El mite diu que si hagués un parell de sortijas iguals, i les hi donéssim a un just i a un injust, la conducta seria la mateixa doncs el qual

és just ho és de por dels déus, però tot home, si sabés que no seria vist, practicaria la injustícia. Per a acabar, l'injust, si vol, pot aparentar ser just. En canvi el just mai podrà aparentar ser injust.

L'aparició de L'Estat :Sócrates per a reafirmar la seva postura en defensa de la justícia, ho analitza a partir de l'aparició de L'Estat. L'Estat perquè cadascun de nosaltres no podem subsistir per nosaltres mateixos. La unió de molts individus per necessitat és el que crea a L'Estat. L'Estat en primer lloc només tindrà necessitats primàries (menjar, vestir i dormir). En L'Estat, cada membre s'especialitzarà en una tasca, només en una, la qual ell tingui més predisposició. Així es lliurarà plenament al seu treball i ho farà tan bé com sigui possible. Amb això, no faria falta una població molt nombrosa i ja podrien satisfer les necessitats de tots els membres. L'Estat també hauria d'importar els seus excedents, pel que faran falta comerciants, també serà necessari un mercat i algú que encunyi les monedes. Pel que apareixeran els assalariats que completaran L'Estat realitzant les tasques més dures. Aquest Estat no necessita massa, la gent no té molts fills i s'eviten les confrontacions. Aquest primer Estat que descriu Plató no necessita un governant, en pròximes fases veurem que si.

Guardians de L'Estat :Arribarà un moment que els habitants de L'Estat vulguin més, apareixeran les necessitats secundàries, i amb elles els actors, músics, poetes... Per a albergar a tota la població de L'Estat s'haurien d'ampliar les fronteres, segurament a costa d'altres estats veïns. Amb el que apareixerà l'art de la guerra, i amb ella els guardians de L'Estat. Els Guardians haurien de ser persones preparades per a la batalla i al seu torn cordials i mansos amb els habitants de L'Estat. Això s'aconseguirà educant-los el cos (gimnàstica) i l'ànima (música i literatura). El primer serà educar l'ànima mitjançant dos tipus de discurs: Fals i Veritable. Es començarà amb el fals, o sigui, els mites. Els mites haurien de ser prèviament filtrats i preseleccionats perquè siguin aptes per al guardià. En els mites han d'aparèixer déus exemplars, que no enganyin ni traeixin i els escriptors que no presentin als déus tal com exigiria la llei, seran apartats de la societat.

LLIBRE TERCER:

Sobre els textos:A part dels déus, els herois i homes extraordinaris tampoc poden mostrar desenfrenament, sinó temprança. Tampoc cal estendre una dolenta visió del Hades, doncs si els guardians tinguessin por de morir no serien bons guardians.

Sobre la dicció :Hi ha tres maneres valgudes de narrar un text. `Ditirambes' la manera més simple, on l'autor fa una descripció dels fets; per mitjà de la imitació, `tragèdia/comèdia' o amb una barreja de les dues anteriors, seria el cas de la narrativa èpica. En el cas que el guardià hagués d'imitar a algú, imitaria sempre a gent d'acord amb el seu art, el guardià mai representarà a un feble o piadós.

Sobre la música:La melodia és la suma de text, ritme i harmonia. El text haurà de seguir les pautes esmentades anteriorment. L'harmonia haurà d'imitar veus adequades per a la formació del guardià, pel que s'usarà la `doria' i la `frigia'. Es prescindirà de les harmonies que incitin a l'embriaguesa, al lament o a la mandra. Per a aconseguir això, solament seran usats la lira, la cités i la siringa. Els ritmes a usar el enoplio, el dàctil i altre heroic. L'important del ritme és que s'adapti a la dicció.

Amor :L'amor de L'Estat és l'amor moderat usant com base el patern-filial.

Gimnàs :L'educació dels guardians una vegada ja s'ha educat l'ànima, passa pel gimnàs. En el gimnàs haurien d'enfortir-se i exercitar-se. A més haurien de dur una dieta sana i que sigui útil per a la campanya. Per això el millor serà la carn rostida. Els guardians haurien d'estar sempre preparats per a sortir en campanya. La medicina La medicina, ja sigui per al cos (mèdic) o per a l'ànima (jutge) haurà d'estar sempre present en la societat. La medicina per al cos ha de ser un dret de tots els ciutadans i les cures haurien de ser ràpides. No farà mancada que el metge guareixi la malaltia en la seva totalitat. EL malalt quan pugui tornar a treballar ja sanarà per si solament mitjançant el treball. Els metges de l'ànima haurien de ser persones justes i amb vasta experiència de la injustícia per a així poder eradicar-la millor. L'educació equilibrada dels guardians Per a l'educació del cos usarem la gimnàstica, però un excés de gimnàs podria convertir als guardians en bèsties, per això emprarem la música i la filosofia per a conrear també l'ànima del guardià. El governant L'Estat ha arribat ja a la seva tercera fase, ara és molt més perfecte. Ara L'Estat necessita a un guardià capaç de vetllar per L'Estat i que també sàpiga administrar-lo segons les lleis de L'Estat. Per a l'elecció del governant es faran proves als guardians millor preparats. El guardià serà sotmès a les proves ja des de la seva infantesa.

La medicina:La medicina, ja sigui per al cos (mèdic) o per a l'ànima (jutge) haurà d'estar sempre present en la societat. La medicina per al cos ha de ser un dret de tots els ciutadans i les cures haurien de ser ràpides. No farà mancada que el metge guareixi la malaltia en la seva totalitat. EL malalt quan pugui tornar a treballar ja sanarà per si solament mitjançant el treball. Els metges de l'ànima haurien de ser persones justes i amb vasta experiència de la injustícia per a així poder eradicar-la millor.

L'educació equilibrada dels guardians :Per a l'educació del cos usarem la gimnàstica, però un excés de gimnàs podria convertir als guardians en bèsties, per això emprarem la música i la filosofia per a conrear també l'ànima del guardià.

