La metamorfosi

TITOL: La metamorfosi

COLECCIÓ: A la lluna de València

1ª edició: Novembre, 1989

2ª edició: September, 1993

1. FRANZ KAFKA.

Kafka va náixer a Praga en 1883 al pit d´ una familia juea pertanyent a la minoria de parla alemanya, va morir en 1924 al sanatori de Kierling, prop de Viena. Cuand va finalitzar la carrera de dret va treballar com empleat a diverses companyies de segurs (1908-1922). A su ordenada i sol.litaria vida tan sols va haber lloc per a passions efímeres: finalitzó amb su noia Felice Baver (1914-1917) i més tard amb Julie Wonruzek (1919-1920). Va mantindre una relació confosa amb Milena Jesenska-Pollak. Solament Dora Dymant va ser la seua companyera als ultims anys de la seua vida (1923-1924). Aquesta existencia reclosa va trobar una fugida en la literatura, que va ser per a Kafka la justificació principal de la seua vida.

Sense la intervenció de Max Brod, el seu amic i ejecutor del seu testament, que va incomplir la seua voluntat de veure destruits els seus texts, aquestos habrien desaparegut. Kafka va suprimir la major part dels seus primers escrits, però conserbava en el seus calaixos les seues tres novel.les inacabades, América (1912), El proceso (1914) i El castillo (1920-1922) el seu Diario (1910-1920) i també la seua correspondència.

Tan sols una detzena de relats van ser publicats a la vida del autor. Després de treballar a la novel.la América, kafka va escribir la Metamorfosiu, la Comndena, En la colonia penitenciaria i un medico rural. Amb aquests contes , l´escritor recreava, amb gran economia de medis, un mon cotidiani constanment amenatzat per la irrupció de lo absurde. L´heroi de la Metamorfosi es un viajant de comerç convertit en insecte i abandonat a la suea sort; la màquina infernal de En la colonia penitenciaria, inscriu en la carn del prisioner el text misme de la seua comndena. D´aquesta manera, Kafka concedia al mon irreal un aspecte banal i transformava el relat fantastic, al cual consignava les inquietuts del seu universe interior sobre el que pesavan , desde la seua infància la difícil herencia del juísme i el conflicte amb el pare . En les seues grans novel.les, lo fantastic, absurde i roin, reflecta l´hostilitat del mon cotidiani, descrit sempre com estrany, i desmontant, amb ironia, els mecanismes de la seua capacitat d´ opresió. Joshep K.., el personatge principal de El proceso, es objecte d´una comndena inexplicable i s´enfrenta a una maquinaria jurídica i administrativa incontrolable. El destine del agrimensor de El castillo es, al igual que el del jove Europeu que desembarca al nou continent en América.

2. OBRES DE KAFKA.

1906. Descripció d´una lluita.

1908. Preparatives d´una boda rural.

1908. Contemplació.

1912. América i La metamorfosi

1913. El veredicte.

1914. El procès i la colonia penitènciaria.

1916. Un megte rural.

1920-1922. El castell.

1921. Primera tristeza.

1922. Un campió del ayune.

1923. Una mujercita i la madriguera.

1924. Josefina la cantant.

Vint-i-dos relats van ser reunits en 1931 baix el títol: La muralla Xina. El seu diari va ser publicat en 1984 i la seua correspondència, entre la que destaquen les cartes a Milena, es va publicar entre 1937 i 1958.

3. PRAGA I LA LITERATURA EN ALEMANY.

L´obra de Kafka, dividia entre les tradicions eslaves, germaniques i juies, reflecta la ciutat on va vivir. A Praga altres escriptors de llengua Alemanya van conèixer les mismes paradojes, d´aquesta herencia cultural, van ser apartats de la cultura Txeca, e inclòs es van veure obligats a fugir d´una ciutat que els tratavem cóm intruses. No va ser el càs de Kafka, però si de Max Brod (1884-1968) que va marxar a Palestina, on es va compròmeter amb la causa sionista. Es autor de varies novel.les realistes, inspirades en la història d´un poble jueu, i d´una boigrafia de Kafka publicada en 1937.

