TEMA 4.-

1.- LA NEURONA I EL SISTEMA NERVIÓS

EL SISTEMA NERVIÓS

Una de les característiques més important dels éssers vius és percebre sensacions i respondre als estímuls, això es el funcionament del sistema nerviós, que també contribueix a mantenir l'equilibri intern del nostre cos o homeòstasi.

Està format per diversos tipus de cèl·lules, substàncies químiques i altres estructures.

El funcionament és senzill, consisteix en la percepció d'estímuls i en l'elaboració de respostes.

LES CÈL·LULES DEL SISTEMA NERVIÓS

Les neurones tenen un cos cel·lular, on hi ha un nucli, i un conjunt de prolongacions, que són de dos tipus:

• Les dentrites. Són curtes i nombroses. Capten l'impuls nerviós que procedeix d'un receptor o d'una altra neurona.

• L'àxon. És una prolongació única i molt llarga. L'àxon, o fibra nerviosa, pot conduir els impulsos a zones molt distants de l'organisme.

Els àxons de moltes neurones formen els nervis.

LA VELOCITAT DE PROPAGACIÓ DE L'IMPULS NERVIÓS.

L'impuls nerviós només es transmet en un sentit. Entra per les dentrites, travessa el cos cel·lular i ix per l'àxon. La velocitat dependeix del envoltori de l'àxon (cèl·lules de Schwann).

El citoplasma de les cèl·lules de Schwann és allargat i està enrotllat al voltant de la membrana de l'àxon. Posseeix una substància d'aspecte blanquinós anomenada mielina.

Les neurones es classifiquen segons si tenen mielina o no , en:

• Neurones mielíniques. Els seus àxons són mes gruixuts i l'impuls nerviós es propaga amb més rapidesa.

• Neurones amielíniques. No tenen mielina, condueixen amb menys rapidesa.

2. EL SISTEMA NERVIÓS.

Està format pel:

• Sistema nerviós central. L'encèfal, centre de control i coordinació de l'organisme, protegit pel crani i embolcat per tres membranes o meninges, entre les dos interiors circula el líquid cefaloraquidi. Es distingeixen tres regions: cervell, cerebel i bulb raquidi. La medul·la espinal és un cordó de teixit nerviós situat al llarg del dors.

• Sistema nerviós perifèric. El formen els nervis, segons el lloc de procedència: Cranials, procedeixen de l'encèfal, i raquidis, ixen de la medul·la. Segons la seua funció: Sistema nerviós somàtic, responsable dels moviments voluntaris.

autònom o vegetatiu, activitats involuntària dels

òrgans interns.

SUBSTÀNCIA BLANCA, SUBSTÀNCIA GRISA.

Substància blanca (mielina) es localitza a l'interior de l'encèfal i a l'exterior de la medul·la espinal.

Substància grisa, no tenen mielina, a l'escorça de l'encèfal i a l'interior de la medul·la espinal.

3. EL FUNCIONAMENT DEL SISTEMA NERVIÓS.

LA MEDUL·LA ESPINAL I L'ACTE INVOLUNTARI

Les respostes reflexes a un estímul s'elaboren a la medul·la. La cadena de neurones que intervenen en aquesta acció: neurona sensitiva - la interneurona - i la neurona motora, que en conjunt, constitueixen l'arc reflex.

DIVERSOS NIVELLS D'INTEGRACIÓ NERVIOSA.

El sistema nerviós té una estructura complexa i jeràrquica, hi ha diversos nivells, els superiors controlen als de la part inferior, per exemple, els moviments respiratoris, controlats pel bulb raquidi, es produeixen de manera automàtica, pot ser parat per ordre de l'escorça cerebral i deixem de respirar baix de l'aigua.

LES FUNCIONS SUPERIORS.

El cervell regula les activitats superiors, dividit en 4 lòbuls, hi resideixen les àrees que controlen les funcions superiors, moviment muscular i els sentits.

El cerebel, exerceix el control dels moviments del cos i la postura.

El bulb raquidi està unit a la medul·la, controla les funcions vitals involuntàries com el ritme cardíac, el respiratori, intervé en actes reflexos de protecció com la tos, el vòmit, l'esternut.

4. MALALTIES DEL SISTEMA NERVIÓS

MALALTIES I TRASTORNS DE TIPUS NEUROLÒGIC MÉS HABITUALS.

L'epilèpsia, les neurones del sistema nerviós central produeix una sèrie d'impulsos nerviosos que trastornen les funcions cerebrals, es produeixen convulsions, es perd la consciència.

La meningitis, inflamació de les membranes (meninges) causada per una infecció, pot ser greu, si no es tracta ràpidament, pot provocar danys irreversibles.

L'esclerosi múltiple, és la destrucció lenta i progressiva de la mielina, les neurones afectades no transmeten correctament l'impuls nerviós, segons la zona afectada els símptomes són diferents.

MALALTIES I TRASTORNS PSÍQUICS MÉS FREQÜENTS.

Són alteracions de les funcions intel·lectuals que, no estan relacionades amb una lesió o un funcionament anòmal de les neurones.

La depresió, es manifesta en una tristesa profunda, incapacitat per portar una vida normal, en casos més greus comportaments autodestructius.

L'esquizofrènia, malaltia que es pot presentar a partir de l'adolescència. Pateixen deliris i al·lucinacions.

