LA PELL I L'ATENCIÓ A LES SEVES LESIONS

Capa prima i molt extensible que recobreix el cos. Poc permeable. És l'òrgan més gran amb una superfície de 1,5 a 2m2.

• Protegeix. Preserva les lesions mecàniques, tèrmiques i químiques. Així varia el gruix (0,5 a 2mm) segons fragment al que està exposada. Protegeix de lesions solars, dels gèrmens i de la pèrdua de líquids.

• Regula la temperatura. La contracció dels vasos sanguinis i el greix subcutani ens aïlla del fred extern. Quan fa calor, els vasos es dilaten i la calor de la sang surt a l'exterior, la suor s'evapora i ens refreda.

• Òrgan sensorial. Conté receptors per al tacte fi, la pressió, al dolor, al fred i per a la calor. Es la zona més sensible a una punxada.

• Participa en la relació social, amb la imatge d'un i del seu atractiu.

Melanòcits (capa interna), cèl·lules que sintetitzen la melanina. Pigment que enfosqueix la pell, per protegir-la dels raigs ultraviolats. A més sol, més melanina segreguem i més enfosquim.

En la profunditat de la derma hi ha els annexos cutanis, els receptors nerviosos, els plexes de vasos sanguinis i els vasos limfàtics. Es la capa sensible de la pell i la que nodreix les altres.

En els obesos pot fer més de 10cm de gruix. Al envellir desapareix el greix subcutani i es diposita al tronc, al voltant de les vísceres.

El color sota el llit unguial indica la qualitat de la circulació capil·lar.

Es formen en el bulb pilós, a l'interior del fol·licle pilós, en el derma. La melanina li dona el color. El fol·licle pilós està molt innervat i és el principal receptor del tacte fi.

Annex al fol·licle hi ha un múscul i una glàndula sebàcia. El múscul és el que eriça el pèl involuntàriament en resposta al fred, a la por o altres estímuls. La glàndula sebàcia produeix un sèu que s'aboca entre la beina i el pèl i que el lubrica.

La seva distribució i quantitat depèn de les hormones sexuals.

• Mans i peus, estímul adrenèrgic, sua quan s'està nerviós.

• La resta del cos, regulació de la temperatura. La segregació varia segons la calor, l'activitat física o la idiosincràsia de cada persona.

• Aixelles, el perineu i les arèoles mamàries són glàndules especials, segreguen suor més viscosa, d'olor intens i característica. Comencen a funcionar a la pubertat.

• Tacte Fi. Sensibilitat a la forma i a la textura dels objectes. Als polpissos dels dits i a la llengua i al voltant del fol·licles pilosos.

• Sensibilitat a la temperatura. Receptors diferents per fred i calor.

• Sensació de calor. Transmesa per terminacions nervioses lliures al destuir-se els teixits al seu voltant. Les inactivem amb l'anestesia.

• Sensibilitat profunda. Captada a partir dels receptors a la pressió i dels receptors en els músculs, en els tendons i en les articulacions. Ens ajuden a saber en quina posició estan les diferents parts del nostre cos.

• Eritemes, envermelliments per inflamació.

• Màcules, són taques. D'un gran nombre de màcules en diem erupció o un exantema (xarampió o rubèola).

• Petèquies, petites quantitats de sang abocades des dels vasos de sang.

• Nevus, lunar o piga, són taques fosques, dipòsit excessiu de melanina.

• Vitiligen, es la manca de melanina en àrees àmplies i ben delimitades.

• Pàpules, lesions protuberants de -1cm de diàmetre i vores delimitades.

• Nòdul, semblant a la pàpula però 1-2cm de diàmetre.

• Fava, es un nòdul envoltat per edema i que sovint pica.

• Tumor, sòlida i protuberant, no inflamada, + gran que el nòdul i creix.

• Durícia, engruiximent de l'epidermis que apareix com a element defensiu en zones amb gran fregament.

• Vesícula, elevació de l'epidermis, de menys de cinc mm de diàmetre i parets primes. Conté un líquid transparent, serós o hemorràgic.

• Butllofa, semblant a la vesícula però de diàmetre més gran.

• Pústula, contingut purulent i de color grogós o terrós.

L'acné, malaltia que cursa amb pústules, les glàndules sebàcies segreguen massa sèu que s'acumula en conductes, dilatant-los i formant grans blancs; quan el sèu s'oxida, s'enfosqueix i forma un barb; si aquest s'infecta, es formarà una pústula.

• Corsta. condensació de sèrum, de la san o del pus de la superfície cutània. De diferents consistències, colors i mides.

• Escata. Làmina petita, blanquinosa o grisosa. Fragment de l'epidermis que es desprèn de la derma.