El governant :L'Estat ha arribat ja a la seva tercera fase, ara és molt més perfecte. Ara L'Estat necessita a un guardià capaç de vetllar per L'Estat i que també sàpiga administrar-lo segons les lleis de L'Estat. Per a l'elecció del governant es faran proves als guardians millor preparats. El guardià serà sotmès a les proves ja des de la seva infantesa.

Divisió de classes :En L'Estat haurà tres classes la dels governants, la dels guardians i la dels artesans i llauradors. En L'Estat tots som germans, doncs vam néixer de la mateixa terra. El que cadascun de nosaltres va néixer fusionat amb un metall. Or, plata, ferro o bronze. Cada metall pertanyerà a una casta, el que no té gens que veure amb el metall són els pares. Entre dos bronzes pot sortir un or i així totes les combinacions possibles. I cada persona ocupés el lloc que li correspongui al seu metall independentment dels seus pares. Mentre es guardi aquest equilibri, L'Estat funcionarà.

Patrimoni dels guardians:Els guardians no posseiran gens, només tindran per a ells mateixos el més bàsic. Dormiran junts i viuran sempre en comunitat com si estiguessin en campanya. Els diners per a les despeses dels guardians procedirà dels altres ciutadans. Els guardians mai tocaran or ni plata, i la seva principal missió és protegir als ciutadans.

LLIBRE QUART:

Riquesa i pobresa:En L'Estat no haurà d'existir ni la riquesa ni la pobresa, doncs si algú caigués en algun d'aquests dos extrems, deixaria de treballar i no seria profitós per a la societat. En el cas d'haver de lluitar contra un estat més ric i opulento, els nostres guardians estarien millor preparats doncs els de l'estat veí serien grossos i inexperts.

L'esperit de L'Estat :L'esperit de L'Estat ha de tenir com excel·lències la saviesa, la valentia, la moderació i la justícia. La saviesa: L'Estat ha de ser savi, i per tant, prudent. La prudència i saviesa procedeix dels guardians i governants, doncs els artesans no són savis ni han de ser-lo. La valentia: En l'Estat és valent el qual és fidel als seus principis en tot moment La moderació: La moderació és la qual fa que tots els habitants de L'Estat reprimeixin els seus desitjos i duguin una vida recta i d'acord amb l'educació que se'ls ha proporcionat des de L'Estat. La justícia: És la més important, doncs és la qual farà que cada membre de la societat assumeixi la seva tasca i no envaeixi territoris dels altres.

L'Ànima :L'ànima es compon de tres parts: Judici, fogosidad i apetit. El judici és el qual governa l'esperit, la fogosidad guarda el cos sempre sota les ordenis de la raó i l'apetit és la part irracional de l'ànima que solament busca la satisfacció de necessitats. No s'ha de caure a la mercè de l'apetit, doncs corrompria l'ànima, el judici i la fogosidad han de saber mantenir l'equilibri. Les excel·lències de l'ànima són les mateixes de les de L'Estat: l'ànima és sàvia perquè està governada per la raó, és valenta perquè la fogosidad preserva les ordenis de la raó, és moderada per l'equilibri intern i la justícia que igual que a l'home fa que cap part es entrometa en terreny d'una altra. L'Estat perfecte ho cridarem monarquia o Aristocràcia depenent del nombre de governants.

LLIBRE CINQUÈ:

La dona :La dona no es diferencia de l'home en no-res. És un poc més feble, això sí, però a l'hora d'exercir una tasca és tan eficaç i vàlida com un home. Una dona pot ser perfectament guardià, doncs si la seva naturalesa és la de guardià, és aquesta la tasca que haurà d'exercir i no ha d'haver cap problema en la nuesa dintre dels gimnasos, doncs homes i dones són la mateixa naturalesa. Seria estúpid pensar que un ros i un bru són de diferent naturalesa, doncs un home i una dona guardians tampoc. Sí que són de naturalesa distinta un guardià d'un pagès.

La comunitat :Tots els homes i totes les dones seran comunes i els fills seran també de la comunitat, ningú establirà una anada privada en parella. Els fills els tindran els millors homes amb les millors dones i els dolents homes amb dolentes dones, ningú sabrà cuales són els seus progenitors. Els emparejamientos seran establerts per sorteig i es realitzessin festivals específics (noces) on els homes i dones seleccionats copularan. Les dones seran seleccionades des dels vint fins als quaranta anys i els homes des dels trenta fins als cincuenticinco. Tots els ciutadans que superin aquestes edats seran lliures d'aparellar-se amb qualsevol, això sí, de la seva generació. Doncs al no saber qui són els seus fills, quedessin prohibides totes les relacions entre generacions o entre pares i fills. Després de néixer, s'enviarà als nounats en guarderies especials amb institutrices que cuidaran d'ells i els educaran. També se seleccionarà als millors per a educar-los a part i als pitjors per a amagar-los. Els termes possessius quedaran completament obsolets, doncs en L'Estat les pertinences personals seran inexistents. Tot serà de tots els ciutadans, aconseguint així que tristeses i alegries també siguin comunes llaura tots els ciutadans. Entre els habitants de L'Estat no s'usaran termes com estrany o desconegut. Un estrany pot ser un estranger, els habitants de L'Estat com els guardians d'aquest seran sempre coneguts i familiars. Com ningú tindrà gens i tots seran coneguts s'evitaran querelles i plets.

Guerra :Quan es calgui lluitar, els guardians i els seus fills naturalesa guardià i de la generació dels quals aniran junts a la batalla. Els adults lluitaran i els nens es quedaran fora de perill Si un guardià llença la tovallola en batalla serà enviat amb els artesans doncs no serà digne d'estar entre guardians. En canvi, si un guardià demostra la seva vàlua serà honrat amb sacrificis. I quan aquest mori, se li enterrarà amb honors i serà recordat per tots com algú valent. Hi ha dos tipus de guerra, les guerres civils (disputes intestinas) i les guerres. En qualsevol cas de guerra civil, sempre s'ha d'acabar amb la reconciliació.

