Arte
La Llibertat guiant el poble; Eugene Delacroix
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE
La Llibertat guiant el poble (La Liberté guidant le peuple) és una obra del pintor francès Eugène Delacroix, nascut a Charenton-Saint-Maurice (França) el 26 d'abril de 1798 i mort a París el 13 d'agost de 1863.
Aquest quadre pintat a l'oli sobre llenç va ser realitzat l'any 1830, època en què l'estil que pervivia era el Romanticisme. Aquest, com a moviment cultural i polític, es va originar a Alemanya a finals del segle XVIII i ben aviat va començar a influir totes les arts. Es caracteritza principalment pel seu caràcter revolucionari i trencador amb les convencions socials de l'època, és a dir, la ruptura amb la tradició, amb l'ordre i amb la jerarquia dels valors culturals i socials imperants.
A més, el Romanticisme és una manera de sentir i concebre la naturalesa, la vida i l'home mateix i busca constantment la llibertat autèntica; per tant, és un moviment artístic molt heterogeni que es presenta de manera diferent i singular en cada país on es desenvolupa.
Pel que fa al context històric, aquesta pintura representa una escena del 27 de juliol de 1830, dia en què el poble de París va aixecar barricades. El rei Carles X de França havia suprimit el parlament per decret i tenia la intenció de restringir la llibertat de premsa. Els disturbis inicials es van convertir en un aixecament que va desembocar en una revolució seguida per ciutadans enutjats de totes les classes socials. Com que no hi va haver un únic capitost, Delacroix representa la Llibertat com a guia del poble, però aquesta no està representada d'una forma abstracta, sinó que és una figura al·legòrica molt sensual i real (la figura d'una dona).
DESCRIPCIÓ DE L'OBRA
El material pictòric que s'utilitza per pintar aquest quadre és l'oli, el qual és aplicat damunt el llenç amb una pinzellada solta i definida, que és la tècnica utilitzada per l'artista en aquest cas i que és molt diferent, per exemple, de la tècnica emprada per Vincent Van Gogh. D'altra banda, pel que fa a les formes que hi ha representades, aquestes estan definides pel dibuix i l'autor de l'obra utilitza colors que tenen un valor cromàtic-compositiu, ja que juga amb el to, la intensitat i la saturació, la qual permet contrastos diversos a la vegada que també té un valor simbòlic perquè els diferents colors tenen un significat sensible que commou l'autor i l'espectador; per exemple, utilitza colors foscos i càlids com el negre, el marró i l'ocre (predominants en la pintura) però també fa servir colors més vius (blau, blanc i vermell) per tal de destacar la bandera tricolor.
La llum és complexa i dramàtica, deixant zones en penombra i altres d'il·luminades. Les figures que apareixen en primer pla (els morts per la llibertat a la base i la mateixa Llibertat a la cima sostenint la bandera tricolor a la mà dreta i un fusell a la mà esquerra) es mostren il·luminades per un focus lateral que, a la vegada, es retalla a contrallum sobre un fons fumejant i ennuvolat.
La composició de l'obra és piramidal i oberta i consta d'una perspectiva aèria, ja que l'aire modifica la percepció de la distància i, com més allunyades es troben les figures, més difuminades les representa l'autor. Les persones que apareixen en el quadre permeten simular un espai tridimensional amb les representacions de scorzos, de la mateixa perspectiva i dels clarobscurs. A més, l'autor utilitza diferents formes per tal de generar una sensació de moviment utilitzant, per exemple, línies corbes, colors complementaris, gestos i expressions, etc.
El tema de l'obra és la insurrecció parisenca que va tenir lloc els dies 27, 28 i 29 de juliol de 1830 (denominats “les Tres jornades glorioses”). En el quadre hi apareixen joves, adults, classe obrera, burgesos i soldats defensant la Llibertat que, en aquest cas, s'identifica també amb França i és representada com una dona empunyant un fusell de l'època (tret realista) i amb el pit descobert, fet que va escandalitzar els crítics i part de la societat de l'època. Entre els morts que apareixen en primer pla, també hi ha soldats lleials a Carles X.