Rainer María Rilke (1875-1926) va utilitzar els decorarts de la seua ciutat natal en els seus primers contes ( Histories de Praga, 1899) abans d´empemdre una existència errant que va donar a la seua obra el sentiti d´una búsqueda universal. Instalat a París junt a Auguste Rodin. Rilke va convertir l´espectacul del sofriment i els seus records inquiets de la infància a lórige de los Cuaderns de Malte Laurids brigge (1904-1910). A aquesta angustia vital repón la esperança d´una mort serena als poemes compostos en Muzot a partir de 1921, les últimes Elegias i els Sonetos a Orfeo (1922). Nascut a Viena, Gustav Meyrink (1868-1932) va trobar a Praga , on va vivir fins 1902, al fons legendari que va alimentar els seus relats fantastics. Influenciat per Poe i Hoffmann, la seua obra va merèixer la admiració de Kafka. Com la seua nivel.la El Golem (1915) tota la seua obra beu de les tradicions del sanatisme i la càbala.

Pertenecient a la comunitat juia, com Kafka i Brod, Franz wertel (1890-1945) va obtindre els seus majors exits com novel.lista. Amb los quarenta dies de Musa Dogh (1933) i La estrela de los no nascuts(1946) va conseguir aunar láliente de l´història amb les seues aspiracions religioses.

4. CRITICA.

La primera edició completa de les seues obres es va publicar en 1935, gracies a Max Bord, el cual entre 1950 i 1958 va publicar també la segona edició en New york. Però van ser alguns francesos com André Breton i les existencials Camus Gide i Sartre, els que van donar a conèixer a Kafka en Europa. Les primeres traduccions de Alexandre Violatte (1901-19719 van imprimir a les seues obres la expressió perfecta de la desesperació. S´oblidava aíxi del seu aspeste humor´stic i burlesc de la seua escrptura. Les traduccions posteriors (Bernard Lortholary) van intentar rehabilitar aquesta dimensió, a vegades ignorada de l´obra, i matizar la imatge d´escriptor sol.lidari, atrapat en el seu mon. No ha ha que ovlidar que el propi Kafka cuand llegia per als seus amics els manuscrits de La metamorfosi o el Procès, tenis que defensar-se a menut per dominar els seus atacs de risa. “No tinc serietat, per això he de fugir de les situacions amb bromes” Confesara per mitjà de Joshep K., l´heroi del Procès.

5.QUESTIONS DEL LLIBRE.

1.¿Què és Bohemia? ¿De quin estat formava part quan Kafka va nàixer? ¿Quines característiques tenia aquell estat? ¿de quin estat forma part ara i on es troba? ¿Saps més o menys a què es refereix l´expressió “la primavera de Praga”? ¿Què va passar a Praga el 1968?

Bohemia és la patria dels Txecs. Formava part del sector Austriac de l´Imperi Austro-hongarés. Eren dos països , amb llengües, lleis i palaments distints. I a pesar de les rivalitats van saber anar junts fins al final (1918) amb la creació d´altra Europa. Praga es troba a Txecoslovaquia. La crisis econòmica i la supresió de llibertat es van unir i van reemplaçar al president Novtny per Alexandre dubcek (partit comunista). Les reformes democràtiques van ser conmdenades per Moscú i el 20 d´Agost de 1968, va impondre su hegemonia. El 18 de Octobre del mateix any, el parlament txecoslovac ratificava la presència de les tropes soviétiques.

2. Descriu-nos la transformació que Gregor experimenta, a poc a poc. Per exemple, al començament s´hi barregen les sensacions completament humanes amb els nous instints animals. ¿Quan recorda amb més força que és humà?