És possible que L'Estat existeixi?:L'Estat existirà si els governants són filòsofs o tenen molt en compte la filosofia

Filòsofs :El filòsof és l'amant de la saviesa, el qual ama al coneixement però mai s'ompli d'aquest, al contrari, el filòsof sempre se sent ansiós d'aprendre més. Cal distingir als filòsofs dels amants de l'opinió, doncs aquests segons són els quals participen en fòrums i debats com si fossin filòsofs però el que realment busquen és l'espectacle. Els amants de l'opinió no poden apreciar una idea en si, només veuen una part, per això són amants de l'opinió, doncs si no veuen la totalitat de l'objecte només tens una opinió.

El que és i el que no és :El coneixement és el que és perquè es coneix una mica que existeix, i la ignorància és per tant el que no és. Després hi ha l'opinió que sembla que és però no és. Està en un acabo mig.

LLIBRE SISÈ:

L'ànima del filòsof :L'ànima d'un filòsof està sempre disposada a conèixer, ha de ser mansa i moderada. No ha de sucumbir davant els plaers corporals. L'ànima del filòsof, a més, és valent ja que coneix el valor de la vida i no li té por a no-res. Si observem l'ànima del filòsof, veiem que és una persona justa. La memòria i la capacitat per a aprendre són els pilars del coneixement.

L'errònia visió de la filosofia: Hi ha aprenentes de filòsofs que s'han corromput i s'han tornat amants de l'opinió. Doncs o no han alimentat correctament les seves excel·lències o bé s'han deixat arrossegar per la cridòria del populacho o han estat corromputs pels diners. Aquests filòsofs donen una falsa imatge de la filosofia. La gent veu en la filosofia l'art per a ajudar al polític i `enganyar' al poble. Els veritables filòsofs, els quals saben mantenir la seva ànima de filòsof sana i justa, haurien de dirigir-se al públic per a explicar-los que la veritable filosofia no és la qual practiquen els amants de l'opinió, sinó que l'autèntica filosofia només difon la veritat. I també se'ls hauria d'explicar que si els governants fossin filòsofs en lloc de corruptes polítics, L'Estat milloraria. I el públic els donaria la raó. Perquè els nens que van a ser filòsofs no es converteixin en amants de l'opinió, s'haurà d'ensenyar-los la filosofia d'acord amb la seva edat i no se'ls farà pensar en conceptes abstractes fins a l'adolescència. Evitant així que el jove abandoni els seus estudis i creixi com un amant de l'opinió

El Bé

El Bé serà objecte d'estudi per als guardians, doncs si no s'entén el Bé les altres coses són inútils. El Bé és la llum que il·lumina les veritats. Si no es té la idea del Bé, la resta de les idees que tinguem no estaran bé `il·luminades' per tant només tindrem una opinió sobre elles.

La línia:Plató encasella tots els objectes i essències en la línia. En la primera secció (que també es troba dividida pel patró `or') es troben les imatges (còpies de les idees) i a la seva dreta els homes i les seves creacions, els animals... Tot el món sensible quedaria en la meitat esquerra. En la dreta trobem els objectes geomètrics, que es poden conèixer mitjançant el pensament discursiu. I ja en la dreta de tot, vam trobar les idees. I ja tenim definit el món real.

LLIBRE SETÈ:

El mite de la caverna

En una caverna hi ha diversos homes encadenats de manera que solament poden romandre en aquella posició i no poden moure's ni girar el cap. Aquests homes veuran en la paret ombres d'objectes que haurà a l'altre costat de la seva posició. Ells, evidentment, mai hauran conegut una mica distint i creuran que les ombres aquelles, són les realitats i no meres projeccions. Si un dels presoners es lliurés de les cadenes, al tornar-se i veure la llum i veure les coses en el seu autèntic aspecte, seria incapaç de reconèixer-les com veritables, doncs la seva ment s'havia acostumat a només veure ombres, a més la llum li produiria un gran dolor en els ulls a causa de no haver rebut mai una quantitat de llum similar. A mesura que avancés el temps s'acostumaria a la llum i s'adonaria de la veritat de les coses i de l'infeliç que era abans, en la cova. I fins i tot si aquest “alliberat” volgués tornar a la caverna i contar-los als seus antics companys que el que veuen no és la realitat, aquests ho prendrien per boig i intentarien matar-li si no fora pels impediments físics. Segons Plató la caverna seria el món tangible, el sensible, en el qual nosaltres vivim. L'exterior seria per tant el món de les idees. El món de les idees està “il·luminat pel bé” de la mateixa manera que a l'exterior de la caverna hi ha sol. Per a descobrir el bé fa falta una educació especial i seran els bons filòsofs els quals arribaran a descobrir el bé. En L'Estat, seran aquests els quals haurien de governar. És fàcil d'entendre que només serà apte per a governar el qual hagi sortit de la caverna.

Educació del filòsof :El filòsof haurà de practicar la gimnàstica i estudiar la música com si de qualsevol guardià es tractés. Els filòsofs i guardians també haurien d'entendre en altres disciplines. Aquestes seran aritmètica, geometria plana, estereometría, astronomia, harmonia i com plat fort la dialèctica. La dialèctica és l'estudi suprem, sense la dialèctica mai arribaríem a conèixer el bé i per tant per vast que anés el nostre coneixement en altres matèries, sense el bé il·luminant-los aquests serien falsos. De les altres matèries direm que Patón pensa que no s'han d'aprendre mitjançant la interpretació dels sentits; sinó que serà a través de la raó que hauríem d'arribar a l'essència de les coses. Totes aquestes disciplines (excepte la dialèctica) tenen sobretot una finalitat militar per a Plató. Ja sigui per a contar als enemics, distribuir-se en el camp de batalla o guiar-se a l'anar en un navili.

La línia :Plató explica que els dos tipus de “coneixements” del món sensible, conjectura i creença, estan englobats per l'opinió, doncs d'ells només podem tenir una opinió. De la mateixa manera, la intel·ligència englobarà als coneixements del món de les idees, pensament discursiu i ciència. Formació del filòsof Si es reuneixen tots els requisits per a ser guardià, el nen filòsof haurà de seguir les pautes següents: Fins als vint anys aprendrà les disciplines anteriorment comentades excepte la dialèctica, que l'aprendrà a partir dels vint quan ja prescindeixi de la gimnàstica obligatòria. El nen haurà d'aprendre les coses d'una manera agradable per a ell, ja que els càstigs i obligacions són per als esclaus. ALS trenta anys es tornarà a seleccionar als millors i se'ls ensenyarà a prescindir dels sentits i a usar només la raó. Cinc anys més tard haurien de tornar “a la caverna” i participar en el militar i en coses per a formar als joves, adquirint així vasta experiència. Després, si als quinze anys han estat justs i ferms, podran accedir al càrrec de governant. I així, sempre que sigui el seu torn, podran governar la resta de les seves vides.