• Erosió o Excoriació. Pèrdua de substància (ferida) que afecta a l'epidermis i es cura sense deixar cicatriu. La causa comú es el gratat.

• Cicatriu. Formació de teixit nou, fibrós, que repara una pèrdua.

• Estries. Cicatrius lineals, de color blanc plata brillant. Apareixen quan la derma es distén massa o massa ràpidament.

• Fissura. Clivella o fenedura lineal de l'epidermis i el derma.

• Ulcera. Pèrdua de substància de la pell i teixits per sota.

• Impetigen. Infecció cutània per estafilococos o per estreptococos, quasi sempre en nens petits. Comença com eritema, es fan vesícules i butllofes. Infecció perillosa per a la vida si s'escampa.

• Fol·liculitis. Infecció per estafilococos que afecta els fol·licles pilosos, produint pàpules o nòduls al voltant del fol·licle.

• Furóncol. Infecció aguda dels fol·licles pilosos per estafilococos però més profunda que la fol·liculitis. Comú en zones sotmeses a pressió, a fricció o que suen abundantment. Comença com a nòdul però es transforma en una pústula inflamada.

• Berrugues. Infeccions per virus, amb transmissió per contacte. Desapareixen per congelació, dessecació, làser i substàncies químiques.

• L'Herpes Simple. Apareix als llavis o cara. Amb eritema i vesícules que couen i dones sensació de cremor.

• L'Herpes Zòster. Igual que el simple però segueix el recorregut d'un nervi en un costat del cos i pot haver afectacions superiors (sordesa, mareig, paràlisi facial, etc.)

• Exantemes infantils. Malalties transmissibles que cursen amb febre i amb erupcions cutànies molt típiques. Rubèola, xarampió i varicel·la.

Càncers freqüents, fàcils de diagnosticar i amb millor pronòstic. El més perillós es melanoma maligne, càncer de melanòcits, excés d'exposició al sol durant anys. El sol lesiona el material genètic i causa càncers.

Aquest melanoma augmenta al món i es desenvolupa a partir d'una piga.

Ulcera o nafra, pèrdua de la pell i del teixit subcutani d'una zona, causada per necrosi, i amb poca tendència a cicatritzar.

Degut a la irrigació local insuficient, la zona s'ha isquemitzat. L'escara és la crosta fosca que recobreix l'úlcera.

Úlceres per decúbit. Es produeixen per pressió contra un pla horitzontal.

A més pes o menys àrea de recolzament més pressió. La zona quedarà isquèmica i es necrosarà. Es més freqüent en persones primes.

També són perilloses les pressions petites durant molt de temps.

Patirà úlceres el pacient amb dificultats per moure's com:

• Pèrdua de consciència, malalt en coma, sedat o anestesiat, ...

• Lesió nerviosa, per secció medul·lar, accident vascular cerebral, ...

• Prostració per malaltia greu o per postoperatori delicat.

• Fractures greus.

• Restriccions físiques que impedeixin el canvi postural per un mateix.

• Incapacitat per deambular, prolongant el temps d'assegut o enllitat.

I també el pacient amb un trastorn sensitiu, que priva de adonar-se de la incomoditat i el dolor que ens empeny a canviar de postura.

Qualsevol factor que disminueixi l'aportació d'oxigen i nutrients que necessita la pell desencadenarà el procés d'ulceració.

Pot venir minvada l'aportació sanguínia per malalties respiratòries, per anèmia, trastorns circulatoris generals, per la mateixa immobilitat, la desnutrició proteica, calòrica, vitamínica o iònica. Per l'augment de la demanda de sang en altres àrees per febre, càncers, ...

La pell prima, l'envelliment, la deshidratació, la diabetis i alguns medicaments.

• La Humitat, macera i degrada la pell afavorint la destrucció.

• La brutícia, descompon la pell i la irrita.

• Els Edemes i la Infecció Local, fan la pell més sensible a la pressió.

• El Fregament, facilita el trencament de la pell.

S'inicia amb hipersensibilitat, amb malestar i cremor i amb eritema.

A continuació, en menys de 90 minuts de pressió, apareix pal·lidesa, edema i necrosi de l'epidermis, amb vesícules i butllofes. La necrosi aprofundeix cap a l'erosió cutània amb exsudat i va cap a l'úlcera. Amb temps l'úlcera penetra cap als muscles i els ossos. La pell resisteix millor la isquèmia que aquests.

Sol complicar-se amb infecció local que pot escampar-se per tot el cos.

La lesió cicatritza, amb un teixit connectiu de granulació, amb un gran nombre de capil·lars i fibroblasts, i leucòcits polimorfonuclears i macròfags, que eliminen les restes necròtiques i les bactèries contaminants. La pell nova cobrirà la lesió amb cèl·lules epitelials.

