Literatura


La plaça del diamant; Mercè Rodoreda


Aquesta novel·la “enganya” perquè sembla espontània i en realitat no ho és, està molt elaborada. Utilitza elements com flors o el color blanc, etc. Per expressar els seus sentiments.

Es molt descriptiva i repetitiva. També repeteix molt la -i- perquè vol fer com si ho expliqués a algú, llenguatge oral , no escrit.

Tècnica narrativa:

Monòleg interior?:

En James Joyce va fer famosa aquesta tècnica amb una novel·la anomenada: Ulisses. La plaça del diamant no és monòleg interior però en alguns trossos se li sembla molt.

Escriptura parlada?:

La plaça del diamant és com si la protagonista li expliqués de manera parlada la seva historia a algú que l'escolta. Ordenadament.

Símbols:

Objectes, paisatges, animals que tenen un significat que va més enllà del seu significat real i que moltes vegades els escriptors associen a l'estat d'ànim dels personatges.

Freud: pare del psicoanàlisis.

L'associació de l'objecte, símbol, amb allò que representa pot ser arbitrària però sovint es basa en la interpretació del somnis de Freud o amb alguns elements de la literatura antiga. La plaça del diamant està plena de símbols.

Pèrdua de personalitat de la protagonista:

Canvi de nom: Natàlia _________________ Colometa.

(perd el nom)

Kafka ! la metamorfosi ! un home es converteix en escarabat. L'estil del Kafka s'anomena Kafkià.

Al llarg de la novel·la hi ha influència del Kafka en diversos aspectes:

  • sensació de confusió provocada pels coloms que tenen diverses interpretacions simbòliques.

  • La presència de petites metamorfosis metafòriques que experimenta la protagonista. En una ocasió se sent com un colom que vola cap al seu niu.

  • El quadre de les llagostes: té a veure amb la bíblia (apocalipsi) i amb un quadre del Freud. La imatge d'aquest s'ha interpretat de dues maneres :

  • En clau de símbols sexuals: el pou com a símbol femení i les llagostes com a símbol masculí, agressiu, destructor.

  • L'altre interpretació parteix de la bíblia (apocalipsi) en que apareix la imatge de les llagostes destructores que turmentaran la humanitat com a càstig de Déu.

  • Sigui la que sigui totes dues coincideixen en una imatge negativa del matrimoni o almenys inquietant.

    Balances: marcades a la paret de l'escala de la casa. Cada vegada que apareixen les associem a una necessitat d'equilibri per part de la protagonista. La forma de les balances, allò que representen està associat amb l'estat d'ànim de la Colometa.

    L'aparador del carrer Gran de Gràcia de la botiga dels hules:

    Li serveix per evadir-se dels problemes quotidians. En aquesta aparador hi ha nines i quan la Colometa les contempla s'anima i es consola dels problemes, s'associa al món infantil que és l'únic on podem trobar l'autèntica felicitat segons l'autora.

    Resum del capítols:

    XI. Primer part de la Colometa (neix l'Antoni). Ella trenca la barra del llit. Presència de dues flors simbòliques:

    1) Rosa de Jericó: simbolitza el part, s'obre i immediatament es torna a tancar.

    2)or de ganxet: al llit. Ella estira d'un cordill.

    XII. Consta de dos elements simbòlics:

  • L'embut: no sembla important, però en un moment important la Colometa intentarà utilitzar-lo de manera tràgica. És simbòlic, per la seva forma: una part ample que simbolitza la vida sense gaire problemes i l'altre que és la vida que s'estreny en més petit.

  • Coloms: és el símbol més important de la novel·la. No representen una única cosa. El primer colom entra per casualitat a la vida de la Colometa , els primers són nets i tenen nom, progressivament, amb la cria dels coloms, s'anirà convertint en animals que s'han de cuidar, que fan pudor i que s'han de netejar i que han anat envaint el seu espai privat. La primera interpretació és un paral·lelisme amb la vida privada de la Colometa , la seva joventut abans de la república, tranquil·la, la guerra, els coloms histèrics i al final de la novel·la mitificació dels coloms. Una altre interpretació té relació amb la política , l'època més convulsa socialment és paral·lela al moment més obsessius dels coloms. En diverses ocasions, s'estableixen comparacions entre els coloms i les persones. No cal dir que el nom de la protagonista, que representa la pèrdua d'identitat, té relació directa amb els coloms.

  • XIV. Al 14 d'Abril de 1931 es va proclamar la república. Importància de l'olfacte, l'olor. Va al mercat i va descrivint a través del llenguatge les diferents olors que sent, sobretot l'olor de les tripes. El fragment de la república marca un canvi en l'estructura de la novel·la, fins que veiem el plantejament. A partir d'ara comença el nus, com ho sabem? La vida amb mal de caps petits deixa pas a la vida amb mal de caps grossos. L'adveniment de la república es descrit amb termes sensorials en que és important l'aire, l'olor, l'olor de fulla tendre i poncella. L'exili dels reis és descrit amb una frase popular: han hagut de fer les maletes.

    També és parla de la Griselda, la dona d'en Mateu que l'antítesi de la Colometa. La Griselda és com una nina, molt maca, fina , elegant, i el seu marit la tracta com una reina en tots els aspectes. La Colometa se sent tot el contrari, ha de treballar a casa, netejar els coloms i aguantar el seu marit que cada vegada té menys ganes de treballar.

    XVI. Aquest capítol és important perquè s'ha interpretat com una substitució de la maternitat per part del Quimet. En Quimet, que en la maternitat ha perdut protagonisme, el recupera amb el cuc, que la interpretació feminista considera un substitut de la maternitat.