Formació del filòsof :Si es reuneixen tots els requisits per a ser guardià, el nen filòsof haurà de seguir les pautes següents: Fins als vint anys aprendrà les disciplines anteriorment comentades excepte la dialèctica, que l'aprendrà a partir dels vint quan ja prescindeixi de la gimnàstica obligatòria. El nen haurà d'aprendre les coses d'una manera agradable per a ell, ja que els càstigs i obligacions són per als esclaus. ALS trenta anys es tornarà a seleccionar als millors i se'ls ensenyarà a prescindir dels sentits i a usar només la raó. Cinc anys més tard haurien de tornar “a la caverna” i participar en el militar i en coses per a formar als joves, adquirint així vasta experiència. Després, si als quinze anys han estat justs i ferms, podran accedir al càrrec de governant. I així, sempre que sigui el seu torn, podran governar la resta de les seves vides.

Formació de L'Estat: L'Estat només es formés escollint als millors i més predisposats i ensenyant-los les lleis descrites.

LLIBRE VUITÈ:

Degeneración de L'Estat :L'Estat a l'estar subjecte per humans no lliures de la imperfecció, també pot degenerar-se. Si el governant descura la natalitat i deixa que hagi procreació en dolentes èpoques per a això, sortiran guardians necis i incults. El següent ja serà la unió entre persones de diferent classe i la imminent aparició d'una carrera per a l'acumulació de riqueses. A l'entrar en aquesta dinàmica L'Estat va degenerant des de l'aristocràcia a la timocracia, d'aquesta a l'oligarquia d'aquesta a la democràcia i ja al final a la tirania que és el pitjor dels governs. La timocracia serà el govern dels fills dels homes justs de L'Estat, per això serà la forma menys corrompuda i encara conservarà alguns trets de L'Estat. La timocracia serà el govern dels homes més forts i fogosos que buscaran honors com si d'una guerra es tractés. Els homes timocráticos es corrompran més i ja només voldran sadollar el seu afany de riquesa. Quan això ocorri parlarem de l'estat oligàrquic on el govern serà per als més rics. En aquest estat apareixerà una gran divisió entre els rics, que viuran només per a l'acumulació de les riqueses i els pobres, privats de tots els drets i que no podran satisfer necessitats i es veuran condemnats a la misèria. L'home oligàrquic només satisfarà les seves necessitats més bàsiques per a la supervivència ja que la seva principal prioritat serà l'acumulació de capital. Per això l'estat oligàrquic deixarà les funcions governamentals per ser considerades supèrflues.

Entre els homes pobres s'anirà conspirant contra els oligàrquics perquè els tenien calcigats. Arribarà un moment que els pobres es rebel·laran i sense molt esforç trauran als rics del poder, doncs aquests a causa de el seu afany per al lucre, no estaran preparats per a la lluita. Quan els pobres assoleixin el poder parlarem de l'estat democràtic. La democràcia es caracteritzarà per la llibertat que acabarà en llibertinatge doncs cadascun serà lliure de fer el que vulgui i tots acabaran satisfent les seves necessitats menys necessàries i es llançaran al plaer. AL llarg l'estat democràtic sucumbeix deixant en ell només la anarquía. Doncs ja no respecten cap llei ni se senten lligats a cap obligació. És en aquesta situació, en el caos absolut que existeix llavors en la societat, on els oligàrquics intenten mantenir un govern estable però els democràtics no respecten les lleis. En aquest caos, es tria a una persona i la hi fa actuar com capdavantera, i no solament com això, al líder se li considera un salvador doncs ha tret al poble del caos en el qual es trobava, aquest home es presenta com algú que purgarà l'estat dels enemics del poble.

Serà llavors quan l'estat es trobarà enfront d'un govern tiránico. El líder tiránico a primera vista és un populista i algú que pretén ajudar. A l'inici, l'home tiránico estarà donat suport per totes les persones que ho hauran dut al poder. A la llarga el tirà va apoderant-se de tot el patrimoni del poble, promou guerres perquè sigui necessari un home com ell, augmentarà els impostos per a anul·lar qualsevol tipus de conspiració en la seva contra, doncs la gent haurà d'estar més pendent de sobreviure que i conspirar. Arribats a aquest punt, els quals li van pujar al poder també li odiaran i el tirà, condemnat a no tenir amics, posarà en el seu sèquit a persones nècies que ho adulessin només per a rebre la corresponent paga. El tirà esclavitzarà al poble que temps enrere li va dur al poder. D'aquesta forma veiem que el mateix poble s'ha autodestruït

LLIBRE NOVÈ:

La formació de l'home tiránico L'home tiránico es forma perquè durant els somnis se li apareixen els desitjos més amorales que ha tingut fets callar durant tota la seva vida. A l'haver nascut en la democràcia, no veu cap problema a sadollar els seus desitjos innecessaris de caràcter amoral i ho farà fins a tal punt que caurà en la bogeria i la ràbia, duent-lo a sadollar de qualsevol forma el seu apetit amoral, i no va a tenir cap problema a robar, assassinar o a fer el que faci falta. Aquest comportament s'estendrà per tot l'estat encara que el més desgraciat serà el tirà, ja que la tirania no permet amistat. La superioritat del just sobre l'injust Hi ha tres proves amb les quals Plató demostra la superioritat del just sobre l'injust.

-En la primera prova veiem que com el tirà està subjecte a la injustícia pel fet d'estar supeditat al seu apetit, es va a veure obligat a adular als seus esclaus per a tenir d'ells el seu favor, el que li converteix en el més esclau de tots i en el més infeliç; doncs l'home de L'Estat a l'haver escollit el camí de la justícia és més feliç i rep majors recompenses. Amb això concloem que en aquesta primera prova, referida a la noblesa de l'esperit i a la felicitat, el just supera amb escreix a l'injust.