Gregor va barregar sensacions humanes amb les instintes animals. Al principi lo veu com algo passager, però a poc a poc acepta el seu estat fins que cuand ja es puc dir que el te dominat, es mor. Es al començament cuand es sentia a soles, sense ningú...

5. En el pròleg déiem que els vertaders insectes són la familia de Gregor. Són uns paràsits que viuen gràcies a ell. Dóna´ns alguns exemples del text que confirmen aquesta tesi.

Quan el pare es posa a treballar de nou, esta desacostumat i es posa nerviós. Quan el gerent ve anar a la seua casa i li va dir que sense ell la seua família no podia anar endavant.

6. ¿Quin dels seus paràsits -pare, mare, germana- resulta ser el més cruel?

Per a mi són els tres igual de cruels, al principi la germana pareix que no però desprès es ve que no. A lo mijor la germana es la pitjor per que primer le dòna esperançes i després lo abandona completament.

8. Un dels motius constants de l´obra són les portes. ¿Quina importància tenen?¿ Tenen res a veure a la familia?

Si, dona la sensació de que les portes tenen un simbol, de que les portes tanquen a Gregor del reste de la familia, del reste del mon...

12. Fixa´t en la situació inicial de la cambra de Gregor i en els sucessius canvis que experimenta. ¿Què n´opines?

Que s´assemetja a la vida de Gregor: primer tot esta normal inclós te una vida alienant, però despres sofrisc un canvi molt brusc. A poc a poc va convertin-se en una cambra aislada i en completa sol.letat.

13. ¿En quin moment queda molt clar que la familía havia enganyat Gregor quan encara era un ser humà?

Quand l' obligaven a treballar sense descans, i quand era un insecte es va donar compte.

14.¿Com aconsegueix Kafka dotar l´escarabat Gregor amb tots els detalls espantosos d´un insecte monstruós i , alhora, destacar la seua naturalesa tan humana? Busca´n exemples.

Per que descriu els sentiments humans més profunds, i els descriu a partir de un insecte que interiorment es un humà. Exemple: quan la germana es posa a tocar el violi i él eix de la cambra per a dir-li que iba a anar al conservatori.

24. Sembla que la mort de Gregor dona un nou impuls de vida a la familia. Quan els rellogats se´n van, es topen, per l´escala, amb un carnisser que puja. La familia , en veure aparéixer, se sent alleujada. Aquest detall no pot ser gratuït. ¿Què dedueixes?

Jo crec ( i normalment no sóc malpensada) que la familia havia trucat al carnisser per a matar Gregor. Crec que van tomar aquesta determinació per que ja estavem farts de ell i no voliem que es quedara més.

26. Al pròleg es diu: “ El relat és una novel.la de terror a la inversa, on hauria de ser el mostre no és més que la víctima més innocent del món.” (...) “ El que fa por als homens són els homens, no els escarabats.” Comenta aque-

ta opinió i pensa en els propósits de Kafka.

Kafka te raó , lo que fa por al home són els propis homens i més si es l´home propi. Quan vem a la televisión un insecte mostruós ens asustem, aixo sense dubte... però molt més por ens fa quan llegim La metamorfosi de Kafka i ens posem al seu lloc... ¿ Que faria jo si la meua familia em donara de costat en una situació aíxi?

6. COMENTARI PERSONAL.

Ja fa molt de temps que vaig anar a la biblioteca de mon pare i vaig veure La metamorfosi de Kafka. Em va pareixer un títol molt sugerent, però el llibre ahí es va quedar, sense ser llegit. Quan va aplegar l´hora, vaig llegir-lo i ara sé que no m´equivicava. Efectivament la metamorfosi de Kafka es una novel.la, que a pesar de no agradar-me molt quan vaig llegir-la, és molt profunda amb molt sentit. Cada paraula, cada frase... te significat. ¿Tu has trobat el sentit?

Index

Franz Kafka.

Obres de Kafka

Praga i la literatura en Alemany.

Critica

Questions del llibre.

Opinió personal.