    A partir del XVII predomina la descripció. Es descriu tot de la casa on ella va a treballar. S'usa la tècnica conductista del Alaïn Robbe-Guillet i consisteix en descriure amb tota minuciositat els objectes a través del que podem percebre per la vista. La funció d'aquesta descripció és per contrastar amb la idea que ella té de la seva casa amb la casa dels amos, que son descrits com a persones bastant especials, rendistes, que tenen com a única preocupació el mal d'esquena de la filla i els lloguers dels pisos. Descripció minuciosa de tots els detalls que fan la casa diferent de la seva.

    XX-XXXV. És el nus de la novel·la i està marcat per dos eixos: 1er l'amor i 2on la mort.

  • Pel que fa l'amor apareix l'amor perfecte, des del criteri de l'autora, centrat en dos personatges: a) en Mateu: la Colometa i en Mateu són amics però, l'un per l'altre tenen uns sentiments potser inconscients que van més enllà de l'amistat. En Mateu és l'antítesi d'en Quimet, és sensible, es preocupa per ella i per la seva família, se sent desgraciat, li fa confidències i plora. Tots aquests estan molt lluny del masclisme d'en Quimet. b) en segon lloc hi ha l'amor fugaç i furtiu de la Julieta i el soldat, en un escenari de luxe que contrasta amb la guerra. No tenen relacions sexuals però, la relació dels dos és tant o més gratificant. D'aquestes dues situacions traiem la conclusió que és preferible l'amor espiritual sense sexe que no pas la relació que implica una agressió física a la dona.

  • La mort és el tema més present en aquesta part. Comença amb la mort de la mare d'en Quimet, també morirà el pare de la Colometa d'un atac de cor per un bombardeig i moriran també els tres homes amb qui ella ha tingut més relació. La mort d'en Quimet coincideix amb la mort de l'últim colom. La mort que la desespera més profundament perquè s'enfonsa tot el seu món és la mort d'en Mateu, afusellat en mig d'una plaça. D'en Quimet li queda un rellotge. Aquest bloc acaba amb la decisió de la Colometa de matar els seus fills i de suïcidar-se.

  • Els coloms: són presents a tot arreu i tenen una doble interpretació:

  • Els coloms són paral·lels a la seva vida privada. Es poden relacionar amb ella mateixa (nom) i amb el seu marit (criador), mor al mateix temps que l'últim colom i ella vol matar als seus fills igual que als coloms. El moment més obsessiu dels coloms coincideix amb la seva desesperació i decideix que ha d'acabar amb ells.

  • Estaria relacionada amb la política: el primer colom apareix amb la república, el moment de més crisi coincideix amb la guerra, i la mort de l'últim colom coincideix amb el final de la guerra i la mort d'en Quimet.

  • XXXV... metamorfosi metamòrfica simbòlica de la Colometa: la Colometa se sent com si es transformés en un ocell, però, només és simbòlic. Hi veiem la influència de Kafka, però, així com a Kafka , la metamorfosi és angoixant, per la Rodoreda sol ser alliberament.

    El símbol dels coloms en aquesta tercera part evoluciona, ja no són coloms bruts, histèrics, sinó que són ocells tranquils, nets i que estan en el seu pensament mitificats pel record. Encara que el passat va ser dolent, la Natàlia , l'associa amb la seva joventut que ara ja està perduda.

    Símbol de les rates: igual que els coloms, envaeixen la seva intimitat i la inquieten amb el pensament que en Quimet pot estar viu i pot tornar. Al final del capítol XLI la imatge de la rata morta s'associa també a la maternitat per la imatge de la cria, que és repugnant, com si la maternitat per la protagonista hagués estat negativa.

    La millor relació amb un home és la que no està relacionada amb el sexe. El sexe a la novel·la no és gratificant. La seva relació amb en Quimet no és feliç perquè hi ha un domini agressiu d'ell cap a ella. En canvi les relacions de parelles més gratificants estan mancades de sexe, com per exemple Colometa-Mateu , Julieta-Soldat o Natàlia-Antoni.

    Collaret de perles: apareix en el casament de la Rita, el porta posat la Natàlia. Ella, afectuosament, agafa el seu fill pel coll i , simultàniament, s'enganxa el collaret i es trenca i totes les perles s'escampen. Aquesta escena ,des de la crítica feminista , s'ha interpretat com el trencament del cordó umbilical. És com si ella i el seu fill trenquessin el lligam de dependència entre mare i fill.

    Ganivet: en el pròleg ella diu que és un símbol sexual. Ella surt de casa de matinada amb el ganivet i desfà el camí del seu passat que la porta fins a la seva antiga casa. Allà encara hi ha el suro que va posar en Quimet i ella marca amb lletres grans COLOMETA a la porta de la casa. Si interpretem el ganivet com a símbol sexual faria referència a l'enyorament del passat i per tant l'enyorament del sexe, absent en l'Antoni. En l'episodi en que van perdre la clau la Colometa tenia una actitud molt passiva davant el matrimoni, en canvi ara , sembla que ella té una actitud activa, que consisteix en enfrontar-se amb el present i renunciar d'una vegada al passat.

    Natàlia ! naixement ! Nadal.

    Natàlia ! Colometa

    Colometa ! Natàlia

    Pèrdua d'identitat

    Recuperació de la identitat

    Plaça del Diamant

    Plaça del Diamant

    Actitud passiva

    Actitud activa

    Com pedra al llit

    Persona al llit




    Descargar
    Enviado por:El remitente no desea revelar su nombre
    Idioma: catalán
    País: España

    Te va a interesar