-La segona prova analitza els plaers per a cada part de l'ànima. A la raó la hi vincula amb el plaer de l'aprenentatge, a la fogosa amb els honors i a la apetitiva amb els plaers carnals i les riqueses. Segons sigui la part de l'ànima que domina en les persones, tindrem al filòsof, a l'ambiciós o a l'amant del lucre respectivament. Si recorrem al raonament per a saber cuales són els plaers més nobles, vam trobar que són els pertanyents al filòsof; el mateix passa si els analitzem des de la intel·ligència o l'experiència. Per tant, els plaers més agradables seran els referents a l'home més just, o sigui al filòsof

-En la tercera prova veiem que el veritable plaer no és el de la cessació del dolor (amb el qual de vegades es confon), que és el qual senten els ambiciós o els amants del lucre; el veritable plaer és el de l'essència, i només els filòsofs poden accedir a ell. Si classifiquem a les persones segons el seu accés al plaer real, veiem que els filòsofs són els quals estan més prop, després els ambiciosos i finalment els amants del lucre.

-Traslladant això a les formes de govern de l'estat, veiem que la forma de govern en la qual els mandataris són els filòsofs és l'aristocràcia, en la qual governen els ambiciosos és la timocracia i les governades pels amants del lucre són l'oligarquia, la democràcia i la tirania. Per tant el tirà, que és l'home més injust és també el més allunyat del veritable plaer.

La superioritat de la justícia sobre la injusticia

LLIBRE DESÈ:

Objectes reals i objectes miméticos :Per a cada cosa existeix una sola idea, hi ha una idea de cadira una d'arbre una d'ocell, només una.

Aquesta és perfecta i veritable a part d'eterna i immutable.

La idea ha estat concebuda pel productor de naturaleses (segons les notes a pié de pàgina, serà un déu, el bé.) Després, aquesta idea és feta per l'artesà de les idees, el demiürg. Aquest demiürg fa els objectes basant-se en el patró ideal que troba en el món de les idees. El demiürg fa objectes veritables i reals, doncs els fa a parir de la veritable essència. Per a acabar trobem a l'imitador, l'imitador fabrica coses a partir del material. Per tant el producte de l'imitador ja no és real, perquè aquesta basat en l'opinió.

Amb això trobem tres tipus d'art, el del productor de naturaleses que és el qual ho usa, el del demiürg que és el qual ho fa i en última instància trobem a l'imitador, que és qui, evidentment, imita. Amb això veiem que l'art mimético és el més fals de tots, a l'estar basat en el material.

L'art mimético només alimenta la part inferior de l'ànima, la sensorial. Per tant s'ha de tenir molt cuidat amb l'art mimético en L'Estat, doncs podria dur que els ciutadans es lliuressin al cultiu de la part inferior de l'ànima. En qualsevol cas, l'art mimético haurà d'enaltir els valors més nobles de l'ànima.

D'això deduïm altra divisió de l'ànima, la racional i la irracional.

Sent la primera la qual busca l'aprenentatge i la segona la satisfacció dels plaers materials.

La immortalitat de l'ànima L'ànima pot ser duta a la perdición i a la corrupció, encara que mai a la seva destrucció, doncs és immortal.

Si el bo beneficia i preserva i l'inconvenient perjudica i destruïx, no hem de pensar que per molt pervertir un ànima aquesta quedi aniquilada.

El bé i el mal, en canvi sí afecta al cos, doncs aquest és mortal.

La recompensa del just El qual practiqui la justícia tindrà una vida plena dels veritables plaers i recompenses, però a més els déus compensen a les ànimes dels justs i castiguen les dels injusts.

Mite de Er Er era un armenio al que li van deixar ressuscitar perquè expliqués als homes que havia després de la mort del cos.

Les Ànimes anaven a un lloc on les hi jutjava per la seva conducta en la terra.

Prop d'aquí havia quatre entrades, dues cap al cel i dos cap avall terra. Les ànimes anaven al cel si havien estat justes, i sota terra si havien estat injustes.

Les ànimes que es preparaven per a tornar a la terra depenent de si estaven al cel o sota terra rebrien mil anys de delícies o de tortures respectivament.

Les ànimes que ja havien passat els mil anys tornaven fresques i netes o bruta i demacrades depenent del lloc d'on procedissin.

Les ànimes que havien de tornar a la terra eren presentades a les tres Parques: Laquesis, qui s'encarrega del passat, Cloto del present i Atropo de les del futur.

Laquesis feia escollir un dimoni a les ànimes, aquest dimoni seria el vigilant de la seva destinació en la vida. Les ànimes podien escollir entre dues maneres de vida. La dels justs i la dels injusts.

Després Cloto ratificava la seva elecció i Atropo la feia inalterable. Després s'anaven al riu de l'Oblit i al beure de les seves aigües oblidaven completament qualsevol cosa de la seva vida anterior. Enmig de la nit les ànimes eren llançades cap amunt

3. Descripció dels personatges que intervenen en el llibre VII, o sigui, identifiqueu els personatges en diales i els temes sobre els quals dialogen.

Aquest és un llibre en forma de diàleg on se'ns presenta a Sócrates, qui intenta fer raonar durant un debat que ocupés tota l'obra, a través del seu mètode la mayéutica, als seus companys de conversa sobre el tema de la justícia a través del com Plató ens exposa el seu model d'estat ideal. AL principi de l'obra Sócrates juntament amb la seva amic Glaucón és convidat per altres ciutadans, i se sobreentén que alhora amics, a passar una vetllada a casa d'un d'aquests últims, lloc on es dirigiran tots ells. Durant els deu llibres que conté La República es tracten, com ja hem dit, diversitat de temes que entronquen tots en l'espina dorsal de l'obra constituïda per la justícia.