• Decúbit Supí. Occipital, omòplats, colzes, sacre i talons.

• Decúbit Lateral. L'orella, espatlla, costelles, trocànter, genoll i mal·lèol.

• Decúbit Pron. Nas, pòmuls, l'acròmion, costelles i l'estern, les crestes ilíaques, els genolls i les puntes dels dits.

Altres punts

• Orificis nasals, qui porta una sonda nasogàstrica.

• Llavis i llengua, els portadors d'un tub de respiració.

• Al voltant dels catèters endovenosos d'us prolongat.

• Al voltant dels tubs de drenatge

• Al voltant de la sonda urinària

• En les vores dels guixos i en els punts d'inserció de les traccions.

• Dispositius per augmentar l'àrea de recolzament

• Estimulació dels moviments actius o mobilitzacions passives.

• Canvis posturals, cada 2 o 3h.

• Restablint l'estat general amb el tractament correcte de les malalties.

• Normalitzant la nutrició i la hidratació amb la dieta i els suplements.

• Augmentant l'aportació sanguínia local mitjançant massatges sobre la pell sana recent sotmesa a isquèmia. 10minuts mínim de massatge.

• Aplicant cremes hidratants lubricant la pell o protegint-la amb apòsits.

• La pell ha d'estar sempre seca, de suor, d'aigua, d'orina, de femta.

• Separar de la superfície de recolzament per a desplaçar-la en el llit.

Conjunt de tècniques manuals que apliquen moviments, amb mans i dits, sobre els teixits superficials de l'organisme, per curar o higiènitzar.

Eliminen tensions, dolors i inflamacions o mobilitzen parts atrofiades o mal cicatritzades.

• Pell. Netejar els conductes secretors de les glàndules sebàcies i sudorípares, facilitant l'absorció de medicaments liposolubles, donen elasticitat a les fibres cutànies i augmenten la circulació sanguínia.

• Teixit cel·lular subcutani. Allibera adherències per les cicatrius i facilita la reabsorció d'hematomes, d'edemes i de limfedemes.

• Múscul esquelètic. Millora la circulació arterial i la nutrició, retarda l'atròfia, i les circulacions venosa i limfàtica. Millora el to muscular, l'elasticitat i la contractilitat. Relaxa les contractures i els espasmes. Positius sobre els tendons, fàscies, capsules articulars i lligaments articulars, fent-los elàstics i alliberant retraccions. La relaxació muscular té un efecte analgèsic molt eficaç.

• Circulació venosa. Retarda la distensió de les varices, previndrà la flebitis i accelerarà el guariment dels trastorns postflebítics, de les úlceres varicoses i de les úlceres per pressió.

• Psíquics. Redueix la fatiga física, la psíquica, el neguit i el insomni. Augmenta la sensibilitat, dona confiança a l'expansió afectiva.

• Budell. Estimulant contracció i activitat peristàltica s'alleuja el restrenyiment.

• Persona relaxada, si no ho està el massatge li causarà dolor.

• El massatge mai ha de causar dolor.

• Ha d'estar en decúbit mentre se li fa el massatge.

• Aplicar-lo en la direcció de les fibres musculars i de la c.venosa.

• No actuar sobre plexes vasculars i nerviosos (aixella, anterior del coll)

• Sessió de 5 a 25 minuts, segons el trastorn i fase en que estigui.

Efectes: Descamació de la pell, augmenta la temperatura, relaxa les contractures musculars i buida els edemes traumàtics.

Indicacions: Superficial, preparació per a maniobres més profundes, alleugerar contractures musculars i recuperació d'esforços físics. Profund, buidar edemes traumàtics/limfàtics.

Efectes: estimula o relaxa. Estimula la circulació als teixits i reanima els músculs atròfics, elimina la fibrosi de les cicatrius retràctils, alleuja les contractures musculars, estimula el peristaltisme intestinal.

Efectes: Hipertèrmia local profunda, conserva i incrementa l'elasticitat, la mobilitat i la resistència muscular i dels tendons.

Indicat en les fibrosis, cicatrius queloides, contractures musculars cròniques i en les atròfies musculars per manca d'ús.

Augmenta la pressió sanguínia, es analgèsic, descontracturant i elimina la fatiga.

La percussió dilata els vasos sanguinis cutanis, augmenta l'excitabilitat nerviosa i el to de la musculatura llisa. Indicat abans de l'activitat física i per alleujar atròfies musculars. Contraindicada en contractures musculars, en l'espasticitat muscular, en àrees òssies i en articulacions.

Crèdit 3. BENESTAR DEL PACIENT. Necessitats d'higiene i moviment.

UD2 - La Pell i l'atenció a les seves Lesions.