GEOGRAFIA REGIONAL

LA REFORMA DE L'OLI D'OLIVA

4t Humanitats

LA REFORMA DE L'OLI D'OLIVA

La reforma proposa, segons dades estadístiques de la producció de l'oli a Europa els últims anys, una política de subvencions limitada, unes cuotes restringides, de les quals es deriva que a Espanya arribin 500 milions menys. Aquestes dades no tenen en compte la sequera que va patir Espanya a principis dels 90, una de les pitjors sequeres de la història, i, d'altra banda, aquestes dades no són reals, ja que no reflexen la totalitat de la producció.

La principal mesura que proposa, és el canvi de política de subvencions, que passa de ser una quantitat concreta per kg. d'oli, a ser per arbre. Aquesta proposta no té en compte que no estimula la producció, i que suposa un daltabaix econòmic per les zones que viuen de l'olivera.

Els seus principals protagonistes són els agricultors i els jornalers, les persones que produeixen, i les que es dediquen a la recol.lecció, ambdós sectors viuen de l'olivera.

D'altra banda també hi trobem Franz Fischler, comissari europeu, i Loyola de Palacios, la ministra d'agricultura.

Ha suposat un gran canvi. Des de que reben subvencions per kg. d'oli, els agricultors han pogut fer inversions de millora (han invertit en sistemes de goteig, etc., per regar), i han pogut oferir llocs de treball als jornalers que abans havien d'emigrar per treballar. Aquestes subvencions són un estímul per millorar la producció, ja que se'n reben més com més es produeix, i la major producció també es tradueix en la necessitat de més mà d'obra per a fer-ne la recollida. Així, la recollida dóna feina a unes 140.000 persones.

La millora econòmica d'aquest sector, implica millores en tota la població de la zona on resideixen agricultors i jornalers, ja que els proporciona mitjans per prosperar i consumir.

Havien d'anar cap on hi havia feina, és a dir, emigrar uns quants mesos a l'any, cap a zones on recollien fruita, etc. Això els suposava un sentiment de desarrelament, i uns ingressos temporals i minsos. La resta de l'any cobraven unes petites pensions, el just per subsistir, i no podien fer res més que sobreviure, no podien prosperar.

Fischler proposa fer una nova política de subvencions, seguint la pauta d'unes cuotes restrictives. Vol canviar la subvenció per kg. d'oli per la subvenció per arbre. Creu que així serà més fàcil de controlar les subvencions que es dónen, que no pas en les subvencions per producció.

Amb aquesta nova política de subvencions, Espanya rebria 500 milions menys. D'altra banda, els càlculs del comissari Fischler no tenen en compte la forta sequera dels anys 90, és a dir, que no reflexen la producció real (objectivada), i això es tradueix en un greu perjudici a Espanya, en benefici dels altres productors comunitaris (com ara Itàlia, gran oligoproductora, i el nord d'Europa).

També al parlament, molts europarlamentaris, estan contra Fischler.

Fischler també demana la prohibició de barrejar olis (i s'ha de tenir en compte que Italia compra oli de Les Garrigues des de fa molts anys, per a barrejar-lo amb el seu oli, massa àcid).

La subvenció per arbre suposaria tenir sempre la mateixa quantitat de subvenció, tan si es produeix molt o poc, i això es traduïria en la indiferència dels agricultors a l'hora de produïr, i es perdrien molts llocs de treball, ja que, sense regar, cada olivera produeix entre 6 i 30 kgs., a diferència de quan es rega, que produeix entre 40 i 60 kgs. D'altra banda, s'estancarien les millores agràries, ja que no compensa invertir si no es cobra per kg. d'oli, ja que no es recupera la inversió.

Els efectes de la reducció dels llocs de treball suposaria el retorn a les migracions de 74.000 jornalers, i tota una cadena de conseqüències: en el sector de la construcció (hi ha feina quan puja la oliva, que els jornalers aprofiten per fer reformes, etc.), i el comerç, sobretot l'automobilístic de segona mà, provinent de Catalunya i Madrid.

Les oliveres de Jaén, es caracteritzen per una producció abundant, i perquè les seves olives fan un oli que té un alt grau d'acidesa. A més, l'oliva a Jaén es cull del terra.

A Les Garrigues, en canvi, la oliva té un grau molt baix d'acidesa, particularitat que fa que aquest sigui molt preuat, de gran qualitat. No poden collir l'oliva del terra, ja que això faria que fos més àcid, i valoren més la qualitat, ja que la producció és molt minsa. Les ajudes que reben les reinverteixen en maquinària, per poder produïr més i promocionar-se. Aquest oli el venen entre 100 i 300 ptes més car que a la resta d'Espanya. Per pal.liar la baixa productivitat de la zona, els agricultors diversifiquen els riscos. Segons alguns, rebrien més subvencions si cobréssin per arbre que no pas per kg. D'altres proposen que caldria que hi hagués ajuts per a zones de baixa producció.

La guerra de l'oli finalitza quan es congelen les subvencions fins el 2005, i augmenten les del nord d'Europa.

A finals del 1998, s'acusa de corrupció als comissaris de la UE, i aquests dimiteixen. Així queden congelades les subvencions hortofructícoles, i descongelen les de cereals, carns i llet.

En la situació actual, tan a prop de les eleccions municipals i europees, trobem a l'ex ministra d'agricultura d'Espanya com a candidata europea (per la comissió). Tenint en compte que Loyola de Palacio estava contra Fischler (i que repetidament diu que vol anar a Europa per defensar els interessos d'Espanya), podria haver-hi descongelació abans del plaç previst, i, si més no, una revisió de les dades en què es basava Fischler, que proporcionés un punt de vista més realista de la situació de l'oli a Europa i, més concretament, a Espanya.