4. Identifiqeu amb paraules vostres les idees principals que Sócrates va exposant al llarg del llibre VII en cadascuna de les 18 parts de què consta el llibre (hi figuren en cifres romanes) tant quan ho fa enunciativament com quant hu fa interrotigament. [2punts]

CAPÍTOL I

En les primeres línies d'aquest capítol es veu el tema central d'aquesta obra: l'educació.

Més endavant, Plató es limita a descriure una caverna, en la qual els homes es troben lligats i són forçats a no veure més que una part difusa de la realitat: les seves ombres; de manera que els habitants d'aquesta caverna creuran que aquestes són la realitat veritable, doncs no coneixen cap altra.

aquest capítol en el supòsit d'un individu que és forçat a abandonar aquesta caverna per a sortir a la llum i conèixer la realitat veritable..

Se'ns presenten ja en aquest capítol dos mons: la caverna, que simbolitza les ombres, aquesta part difusa i borrosa de la realitat:

la ignorància; i la llum, on es dóna a conèixer la veritable realitat: la saviesa.

Així, tenim:

Caverna = Ignorància Lum = Saviesa.

CAPITOL II

En aquest capítol, Plató ens explica què és el que es fa amb aquest individu que és forçat a abandonar el seu antic lloc i a sortir a la llum. Al principi, no suportaria la llum ja que els seus ulls necessitarien adaptar-se a ella després d'haver estat en la foscor, però, ens conta també com, a poc a poc, es va adaptant, i, passant per diferents nivells, cada vegada és capaç de suportar millor la llum fins a poder arribar a mirar directament fins i tot al sol.

I si, per algun motiu, aquest individu hagués de tornar o tornés de nou a les tenebres, tornaria a necessitar un temps de transició per a tornar a adequar-se a elles, seguint-li a aquest període altre de confusió, doncs es tornarien a barrejar en ell les idees d'ambdues parts (la llum i les ombres), i els seus antics companys, que encara no saben de la veritable realitat ni de l'error que s'hagin, pensarien que s'ha tornat boig o que el seu viatge a la Llum li havia espatllat els ulls, de manera que aquest viatge seria una pèrdua de temps; pel que, si aquest els intentés conduir fins a ella, ho matarien.

Doncs bé, un personatge al que de cop i volta li és revelada la veritat, al principi es nega a acceptar que totes les seves anteriors creences no eren sinó falsedats i errors, intentant refugiar-se en elles, però després, a poc a poc, va reconeixent la veritable realitat, a poc a poc, fins a arribar a conèixer-la en la seva totalitat i reconèixer, amb alegria, el seu anterior error, i compadir als seus antics companys per continuar en ell.

CAPITOL III

Comença aquest capítol comparant l'anterior món de les ombres amb el que percebem amb els sentits, amb la vista, que és només un part de la realitat i comparant l'ascens a la Llum al camí que fa l'ànima cap al món intel·ligible. AL final del món cognoscible, està la Idea del Bé, que és qui ha creat la Llum, i la veracitat d'aquesta realitat, pel que és necessari tenir-la sempre present per a poder obrar amb saviesa i correcció.

Per això, a qui ja han descobert el Bé, els és difícil tornar al seu anterior estat de convivència amb la ignorància, i, si regressen, tornen a trobar-se en un món aombrat (la caverna), en el qual no es desembolicaran amb la mateixa soltesa que anteriorment podien posseir (ja comentem això en el capítol anterior).

CAPITOL IV

En aquest capítol es tracten dos temes bé diferenciats

• L'educació: afirmant que aquesta no es tracta d'implantar alguna cosa, mitjançant la metàfora de retornar la vista a un cec, sinó d'orientar a la persona cap a on està la saviesa. Critica que la ignorància és tractada com la ceguesa, mentre que ell la veu com l'oblit; això és, que la saviesa no és aprendre coses, sinó recordar el que l'ànima va veure en la seva ascensió a la Llum , però que, al baixar de nou a les tenebres (la caverna), i tornar-se a encegar, encara no recorda bé, l'educació consisteix en alliberar-se de les coses terrenals que impedeixen a l'ànima deixar la seva “ceguesa” i arribar de nou a la saviesa.

·El govern: se'ns planteja aquí un petit problema, ja que els quals no tenen l'educació per a això no poden governar, doncs no tindran present en les seves fins la Idea del Bé, sinó el seu propi lucre i ambicions; mentre que els quals ja van observar la Idea del Bé i la tenen present, no volen governar, doncs no estan disposats a ocupar-se del maneig de la “Caverna” (en el capítol anterior explicàvem que els quals havien arribat a la saviesa de la Llum, no volien tornar a baixar a les tenebres, a la imperfecció i l'error).

Davant aquesta situació es planteja que l'Estat ha d'obligar als homes millor dotats a ascendir a la Llum per a contemplar el Bé, però no els ha de permetre quedar-se aquí

El capítol finalitza amb l'interrogant de si aquests actes no seran injusts amb ells.

CAPITOL V

Aquest capítol comença responent a l'interrogant que tancava el capítol anterior, manifestant una clara negativa: es pot obligar als savis a governar, ja que si havien arribat a la Saviesa és perquè l'Estat els ha donat els mitjans adequats per a això amb la finalitat de que, una vegada adquirida aquesta, ells es facin càrrec de l'Estat i es preocupin perquè uns altres també puguin arribar a ells.

No ocorre això amb els savis que vengen d'altres Estats, ja que no han estat ajudats per aquest i no li deuen gens.

D'aquesta manera, també s'elimina tota possible conspiració per accedir al govern, ja que aquest no inclou riqueses de tipus material, sinó riquesa en Saviesa, (eliminant així als no adequats, que només ho ambicionen per les riqueses materials que comporta), i elimina també el descontentament dels savis establint un govern per torns.

CAPITOL VI

Aquest capítol ens parla de l'educació que han de rebre els savis, els estudis que han de fer per a arribar a ser-ho

Aquesta formació li ha de permetre dur la seva ànima des d'on ve cap al que realment és, i per això no val cap estudi qualsevol, sinó un que els englobi a tots i serveixi per a tots, i no que els exclogui.

Plató reuneix els requisits necessaris en l'estudi del nombre i el càlcul, ja que tots els altres estudis participen d'ell.