El personatge del barret és un burgès en el qual s'autoretrata Delacroix, tot i que ell no va participar en els fets.
La figura de la Llibertat duu dos símbols revolucionaris: el capell frigi i la bandera tricolor, que el nou règim (tot i ser monàrquic) va adoptar novament. En segon pla, a la dreta de l'espectador, trobem Notre Dame de París, en una de les torres del qual oneja la bandera revolucionària, potser per afirmar la submissió de l'església, que havia estat un dels recolzaments de la restauració borbònica.
L'espectador només té dues possibilitats, unir-se a la massa o ser arrasat per ella. El poble és la unió de classes: es representa el burgès amb el seu barret de copa i empunyant el fusell al costat d'un pobre i d'un ferit que demana clemència a França. Al fons hi apareixen boires i fums de la batalla que dilueixen un barri francès bastant realista. Als peus de la Llibertat, un moribund la mira fixament indicant que ha valgut la pena morir per ella.
ANÀLISI I SIGNIFICAT
La Llibertat guiant el poble és un quadre que correspon a l'estil pictòric propi del Romanticisme. La importància que adopta el tema d'aquesta pintura dintre de l'estil artístic és el fet que el Romanticisme és un moviment revolucionari i de ruptura sorgit per trencar, d'alguna manera, amb les normes establertes, la qual cosa està directament relacionada amb el tema representat en el quadre, amb el qual l'artista pretén mostrar la revolta del poble parisenc guiat per una figura al·legòrica que simbolitza la Llibertat, i ho fa utilitzant recursos impactants i realistes per tal de plasmar la situació de la manera més fidel possible.
CONCLUSIÓ
Aquesta obra d'Eugène Delacroix ha repercutit considerablement en el futur; segons G. C. Argan, La Llibertat guiant el poble és el primer quadre polític de la pintura moderna, ja que en la seva opinió la història contemporània és la lluita política per la llibertat. Llibertat que, segons el mateix autor, estava lligada indissolublement en aquella època al concepte de Pàtria. A partir d'aquí, molts altres pintors han plasmat en les seves obres escenes de caire polític i revolucionari.
VALORACIÓ
Aquest quadre té un gran valor artístic i històric perquè reflexa fidelment la situació política i social de l'època i la lluita revolucionària del poble parisenc per tal d'acabar amb l'opressió exercida per part de la monarquia. Pel que fa artísticament, podem dir que Eugène Delacroix marca, amb aquesta obra, l'inici d'una tendència temàtica pel fet d'elaborar el primer quadre que fa referència a la situació sociopolítica d'un país.
FINALITAT
La finalitat d'Eugène Delacroix en realitzar aquesta obra era la de manifestar la seva oposició a les idees del rei Carles X de França i la de mostrar-se com un revolucionari més. En una carta datada el 18 d'octubre de 1830, Delacroix va escriure al seu germà: “He començat un quadre de tema modern, una barricada... i, si no he lluitat per la pàtria, almenys pintaré per a ella”. Per tant, es pot dir que Delacroix volia mostrar el seu esperit liberal i revolucionari i el seu recolzament a les persones que havien lluitat i havien mort per la pàtria pintant aquest quadre.
OPINIÓ PERSONAL
Aquest quadre m'agrada especialment pel tema trencador i revolucionari que representa i també per la intenció de l'autor en plasmar de manera realista la situació d'un poble que lluita per la llibertat, ja que es nega sotmetre's a les regles imposades per la monarquia. A més, és una obra que marca un abans i un després en la història de la pintura moderna i això li fa adoptar un gran valor i una gran importància tant a nivell artístic com a nivell històric.
BIBLIOGRAFIA
http://es.wikipedia.org/wiki/Delacroix
http://es.wikipedia.org/wiki/La_Libertad_guiando_al_pueblo
5
Descargar
| Enviado por: | Aina Fernández |
| Idioma: | catalán |
| País: | España |
Todos los derechos reservados.