La demència, pèrdua progressiva de les funcions intel·lectuals, accelera el procés de destrucció de les neurones. Demència senil, afecta als majors de 80 anys.

Presenil o malaltia d'Alzheimer, a partir dels 50 anys.

MALALTIES NEURODEGENERATIVES

La malaltia d'Alzheimer, malaltia degenerativa, progressiva i incurable, afecta el cervell del 5% de la població més gran de 65 anys. Es malalts perden la memòria, la capacitat de pensar i canvien de comportament.

La malaltia de Parkinson, afecta a les persones d'edat avançada, es deterioren les neurones que controlen el moviment involuntari de la musculatura, el simptoma més característic es una tremolor que afecta les mans i els peus.

5. ELS SITEMA NERVIÓS I LES DROGUES

LES DROGUES I L'ADDICCIÓ.

Les drogues són substàncies químiques d'origen divers que actuen sobre el sistema nerviós. El cervell es la zona més sensible als seus efectes. S'han utilitzat en diverses civilitzacions per tal de modificar l'estat d'ànim. En medicina tenen moltes aplicacions, en psiquiatria i per a tractar el dolor.

Una persona és addicta quan té dependència fisiològica a més de psicològica.

DROGUES LEGALS QUE AFECTEN EL SISTEMA NERVIÓS.

Cafeïna, es troba al cafè, al te, al cacau, al xocolate o a les begudes de cola. Té una acció estimulant, augmenta el ritme cardíac i impedeix la somnolència.

Tabac, conté nicotina, augmenta el ritme cardíac i eleva la pressió arterial, provoca arteriosclerosi, lesions a les parets dels vasos sanguinis. La resta dels components del tabac, com e l quitrà, produeixen càncer de pulmó. La nicotina provoca dependència.

El gasos que es desprenen quan fuma produeixen alteracions en les persones pròximes al fumador.

L'alcohol i els seus efectes. Produeix danys greus en molts òrgans:

• Malalties del sistema digestiu, gastritis, úlcera, cirrosihepàtica i càncer.

• Obesitat, per les calories que produeix l'alcohol. Desnutrició per mala alimentació.

• Lesions en el sistema nerviós, deteriorament intel·lectual, pèrdua de memòria.

• Trastorns en l'aparell reproductor, impotència i esterilitat.

El consum de begudes alcohòliques resulta molt perillós durant l'embaràs, produeix retard en el creixement del fetus i lesions al cor i al cervell.

També es causa d'accidents de trànsit i laborals.

6. EL SISTEMA ENDOCRÍ

GLÀNDULES I HORMONES.

El sistema endocrí o hormonal està constituït per cèl·lules que secreten substàncies directament a la sang, si estan agrupades formen les glàndules endocrines. Les substàncies secretades (hormones) es distribueixen per tot l'organisme, però només actuen sobre les cèl·lules diana.

El sistema endocrí controla el creixement corporal i també pot intervenir en respostes ràpides com l'alliberament d'adrenalina.

FUNCIONAMENT DEL SISTEMA ENDOCRÍ

Depén del sistema nerviós, l'hipotàlem, zona del cervell connectada a la glàndula hipòfisi, controla l'activitat hormonal de l'organisme.

Les neurones de l'hipotàlen reben informació d'altres zones del cervell i detecten l'index d'hormones a la sang.

7. EQUILIBRI I MALALTIES HORMONALS

FUNCIONS DEL SISTEMA HORMONAL

• Manté l'homeòstasi o equilibri del medi intern. Regula la concentració de fluids orgànics com la glucosa a la sang, el pH i l'equilibri hidric.

• Ajuda l'organisme a mantenir l'index d'estrés.

• Controla el creixement i el desenvolupament.

• Controla el desenvolupament sexual i la reproducció.

ALTERACIONS HORMONALS

Són conseqüència d'un augment excessiu d'hormones - hiperfunció de la glàndula o disminució d'hormones - hipofunció.

MALALTIES MÉS FREQÜENTS relacionades amb les hormones són:

HORMONA MALALTIA .

Hormona del creixement Gigantisme (excés)

Nanisme (defecte) .

Tiroxina Goll (defecte)

Cretinisme, mixedema (defecte) .

Insulina Diabetis mellitus (defecte) .

Hormona antidiüretica Diabetis insípida (defecte) .

Hormona de l'escorça suprarenal Malaltia d'Adison (defecte) .

Hormones sexuals Esterilitat i retard en l'aparició dels caràcters sexuals

secundaris (defecte) .

Una malaltia gens dolça: la diabetis

La glucosa a la sang esta en una concentració d'1 per mil.

El pàncrees secreta l'insulina, si el nivell de glucosa a la sang baixa, el fetge restitueix l'índex de glucosa.

Les persones amb diabetis no produeixen prou quantitat d'insulina.

La insulina és una hormona proteica que s'ha d'administrar per mitjà d'injecció, perquè com es tracta d'una proteïna, els enzims de l'estómac la digeririen.

MESURES DE PREVENCIÓ

Els hàbits de vida poc saludables influeixen en l'aparició i el desenvolupament de certes malalties hormonals, com la diabetis dels adults. Hi ha altres malalties endocrines degudes a errors genètics o funcionals que no es poden evitar.

4