CAPITOL VII

En aquest capítol, Plató torna a defensar l'estudi del càlcul fins i tot per als guerrers, però a més puntualitza sobre aquest estudi que no s'empra com hagués de, doncs només analitzem els casos que ens produïxen dubte, en els quals la percepció no ens basta, quan els nostres sentits capten dues sensacions distintes, barrejades en un mateix element (o dos units, percebuts com un); és en aquests casos quan fem ús de la nostra intel·ligència i raonament, i no quan la nostra percepció basta per a definir (o examinar) un objecte o element:

· Estimulants: aquells que produïxen sensacions contràries alhora

• No estimulants: els quals no inciten a la intel·ligència

CAPITOL VIII

En aquest capítol es manifesta la importància de l'estudi del Nombre i la Unitat, ja que aquesta, en contradiccions, posa a l'ànima en dificultats, l'estimula per a buscar la seva naturalesa. Per això el càlcul i l'aritmètica són els estudis que ajuden a l'ànima a arribar a la seva veritable naturalesa, ja que els nombres no es poden manipular, i només és possible pensar-los. Per això aquest estudi és necessari per als Governants-filòsofs (amb la intenció de la guerra i a la volta a la veritat i l'essència); ja que el desenvolupament del càlcul fa a l'estudiós més ràpid també en els altres estudis.

CAPITOL IX

S'estableix en aquest capítol un segon estudi: la geometria; ja que aquesta, per sobre de totes les coses, fins i tot de servir en assumptes tan importants de la vida com la guerra o ajudar als filòsofs a corregir els seus errors en el govern..., ajuda a l'ànima ja arribar fins a la seva essència, fins al que és, i a albirar la Idea de Bé, ja que no estudia casos que tenen un principi i un final, com el món sensible, sinó tracta del que existeix sempre, com el món de les Idees (món intel·ligible), al que ha d'arribar l'ànima.

CAPITOL X

Es parla aquí d'una tercera assignatura, l'astronomia ja que gràcies a ella l'ànima es purifica i ressuscita quan agonitza sota les altres ocupacions humanes

No obstant això, aviat relega Plató aquesta assignatura a un quart lloc, ja que es percata que ha omès un nivell previ: abans de poder estudiar el sòlid en moviment, s'ha d'estudiar el sòlid en si, passar de la segona dimensió de la geometria a la tercera de les galledes i la profunditat dels cossos, (amb l'impediment que aquest estudi encara no ha estat descobert, degut al fet que cap Estat ho considera important i que es necessita un supervisor per a poder descobrir alguna cosa, supervisor que no hi ha)

CAPITOL XI

En aquest capítol continua amb els seus elogis a l'astronomia, i, encara que no es pot comparar els cels estavellats sensibles amb els intel·ligibles, els primers poden servir com exemple per a estudiar els segons. No obstant això, per al seu estudi, s'ha de deixar a un costat la bellesa o els dibuixos que les estrelles puguin conformar, i cal servir-se de problemes (emprant la geometria) per a descobrir les relacions dia-nit, mesos-anys... i els canvis que s'operen en el cel. No s'ha d'estudiar d'una manera simple i senzill que es quedi a donar nom a les coses, si no indagar més encara i arribar a descobrir els perquè, com, quan, quant...

CAPITOL XII

Plató torna a posar de manifest que tot estudi no s'ha de quedar en la mera observació. Aquesta vegada arremet amb l'art de l'harmonia (sense abandonar del tot l'astronomia) doncs, encara que ambdós són estudis relacionats amb el món de les Idees, han d'estudiar-se d'una manera més profunda i complex, ja que sinó, “impedeixen arribar a l'instant al que han d'arribar tots els estudis”, estudiant coses mundanes, del món sensible.

CAPITOL XIII

Arribem aquí a l'última assignatura de totes, però no per això menys important, sinó al contrari, la més poderosa de totes, a la qual no es pot accedir sinó després de l'estudi de les quatre anteriors i que permet accedir al món intel·ligible. Reprèn per a exposar això de nou l'al·legoria de la caverna i com, a poc a poc (després de l'estudi), el qual surt és capaç de deixar de veure ombres per a veure reflexos, després objectes, després el cel de nit i finalment el sol: això no és sinó una comparança dels nivells o graons (cadascun dels estudis) que hem de superar per a arribar al món intel·ligible, el coneixement suprem.

CAPITOL XIV

Es defineix la dialèctica com allò que empeny a l'ànima des del més profund de la ignorància (la caverna) cap al més alt de la saviesa (la Llum), ajudant-se per a això de l'estudi de les ciències anteriors, que no són ciències com a tals, sinó que estan en un camí intermedi entre “la ciència” i l'opinió “” (ja que l'opinió forma part del món sensible i el coneixement del món intel·ligible).

El dialèctic ha d'arribar a l'essència, i albirar clarament la Idea de Bé amb la raó, aïllant-la de les altres; ja que si no es té coneixement d'aquesta idea, només es pot tenir opinió (món sensible)

Els governants han de ser educats per a buscar la dialèctica i arribar a la Idea de Bé, per a poder preguntar i respondre (i actuar) sense caure en la irracionalitat.

CAPITOL XV

Una vegada que s'han obtingut els coneixements adequats per a arribar a ser governant només fa mancada passar una última selecció, doncs no totes les persones són vàlides per a exercir de líders, sinó que fan falta una sèrie de condicions: persones estables, valentes, nobles, amb capacitat d'aprendre sense dificultat, bona memòria, perseverantes, amants del treball, amb respecte a la veritat, grans d'esperit, excel·lents en tots els sentits, sanes de cos i ànima... i sobretodo, joves, doncs les persones majors han perdut ja la capacitat d'aprendre coses noves.

CAPITOL XVI

En aquest capítol Plató ens explica l'educació dels joves, a qui se'ls comencen a ensenyar tots els estudis per a poder després ensenyar-los també l'estudi de la dialèctica. Però als nens, de petits se'ls ensenya d'una forma més distesa, a través de jocs que deixin llibertat a la seva ànima per a poder aprendre sense coerción.

Dintre d'un temps, s'escullen a aquells que sobresurtin sobre els altres pel seu treball. ALS vint anys torna a haver una selecció entre aquests escollits anteriorment. ALS trenta anys, es tornen a escollir els més excel·lents d'aquest restringit nombre (de manera que s'elimina la condició hereditària: el fill d'un governant pot ser un productor).

No obstant això, la dialèctica és un arma de doble fil amb la qual cal anar amb compte, doncs s'ignora la reacció que aquests individus puguin tenir a l'adonar-se que van ser separats dels seus pares i els és impossible poder tornar a trobar-los

CAPITOLXVII

A totes les persones des de petites se'ls han inculcat unes nocions sobre el bé i el mal, el Just i l'Injust... no obstant això, quan la persona creix, deixa d'admetre aquestes nocions pel mer fet que han estat les quals li han ensenyat, sinó que busca una mica més, es qüestiona sobre elles i si arriba a la conclusió que no són correctes ni vàlides, cerca altres que si li satisfacin.

Això mateix ocorre amb la dialèctica de Plató, la qual només ha de ser ensenyada a partir de certa edat, doncs si se li ensenyés als joves, aquests l'emprarien de manera incorrecta, per a discutir i contradir tot sense arribar a cap posició o conclusió; no ocorre el mateix amb l'home adult, que és capaç de controlar-la i emprar-la únicament com un mètode de recerca cap a la veritat

CAPITOL XVIII

Una vegada de tornada en la caverna, han de passar quinze anys “habituant els seus ulls de nou a les tenebres”, ocupant càrrecs de poca importància en l'Estat per a adquirir així experiència i veure si realment són persones vàlides per a fer-se càrrec de l'Estat: si als cinquanta anys han demostrat que són els millors i que han vist ja la Idea de Bé, se'ls ha de forçar a regressar cap avall i dirigir l'Estat, (per torns) i ocupar-se de la formació dels futurs filòsofs, igual que l'Estat es va ocupar d'ells.

Un punt important que destaca Plató és la igualtat de sexes, doncs no només els home poden arribar a governar, si no tota persona que demostri aquestes aptituds, ja sigui home o dona.

D'aquesta manera aquesta forma de govern queda com una mica difícil, però no impossible, sempre que conti amb filòsofs-governants que valorin la Justícia, el Bé i la rectitud per sobre de les riqueses que pugui oferir el lloc de governant.

Per a formar a aquests filòsofs, els nens de 10 anys són separats dels seus pares amb la finalitat de desfer-se dels costums que aquests els puguin inculcar, inculcar-li el propi Estat les quals siguin convenients per a la seva formació i educació, eliminant així el caràcter hereditari dels llocs.

5. PLATÓ "LA REPÚBLICA" Llibre VII

El llibre VIIè de La República narra les diverses etapes que marquen l'ascensió del filòsof fins a la saviesa suprema (la ciència del Bé), única capaç de fer-lo apte per governar la Ciutat ideal. Aquesta ascensió s'explica de dues maneres:

1.- D'una manera al·legòrica: a través del conegut mite de la caverna

2.- D'una manera explícita:

En la definició del contingut i de l'esperit de l'ensenyament.

En la descripció dels diversos moments de la carrera del filòsof des de la seva

joventut fins a l'edat necessària per governar la Ciutat.

L'eix central de "La República" és l'educació.

plató pretén amb el seu tipus d'educació la formació d'homes bons, que sàpiguen distingir el que està bé, per a dur-lo a la pràctica en la vida real. En l'actualitat, la nostra societat solament pretén treure especialistes que serveixin per al seu mercat laboral.

Per a Plató, els continguts que ha d'estudiar l'alumne vénen donats pel següent criteri; que serveixin per a estimular l'ús de la intel·ligència. En la nostra societat, cada alumne escull les seves assignatures i normalment escull les quals serveixen per a alguna cosa, les quals serveixen per a produir, no per a estimular l'ús de la raó.

L'ensenyament està amatent entorn del plànol laboral, en funció de les necessitats de treball de la societat. El sistema de l'educació de Plató aquesta amatent en funció de la felicitat, perquè el conjunt de la societat sigui feliç. Segons Plató, la filosofia és la saviesa, i no una assignatura més com en la nostra societat.

Dialèctica: Capacitat de mantenir un diàleg seriós, raonar sense donar res per suposat. És la disciplina que no dóna gens per sabut ni per descomptat, sinó que qüestiona tot d'una forma seriosa a la recerca de la veritat

Amb la dialèctica es pretén conèixer i arribar a el màxim de saviesa, i arriba a conèixer el coneixement més important; el que està bé i el que no està bé.

Persona sàvia significa persona virtuosa, i aquell que arribi a la saviesa la farà útil fent el bé, al contrari que en la nostra societat, en la qual algú amb uns coneixements molt amplis pot perfectament pressionar un botoncito i matar diversos milions de persones, i en canvi hi ha gent amb un nivell de coneixements bastant baix que fan el bé i són molt bones persones.

6. Atreviuvos a esposar raonadament el vostre parer sobre la concepció de la política i de la societat què te plató en el llibre VII de la Republica.

Aquest llibre de la república es una mica complex per a mi tot, tot i així al final crec que l'he acabat entenent bona part.

En ell et pots sumergir-te i dscobrir coses fantastiques, apart de poder coneixer el pensament de un filósof de fa milers d'anys.

En alguns apartats observo que tot i la època en que esta fet la seva ment era molt avançada.

En aquest cas plató ens fa desconfiar de les postres opinions fins a fer-nos parar a pensar tal com Sócrates: “només sé que no sé res”

Estic d'acord amb plató en que no som nosaltres qui inventem la Veritat. És la Veritat ens “crida”. El nostre desig de la Veritat, del Bé, de la Bellesa, de la Justícia... no és gratuït.El tenim en nosaltres, es a dir, hi ha una Veritat, un Bé, una Bellesa o una Justícia que ens sentim atrets per a buscar-ho

Finalment dir qu es un llibre força agradable i que es força costos de llegir i treballar sobre ell, però el fet de que estigui basat en del diàleg el fa mes interresant i mes comprenedor.

La República